(Hors saison) França, 2023
Direcció: Stéphane Brizé
Guió: Stéphane Brizé, Marie Drucker Intèrprets: Guillaume Canet, Alba Rohrwacher, Sharif Andoura, Lucette Beudin Durada: 115 min
Gènere: drama
Idioma: francès
Data d’estrena: 05/07/2024
UN HOME I UNA DONA
Amb un començament totalment tranquil, sense
presses, predominant el blanc, el protagonista
d’aquesta història entra en un hotel/balneari, que
està situat en un poble petit de la costa oest del
nord de França. No gaire lluny de París, que és
on viu el nostre protagonista. La recepcionista de
l’hotel, en silenci, només se sent el soroll del teclat de l’ordinador, està omplint la fitxa del nostre protagonista, que en contrast amb el blanc
predominant en tot l’entorn, porta un abric fosc,
els cabells foscos i la barba curta, també fosca.
La recepcionista una vegada omplerta la fitxa i
d’explicar-li alguns detalls de l’hotel, li dirà, a escala personal, que és una gran fan d’ell i que ha
vist totes les seves pel·lícules. És així que sabrem
que el nostre protagonista és un conegut actor
de cinema i que es diu Mathieu (interpretat per un
convincent Guillaume Canet). Enmig de silencis, del color blanc, acompanyat
de persones ja de certa edat, sabrem que l’actor ha deixat la companyia de teatre enmig dels
assajos d’una obra que s’havia escrit i es representava per a ell, ja que era la primera vegada
que actuava en una obra i en un teatre. Desolat,
deprimit, amb un senti de culpabilitat... sol, passa les hores, fins que un dia rep una nota.
En aquest poble, gris, humit, amb un mar nerviós i amb molta boira i humitat, hi viu una antiga amiga, que va ser més que una amiga. Ella, que es
diu Alice (molt ben interpretada per l’actriu italiana – que en un dels diàlegs fa broma sobre el seu
accent- Alba Rohrwacher, que entre altres films
va participar en la reconeguda pel·lícula italiana
Lazzaro felice, dirigida l’any 2018 per la seva germana Alice Rohrwacher) viu feliç, té una filla, toca
i ensenya piano i viu feliçment casada amb un
metge que es diu Xavier, i no és català. Ell, actor
famós, viu bé, té un fill i està feliçment casat amb
una coneguda periodista de televisió. I doncs,
per què passa el que passarà?
Stéphane Brizé, cinquanta-set anys i director entre altres del film Un mundo nuevo (2021) agafa aquesta delicada història i ens l’explica sense presses, agafant-se el seu temps, mirant molt de prop les reaccions dels dos protagonistes, utilitzant primers i primeríssims plans. I per fer-ho no s’inventa res, no fa coses estranyes amb la càmera i el muntatge, utilitza les velles i efectives claus per explicar aquesta romàntica història d’amor.
Fuera de Temporada és un film íntim, que sap mantenir l’equilibri d’aquesta història d’amor sense caure en el ridícul. És clar, que aquest fet, tot s’ha de dir, s’aconsegueix amb el bon afer dels dos actors que es compenetren i es creuen la història i la fan creïble, agradable i fins i tot aconsegueixen que no es noti (tant) de què és un pèl lenta.
Stéphane Brizé, cinquanta-set anys i director entre altres del film Un mundo nuevo (2021) agafa aquesta delicada història i ens l’explica sense presses, agafant-se el seu temps, mirant molt de prop les reaccions dels dos protagonistes, utilitzant primers i primeríssims plans. I per fer-ho no s’inventa res, no fa coses estranyes amb la càmera i el muntatge, utilitza les velles i efectives claus per explicar aquesta romàntica història d’amor.
Fuera de Temporada és un film íntim, que sap mantenir l’equilibri d’aquesta història d’amor sense caure en el ridícul. És clar, que aquest fet, tot s’ha de dir, s’aconsegueix amb el bon afer dels dos actors que es compenetren i es creuen la història i la fan creïble, agradable i fins i tot aconsegueixen que no es noti (tant) de què és un pèl lenta.
Guillem Terribas Roca, Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona.
