Aquest bloc pretén ser un lloc per opinar sobre llibres, cinema, teatre, pintura,… Està obert a tot tipus de pensament civilitzat.
Demà serà un altre dia.
divendres, 8 de setembre del 2023
Guillem Terribas: Memòria i plàstica
dijous, 7 de setembre del 2023
PETONS
Als anys quaranta l’actriu Maureen O’Hara va ser la primera en fer posar als contractes que signava que no se la podia besar. Va fer introduir aquesta clàusula cansada de que, cada dia de rodatge passessin a petonejar-la tots els caps de l’estudi. Precisament ella que, per raons de feina, va rebre el famós petó robat, respost amb una sonora plantofada a la galta de John Wayne a L’Home Tranquil en aquella famosa seqüència que, dècades més tard, va cridar l’atenció al simpàtic ET de l’Spielberg.
Petons? Si, tots els que es vulguin entre gent que en tingui ganes, però hi ha massa petonejador enganxifós, no us sembla? El que cal és que un acte físic sigui realment una mostra d’afecte per part de dues persones. Hi ha petons que incomoden, hi ha petons que fastiguegen, hi ha petons que agredeixen i hi ha petons traïdors, com el de Judes a Jesús de Natzaret. També hi ha petons que es somien i no es fan, com canta Sabina: Sabes mejor que yo que hasta los huesos, solo calan los besos que no has dado. I petons robats com el que l’any 1965 cantava Manolo Escobar: Por un beso que le dí en el Puerto a una dama que no conocía, me encuentro metío en esta prisión. Fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.
L’Orient, aprendre a mirar i pensar
![]() |
| Cues en el Cinema Orient per veure Furtivos 1975. Foto Crescenti. |
L’Orient és el Cinema Orient de Girona, inaugurat el 31 d’octubre de 1944 i que va gestionar pràcticament sempre la família Agustí, propietaris de l’Ultònia, els Cinemes Catalunya i els Oscar, ara coneguts com a Ocine. Estava ubicat al carrer de la Rutlla, 83, cantonada amb el que ara és Emili Grahit, i va haver de tancar precisament per les obres d’urbanització d’aquest carrer fent la seva darrera funció el 10 de gener de 1981, pocs dies abans que l’edifici fos enderrocat. Curiosament, el cinema era veí de la casa dels germans Lluís i Esteve Gubau, històrics de l’exhibició a les comarques gironines i que van programar multitud de cinemes. Escric sobre l’Orient perquè vaig veure que tal dia com avui de 1969, ara fa 54 anys, el Cinema Orient es va reconvertir en sala d’art i assaig, gràcies a una llei de Fraga Iribarne del 12 de gener de 1967 que obria un xic les finestres de la dictadura franquista. La llei permetia obrir sales dedicades a presentar pel·lícules en versió original subtitulada a les capitals de província sempre que el cinema tingués menys de 500 butaques. Aquestes sales emetien pel·lícules llavors considerades serioses i independents que anaven dirigides a un públic concret i no a un públic de masses, és a dir que buscaven més la raó estètica que el benefici comercial.
La primera pel·lícula que va emetre l’Orient va ser Repulsión, de Roman Polanski, i va ser un èxit impensable. Guillem Terribas recorda que el primer dia les cues i les ganes d’entrar van provocar alguna trencadissa de vidres i que ell va poder veure-la dies després assegut entre un capellà molt conegut i una senyora que es feia senyors. A l’Orient es van programar pel·lícules d’Ingmar Bergman, Godard, Wim Wenders i, sobretot, Luis Buñuel, tan reconegut internacionalment com temut per la censura franquista i a qui només reconeixien els cineastes més entesos.
dilluns, 7 d’agost del 2023
Gent de Salt
![]() |
| Jordi Bosch. |
Com ens vam conèixer / Guillem Terribas, llibreter
![]() |
| La Marta i en Guillem. Foto: Arxiu familiar. |
dissabte, 22 de juliol del 2023
ALMAS EN PENA DE INISHERIN The Banshees of Inisherin / Full de Sala Cinema Truffaut
The Banshees of Inisherin
Regne Unit, 2022
Direcció: Martin McDonagh
Guió: Martin McDonagh
Intèrprets: Colin Farrell, Brendan Gleeson, Kerry Condon, Barry Keoghan
Durada: 114 min
Gènere: drama
Idioma: anglès Subtítols: castellà
Data d'estrena en el Truffaut: 21/07/2023
Històries de la Irlanda profunda.
dijous, 20 de juliol del 2023
FESTA MAJOR DE SALT 2023 / El Pregó de Jordi Grau
![]() |
| Narcís Carreras, Carme Coll, Àngel Rodriguez, Miquel Riera, Guillem Terribas, J.M. Armargant, Vador García i Jordi Grau. |
dimecres, 12 de juliol del 2023
ON ÉS EL NADALISME ? / Jordi Grau
Els analistes tenen feina per esbrinar i explicar què passarà amb l’alcaldia de Girona. Amb la convocatòria d’eleccions espanyoles, la cosa dels pactes s’ha fet encara més complexa, perquè algunes enteses en consells comarcals o diputacions es miraran amb lupa. Pedro Sánchez ha cregut que la millor manera d’estalviar-se el desgast de la derrota, en vista de la pujada inqüestionable del PP i Vox, és tornar a jugar la carta d’“O amb mi o a les mans de la ultradreta”. Allò de la baraka que diuen que té.
A Girona, Sílvia Paneque o Lluc Salellas. El PSC ha
estat el partit més votat i, fins ara, a Girona, sempre ha governat el més
votat. En Lluc reivindica que ell és el canvi. Li caldrà un pacte (amb ERC?)
i que alguna altra formació li permeti ser escollit (Junts?). Hi ha més combinacions,
que no sumen, o la de la suma dels dos partits amb més vots, que ara mateix no
veig per cap cantó, ni tan sols partint-se el mandat. Curiosament, Junts
hi té molt a dir.
El que molts es pregunten, però, és on ha anat a
parar el que es defineix com a nadalisme. A Joaquim Nadal el van votar i va
guanyar i va governar Girona durant sis mandats: 1979, 1983, 1987, 1991, 1995
i 1999. I si no hagués plegat, ves a saber... Va deixar l’alcaldia de Girona
en mans d’Anna Pagans a principis del 2002. Va ser totpoderós conseller
amb Maragall i Montilla. I després va fer una retirada del primer pla de
la política, però sempre omnipresent en qualsevol qüestió. Mai va deixar
de publicar llibres i de tenir lligam amb la universitat, on es va jubilar
fa poc més de vuit mesos.
Per a molts va ser una sorpresa que acceptés ser conseller
del govern d’Aragonès. Per a mi, no. Però això té peatges, i donar suport a
Quim Ayats, cap de llista d’ERC a les municipals, en va ser un. No ha anat bé
i ERC ha perdut un regidor, perquè aquestes eleccions també, i sobretot,
cal llegir-les en clau nacional.
On són els nadalistes?, es pregunta molta gent. Gent que votava Nadal s’ha quedat a casa o ha votat fins i tot Junts o Ribas. Ha votat al PSC. I són a Guanyem. En l’acte de final de campanya del PSC al Municipal hi havia la guàrdia pretoriana del Nadal alcalde: Pep Quintanas, Manel Nadal, Francesc Lloveras, Miquel Fañanàs, Francesc Francisco, Joan Pallàs... Els altres són a Guanyem. Allà on hi ha fills de regidors nadalistes com Lluc Salellas i Laia Pèlach. I el dissenyador i home important de la campanya de Guanyem és Martí Nadal, nebot d’en Quim. A Guanyem li han donat suport nadalistes de pedra picada: Guillem Terribas, Mon Marquès, Anna Pagans, Amàlia Barbero, Pere Albertí, Pep Gómez, Josep Maria Fonalleras, Victòria Saget, Quim Curbet, Anna Nadal...
Per tant, a la pregunta d’on és el nadalisme, la resposta
és clara: arreu. Lluís Bosch Martí va publicar al Diari de Girona un
article, “28-M. Guanya Quim Nadal”. Doncs, mira, en certa manera, el nadalisme
sí que ha guanyat: el PSC i Guanyem. L’ombra d’en Quim és allargada i el
mateix Bosch Martí el qualificava de Tayllerand o Fouché. M’imagino en
Quim, entusiasmat, mirant-s’ho des d’una talaia amb el somriure a la cara.
“Nadal soc jo”, deu dir, “i el nadalisme no té sentit sense mi”.
Jordi Grau Publicat a "Mirades" el Punt/Avui Juny 2023
dimarts, 11 de juliol del 2023
PETONS MATINALS. Primera part 2023
dimarts, 27 de juny del 2023
LLUÍS BOSCH MARTI: Del cuc Nadal a la papallona Salellas
![]() |
| Lluís Bosch Martí |
La coalició sobiranista governarà una vila que cada cop és més postmoderna i centrista. Ja vaig escriure que la llista de suports amb els que comptava Guanyem estava trufada d’ex-nadalistes, que és la versió gironina del populisme pujolista. A Girona hi ha hagut una curiosa transformació i, un cop més, coincidim amb l’historiador Josep Clara que ja fa temps que ho va dir (dels germans Nadal als germans Salellas). La Girona burgesa ha patit una metamorfosi que va començar amb el cuc Nadal i que ha acabat amb la papallona Salellas.
En tot aquest procés de transició hi han intervingut tota mena de parents: germans, néts, nebots i l’excunyat J.M. Fonalleras,... tots deixebles de Modest Prats i Mon Marquès, amb la participació del poeta montserratí Titin Comadira i del sagristà Guillem Terribas. A la llista que donava suport a Guanyem no hi faltava l’Anna Pagans.
Tota aquesta operació té l’aval de Martí Nadal Pibernat, secretari ideològic i cap de premsa de Guanyem, home de confiança del nou alcalde i, efectivament, nebot de qui tots esteu pensant.
D’aquesta manera a Girona es reforcen els valors petit-burgesos, individualistes, post modernistes i també "catalaneros". Consolidant una manera molt gironina de fer política i de fer carrera, copar càrrecs i tenir bones feines, una màxima que ha caracteritzat històricament el nadalisme-pujolista.
El nadalisme va destruir molt hàbilment els quadres que Bandera Roja i el PSUC tenien a la ciutat, marginant-los, o integrant-los a la seva estructura política, o bé en el sector negocis.
Més endavant, com dèiem en un altre article, hi ha hagut un big bang nadalista i seguidors del gran guru s’han integrat, d’una manera o d’una altra en les diverses candidatures que concorregueren al 28M. El resultat ha estat que a Girona no governarà la llista més votada, sinó una coalició, en un acord que, abans que es consolidés, ja varen denunciar des de dins Lluita Internacionalista i l’Ateneu Salvadora Catà.
Ja se sap que en unes municipals, un cop s’obren les urnes, comencen a córrer els ganivets, afloren les travetes, puntades de peu, punyalades per l’esquena i es constitueixen ajuntaments amb acords que clamen al cel, com el de Barcelona, on Ada Colau ha tornat a pactar amb el PP, aquest cop no per decapitar Maragall, sinó per tallar el cap a Trias (en Xavier, no en Quimet), en una operació d’estat que ha escandalitzat molt al personal. No sé a què venen tants escarafalls quan Junts, ERC i la CUP han arribat a pactes amb el PSC en molts ajuntaments perjudicant a altres partits independentistes.
A Girona, les forces manaires a la plaça del Vi, han fet un viatge cap al centre fent un acord interclassista on guanya la Girona botiguera i petit-burgesa i perd l’anticapitalisme, s’aparquen les vertaderes polítiques d’esquerra i fins i tot l’independentisme retòric, dona pas al pragmatisme més absolut.
Dit això volem fer avinent, la repercussió que ha tingut en mitjans gironins el nostre article "28M, guanya Quim Nadal" que ha estat comentat entre d’altres pel gran comunicador Jordi Grau, president del Col·legi de periodistes, redactors com Joan Trilla o analistes de referència com ara Josep López de Lerma i López.
Davant la gran mediocritat política que ens envolta, aquests dies m’ha agradat veure l’espectacle que va donar en el programa d’en Graset l’escriptora emergent Romero Casanova. Em va complaure que Juana Dolores fes per antena, en viu i en directe, apologia de la lluita de classes, que parlés de Marx i Gramsci i que arramblés el cofoisme conformista dels espectadors benpensants.
Aquests dies que s’ha mort oficialment Silvio Berlusconi, he llegit al psicoanalista eslovè Slavoj Zizek, un autor que al llarg de la seva obra ha sabut integrar el pensament de Jacques Lacan amb el marxisme. Diu Zizek que el capitalisme actual s’acosta més al neofeudalisme que no pas al neoliberalisme. En el seu darrer assaig critica l’excés de dependència que tenim de les noves tecnologies, unes aplicacions que reforcen l’individualisme i la manca d’esperit crític, col·lectiu i social. Venen temps difícils, el feixisme és un monstre amb moltes cares i no sempre se’ns mostra en la seva forma més evident. Fa gairebé 25 anys, Umberto Ecco va escriure 14 punts en els quals el professor assenyalava els elements que fan que un discurs porti en el seu si la llavor feixista. Són aquests:
1/ Culte a les tradicions i costums propis, enfront les que venen de fora. 2/ Rebuig a la modernitat il·lustrada. El feixisme és superficialment modern en les formes, en la tecnologia i en l’hora irracional i temperamental. 3/ Posa sota sospita a intel·lectuals i polítics. 4/ Considera una traïció el desacord i la confrontació d’idees. 5/ Explota la por a la diferència i la diversitat. 6/ Alimenta el sentiment de frustració personal i social, apel·lant al patiment de les classes mitjanes en situació de crisis econòmica. 7/ Als ciutadans mancats d’identitat social els hi ofereix nacionalisme excloent i els hi assenyala un enemic extern. 8/ Els seguidors han de sentir-se humiliats i han de sentir que els enemics podran ser derrotats. 9/ L’important no és la lluita per la vida, sinó la lluita per la lluita. 10/ Elitisme popular i de masses. El meu poble és el millor del món. 11/ L’heroisme és important fins al punt de donar la vida, si cal, per la nació. 12/ El feixisme més clàssic és inequívocament masclista. 13/ El poble és una unitat compacta, no un conjunt de ciutadans que tenen drets individuals. 14/ El feixisme és grandiloqüent, però parla amb un llenguatge simple. L’hora és greu, i hem d’estar amatents, també a nivell local, a l’actuació de l’oligarquia, les camarilles, els arribistes, partits, personalitats egocèntriques i clans familiars.
![]() |
| Lluc Salellas, Guillem Terribas |
Lluís Bosch Martí, publicat en el Diari de Girona 27.06.2023




.jpg)











