diumenge, 5 de maig de 2019

JOAN RIBAS: Adeu, cinema Paradiso

L’Anna és una veïna del Barri Vell aficionada al cinema. Amb
Joan Ribas 
l’avantatge que existeix una sala d’exhibicions com el cinema Truffaut molt a prop de casa seva. Des del portal d’aquell lloc fins a l’interior, hi ha un caminet resseguit per una tirallonga de jardineres, per fer més amable el pas. Però les jardineres –ai, las– sempre eren mig mortes, descurades, plenes de matolls.
Així que la veïna es va engiponar per subministrar pel seu compte un seguit de testos i plantes que tornessin a omplir de joia aquell breu recorregut. De tant en tant un jardiner hi feia una volta per tenir-lo a punt. En un espai al final, hi va aparèixer un mural de Pau Morales, amb un músic que toca una trompeta de jazz. Un seguit de cartells de pel·lícules estrenades resseguia l’altra paret. Tot plegat era humil, però feia goig: entraves al paradís.
Aquesta setmana han tornat els testos a la veïna. Com és sabut, han començat les obres anunciades des de fa tant de temps. I les plantes i les flors haurien estat malaguanyades per deixar-les perdre. Així que les hi han tornades. És el primer moment de l’enderroc del vell Truffaut. Desconeixem el futur del mural de Pau Morales. 
El Mural de Pau Morales 

Molts anys enrere, una iniciativa brillant d’un grup d’entusiastes i crítics del setè art va convèncer l’Ajuntament de restaurar un espai de l’antic cinema Modern –que era tancat de feia temps– per instal·lar-hi una sala d’art i assaig. Es va fer un concurs públic i aquell col·lectiu va guanyar portar-ne la gestió. L’any 2001 va passar a formar part de la xarxa més important del cinema europeu –Europa Cinemes– i el 2015 es va afegir al grup de cinemes d’arreu d’Europa per formar Cinearte, que projecta films en el seu idioma original, amb subtítols. Hem assistit a memorables tardes i nits de cinema en què hem vist les millors produccions europees i mundials, amb una pantalla gegant i un so perfecte. Sense aquest cinema, moltes produccions no s’haurien pogut veure a la ciutat de Girona, pel seu poc rendiment comercial. El nivell ha estat sempre selecte, tot respectant gustos i opinions.
Entrada amb cartells de cinema.

L’Ajuntament ha signat un conveni amb la Unió Europea per emprendre les enyorades obres per convertir el vell cinema Modern en un complex de sales d’audicions i reunions. És obligat construir el projecte en divuit mesos, apressats per l’obligació establerta. En cas contrari, s’hauria de tornar la subvenció. Acabades les obres, hi haurà dos espais dedicats al Truffaut, que, mentrestant, continua viu i es trasllada a una sala dels cinemes Plaça, on la pantalla és més reduïda i –què voleu que us digui– perd l’encant d’aquell mític cinema Paradiso del Barri Vell.
La veïna, però, s’ha compromès a regar i cuidar les plantes i les flors, amb l’esperança que algun dia puguin tornar a lloc.
Joan Ribas, publicat en el Punt Avui 05.04.2019



Entrada del nou espai del truffaut en els

 Cinemes Albèniz Plaça.



* Gràcies Joan Ribas. ha estat un plaer poder servir, gaudir i participar en aquesta joia de viure el cinema. Nosaltres tornarem i demanrem a l'Anna que torni les (seves) plantes que haurà cuidat durant aquests divuit mesos  que duraran les obres de l'edifici del Modern i que tindrem una altra sala Truffaut, apart de la que ja tenim.
Tornarem al barri vell i tornarem a vire el cinema, perquè com sap l'Anna i tu també, Françoise Truffaut deia" Qui estima la vida, estima el cinema". 

De moment ens trobem a la Sala 12 dels Albèniz Plaça, al costat de la nostra estimada Llibreria 22. 


Darrera reunió dels membres del Col·lectiu en el despatx del Cinema Truffaut, abans de les obres: Guillem Terribas,
Àngel Quintana, Ramon Girona, Paco Vilallonga, Íngrid Guardiola, Marta Sureda. Falten la Imma merino , Anna Bayo i
en Jordi Camps.