Full de sala del film POR TODO LO ALTO, en el Cinema Truffaut

Títol original: En fanfare

País: França, 2024

Direcció: Emmanuel Courcol

Guió: Emmanuel Courcol, Irène Muscari

Intérprets: Benjamin Lavernhe, Pierre Lottin

Gènere: Drama, comèdiaf

Durada: 103 min

Idioma: francès

Subtítols: castellà

COINCIDÈNCIES DE LA VIDA 

Ens trobem amb una sorprenent i agradable pel·lícula francesa que combina comèdia, amistat, música, fama i convivència. Tot plegat, un conjunt perfecte per gaudir d’un film elaborat amb gràcia i respecte cap a l’espectador. La trama aparentment sembla vista i repetitiva, una història plena de sorpreses i de mals entesos. Un jove i famós director d’orquestra (Thibaut) té un desmai durant un assaig. Aquest fet li trasbalsarà la resta de la seva existència, ja que tindrà conseqüències personals i de salut, és a dir, la seva vida canviarà totalment.

La pel·lícula té dos protagonistes clars: Thibaut, que està protagonitzat pel jove actor francès Benjamin Lavernhe (França, 1984) i que no fa gaire el vam poder veure en un interessant film projectat en aquest cinema, El Acusado (França, 2021, de Yvan Aftal), el qual interpretava a un jove i agressiu fiscal. L’altre protagonista, també és un jove actor francès que s’està obrint camí dins el món del cinema i del que segurament en sentirem a parlar durant els propers anys, Pierre Lottin (França, 1989), el qual interpreta a Jimmy, un home que treballa en una cafeteria d’una escola i toca el trombó en una petita banda de música del seu poble. Pierre Lottin, fa poc que el vam poder veure en la pel·lícula Cuando cae el otoño (Fra. 2024, dirigida per François Ozon) interpretant el personatge del fill exconvicte d’una de les coprotagonistes. Tots dos actors, tan Benjamin Lavernhe com Pierre Lottin, estan extraordinaris en el seus respectius personatges.

El responsable de la pel·lícula, tant del guió com de la direcció, és Emmanuel Courcol (França, 1957). És un actor, guionista i director molt conegut a França, va estudiar dret i el 1981 va començar a fer teatre amb obres d’autors clàssics: Molière, Shakespeare, Victor Hugo... Poc després, concretament el 1990, va començar a experimentar amb el cinema, primer com a actor, més tard com a guionista i, finalment, com a director. Emmanuel Courcol explica molt bé aquesta meravellosa història que t’atrapa a mesura que es descobreixen els diferents entramats de la narració. Quan et penses que ho tens tot lligat, dona un tomb inesperat amb la intenció de fer més interessant la història que t’està explicant. Gràcies a la gran habilitat de Courcol per saltar de la comèdia a la tragèdia, fa que la trama tingui diverses trampes, que en un principi semblarien previsibles. Sap donar-li una dignitat a la història i no cau en recursos que podrien ser fàcils. Té un gran respecte a la intel·ligència de l’espectador. Controla molt bé el que vol explicar. 

Només recordar que aquesta pel·lícula es el darrer treball d’Emmanuel Courcol, que ha tingut una molt bona acollida tant de públic com de la crítica a França i va tenir set nominacions als Premis Cèsar. 

Por todo lo alto, té un final agradablement acceptable, encara que no es feliç, una vegada més no hi ha concessions a la història que ha volgut explicar-nos el seu director.

Guillem Terribas.
Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona.

 

0CINE, sales de cinema

Ocine Girona 

No sé si sabeu que Ocine, l’única empresa privada que exhibeix cinema a la ciutat de Girona, és la segona més important de l’estat en nombre de pantalles i és cent per cent gironina amb prop de dues-centes sales, algunes a França. L’origen d’aquest imperi de la família Agustí cal buscar-lo al cine Núria d’Olot als anys quaranta i no van trigar en aixecar el buc insígnia de l’empresa: l’elegant i enyorat Teatre Ultònia de Girona. La segona generació, representada pel recordat senyor Narcís Agustí (soc incapaç d’anomenar-lo sense el «senyor» davant), va fer créixer el negoci. Jo tenia divuit anys, el dia que van inaugurar els Cinemes Catalunya, un cine amb dues sales i una sola taquilla. Això no ho havíem vist mai! Per cert que a la Sala A van estrenar la primera Star Wars i a la sala B el Cuirassat Poemkin d’Eiseinstein. Recordo, també, que al sortir el carrer estava fet un poti-poti de basses perquè Emili Grahit encara no estava asfaltat. Com a periodista vaig participar amb en Guillem Terribas i en Pere Garcia en la popular Travessa dels Oscar que va tenir molt d’èxit als vuitanta. I també vaig viure la satisfacció amb un pèl d’amargura de la inauguració dels Oscars, avui Ocine. Dic satisfacció amarga perquè pocs dies abans, havíem «enterrat» l’Ultònia i els Catalunya. Els costums han canviat i la gent va menys al cine, però la tercera generació dels Agustí sembla que no té aturador. Els exhibidors són la darrera baula del món del cinema i hem tingut famílies dedicades a l’espectacle més popular del segle XX, quan encara ho hi havia televisió a les cases, els Gratacós i els Regàs, Bosch de Banyoles, Espinet d’Anglès (que va dotar a la seva magnífica sala amb els 70mm), Colls de Vidreres, Mestras de Cassà (que fabricava objectius econòmics amb la marca MestraScope) i tants d’altres que portaven el cine a llocs que ara són impensables. Només a tall d’exemple, fa poc, passejant pel bonic poble de Salitja (terme de Vilobí), amb poc més de tres-cents habitants, em vaig deturar davant del que havia estat el cine i sala de ball fins els anys seixanta, on encara s’hi veu la característica cabina de projecció a la façana i, quan va passar un jove i li vaig dir que allò havia sigut un cine em va prendre per boig. Ho sé molt bé, li vaig dir, el meu oncle Pere, a més de ser el ferrer del poble, era el que feia d’operador. Fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou. 

MATEU CIURANA publicat en el Diari de Girona 15.03.2025

09.10.2018 75 anys del Cinema Ultonia, embrió dels Ocine. 

https://www.cineytele.com/2018/10/10/expertos-analizan-la-experiencia-del-cine-de-futuro-en-un-debate-organizado-por-ocine/

 

Presentació del llibre TEMPS DE PRIMAVERA de Pilar Pellicer

Presentació a la Llibreria 22 de Girona del Llibre de Pilar Pellicer (L'Escala 1936 Girona 2025) TEMPS DE PRIMAVERA, Memòries d'una mestra. La presentació va anar a càrrec de Salomó Marquès. Guillem Terribas n'ha fet un nou muntatge el 9 de març de 2025

Jordi Grau: Badant (i pensant) per la ciutat

Trobo per l’Eixample de Girona la llibretera Maria Carme Ferrer, que serà sempre la Maria Carme de l’Empúries, i de tornada cap a Santa Eugènia, on ara tan bona feina fa a Can Ninetes, m’explica que ve de fer un club de lectura a l’ONCE. M’interessa el tema i estem uns minuts on ella explica, amb la seva vehemència habitual, que es troba amb 10 persones amb les quals parlen d’un llibre, un audiollibre, i que el nivell és extraordinari. Trobar gent i poder parlar-hi és la sort de poder voltar sense pressa per la ciutat. Badant. Pots creuar-te amb amics com en Pere Plantalech, l’home del barret però ja sense aquella pipa que el feia característic, o l’Agustí Ensesa, que sempre en porta una de cap. O en Francesc Cayuela, de les instal·lacions esportives al despatx del GEiEG al Fòrum, sempre amb coses per llegir i trobades amb la gent d’Atrium Artis, que no paren. Si és dijous hi ha més possibilitats de trobar-te en Pere Garcia, crític de teatre i cinema, de camí a Girona FM per fer el programa amb el soci Terribas, sempre amb el comentari afilat a punt.

L’ascensor de la Pujada de Sant Martí, tan sovint fora de servei
Foto: JOAN SABATER.

Podria allargar el nombre de persones amb les quals és un plaer trobar-te si passeges pels carrers de Girona i amb qui és fàcil intercanviar opinions mentre bades o penses coses que han canviat de la ciutat. No m’agrada escoltar o sentir que Girona és una ciutat bruta. Ja es va dir en època de l’alcaldessa Madrenas i no hi estava d’acord com no ho estic d’acord ara que l’alcalde és en Lluc Salellas. Accepto que la neteja és (sempre) manifestament millorable i que, a causa del canvi de recollida de residus, hi ha moments que determinants llocs brutegen. I molt. Però, qui deixa les bosses fora dels contenidors? Acaben estripades i això no pot ser i també reclamo que cal retocar coses per aconseguir el propòsit que la ciutat estigui neta i al mateix temps recicli allò que li toca. Potser sí que d’aquí a algunes desenes d’anys es podrà fer tota la recollida en destí i encara baixarà la taxa d’escombraries, però ara no és així i cal adaptar-se al canvi de recollida.

Però n’hi ha moltes, de coses manifestament millorables. Em molesta profundament que l’ascensor que hi ha al carrer de la Diputació, la Pujada de Sant Martí, estigui sense funcionament tantes vegades. No s’adonen els que fan bretolades que l’inutilitzen, que perjudiquen gent que el necessita?, em comenta l’Àngel Rodríguez Vilagran, de camí a Casa Carles. Aquest dia una veïna em va interpel·lar mentre el mirava. “El van arreglar ahir mateix a la tarda i aquest matí ja no anava”, em va dir. Tampoc m’ha agradat veure l’Onyar tan buit durant tants de mesos. Primer, la sequera. Després, les obres a la Séquia Monar. Les hortes, sense aigua i l’Onyar, també. I sense les carpes que m’entretenien. Els coipús sí que hi són. I, mentre bado i penso, em trobo l’anunci d’una gelateria que anuncia obres a la plaça Catalunya. De fa un any, quan va tancar la que tenia oberta a la Rambla. I això encara ho entenc menys. Mentre ho miro, un amic em diu que la seva empresa espera des de fa un any llicència per fer pisos a Domeny. Que no en falta, d’habitatge? Més d’un any per una llicència d’activitats en el cas de la gelateria? Cal canviar moltes coses.

Jordi Grau, a Mirades en el PuntAvui 06.03.2025

Neix la nova editorial gironina Gata Maula: "Perseguir i incentivar la curiositat forma part de l'ADN del projecte"

'La balada dels ocells de muntanya' de Can Xue i 'La teranyina' de Joseph Roth són els dos primers títols publicats.

Cristina Sagrera i Aarón Sánchez, els impulsors de la nova editorial Gata Maula / Eli Don/ACN

La nova editorial gironina Gata Maula comença a caminar amb la publicació de dos títols en llengua catalana: 'La balada dels ocells de muntanya' de Can Xue, amb traducció d'Eulàlia Jardí i 'La teranyina' de Joseph Roth, amb traducció de Marc Jiménez. Els impulsors d'aquest nou projecte són Cristina Sagrera i Aarón Sánchez – provinents del sector llibreter – que tenien ganes de tirar endavant un segell amb identitat pròpia i fer-ho des de Girona. En una entrevista a l'ACN, Sánchez assegura que allò que més el preocupa és el fet que la gent no aposti més per descobrir coses noves, una tendència que busquen revertir. "Perseguir i incentivar la curiositat forma part de l'ADN del projecte", sosté.

Sagrera i Sánchez es van conèixer darrere dels taulells de dues llibreries gironines: l'antiga Geli, on treballava ell, i la Llibreria 22, on ella va fer de llibretera durant un temps. La idea de crear una editorial feia temps que estava sobre la taula, tot i que a la pràctica no acabava de prendre forma. El punt d'inflexió, segons Sagrera, va ser el moment en què ella es va quedar a l'atur, ja en una altra feina diferent. "Va ser quan em vaig replantejar què volia fer, i vam decidir que era el moment de tirar-nos a la piscina", sosté. Tot plegat s'ha convertit en l'actualitat en Gata Maula, un segell al qual ella pot dedicar la jornada completa i que, en el cas de Sánchez, es combina amb la seva feina de llibreter, ara a la Llibreria 22, arran deltancament de la Geli.

Gata Maula s'ha estrenat amb dos títols que ja es poden trobar a les estanteries. Per un costat 'La balada dels ocells de muntanya' de Can Xue, una de les veus més "enigmàtiques" de la literatura xinesa i autora d'històries fragmentades i abstractes que "desafien" la lògica i les convencions narratives tradicionals. I per l'altre, 'La teranyina' de Joseph Roth, una "lúcida" advertència sobre el perill del feixisme. "En aquest moment crec que tenim un díptic molt interessant per presentar-nos en societat", defensa Sánchez.

Imatge de la Presentació a la Llibreria 22 / 

Gata Maula s'ha estrenat amb dos títols que ja es poden trobar a les estanteries. Per un costat 'La balada dels ocells de muntanya' de Can Xue, una de les veus més "enigmàtiques" de la literatura xinesa i autora d'històries fragmentades i abstractes que "desafien" la lògica i les convencions narratives tradicionals. I per l'altre, 'La teranyina' de Joseph Roth, una "lúcida" advertència sobre el perill del feixisme. "En aquest moment crec que tenim un díptic molt interessant per presentar-nos en societat", defensa Sánchez. Reivindicant el potencial gironí El naixement de Gata Maula coincideix amb l'aparició d'editorials més recents com Cap de Brot edicions – amb Josep Maria Codina, Germán Bartolome i Judit Pujol – o, ja amb una trajectòria més consolidada, Edicions de la Ela Geminada, liderada en l'actualitat per Laia Regincós, Nina Busquet i Anna Noguer. Per Sánchez no és una "casualitat", sinó que es tracta d'una manera de fer de gent que ha trobat "camins diferents" per tirar endavant els seus projectes.

Per Sagrera, aquesta efervescència cultural denota una voluntat de fer que a Girona continuïn passant coses. "És una zona molt potent i podem tenir un ambient relacionat amb el llibre i la lectura encara més fort", reivindica. Per això, allarga la mà a totes aquelles editorials – siguin més joves o consolidades, i també agents culturals – a crear projectes i programar activitats per tal de mantenir aquesta "presència".

Eli Don / ACN / publicat en el Diari de Girona 04.03.2025

Presentació de l'editorial GATA MAULA a la Llibreria 22

El dissabte dia 1 de març de 2025 a les 12.30 es va presentar oficialment la nova editorial Gironina, amb projecció internacional i en català, GATA MAULA dirigida per la CRISTINA SAGRERA i el llibreter AARON SÁNCHEZ. L'editorial va ser presentada per la Llibretera i amiga dels editors/a Sílvia Martí. Realització i muntage Guillem Terribas Roca