OLIVIA / JULIETA. Imma Merino.

Quan fa alguns dies va morir Olivia Hussey vaig donar el meu condol a l’estimat Guillem, que, quan era jove, va quedar tan meravellat per l’adaptació de Romeu i Julieta (1968) realitzada per Franco Zeffirelli que va “perseguir-la” als llocs on s’anava projectant: a finals dels seixanta, encara hi havia molts cinemes de poble i les còpies dels films hi anaven arribant. M’agrada imaginar que un dia vam coincidir en el cinema Amèrica del meu poble veient Olivia Hussey i Leonard Whiting enamorant-se com Julieta i Romeu. Recordo que van passar-la dues vegades i que a la segona encara esperava que fra Llorenç trobés Romeu per informar-lo de la falsa mort de Julieta. De fet, crec que sempre m’ha passat veient l’obra al teatre o en altres versions cinematogràfiques.
No he vist mai més el film de Zeffirelli. Com que no és un director que apreciï, potser no he volgut espatllar un bell record d’infantesa, semblant a l’explicat pel meu admirat Todd Haynes: “Hi havia alguna cosa de romàntica i d’eròtica que va colpejar la meva imaginació infantil. I era difícil no sentir-se atret per Leonard Whiting i Olivia Hussey.”. Tanmateix, el 2022 els dos actors van denunciar que el director, mort tres anys abans, va enganyar-los en rodar una escena en què, un cop muntada, es mostren fugaçment les natges d’ell (tenia disset anys) i els pits d’ella, que n’havia fet setze. Van dir que no van saber que la rodarien nus fins poc abans de fer-ho i que Zeffirelli, assegurant-los que no se’n veuria cap part íntima, ho va exigir sense que ells, tan joves, fossin capaços de negar-s’hi. No sé si pot semblar estrany (o potser ingenu) que em desassosseguin les ombres que van sortint en pel·lícules que d’alguna manera estimo, estimem. 
Imma Merino, publicat en el Punt Avui 08.01.2025

Estimada Imma, el teu estimat Guillem està agraït per l'escrit que has fet recordant a la Olivia/Julieta i la manera que ens va "colpejar la nostra imaginació juvenil". Aquesta parella, Romeo/Leonard i Julieta/Olivia, que ens va mostrar Zafirelli ( com tu, només m'agrada d'ell aquesta pel·lícula) tant atractiva i viva, que suposo que és tal com se la va imaginar el gran Shakespeare. Com tu, totes les vegades que la vaig veure i he anat veien (una vegada amb la Martina) sempre espero que el frare arribi més d'hora. Per això m'agrada (molt) Shakespeare in Love, perquè en acabada la representació s'aixequen i es fan un peto. Sempre m'ha desesperat que la Olivia va estar amb en Karl Malden, Raff Vallone i Cris Mitchum, rodant una pel·lícula en terres gironines dirigida per Antonio Isasi Isamendi "UN Verano para matar i saber que la vaig tenir tant a prop. 

Sobre la denuncia, em sembla que va ser una "pifiada" assessorada per un advocat que en volia treure algun diner. Uns anys abans de la denuncia, en una entrevista, la Olivia deia que Zafirelli es va portar molt bé i que va ser molt atent i que en cap moment es van sentir manipulats i que les escenes que van fer, no eren gent difícils, tots dos eren actors que havien estudiar en una escola de teatre i sabien molt bé el que es feien. Ella va tornar a treballar amb en Zafirelli, anys més tard, fent de mare de Jesús en la versió que  va fer sobre Jesucrist. Tothom, per desgràcia, té un mal moment.
Gràcies i abraçades.

Guillem