Mon Marquès, l’educació per a un món millor

Gran homenatge a Salomó Marquès, home savi i bo.

Va ser un acte emocionant, a l’altura del que mereix l’homenatjat, un home savi i bo, com es va dir ahir a la tarda moltes vegades i de diverses maneres sobre Salomó Marquès i Sureda, a l’auditori Josep Irla de la Generalitat a Girona, ple com poques vegades ho ha estat. Organitzat pel Nucli Paulo Freire de la Universitat de Girona (UdG), l’homenatge a Salomó Marquès –complementat amb un llibre–, Mon per als seus molts amics, van ser dues hores en què persones properes a ell, des de diferents cares de la seva figura polièdrica, li van agrair la feina, el tarannà i la voluntat irrenunciable de voler fer “un món millor”, amb en Mon assegut a la primera fila, al costat de la seva companya de vida, Montse Terrades, ell lluint el seu mig somriure etern per intentar assimilar de cop tanta demostració d’afecte. Mestre de mestres, catedràtic emèrit d’història de l’educació, primer degà de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UdG, impulsor de Justícia i Pau a Girona i d’altres iniciatives solidàries, Marquès (l’Escala, 1942) és, com va dir l’alcalde de Girona, Lluc Salellas, al final de l’acte, un referent que transcendeix la ciutat i el país.

Després de la intervenció inicial del pedagog Xavier Besalú, conductor de l’acte, en què va destacar “l’ estudi minuciós , pacient, sempre inacabat” de Marquès sobre l’exili dels mestres republicans –“Va fer aquesta recerca per imperatiu moral i sentit cívic, no per fer currículum”–, s’hi va projectar un vídeo de Pep Caballé sobre la vida de Marquès. Tot seguit van començar els testimonis: Pere Domènech, que va ser company seu al seminari i és ara rector de les parròquies d’Olot, va destacar “l’esperit educatiu i de servei” de Marquès i els seus “valors cristians en favor dels més dèbils”, així com l’estret vincle que tots dos van tenir amb Modest Prats. Anna Bover, gran referent de l’escoltisme gironí, del qual Marquès també ha estat historiador, va parlar d’ell com d’“una persona sempre participativa i col·laboradora”. Mònica Thomas, directora de Justícia i Pau a Girona, va subratllar que la manera que Marquès ha tingut per intentar transformar la societat ha estat “sembrant consciència i esperança”. L’exalcaldessa Anna Pagans, que el 2010 va encarregar a Marquès el pregó de les Fires, li va agrair el seu “immens compromís educatiu amb la ciutat”, i la bibliotecària Imma Pagès, que no hi va poder assistir, li va transmetre un missatge d’agraïment en nom de moltes generacions d’alumnes. Tot seguit, els músics Pau i Marc Marquès, nebots d’en Mon i antics membres d’Umpah-Pah, van cantar amb tot el públic Abril 74, que Lluís Llach va dedicar a la Revolució dels Clavells portuguesa del 1974, el mateix any que es van casar Marquès i Sureda. També, més tard, van interpretar Al alba, de Luis Eduardo Aute, convertida en himne contra la pena de mort, una de les causes que va mobilitzar Justícia i Pau.
El professor Jordi Feu va dir que Marquès és un gran exemple de mestre perquè “sap molt, ho sap explicar i inspira els altres”. Josep González-Agàpito, catedràtic emèrit de teoria i història de l’educació de la UB, es va referir al seu amic com a referent de “la tasca educativa que no només forma persones, sinó que les desperta”. Una altra neboda i exalumna, Marta Marquès, va recordar el Mon més familiar, i Joan Colomer, mestre d’adults i company de Marquès a la primera promoció de pedagogia de la UAB, va dir que són més necessaris que mai referents sòlids com en Mon en “una societat líquida amb memòria de peix”.

En el bloc final van intervenir les autoritats: el bisbe fra Octavi Vilà; el rector de la UdG, Josep Calbó; Gemma Geis, en nom de la Diputació, i Sílvia Paneque, representant el govern, a més de l’alcalde, tots ells oblidant les seves diferències per agrair a Salomó Marquès tot el que ens ha ensenyat com a societat.
Xavi Castillon, text i fotos, publicat eb el Punt Avui 09.05.2026