LLUÍS MATEU, premi 3 de Març 2024

Lliurament a Salt del Premi 3 de Març 2024 a Lluís Mateu ( Salt 18 de juny de 1943). Imatges de l'acte de Guillem Terribas, TV·3. Realització de Guillem Terribas Roca.

HIT MAN, full de Sala del Cinema Truffaut

HIT MAN
Estats Units, 2023
Direcció: Richard Linklater
Guió: Richard Linklater, Glen Powell,
Skip Hollandsworth
Intèrprets: Glen Powell, Adria Arjona,
Austin Amelio, Retta
Durada: 113 min
Gènere: thriller
Idioma: anglès
Data d'estrena: 07/06/2024

Impossible..., però mentida

El subtítol "asesino por casualidad" que li han posat al títol original de Hit Man, hi sobra totalment. Encara diria més: despista. No té res a veure amb aquesta comèdia singular i molt original, com és el cinema del director Richard Linklater; director que li agrada explicar històries "reals com la vida mateixa", com ho ha fet amb la deliciosa i recomanable trilogia Antes del amanecer (1995), Antes del aterdecer (2004) i Antes del anochecer (2013). Per cert, potser ara tocaria ja una quarta. I no oblidem la meravellosa i interessant Boyhood"- Momentos de una vida- (2014). 

Linklater, en aquesta ocasió, s'ha inspirat lliurement amb la història de Gary Johson, un mediocre professor universitari de Filosofia i Psicologia, dels Estats Units, que en hores lliures col·labora amb la policia. Portant així una doble vida, que utilitza per als seus interessos. I no sempre li surt bé.

L'ha ajudat en la creació de la història, o sigui en el guió, l'actor protagonista del film, Glen Powell, que el vam poder veure com a actor secundari en films com Top Gun: Maverick (2022) o en la divertida i interessant La Sociedad literaria y el pastel de piel de patata (2018).

Hit Man té un començament trepidant i al mateix complicat fins que no entres en el joc que et proposa el director, i a la darrera mitja hora la cosa s'anima tant que estàs completament integrat en la complicada història i preocupat de com pot acabar tot plegat.

El film de Linklater té els paral·lelismes amb el film de Lawrence Kasdan Fuego en el cuerpo (1981) del sexe, l'atracció i la curiositat per saber-ne el desenllaç, i fins i tot es pot emparentar amb l'apassionant film de suspens d'Alfred Hitchcock Con la muerte en los talones (1959).

S'ha de dir que a part de les bones arts del director, cal ressaltar la bona actuació i la bona química dels actors protagonistes i els efectius actors secundaris. Gran descobriment de l'actriu protagonista Adria Arjona, que està esplèndida, seductora i creïble en el paper del personatge que complica la vida del protagonista d'aquesta història esbojarrada, que sens dubte no us deixarà indiferents com ha fet amb la crítica internacional, que uns la detesten i molts d'altres la deixen com un extraordinari joc ple bons moments i com una obra mestra. Mireu aquesta història amb ganes de veure una comèdia negra, un thriller modern i antic al mateix temps. Divertida, apassionant, misteriosa, intrigant... intel·ligent, diferent. Singular.

Guillem Terribas Roca, Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona.

Trailer  

 

Françoise Hardy - Tous les garçons et les filles

fa 3 anys #LeaSeydoux #França #París

Llançada al juny de 1962, va ser un gran èxit a França i el primer de Françoise Hardy. La cançó ha estat gravada per Eurythmics, Saint Etienne, Cœur de Pirate, Pomme i molts altres artistes. Vídeoclip filmat a París amb Léa Seydoux.

La festa del GIRONA F.C. en tres minuts

El diumenge 26 de maig de 2024 més de 30.000 persones es van aplegar a la Copa (a la Devesa de Girona) per celebrar la proesa del Girona C.F. durant aquesta temporada a la Lliga Espanyola. Han quedat tercers (Madrid, Barcelona, Girona...) i per primera vegada jugaran a la Lliga de Campions de la UEFA. Imatges, realització i muntatge de Guillem Terribas una setmana després.

Edició Limitada: Guillem Terribas & Guillem Terribas

Durant més d sis anys, en Joan Roura realitzador i productor del programa de TV "Edició Limitada" que ha conduit Guillem Terribas i que s'ha emès per Televisió de Girona, ha arribat a la seva fi (sembla ser) i després de 100 converses en diverses personalitats del mon de la cultura, la societat, la política el darrer programa ha estat una conversa entre en Guillem Terribas i en Guillem Terribas. El programa es va gravar fa mig any i s'ha emès per TVGI el 29 de maig de 2024,

SEGUNDO PREMIO, full de sala Cinema Truffaut.

SEGUNDO PREMIO Espanya, 2024 Direcció: Isaki Lacuesta, Pol Rodríguez Guió: Isaki Lacuesta, Fernado Navarro Intèrprets: Daniel Ibañez, Cristalino, Stéphanie Magnin, Mafo Durada: 109 min Gènere: drama Idioma: castellà
Data d'estrena: 24/05/2024

Llums i ombres d'una generació

Una vegada més Isaki Lacuesta ens aproxima, ens explica (a la seva manera) la història d'uns personatges, o d'un grup (com és en aquest cas) com ja ho ha fet d'una manera original i molt personal en films com Cravan vs Cravan (2002) un documental molt premiat sobre el poeta i boxejador Arthur Cravan ; La leyenda del tiempo (2006), una aproximació extraordinària al malaguanyat Cameron de la isla; La noche que no acaba, sobre l'estada de l'Ava Gardner entre nosaltres durant el rodatge de Pandora y el holandes errante ( 1951)... per dir-ne alguns dels films que investiga sobre la vida de personatges singulars i que l'Isaki tan bé ha sabut portar al cinema, creant una marca, una manera d'explicar històries. Històries com ho va fer en la seva darrera pel·lícula, Un año, una noche (2022) inspirada en el llibre Paz, amor y death metal de Ramón González, sobre la matança del Teatre/discoteca Batclan de París.

En el cas de Segundo Premio, Isaki Lacuesta n'ha fet el guió juntament amb Fernando Navarro i l'ha dirigit amb la col·laboració de Pol Rodríguez, i aquesta vegada ens aproxima a la biografia del grup musical molt conegut els anys noranta: Los Planetas. L' Isaki ens mostra el procés de creació i la relació entre el grup format per tres nois: Juan Rodríguez (Jota) veu i guitarra; Florent Muñoz guitarra, que es coneixen a principis dels anys noranta i formen un grup que s'anomena Los Subterráneos, que amb la incorporació, més tard, de Paco Rodríguez a la bateria i de la noia May Olive al baix, en sortirà el grup Los Planetas.

Lacuesta ens introdueix a la història d'aquest grup en un moment de crisis, en un moment en què el grup s'està desfent, en un moment de crisis de creació i de mal rotllo entre ells, sobretot amb la May. També és el moment en què el grup està preparant un nou disc, que volen gravar-lo a Nova York, cosa que també comporta els seus problemes amb la companyia discogràfica. Curiosament, en alguns moments m'ha recordat el recomanable documental de sis hores sobre la gravació del darrer disc de The Beatles i la seva famosa actuació en el terrat de l'edifici d'Apple records de Londres, que podeu veure a la plataforma Disney+.

A Segundo Premio, a part de la història d'aquest grup de Granada, viurem l'ambient d'una època que hi havia moltes coses per fer. En un moment creatiu i amb ganes de viure i de fer coses. Viurem la música d'aquella època, les discoteques i les actuacions d'uns grups de rock, als quals no els hi calia tota una parafernàlia de llums i de so per fer vibrar l'entusiasme dels seus seguidors. I, això, l'Isaki i en Pol Rodriguez ho saben mostrar i explicar molt bé, tant, que entres a la màgia del grup, de l'època sense adonar-te i amb una certa enveja i nostàlgia.

Segundo Premio també és la història d'una amistat i d'amor. De compartir una vida i una experiència. Una relació envejable i al mateix temps complicada. Una relació de compartir la creació, la vida i les ganes de viure-la, tot i les seves complicacions. Una vegada més Isaki Lacuesta sap treure tot el suc d'un temps i una gent, que són originals, singulars i creatius i, comparteix amb l'espectador la seva admiració i curiositat. Finalment, només recalquem que tant l'Isaki Lacuesta com el productor de la pel·lícula, Edmon Roch, són membres fundadors del Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona. Tot un orgull.  

Guillem Terribas Roca, Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona.

10 anys (sense) MODEST PRATS

 

Acte de recordatori dels 10 anys de la mort física de MN. MODEST PRATS i DOMINGO ( 5 de setembre del 1936 / 29 de març del 2014 ) celebrat a l'Auditori del Centre Cultural de La Mercè, el 21 de març de 2024. Amb la participació de MARIÀGELA VILALLONGA, ERNEST FOLCH, MONTSERRAT TERRADAS, NARCÍS COMADIRA, MÀRIUS SERRA, PERE DOMÈNEC, FRANCESC PÈLACH, FÀTIMA DALMAU, MONTSE VEHÍ, NARCÍS IGLESIAS, FRANCESC FELIU, ALBERT ROSSICH, DOLORS VIDAL, DOLORS OLLER, XAVIER GRASSET, PEP NADAL, SÍLVIA LLACH, LLUC SALELLAS. Guió i direcció JOSEP M. FONALLERAS, amb la col·laboració de Guillem Terribas. Presentació a càrrec de JOSEP M. FONALLERAS. Imatges, realització i muntatge de GUILLEM TERRIBAS.

GIRONA TEMPS DE FLORS 2024 / JARDINS DE JOSEP TARRÉS

Imatges del primer dia de "Girona Temps de Flors 2024" en el seu primer dia, dissabte 11 de maig. Inauguració de l'exposició i de la Plaça Jardins de Josep Tarrés. Realització i imatges de Guillem Terribas Roca

Cicle WIM WENDERS en el Cinema Truffaut.

Del 6 de maig i fins el 17 de Juny la Filmoteca de Catalunya en seu a Girona en el Cinema Truffaut, es farà un cicle dedicat al director alemany Wim Wenders, amb les següents pel·lícules: ALICIA EN LAS CIUDADES / ALICE IN DEN STÄDTEN / EN EL CURSO DEL TIEMPO / IM LAUF DER ZEIT / EL AMIGO AMERICANO DER AMERIKANISCHE FREUND / EL ESTADO DE LAS COSAS / DER STAND DER DINGE / PARIS, TEXAS / TOKIO-GA / EL CIELO SOBRE BERLIN / DER HIMMEL ÜBER BERLIN. Cada Dilluns. Per a més informació https://www.girona.cat/adminwebs/docs... / Girona Maig 2024 / Guillem Terribas.

Guillem Terribas i Jordi Basté parlen de 'delícia de text, altament recomanable' sobre 'la sala d'estar és un camp de futbol" a LV @arallibres. Aquest text el penjava Josep M. Fonalleras en el "Face" del 26 d'abril de 2015. El text de la Vanguardia es d'en Jordi Basté. El dia 22 d'aquell mateix mes jo havia anat en el seu programa a parlar de llibres per primera vegada.
 

Bolaño a Dues Mans: JOSEP M. FONALLERAS / GUILLEM TERRIBAS

Una conversa a dues mans entre l'escriptor JOSEP M. FONALLERAS i GUILLEM TERRIBAS, llibreter, on es tractaran d'una forma més intimista els aspectes biogràfics i literaris sobre l'escriptor xilè Roberto Bolaño, qui passà la major part de la seva vida entre Girona i Blanes

EXPOSICIÓ "OBRA RECENT" de GUILLEM TERRIBAS, en el Centre Cívic del Barr...

Imatges/document de l'exposició de Guillem Terribas "Obra Recent" en el en Centre Cívic del Barri vell de Girona del 5 al 30 d'abril de 2024. Les imatges hi ha un recorregut en 'obra de Guillem Terribas i les imatges del dia de la inauguració i de l'exposició. Imatges de Guillem Terribas, Martina Espot i Quim Curbet. la realització i muntatge es d'en Guillem Terribas.

Pre-Sant Jordi 2024. Autors signant a la Llibreria 22

El divendres 19 a la tarda i el dissabte 20 d'abril 2024 al matí diversos autors de diverses editorials van passar per la Llibreria 22 de Girona, per signar els seus darrers llibres i que molts d'ells poden ser els més demanats a aquest Sant Jordi 2024. Imatges de Guillem Terribas, Davis Ferrando. Realització de Guillem Terribas

Sant Jordi 2024. Propostes. Llibreria 22

Un any més, una mirada a els títols que han aparegut durant l'any 2024 i que poden interessar a la hora de triar el llibre de Sant Jordi. Títols, autors, presentacions.

Esteve Miralles reuneix la seva poesia a ‘L’Estrany’

Com fas de la presentació d’un llibre de poesia una celebració de la literatura i no un intercanvi versallesc d’elogis? Esteve Miralles (Masquefa, 1964), que no venia a Girona a fer-se estimar parlant de L’Estrany (LaBreu), sinó a invitar els altres a estimar alguns dels poemes que hi ha reunit, ni que fos un de sol, va portar a la seva presentació a la Llibreria 22 tres escriptors que professen per cada paraula escrita el mateix respecte que hi posa ell, Cristina Garcia Molina, Josep M. Fonalleras i Narcís Comadira, per tal de defensar (el verb potser és massa bel·licós) el seu llibre com si diguéssim des de dins, a través de la lectura i el comentari del parell de poemes que cada un havia escollit. 

Esteve Miralles a l'any 2022 a la Llibreria 22. 
Foto: Quim Puig. 

Miralles, ben mirat, va parlar poc: escoltava, somreia, assentia i abaixava el cap, perquè una mica de broma, una mica com en una trobada d’íntims (i això que la sala era pleníssima i que arribava de fora la veu d’una cantant des del carrer que, a mitja lectura d’un poema festiu, va entonar quasi profèticament l’himne eufòric d’aniversari “Per molts anys”), en aquest acte es va parlar de la pietat, dels monstres, del camp de batalla que és cada poema, de la necessitat d’eixamplar l’ànima amb certa frivolitat de “lírica lleugera”, de cinema, de teatre, de Pasolini, de Carner, de la diferència entre dicció i ficció establerta per Gérard Genette, dels llegats i, amb ells, del record de Josep M. Benet i Jornet, i fins i tot de l’anunci de l’Estrella Damm i si era pertinent o no que Pere Arquillué escatimés la seva nuesa en sortir de la sauna alpina.

Tot això en un llibre de poesia? Sí, tot això al voltant de L’Estrany, que en realitat en són tres, de llibres: dos de ja publicats en l’últim decenni en edicions poc convencionals, Com si tinguessis temps (Biblioteca del Núvol, 2014) i Ulls al bosc (2019, L’Anacrònica), més un d’inèdit, Ara li és igual ser qui és, escrit en els últims cinc anys i que inclou, en “Epíleg”, la teoria poètica de Miralles, que és també una posició ètica, com ja va saber veure Antoni Puigverd en disculpar la seva absència a la presentació de Girona amb un correu a Miralles en el qual exaltava la “radicalitat moral” i “l’honestedat intel·lectual” dels seus poemes. Fonalleras, que va escollir aquesta mena de decàleg final sobre la poesia, la pietat i la paradoxa per obrir la seva intervenció, va esbossar el retrat de l’autor mateix mentre provava en realitat de definir la pietat: “Deu ser la voluntat d’intervenir en detriment del jo i a favor de l’altre”, i el poema, aquest poema epilogal que fa explícita una posició davant de la literatura, que és també una manera de ser al món, diu coses com ara que sempre s’escriu després de (d’algú altre, d’haver viscut, d’haver volgut escriure); que fer servir una determinada llengua produeix “assumpcions, esgarrifances, esgarrinxades”; que ser imprecís i temptatiu ben mirat és ser exacte; que “la pietat és una militància civil”; que “la poesia és un vincle”, la possibilitat d’una mena de vincle, i que el jo, en el poema, no existeix, però “paradoxalment la meva pietat sí”, és a dir, el jo moral, o com va referir-s’hi el mateix autor, “aquesta actitud prelingüística”. 

Cristina Garcia Molina, que va descobrir Miralles amb el dietari Retrobar l’ànima (Empúries, 2013), tenia interès a introduir la ferida i el monstre a la festa, sobretot des de la perspectiva que ja cantava Caetano Veloso: vist de prop, tothom és una mica estrany, raonament que Esteve Miralles va recollir assegurant que “tothom es pensa que la seva família és normal fins que porta gent a casa”. El concepte el desplega sobretot en la seva poesia, en la qual aquest Estrany o Estranya, en majúscula, que encarna l’altre, el que viu fora de tu però més perfecte o més abjecte, és la dona còpia D’entre els morts, de Hitchcock, que surt al poema “La por” (on Comadira veu molts ressons de l’Orgia de Pasolini, de la mateixa manera que considera que “el teatre és la sortida natural dels poetes”), o en el retrat de la Nena Blanca de “1994”, una “prosa despoetitzada” que fa de l’argument de Forrest Gump tota una altra cosa: una descripció de la “bèstia destructora de la innocència”, on el càndid és l’heroi racista, masclista, colonialista i sense intel·ligència que sobreviu a l’amiga fràgil, la de vida equivocada, la que mor, per descomptat. 

  

Imatge de la presentació  del llibre de pomes a l'Espai22/Llibreria22 el 063 d'abril de 2024:
Esteve Miralles, Cristina Garcia Molina, Josep M. Fonalleras, Narcís Comadira i Jordi Gispert.  

Enfront de la gravetat diríem que política d’aquests poemes, Narcís Comadira va elogiar també l’encantadora frivolitat de les villanelle incloses en el llibre, inspirades formalment en les cançonetes italianes a base de tercets encadenats que Miralles, que les va descriure com floracions d’un pensament obsessiu, adapta al seu gust per desplegar una vena paròdica i satírica que ja li venia de lluny, quan amb vint anys, va recordar Comadira, ja en publicava a la revista de la universitat, Ratlles 4, editada amb els amics Joan Simó i David Vilaseca, emmascarat sota noms de trobadors juganers. 

Al final, Esteve Miralles, que és d’una integritat tan rocosa que continua dedicant els llibres a l’amic Vicenç Pagès Jordà, només va llegir-ne un, dels seus poemes, la Villanella testamentària que dedica a Benet i Jornet, que parla dels llegats, de la tradició, del compromís, de la llengua i de construir un futur feliç amb aquests deutes, havent baixat a l’infern i havent-ne tornat.

EVA VÁZQUEZ, publicat en el Punt-Avui 13.04.2024