diumenge, 17 de gener de 2010

Retrat de la Girona profunda

L’estiu del 2008 vaig estar a casa d’en Ramón Fontserè. En Ramón, arribava de Girona de rodar les darreres escenes d’una pel·lícula que em va dir que es deia “Tres dies amb la família” i que la dirigia una jove, molt jove, noia que es deia Mar Coll, que tenia família a Girona i vivia Barcelona. Que era la seva primera pel·lícula. No havia sentit mai a parlar d’aquesta directora. Em va dir que tenia la sensació que havia participat en una bona pel·lícula, però això no es podia dir fins veure el resultat final. També em va dir que els seus companys de rodatge eren l’Eduard Fernández i en Francesc Orella. Vaig pensar que aquella jove directora havia de tenir les coses molt clares per poder controlar aquest tres “monstres” de l’escena.

Vaig tornar a sentir a parlar de “Tres dies amb la família” el mes d’abril de l’any 2009, quan una corresponsal d’un diari de Madrid a Girona, em va trucar perquè li expliqués que en sabia de la pressió que havien tingut els cinemes de Girona, per part de la família de la Mar Coll, de que no s’estrenés la pel·lícula ja que no els hi agradava el que havia explicat d’ells la jove parenta. Vaig esbrinar si era veritat i vaig comprovar que era una absurda història i que la corresponsal havia sentit a tocar campanes i res més.
Finalment el 22 de juny, en els cinemes Oscar (ara Ocine) en un passi privat acompanyat d’en Ramón Fontserè i la seva dona Dolors, vaig poder veure, per fi, la pel·lícula de “Tres dies amb la família”. Tant en Ramón com la Dolors, tampoc l’havien vist. També hi havia la jove directora Mar Coll. Durant la projecció no ens vam creuar paraules amb en Ramón. La Dolors la vaig veure molt interessada amb la història. Una vegada acabada la projecció, vaig tenir la sensació de que en Ramón es treia un pes de sobre i, amb cara de satisfacció, em va dir que li havia agradat molt. Més del que es pensava. I a mi em va agradar i sorprendre. Com també ho va fer, de sorprendre, la Mar Coll quan en Fontserè me la va presentar. Vaig comprovar que era jove, però que tenia molt clar el que volia fer i el que havia fet. I a mida que parlava amb ella, vaig entendre que pogués dominar la història que havia proposat i, també, als tres actors protagonistes, així com la resta dels actors i molt concretament a la jove actriu que porta el pes de la pel·lícula Nausica Bonnín, que broda el seu personatge.
De què va la pel·lícula?. Doncs es la història d’una família que es reuneix a Girona per anar l’enterrament del pare dels tres protagonistes. Un pare dominant, un advocat poderós i influent a la ciutat. I que passa durant aquets tres dies a Girona?. Doncs, que coneixem els draps bruts de la família, les seves angoixes, enveges, les seves desavinences, la seva hipocresia i, també, els problemes dels fills adolescents que passen del passat d’aquella família de la Girona profunda.
I tot això explicat molt a l’estil d’una pel·lícula francesa, cosa que la pròpia Mar Coll admet orgullosament.
La gràcia d’aquesta “opera prima”, està en que Mar Coll sap explicar una història amb un cert “déjà vu” com diuen els francesos, amb intel·ligència i controlant el temps, no deixant que la narració i els personatges se li escapin de les mans. I, també, perquè va tenir la sort de comptar amb la complicitat d’uns actors que es van creure amb la història i com la volia explicar la directora i guionista.
Guillem Terribas
Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona. Recuperació de la pel·ícula en el Cinema Truffaut. Del 15 al 29 de gener.

1 comentari:

Té la mà Maria - Reus ha dit...

dono una ullada al teu blog
salutacions des de Reus