PETONS MATINALS II part 2016

Petons matinals en el facebook de Guillem Terribas. Aplega ELS PETONS
del 01 de juliol al 31 de desembre de 2016.

Reviure en sessió contínua

 Guillem Terribas reivindica el cinema com una experiència de felicitat i reconeixement a ‘Alegra'm la vida'.

Guillem Terribas , el 16 de gener 2015, filmant una presentació
 a la llibreria 22 de Girona abans de jubilar-se. Foto:  J. Castro

De petit, el llibreter Guillem Terribas (Salt, 1951) volia ser actor, però ho va deixar córrer, diu, i es va dedicar a mirar com ho feien els altres. Mirar, fins a cert punt, era encara més meravellós, perquè a vegades, absort en el que passava a la pantalla, descobria alguna cosa de si mateix que no sabia que sabés. Per exemple, que un dia enyoraria les velles butaques del cine Núria de Salt, o que una pel·lícula com el Romeu i Julieta de Franco Zeffirelli, que mai gosaria incloure en una llista ideal d'obres mestres, formaria part per sempre de la seva vida perquè a dins hi havia quedat retingut “el perfum de la joventut”, fins al punt de peregrinar per tots els cines de poble de la comarca per tornar-la a veure una vegada i una altra, amb la vaga esperança que en alguna d'aquelles sales rònegues, per fi, la història acabés bé. Per poc que un hagi tractat Guillem Terribas, de seguida li coneixerà la passió pel cinema, però mai no havia sentit la necessitat de posar-la per escrit, fins que va acostumar-se a compartir-la amb la seva néta de sis anys. Al capdavall, ell també va començar el seu aprenentatge molt d'hora, i sense fer distincions entre el que se suposava que era apropiat per a la mainada i el que només estava reservat al públic adult. Als set anys, havia quedat embadalit amb Tu y yo, de Leo McCarey, i en canvi s'avorria amb els dibuixos animats, explica. Veient la Martina fent petar els dits instintivament per seguir el ritme dels ballarins a West Side Story, doncs, es va convèncer que hi ha coses que no canvien d'una generació a l'altra, perquè el cinema, assegura, “no és només un entreteniment, sinó també una font de felicitat i de reconeixement”, una experiència que, assegura, ha arribat a donar sentit a la seva vida.

Alegra'm la vida, el seu segon llibre, que Columna distribuirà a partir del pròxim 18 de gener, és un homenatge al poder transformador del cinema i alhora una guia desacomplexada per 22 pel·lícules “imprescindibles” que val la pena veure amb criatures o en família, des de Matilda a ET, però també De ilusión también se vive, Somriures i llàgrimes, Matar un rossinyol, Arrels profundes o Un dia perfecte per volar, de Marc Recha. Des que el 2007 va publicar Demà serà un altre dia (Ara Llibres), les seves memòries al capdavant de la Llibreria 22 de Girona, més d'una vegada li havien suggerit que es decidís a abordar la segona part, però a Terribas li feia ànsia, entre altres coses perquè no es considera pas escriptor. Va ser Glòria Gasch, l'editora de Columna, qui escoltant el relat de les sessions cinèfiles amb la seva néta, va animar-lo a escriure sobre aquesta encantadora vivència intergeneracional. Com al seu llibre anterior, no hi falten les referències autobiogràfiques ni els episodis emotius, còmics o inesperats que ha compartit amb personatges prou coneguts com ara David Trueba, Sergi López, Woody Allen, Javier Cercas, Jean-Louis Trintignant, Miquel Pairolí, Salvador Sunyer o la troupe inseparable del Col·lectiu de Crítics (Imma Merino, Àngel Quintana, Paco Vilallonga) que gestionen el Cinema Truffaut de Girona. Alegra'm el dia, homenatge cinèfil a la famosa frase de Clint Eastwood a Sudden impact, que a Guillem Terribas li agrada imitar amb veu ronca i apuntant-te el front amb el dit, es presentarà el dia 21 de gener a la Llibreria 22 de Girona.
Eva Vázquez, publicat en el Punt-Avui 04.01.2017

MY FAIR LADY, en el Cinema Truffaut

MY FAIR LADY Estats Units, 1964
Direcció: George Cukor.
Intèrprets: Audrey Hepburn, Rex Harrison,Stanley Holloway, Wilfrid Hyde-White.
Durada: 170 min. Gènere: Musical.
Idioma: Anglès.

Un musical per recordar
La gent del Truffaut estem molt contents de tancar la segona temporada del "Clàssic de mes", amb una extraordinària pel·lícula basada en un gran musical que va triomfar a Broadway l'any 1956. Fins l'any 1964 la Warner Bross no la va portar al cinema. Dirigida pel gran George Cukor, va estar nominada a 12 Oscars i li van donar 8, entre ells el de millor director, pel·lícula i actor. A Broadway va interpretar el paper protagonista d' Elza Doolittle, l'actriu i cantant Julie Andrews, però com que no era gaire coneguda en el món del cinema, li van donar el paper a una jove ja molt apreciada i estimada pel gran públic cinematogràfic, a Audrey Hepburn, que va ser doblada a les cançons per Marni Nixon, la mateixa que va deixar la seva veu a Debora Kerr a "El Rei i jo" i a Natalie Wood a "West Side Story". De totes maneres en el DVD de la pel·lícula, en els "extres", hi ha algunes cançons cantades per la mateixa Audrey, que no ho fa malament. Curiosament en una època en que pràcticament totes les pel·lícules els hi espanyolitzaven el títol, a aquesta li van mantenir el títol original, cosa que no va passar en alguns països sud-americans que li van posar com a títol la traducció "Mi bella dama". El que sí que va fer la distribuïdora espanyola fou doblar la pel·lícula i les cançons. Ens trobem, doncs, en una història que està basada en el mite de Pigmalió i que va inspirar a l'escriptor Irlandès G.B. Shaw (1856 - 1950) l'obra teatral magistralment adaptada per la comèdia musical Lerner i Loewe i que posteriorment Alan Jay Lerner en va fer el guió cinematogràfic. La pel·lícula està dirigida pel sempre convincent i professional George Cukor, i explica la història ambientada en el Londres de l'any 1912 on l'excèntric lingüista Henry Higgins (esplèndida i eficaç interpretació de Rex Harrison, 1908 · 1990, un actor, anglès tot terreny, al meu parer no prou reconegut) coneix a la sortida del teatre a una desvalguda jove ( interpretada per la dolça i juvenil Audrey Hepburn) anomenada Eliza Doolittle,
que ven flors i s'expressa amb un llenguatge molt vulgar que crida l'atenció del lingüista Henry Higgins. Davant d'aquest esdeveniment i veient la passió que hi posa, el seu amic el Coronel Pickering, el provoca amb una aposta que consisteix en què en sis mesos ha d'ensenyar a parlar correctament a aquesta vulgar joveneta i que sigui, a més a més, la seva acompanyant a la festa de recepció a l'ambaixada de Transilvània. I aquí comença l'aventura, la comèdia i el musical. La crítica i el públic van aplaudir aquesta esplèndida pel·lícula de la que el propi director en deia: " Penso que My Fair Lady és una pel·lícula encantadora... Audrey l’ha interpretat amb molta força. Treballa de valent... és extremadament intel·ligent, inventiva, modesta... i graciosa" i de Rex Harrison, va dir: "És magnífic igualment, ha realitzat una gran interpretació com ho havia fet a l’escenari." Gaudim d'aquesta obra d'art, en pantalla gran i amb una còpia nova digitalitzada. Que sigui un bon regal de fi d'any, d'aquest 2016 en el que han passat, com cada any, coses bones i dolentes, però que no oblidarem.
Guillem Terribas, Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona (29.12.2016)

Els crítics escullen ‘Carol' com a millor pel·lícula del 2016

El col·lectiu gironí que gestiona el cinema Truffaut situa ‘La mort de Lluís XIV' en segona posició.

Carol, la pel·lícula de Todd Haynes protagonitzada en els papers principals per Cate Blanchett i Rooney Mara, ha resultat escollida pel Col·lectiu de Crítics de Girona com a la millor pel·lícula estrenada a Girona el 2016. Es dóna la circumstància que és l'únic títol que ha obtingut vots (amb un total de 54 punts) dels set membres del col·lectiu que aquest any han votat: Anna Bayó, Jordi Camps, Íngrid Guardiola, Imma Merino, Àngel Quintana, Guillem Terribas i Paco Vilallonga.

El dies 12 i 13 de gener, el Truffaut organitza conjuntament amb la Universitat de Girona les jornades Pensar una pel·lícula: Carol, amb un programa de nou conferències, coordinat per la professora i crítica Imma Merino i que girarà al voltant del film i les temàtiques.

En segon lloc ha resultat escollida La mort de Lluís XIV, d'Albert Serra (amb 39 vots), amb el seu punyent retrat d'un patètic Rei Sol els últims dies de vida prostrat al llit. Per la seva banda, El hijo de Saul, de László Nemes, guanyadora de l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa, ha quedat en tercera posició amb 37 vots. A continuació, amb tan sols un vot menys, va resultar escollida Elle, de Paul Verhoeven, amb Isabell Huppert exercint un nou tour de force interpretatiu en el paper d'una dona que no denuncia la violació que ha patit a casa seva.

Per la seva banda, Patterson, pel·lícula de Jim Jarmusch (24 vots), i L'avenir (20 vots), de Mia Hansen-Løve, van completar les primeres posicions de la llista.

El Punt-Avui 24.12.2016

ETERNITÉ, full de sala Cinema Truffaut

França, 2016
Director: Tran Anh Hung
Intèrprets: Mélanie Laurent, Audrey Tautou, Bérénice Bejo, Jérémie Renier, Pierre Deladonchamps, Félix Bossuet, Quentin Demon, Travis Kerschen, Dorian Salkin,Romàn Malempré, Maxime Rennaux.
Gènere: Drama romàntic.
Durada: 115 min.
Idioma: Francès.

Carícies, petons i abraçades.

Ens trobem davant d'una pel·lícula totalment francesa, tant per la seva construcció, producció, interpretació i ambientació que està dirigida pel director vietnamita de 54 anys Tran Anh Hug, el mateix director que ens va sorprendre l'any 1993 amb El olor de la papaya verde (Mùi du du xanh - L'odeur de la papaye verte)

Eternité,  ens parla d'amor, de la vida i de la mort. Amb moltes abraçades i delicades carícies acompanyades per dolços petons. Tot amb una rigorosa i esplèndida fotografia en color i una continuada musica de diversos temes alguns més famosos que altres de piano. Uns esplèndids paisatges, jardins, cases senyorials, generoses i burgeses. Amb una vida conjugal envejable. Molt feliços i que s'estimen molt. Que l'home toca la guitarra i la dona pareix fills i filles. Tots els personatges son sensuals, agradables, nets i polits.

També vivim la mort, la desaparició dels  ésser estimats. Plorem la mort i somriem la vida, amb els personatges de la història que esta narrada  per una delicada veu femenina i  amb molt pocs diàlegs.

Tota la pel·lícula es tendre, tot es lent, les mirades, els somriures, els plors... tot es lent, suau, no hi ha presa. Aquest fet la fa molt relaxant.

La història que ens explica el director comença a finals del segle XIX i acaba a finals del segle XX, viscuda pel personatge de Valentine, interpretat dolçament per l'actriu Andrey Tauton, que es casa els 20 anys i té molts de fills i després filles, que es moren o es fan monges. Un fill es casa amb Mathilde, interpretada per la interessant actriu  Mélanie Laurent, que també te més fills i filles i també creixen, s'estimen i desapareixen.

Podríem resumir aquesta història d'amor, com la de tres generacions de dones, 100 anys d'humanitat. Històries que van i venen, de records que tornen i sempre son les dones que condueixen aquest amor, aquesta tendresa,  aquets 100 anys de carícies, d'abraçades i de petons.
Es un film que si t'hi poses amb ganes de deixar-te endur pel que veuràs i t'explicaran, t'ho passaràs deliciosament bé, sinó tens aquesta sort, t'ho pots passar fatalment malament. Indiferents segur que no us hi deixarà.

Guillem Terribas Roca Full de Sala del Cinema Truffaut 23.12.2016

Rècord a les escales de la catedral de Girona 22.12.2016

Els Giang Brothes baten un rècord Guiness pujant les escales de la Catedral de Girona fent equilibri cap amb cap
Els dos germans vietnamites tarden 52 segons i superen en distància i temps l'anterior marca que tenien des del 2014 una parella d'artistes xinesos.
Girona, 22 de desembre 2016.
Imatges i muntatge: Guillem Terribas

El documental ‘Priorat' mostra la transformació de la comarca

 Es projecta avui al cinema Truffaut, en un acte en què participarà Josep Roca i que inclourà un tast de vi.

Priorat és un documental que està atraient l'interès de televisions europees i d'una de nord-americana després del seu pas per diversos festivals, algun de tan destacat com l'IDFA d'Amsterdam. Dirigit per David Fernández, mostra la transformació del Priorat en els últims 25 anys i posa cara als que van liderar una autèntica revolució en una zona que estava a punt d'enfonsar-se i la van situar com un referent vinícola a escala internacional.

El film és una història coral que gira entorn de l'arribada de René Barbier i de cinc persones vingudes de fora que van rellançar la comarca. Han estat gairebé quatre anys de rodatge i de moltes dificultats per aconseguir finançament. L'equip va recórrer pam a pam tot el Priorat, a més de fer entrevistes a Madrid, Barcelona, Girona i Londres.

Tono Folguera (Lastor Media), productor del documental, que ha tingut TVC entre els seus col·laboradors, en declaracions a ACN destaca la complexitat d'aquest projecte: “Primer, per motius físics, perquè les distàncies són més llargues del que sembla, amb carreteres plenes de revolts, i, segon, perquè ens va costar introduir-nos a fons en aquesta comarca i contactar amb un ampli nombre de personatges.”

Imma Puig, Salvador Garcia-Arbos i Josep Roca 

Priorat es projecta avui al cinema Truffaut de Girona (20 h, 5 euros), en un acte en què prendran part el director, el productor, el periodista Salvador Garcia-Arbós i l'enòleg Josep Roca. En acabar la projecció s'oferirà una degustació del vi Martinet Bru.

Per altra banda, demà, dissabte, a la Llibreria 22 de Girona, el mateix Josep Rere les vinyes (Rosa dels Vents), en un acte en què Salvador Garcia-Arbós conduirà una tertúlia amb els autors.

Roca, juntament amb Imma Puig, la coautora, presentarà el seu llibre

Jordi Camps Linnell, publicat en el Punt-Avui 25.11.2016

JOSEP-MARIA TERRICABRAS, l'home de la paraula

* Text inclòs a COGITARE AUDE  Miscel·lània d'homenatge a JOSEP-MARIA TERRICABRAS .

J.M. Terricabras a la Sala de Graus de la UdeG (17.11.2016)
impartint la seva darrera lliçó. 

 La primera vegada que vaig sentir a parlar de Josep M. Terricabras , fou  a finals dels anys seixanta. Va ser degut a la representació teatral a l'església de Sant Domènech (aquella època encara propietat dels militars) de l'obra "Set Contra Tebas". La gent de teatre de Girona i la mateixa revista Presència se'n va fer ressò de l'esdeveniment, com una ventada d'aire fresc a la manera de fer teatre, teatre independent. Sobresortia en els elogis la fantàstica interpretació d'un tal Josep M. Terricabres, un ex-capellà de Calella de la Costa.

Anys més tard vaig conèixer personalment a Josep M. Terricabras, a través de la Montserrat Martínez que me'l va presentar. El nom de Terricabras m'havia quedat pels elogis de la seva actuació a l'obra Set contra Tebas i, també, pel seu cognom, que era tant o més original que el meu i a més amb el mateix començament: "Terri"  ( a la guia telefònica de Girona, en Terricabras, va després de Terribas).
Vam anar algunes vegades al cinema, tots tres, la Montse, en Josep M.  i jo. A la Montserrat i a mi això del cinema ens alegra la vida i amb en Terricabras, vaig comprovar que també.  

Portada del llibre

Com m'ha passat altres ocasions , les vegades que vam anar junts a passejar o el cinema, no vaig ser conscients de que feia "d'espelma", fins que em van dir que entre la Montserrat i en Josep M. hi havia "marro".

La nostra relació, amb en Terricabres i amb la Montse, sempre ha estat més que cordial, continuem parlant, discutint, passejant, fent trobades i sobretaules i (llàstima) molt poques vegades al cinema.

No he vist mai en Terricabras  actuar dalt d'un escenari, però si que vaig comprovar  que realment era un bon actor, la primera vegada que va presentar un llibre seu, bé de fet era  la traducció del alemany del llibre TRACTATUS LOGICOPHILOSOPHICUS de  LUDWIG WITTGENSTEIN,  a la Llibreria 22 . Tinc fragments filmats de la presentació en Super8 sense so i, es pot veure perfectament com gesticula i va fa moure el cos per convèncer a el personal (la Llibreria estava plena a besar) del que filosofava tant ell com Wittegenstein.

Recordo el seu cotxe que va portar d'alemanya, després d'una llarga estada, color blau clar i que era un wolkswagen escarabat. Un cotxe que no es comerciava en el nostre país i que tenia la seva gràcia, tanta que al cap d'uns anys la meva dona i jo ens vam comprar un a través d'un mecànic que l'havia aconseguit en una subhasta.

Han passat els anys i tenim moltes històries junts a través de la Universitat, els llibres i Ferrater Mora. Seguim tenint trobades amb ell i la Montserrat, tant a Girona com a Begur.

Espero que l'energia, que el cruel accident d'ara fa uns anys no va poder en ella, no li falli. Espero tornar algun dia al cinema amb ell i la Montserrat i espero que tots aquets anys d'amistat segueixin iguals pels segles dels segles. Amen.  

Guillem Terribas Roca. 

04 de Gener 2017

Benvolgut Guillem,

he aprofitat els dies de Nadal per llegir i rellegir els textos que

s'apleguen en el volum que em vau oferir amb motiu de la meva jubilació.

Per això no t'he escrit abans agraint l'article amb què hi vas contribuir.

Ho agraeixo ara, un xic formalment i molt personalment, als 48

participants en el llibre. Em va agradar molt que els responsables de la

publicació (jo no en tenia ni idea, es veu que hi ha secrets que es poden

guardar!) et posessin a la llista de participants i que tu ho acceptessis.

Gràcies pel teu article, tan proper. És el testimoni d'algunes

complicitats (com xerrades llargues, sobretaules i anades al cinema) i

sobretot d'una amistat. Em sembla que això no durarà, com tu desitges,

“pels segles dels segles”, però mentre duri trenta anys més, jo ja en tinc

prou! Gràcies, Guillem, per aquestes pàgines!

La Montserrat i jo aprofitem l'ocasió per desitjar-vos, a tu i a la Marta,

que tingueu un bon any. Que el 2017 sigui per a tots un any molt millor

que els anteriors, tot i que això no sembla que sigui fàcil! Dit

francament: que el 2017 ens sigui un any inoblidable. Tu ja m'entens!

Amb una abraçada,

Terri

Josep M. Terricabras: Provisionalitat ‘eterna'

Amor, coneixement, compassió i país. Dit així, a raig, i sense un context sonaria

Terricabras a la Sala de Graus de la Universitat de Girona. Foto: Joan Sabater

a propaganda. Però si el marc, el físic, on van ressonar aquestes paraules és la Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona, i la persona que les enumera és el doctor Josep-Maria Terricabras, estem davant de la declaració d'una vida, i no només acadèmica. Un vida de compromís amb la societat i de treball intel·lectual. Ahir, a les sis de la tarda, el departament de filosofia va organitzar un homenatge al professor Terricabras amb motiu de la seva jubilació; relativa, perquè és diputat al Parlament Europeu per ERC, on defensa un país, el català, lliure i sobirà, i també, perquè ara ja és professor emèrit.

Una lectio ultima, o classe magistral, amb el títol de Tot és provisional, va servir al filòsof, artífex de la prestigiosa Càtedra Ferrater i Mora de Pensament Contemporani per destacar els principals trets del seu trebal l. Una aposta vital que, segons va defensar, s'ha basat “en una obsessió per la claredat”, en sintonia amb “una defensa, en la meva vida docent i no docent, del cultiu de la defensa personal i de la col·lectiva”. Una trajectòria, vital i professional, marcada per potenciar un pensament crític; un ideari que es podria resumir per descriure bé el que t'envolta per tenir, almenys, una realitat –de moltes– ben definida, qüestionant veritats amb un esperit crític en les respostes.

És cert que va fer un repàs per la seva vida acadèmica; per la seva estada a Alemanya, Anglaterra, com a professor de secundària, la creació de la càtedra i moltes altres reflexions en el més pur estil Terricabras. Però el que és significatiu de la seva lliçó, a banda de filòsof, va ser l'aferrissada defensa del valor de llenguatge; el valor de les paraules que, ben ordenades, fan un concepte i serveixen per estructurar una ment. Si aquest no es cuida, va sostenir, estaríem davant d'una decadència intel·lectual.

Però segurament, tot i l'esforç, absolutament rigorós de Terricabras per fer un repàs pel seu pensament i inquietuds, el mapa d'una persona no es completa sense la visió que en tenen d'altres. Abans d'iniciar la lectio ultima, el director del departament de filosofia, Josep Maria Prades, va remarcar el lideratge de Terricabras, que “ha ajudat a donar prestigi intel·lectual a la UdG”, a més del compromís del filòsof “pel seu país i el seu temps”. Uns arguments que, amb diferents paraules, també va posar de relleu Josep Gordi, degà de la Facultat de Lletres, que va agrair-li la defensa que fa de Catalunya a Europa. Una tasca i un treball que, en paraules del rector, Sergi Bonet, les ha fet un home que és “activista, orador, filòsof, lluitador i ciutadà”. Un denominador comú que destaca el doble paper de Terricabras en mirar de ser un erudit de mida humana que ha treballat per “un futur millor”, segons Bonet.

Una obra de l'artista Pere Jaume i un llibre elaborat pels seus companys, com a tribut, va tancar una classe –magistral, si voleu, a voltes també mediàtica– amb una assistència de públic que va omplir la Sala de Graus, la qual cosa no deixa de ser un bon punt –no pas final– per a una trajectòria que encara té molt per donar –no s'ha d'oblidar que és emèrit i que alguna classe més farà–. Amb tot, i malgrat l'esforç pel que fa a l'argumentació a l'hora de defensar que tot és provisional; vist el personatge, la seva vitalitat i el llegat que deixa i deixarà ens convida a pensar que som davant d'una provisionalitat eterna, amb permís de Terricabras, que amb el seu esperit crític segur que m'ho qüestionarà.

Joan Trillas, publicat en el Punt-Avui 23.11.2016

Jean-Pierre Léaud delega el protagonisme a Albert Serra

 Una “indisposició” a última hora de l'actor francès no va alterar l'èxit de la preestrena a l'Estat de la nova pel·lícula del cineasta banyolí, ‘La mort de Lluís XIV', al cinema Truffaut, que avui fa 16 anys.

Guillem Terribas, Àngel Quintana, Albert Serra, Montse
Triola, Vicenç Altaio,Joaquim Saphino. Foto: Cinema
Truffaut. 

Havia de ser el protagonista. I ho va ser. A la pantalla. Una “indisposició” a última hora va impedir que, com estava previst i anunciat, Jean-Pierre Léaud (París, 1944), el mític Antoine Doinel de les pel·lícules de François Truffaut, actor consagrat per la Nouvelle Vague i per autors de renom, presentés in situ la seva última pel·lícula, La mort de Lluís XIV, sota les ordres d'Albert Serra. Tampoc va poder descobrir ell mateix la placa que el cinema gironí que pren el nom del director francès que el va consagrar, el Truffaut, li ha dedicat i que tenia preparada per a tal esdeveniment.

Albert Serra, mirant la placa que havia d'inaugurar
Jean-Pierre Leaud. Foto: Manel Lladó

El director banyolí no va ser tan políticament correcte i va declarar en la preestrena estatal del film, programat en el marc del cicle de cinema del festival Temporada Alta: “Ja sabeu el que en penso, dels actors... ni el millor d'ells arriba a la sola de la sabata dels espectadors aquí presents.”

Doncs amb aquest imprevist artístic, el públic que va omplir pràcticament les dues sessions d'ahir es va haver de conformar a veure Jean-Pierre Léaud prostrat al llit, en aquest cas en la ficció. I és que a la pantalla encarna l'anomenat Rei Sol els últims quinze dies de la seva vida, vell, decrèpit i impertèrrit veient com el seu cos es podreix i la seva ànima s'apaga. “Volia representar la fricció que succeeix quan el poder absolut [el rei absolutista] resta en la més absoluta impotència per culpa de la incompetència dels metges que l'atenen”, va explicar Serra.

Acompanyat en la presentació per bona part de l'equip –entre altres, l'actor Vicenç Altaió i els productors Montse Triola i Joaquim Sopino–, el director va insistir a dir que el film és en realitat un encàrrec i que no el deixa de sorprendre la reacció extraordinària que causa. De fet, La mort de Lluís XIV li ha valgut, no només el reconeixement de la crítica internacional en festivals com el de Canes, sinó també el premi Jean Vigo, creat el 1951 i reservat a produccions franceses, i que han rebut autors de la categoria de Jean-Luc Godard, Alain Resnais, Chris Marker, Maurice Pialat i Olivier Assayas. Es dóna, a més, la circumstància que Serra és el primer autor de l'Estat espanyol que ha estat distingit amb aquest prestigiós guardó.

La mort de Lluís XIV s'estrenarà comercialment a la cartellera el dia 25 de novembre.
Jordi Camps Linnel, punlicat en el Punt-Avui 17.11.2016

* Pre-estrena en el Cinema Truffaut de La mort de Louis XIV a tevetres migdia el 17.11.2016 a partir del minut 41'00
"http://www.ccma.cat/video/embed/5632237"