El Cinema Truffaut celebra 25 anys com a espai imprescindible del cinema a Girona

Guillem Terribas i Jordi Camps repassen la història i el paper clau del col·lectiu de crítics.

Jordi Camps, Saïd Sbai (conductor del programa) i Guillem Terribas.

El Cinema Truffaut ha celebrat els seus 25 anys de trajectòria amb un gran acte al Teatre Municipal de Girona que va reunir prop de 400 persones. La commemoració, organitzada pel Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona, va voler retre homenatge al públic que ha convertit el Truffaut en un espai de referència per al cinema d’autor. En una conversa a «Els 4 Rius» de Girona FM, dos dels seus membres, Guillem Terribas i Jordi Camps, van repassar la història del projecte i el paper indispensable que juga avui en l’ecosistema cultural de la ciutat.
Una festa per al públic que ha fet possible el projecte
El Teatre Municipal es va escollir per poder acollir una celebració oberta a tothom. Terribas va remarcar que el protagonisme havia de ser del públic: «Volíem que qui havia fet que el Truffaut tingui 25 anys —i el que farà que en tingui més— és el públic. I, per tant, no volíem fer un acte al Truffaut, on només hi caben 150 persones, perquè hi marginava molta gent.» 
L’acte va combinar discursos, la projecció de la pel·lícula «Nouvelle Vague» i un pica-pica final, en una vetllada concebuda per celebrar una comunitat fidel que ha mantingut viu el cinema d’autor a la ciutat.
Un recorregut que comença molt abans dels 25 anys
Tot i que el Truffaut celebra ara un quart de segle com a cinema públic, la seva història s’estén més enrere. L’embrió va néixer set anys abans, quan Narcís Agustí, dels antics cinemes Catalunya, va cedir al col·lectiu una sala durant una setmana. L’experiment va ser un èxit i va derivar en una programació estable a la sala B del cinema Modern.
 «El cinema Truffaut no surt d’uns bojos que van a l’Ajuntament i els venen una moto, sinó que portem deu anys amb la privada demostrant que és possible», va recordar Terribas.
Quan l’empresa va plegar, l’Ajuntament de Girona va adquirir l’espai, el va renovar i el va cedir al col·lectiu, iniciant així l’etapa pública que ara s’ha consolidat com un projecte cultural de llarga durada.
 Un model únic: cinema d’autor, proximitat i comunitat
Terribas i Camps van insistir que el Truffaut no pretén competir amb les sales comercials, sinó complementar-les i fomentar l’hàbit cinematogràfic. El seu paper és donar accés a pel·lícules i cineastes que, d’altra manera, difícilment arribarien a Girona. Així van fer els primers passos noms com Carla Simón o Isaki Lacuesta, avui reconeguts internacionalment.
 Aquest model ha permès crear una xarxa de complicitats: directors, actors i professionals del sector han visitat sovint la ciutat gràcies a l’impuls del col·lectiu. Una filosofia que Terribas sintetitza així: «Nosaltres no fem les pel·lícules per les crispetes. Fem les pel·lícules per la gent.» El suport municipal ha estat clau per assegurar la continuïtat d’aquest projecte singular, que, 25 anys després, s’ha convertit en un espai imprescindible per al cinema d’autor i una peça central de la vida cultural gironina.

Programa de Ràdio Més Girona, a Girona FM. 09.12.2025

Parlem dels 25 anys del Cinema Truffaut amb Jordi Camps i Guillem Terribas

Reproduir secció  https://www.gironafm.cat/news/el-cinema-truffaut-celebra-25-anys-com-a-espai-imprescindible-del-cinema-a-girona/

 

Un Cinema Truffaut de rècord dobla els espectadors en només dos anys

El cinema municipal de Girona, l’únic al centre de la ciutat, tanca el 2024 fregant els 44.000 espectadors i amb «Casa en flames» com la pel·lícula més vista.

Imatge de la Sala 2 del truffaut.

Prop de mig centenar de persones, xifra gens menyspreable en dia feiner, es dividien avui a primera hora de la tarda (16h) en les dues sales del Truffaut. A la 1 s’hi projectava Cónclave, un dels èxits de Nadal, s’afanyin si no l’han vista perquè avui és l’últim dia; a la sala 2 hi feien Parthenope, un altre dels títols del moment en el circuit d’allò que abans se’n deia «art i assaig». Des d’una estona abans, la taquilla és un formigueig d’espectadors adquirint la seva localitat. «Aquestes festes ha sigut una bogeria, hem treballat moltíssim», assegura Carles Ribas, el coordinador d’un equipament municipal que gestiona el Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona.

El Truffaut està d’enhorabona. L’únic cinema que queda al centre de Girona, després del tancament dels Albèniz, Plaça i Centre, que continuen morts de fàstic i acumulant pols des de fa dos anys, no para de guanyar espectadors. Avui s'ha sabut que respecte el 2023, la millora de 2024 ha sigut d’un 13%. En total van passar pel Truffaut 43.901 espectadors, cosa que representa doblar en només dos anys les xifres d’assistència (el 2022 havien sigut 20.028). L’any passat, per tant, va ser el millor en assistència de públic de tota la història del cinema de titularitat municipal i s’ha aconseguit tot i que ha funcionat a mig gas durant tres mesos i mig a causa de les obres que es feien a la sala 2 per millorar la visibilitat del públic. Des del cinema atribueixen les bones dades d’assistència al cicle de pel·lícules d’Alfred Hitchcock de la Filmoteca de Catalunya i la bona rebuda a taquilla de les pel·lícules en català com ara Casa en flames i El 47. Hi ha més factors, com disposar d’un públic fidel que acudeix al cinema sense dependre de la pel·lícula, segur de trobar-hi quelcom interessant.

Imatge de la Sala 1 del Truffaut.

Guillem Terribas és el president del Col·lectiu de Crítics de Girona. «Estem molt contents», assegura, convençut que «l’hem encertat a l’hora de fer la programació perquè la gent ha anat venint, i cada vegada més». Segons Terribas «el fet de disposar de dues sales ens permet fer més combinacions de pel·lícules i fer partícep a la gent amb propostes com el festival Acocollona’t o El documental del mes, i d’altres activitats i presentacions com ara durant Temporada Alta». Al desembre, per exemple, van fer la preestrena de Tardes de Soledad, l’últim treball d’Albert Serra. L’objectiu és fer de Girona una ciutat diferencial amb l’aportació d’aquest cinema a l’oferta cultural de la ciutat, i més ara, que durant el 2025, celebrarà el seu 25è aniversari. El 17 de novembre del 2000 es va inaugurar el Cinema Truffaut tal i com el coneixem avui, a la sala B de l’antic Modern, el seu emplaçament actual, i ja de titularitat municipal. Només ha estat interromput en aquest emplaçament per un parèntesi de dos anys (del 2019 al 2021), quan la programació es va traslladar temporalment a una sala dels Albèniz Plaça durant les obres de remodelació del Modern. La iniciativa venia, però, de temps enrere, la Setmana de la Crítica que havia nascut als cinemes Catalunya, de la família Agustí, i que el 1992 va acabar donant pas a una programació estable ja a la sala B del Modern, aleshores de propietat privada.

Pel que fa a les pel·lícules més vistes de l’any a la sala municipal, la llista l’encapçala Casa en flames, de Dani de la Orden, que es va quedar molt a prop de superar Estiu 1993 de Carla Simón com la pel·lícula històrica més vista. El podi es completa amb Perfect days de Wim Wenders, un dels fenòmens del cinema independent del 2024, i El 47 de Marcel Barrena. La resta de títols més vistos, fins a completar el rànquing dels deu primers, està format per Pobres criaturas de Yorgos Lanthimos, Fallen leaves, d’Aki Kaurismaki, Anatomía de una caída, de Justine Triet, Siempre nos quedará mañana, de Paola Cortellesi, Marco, de Jon Garaño i Aitor Arregi, Volveréis, de Jonás Trueba i Puan, de María Alchet i Benjamín Naishtat.

Aquest 2025, el Cinema Truffaut farà 25 anys i el Col·lectiu de Crítics ja treballa per celebrar-ho com cal amb el punt àlgid en una sèrie d’actes al voltant del 17 de novembre que és quan es va inaugurar el cinema. Però la celebració es vol fer durar tot l’any i ja hi ha confirmat que el cicle de tardor de la Filmoteca es dedicarà precisament a François Truffaut, el cineasta francès que dóna nom a l’equipament.
Aquestes festes de Nadal films com Cónclave o Emilia Pérez han funcionat molt bé i avui es projectaran per darrer dia. A partir de demà es renova la cartellera amb l’arribada de títols com Oh Canada. el nou film de Paul Schrader, amb Richard Gere i Uma Thurman de protagonistes, i seguiran en cartell les exitoses Parthenope i La llum que imaginem. La iraniana La semilla de la higuera sagrada, de Mohammed Rassoulof, una de les favorites a l’Oscar a millor pel·lícula internacional, o Maria Callas, de Pablo Larraín, el biopic de la diva de l’òpera que li podria donar a Angelina Jolie el seu segon Oscar, són alguns dels títols que arribaran properament. També Vermiglio, de Maura Delpero, i Aún estoy aquí. Un altre dels plats forts serà el cicle de la Filmoteca de Catalunya (13 pel·lícules) que es dedicarà al mestre japonès Akira Kurosawa. El cicle començarà el dilluns 20 de gener amb Rashomon i s’estendrà fins Setmana Santa. Està previst que la inauguració compti amb la presència del nou director de la Filmoteca, Pablo La Parra.

Portada del diari de Girona

El Truffaut va veure reduït el número d’espectadors pel Covid els anys 2020 i 2021, però el 2022 va remuntar amb més de 20.000 persones. El novembre d’aquell any es va inaugurar la sala 2, que es va reformar l’any passat per millorar-ne la visió. El 2023 pel Truffaut hi van passar 38.802 cinèfils, mentre que el 2024 la xifra es va disparar: 43.901.

Jordi Roura, en el Diari de Girona 10.01.2025. Fotografies d'Eniol Resclosa. 

Noticia en el Punt Avui (10.01.2025)