Salt, milers d’històries

Jordi Grau

Dissabte passat el Barri dels Escriptors de Salt va celebrar la Diada del Llibre, una fira que va reunir davant del pavelló llibres, punts de llibre, llibreters, escriptors, un artista com Xavier Margenat per entretenir els nens i força gent per escoltar personatges com Maria Mercè Roca, Rafel Nadal o el llibreter emèrit Guillem Terribas, l’únic saltenc que a més de pregoner del seu poble ho ha estat també de la ciutat on viu, Girona.

Té potencial, aquesta fira, i molta gent que hi treballa des de l’ombra i que no es va desanimar quan el temps la va fer suspendre a l’abril. Els que van escoltar els personatges van saber de la construcció dels llibres quan van adreçats als infants o els joves, però també novetats com que el llibreter Terribas ultima una novel·la sense noms o que Rafel Nadal, després dels èxits d’El fill de l’italià i de Mar d’estiu, publicarà segurament a finals d’any una nova obra, que serà la tercera part de les històries familiars que va començar amb Quan érem feliços i que va seguir amb Quan en dèiem xampany.

Jordi Grau, Rafel Nadal, Guillem Terribas.

Va ser un matí plaent, entre llibres i literats. A Salt sempre s’ha destacat la bona feina que hi fan les universitats, el paper clau per a la cultura del Temporada Alta, el Teatre o La Mirona, la destacada feina cultural de les biblioteques o l’atracció que suposen les Deveses i el Ter. Però l’Ajuntament ha volgut mostrar el potencial de la gent i per això ha impulsat la campanya Una ciutat, milers d’històries, que es va posar en marxa aquest mes. El sentiment de poble és molt arrelat a Salt, que ja va lluitar per la seva independència fa més de quaranta anys, però ara és una ciutat amb força més de trenta mil habitants.

Joan Mateu

I per això és bona la idea d’aquesta campanya que funciona per xarxes i mitjans per mostrar nou cares, algunes més conegudes que d’altres, que expliquen com es pot triomfar amb voluntat i constància en terrenys tan diferents com el caiac, del qual Salt pot presumir de campió del món en la persona de Quim Fontané; la dansa, amb Makady Jammeh; el descobriment del món rural en un entorn privilegiat com fa l’Alba Casals de Cal Cigarro; la música, amb Lluís Costa, creador i productor, o la Nuri Mancebo; la pintura, amb Joan Mateu; la restauració, amb la Serena Formiglio; l’emprenedoria, com el cas de la Yasmina Koubghi Sbaio, o la fotografia, amb l’incombustible Eddy Kelele. Una ciutat, grans històries.
Jordi Grau. El Punt Avui 12.06.2021

Primavera del 2021 (finals) * llibreria 22

Imatges, recomanacions, aparadors, passejades, missatges ... que us fa i es dona la Llibreria 22, quan arribem a la fi de la primavera 2021. Realització: Guillem Terribas. 03 de juny 2021.

Recuperem el Modern

Jordi Grau

Tornem al Modern. Tornem a casa. Amb aquest lema el Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona anuncia que avui es farà la darrera sessió del Truffaut als Albèniz Plaça i que abans de dues setmanes tornen a l’edifici que els va veure néixer. El cinema Modern es va fundar el maig del 1941, gestionat perJosep Maria Cort, a la que havia estat la residència social de l’Ateneu Social Democràtic lligat a la fàbrica Grober. Abans havia estat el Colegio San Narciso des de 1873 i anteriorment, la casa senyorial de la família Cors. A on es va instal·lar el cinema hi havia sala de ball a més de la funció social i educativa programada per la Grober, que també tenia la guarderia al costat de l’edifici.

Recollint els estris de l'Albeniz Plaça per tornar
al Modern.  

Per als de la meva edat el Modern era el cinema majestuós amb què el miràvem amb ulls de nen, veient les primeres pel·lícules de la factoria Disney. Després, d’adolescents, i quan el va comprar Miquel Gratacós, es va convertir en sala d’art i assaig i recordo haver-hi anat a veure La caiguda dels déus, de Visconti. Va ser també la primera multisala, on es va poder veure Tiburón a la sala comercial i, diuen les cròniques, Garganta profunda per estrenar la sala S que després va ser X, és a dir, les pel·lícules pornogràfiques. He tingut ocasió de xafardejar el que s’hi està fent. Es recupera el Truffaut, però també un edifici que pot ser molt important per a la ciutat i el món de la cultura gironina. L’edifici que va patir una degradació brutal i que es va ensorrar s’està reformant. He pogut veure l’antic escenari i recuperar la sensació que es tenia quan s’entrava a la sala gran. L’Ajuntament de Joaquim Nadal ho va comprar el 2000 a l’empresa que ara és de Miquel Casals i el Truffaut, ja en mans dels crítics, s’hi va establir poc després. Set anys després s’ensorrava part del sostre. Durant anys no es va saber ben bé què fer-hi, i les alternatives van anar des de portar-hi un centre cívic fins a un centre interpretatiu de la Nova Cançó.

Ara l’edifici està consolidat en la primera fase i es treballa ja en la gran sala. I en una tercera fase, en l’edifici de la UNED. Val molt la pena. De moment hi torna el Truffaut i en el vídeo que ha promocionat Guillem Terribas es veu com havia evolucionat l’edifici del carrer Nou del Teatre, el carrer dels torrats. Tenir-lo a disposició dels ciutadans és cosa bona.

JORDI GRAU, publicat en el Punt Avui 29.05.2021

Instal·lant el projector .

CINEMA TRUFFAUT, Tornem al Modern, tornem a casa

Després de dos anys d'obres a l'edifici del Modern, el Cinema Truffaut, que provisionalment ha estat a la Sala 12 dels Cinemes Albèniz Plaça, torna al Modern, amb un equipament totalment modern i posat el dia i amb una nova sala, que s'inaugurarà passat l'estiu i serà la Sala 2. Aquest vídeo de 3 minuts, es per donar la Bona Nova: TORNEM AL MODERN, TORNEM AL TRUFFAUT DE SEMPRE!. Realització: Guillem Terribas.

Llibreria&Quiosc22: Primavera 2021

La Llibreria&Quiosc22 que està a l'Eixample de Girona, carrer Emili Grahit,57 compleix la funció de llibreria de barri molt ben equipada, sobretot en llibre infantil. Diaris, revistes, papereria i les darreres novetats... i amb tot el suport de la Llibreria 22 del carrer Hortes,22. El vídeo es un recorregut per les seves instal·lacions i els suggeriments. Realització: Guillem Terribas.

CÒMICS 22 * Primavera 2021

Un recorregut per la botiga de Còmics 22 de Girona. Una ullada a les novetats i els còmics que us recomanem. Entre amb nosaltres en un mon ple d'imaginació: Veniu a Còmics 22. * 20 de maig 2021/ Guillem Terribas.

SANT JORDI 2021 / LLIBRERIA 22

Imatges de la Festa de Sant Jordi (23.04.2021) a la Llibreria 22 de Girona i a l'esplanada de la Copa de la Devesa de Girona, en precaució del COVID-19. Les cues civilitzades i controlades, els autors signant, la gent passejant i comprant a les parades i a les botigues. Un dia festiu en que va fer fàcil la remuntada (en comparació a l'any passat, que no es va poder celebrar), però molt més de lo previsible, en quan a la gent, el bon comportament i les vendes. El vídeo vol mostrar aquest retrobament amb la gent, amb el carrer i amb els llibres. Realització: Guillem Terribas.

Demà serà una altre dia, llibre. "Promo".

Promo, del llibre DEMÀ SERÀ UN ALTRE DIA. 

DÀMAIS GELABERT presenta els seus llibres a la Llibreria 22

Dijous 22 d'abril a les 6 de la tarda l'animadora/pedagoga i cantant Dàmais Gelabert, va presentar els seus dos llibres ELS DIES DE LA SETMANA i BON DIA, els dos il·lustrats per Sebastià Serra i editats pe El Cep i la Nansa. L'Espai 22 de la Llibreria 22 es va omplir de mainada per escoltar a la Dàmais i cantar amb ella les dues cançons en que estan basats els contes. Imatges de Guillem Terribas i Duna Jové. Muntatge Guillem Terribas. Girona 22.04.2021

Gràcies, Josep Tarrés

La figura de l’il·lustre desaparegut Josep Tarrés i Fontan apareix en les necrològiques amb el subtítol “poeta”; i és correcte perquè Josep fou de per vida un bon poeta, d’una sensibilitat fora del torrent. El dia 28 de setembre del 2019 es representà a La Planeta el seu poema “El pessebre gòtic de Girona” a càrrec de Grup Proscènium, darrera vegada que rebé el reconeixement d’un públic entusiasmat.

A la Sala La Planeta quan va fer 90 anys.

Però cal assenyalar que la dimensió poètica de Josep Tarrés va més enllà d’uns versos ben travats. Els poetes escriuen llurs composicions perquè el públic les llegeixi, reciti o mediti. Ell va portar a terme iniciatives que ultrapassen el sentit de poeta “de papers”. En podríem assenyalar a manats, però segurament la més emblemàtica fou el descobriment i la restauració del call del carrer de la Força.
Recordem l’aspecte ruïnós d’aquell amuntegament d’habitatges improvisats, l’un damunt de l’altre, ocupats amb gent vinguda després de la guerra, que maldaven per sobreviure en aquell indret, ple de rates i brutícia. Només ell tenia la intuïció de convertir aquell galimaties de pisos rònecs en espais oberts –va descobrir dos carrers tancats feia dècades– i crear el seu gran projecte: el centre hebreu d’Isaac el Cec.
Aquest home, sense els mitjans econòmics necessaris, fiat de promeses de gent d’upa que no es van complir, es va arremangar, va llogar paletes, i amb la seva intuïció, va començar l’àrdua empresa de derruir els afegitons que els segles hi havien dipositat, fins a aconseguir recuperar uns espais que si per una part evocaven més de sis-cents anys d’història, per l’altra era un paradís increïble. Les nits es van omplir de versos sefardites, de cançons, i d’aromes, junts en bona companyia i al voltant de l’estrella de David que adorna el centre del pati.

Josep Tarrés, a la Planeta el 28.09.2019 

Va arribar un moment que tingué dificultats per pagar les factures que li queien al damunt. Llavors les institucions públiques –tan amatents sempre– aconseguiren la propietat, canviaren el nom i el destí del Centre. No deixaren ni un record d’en Josep sobre aquelles pedres! És un greuge que encara patim i que esperem veure recuperat.
Tarrés no defallí i emprengué moltes altres iniciatives, lligades al bon fer de la seva esposa: l’escultora Pia Crozet. Faria falta un número monogràfic per exposar-les; això sí, sempre amb un peu vora l’abisme econòmic, però sense mostrar mai desànim.

Afirmem que Girona va canviar de pell per l’atreviment de dues persones, Joaquim Nadal i Josep Tarrés, cadascú en el seu àmbit, urbanístic i permissiu el primer; i omplint la ciutat de poesia, de fantasia i de tradició el segon. Aquella “Girona grisa i negra” mutà en uns anys. Un d’ells, Josep Tarrés, ja no hi és, i només podem repetir: “Gràcies, Josep.”

JOAN RIBAS , publicat en el PuntAvui  25.04.2021

* Joan Tarrés era un personatge extraordinari que ha posat Girona en les faules i les històries més fantàstiques que un pot imaginar. No era un il·luminat, era un creador d'històries basades en la cultura Catòlica Romana i Jueva. Del no res en feia una aventura extraordinària, fantàstica. i, sempre Girona. En la fantasia de Josep Tarrés, Tota la història de la humanitat, té a veure o té relació amb Girona. 
Allà on sigui, seguirà explicant històries i donarà a conèixer la Ciutat de Girona. Per molts anys i gràcies Josep per fer-nos compartir la teva fantasia, poesia i ganes de viure.
GTR.