MADRID 1987, full de Sala * Cinema Truffaut.

MADRID 1987 (Espanya 2011)

Direcció i guió: David Trueba

Intèrprets: José Sacristan,
Maria Valverde, Ramon Fontseré.

Idioma. Castellà

Durada: 100 m.

Data: 15.11.2024

UNA MIRADA MOLT PERSONAL

David Trueba és un escriptor, guionista, cinèfil, director de cinema i recentment, autor i director teatral.

David Trueba és un gran explicador d'històries. Algunes personals que vol compartir amb els seus lectors i d'altres amb els cinèfils. També ha sabut explicar i compartir històries no tan personals, però que formen part de la seva actitud o posició davant la societat i del lloc que li ha tocat viure.

El 15 de novembre de 2011 David T r u e b a v a estrenar Madrid 1987 a Girona, en els Ocine. En el Cinema Truffaut en aquell moment encara no teníem projector per passar el film en format DCP, que és en el que ara es passen les pel·lícules, i per això ara la recuperem amb la presència, també, de David Trueba.

Segons el mateix Trueba aquest film té molt d'ell mateix, de quan estudiava periodisme, la protagonista del film també és una jove estudiant de periodisme, interpretada per una esplèndida Maria Valverde, que es volia menjar el món i que tenia com a referència a grans figures de la premsa internacional i que en el film els representa, magistralment, un extraordinari José Sacristán en el seu millor moment. Hi ha una petita intervenció de l'actor Ramon Fontseré, que ja és habitual de les pel·lícules de Trueba, que li dona un toc d'humor.

Trueba realitza una senzilla posada en escena, ja que pràcticament tota l'estona els dos protagonistes estan tancats en un reduït lavabo; i amb un equip molt reduït, sap explicar molt bé aquesta interessant història on queda reflectida, a través de les relacions d'un home madur amb una jove, la Transició espanyola, l'entrada al mercat comú i a l'OTAN. La pèrdua de llibertats i el desencant d'uns moments que podien haver estat bons pel país, per portar a terme el canvi tan necessari dins la societat espanyola i, que al final va acabar essent un no res.

Trueba sap trobar els moments, les situacions i els diàlegs adients en aquest relat tant personal fet en pocs recursos però amb molta imaginació.

Guillem Terribas Roca, Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona.