dilluns, 7 de maig de 2018

Lucky (USA 2017) full / crítica Cinema Truffau.

LUCKY
Estats Units, 2017
Director: John Carrol Lynch
IntèrpretsHarry Dean Stanton, Ed Begley Jr.,
 Beth Grant, James Darren,Barry Shabaka Henley,
 Yvonne Huff, Bertila Damas,Ron Livingston, 
Ana Mercedes, Sarah Cook
Gènere: drama
Durada: 88 minuts
Idioma: anglès

“El que tu veus no és el que jo veig”
Ens trobem davant d’una pel·lícula excepcional. Més ben dit, d’una petita gran meravella que t’atrapa des de la primera imatge i et sorprèn.
Lucky (2017) és la història d’un home que ha viscut la vida, molta vida, i ara es troba en aquell moment en què no sap què fer-ne i es permet passar de tot. Pensa, diu i fa el que vol.
Lucky és un personatge que viu sol, en una casa al mig del no-res de l’Amèrica més profunda, que es desperta cada dia a la mateixa hora, es lleva, agafa una cigarreta i fa una mica d’exercici. Sempre va a peu al poble. I li agrada fumar i el molesta la prohibició tan agressiva que hi ha contra els fumadors i que hi hagi locals públics que no deixin fer-ho. I li agrada la gent de Mèxic i les seves cançons.
Lucky és un viatge espiritual, una història sobre res en particular, però que et parla de molts sentiments, actituds, gestos, mirades, trobades, que suggereix, de personatges de poques paraules i un munt de reflexions.
«—Tens fills, Lucky?
—No, que jo sàpiga.»
Lucky és la primera pel·lícula que dirigeix John Carroll Lynch, un actor de 54 anys que té una llarga carrera com a secundari, i la darrera de l’esplèndid HARRY DEAN STANTON (West Irvine, 1926-Los Angeles, 2017), només ell podia fer possible el personatge de Lucky.
John Carroll Lynch, que com a actor ha interpretat papers com ara el marit de Frances McDormand a Fargo (1996), dels germans Coen, o un dels personatges que acompanyen Clint Eastwood a Gran Torino (2008), ha sabut transmetre aquesta senzilla i extraordinària història d’una manera eficaç, entranyable i emotiva; creant una atmosfera relaxada, ha realitzat una pel·lícula que diverteix i emociona alhora. Tot plegat, no cal dir-ho, gràcies a Harry Dean Stanton en un paper que curiosament s’assembla al de Travis de París Texas (1984), la pel·lícula de Wim Wenders en què Stanton ens va sorprendre gratament com a protagonista.
Cal esmentar, també, la col·laboració de David Lynch, que hi fa dues intervencions memorables i surrealistes al bar on, de vegades, al vespre, en Lucky va a prendre una cervesa, o les que calgui.
A Lucky Harry Dean Stanton ens deixa bocabadats un cop més, admirats de la seva interpretació. Et fa riure, et fa pena, et sorprèn amb les seves sortides i les seves preguntes, i després de sentir com canta Volver a cappella ja no l’oblides mai més. Hi ha un munt de raons per anar a veure i gaudir d’aquesta història, molt americana, humana, realista i al mateix temps surrealista; una: fer un homenatge a la carrera d’aquest gran actor, com a mostra d’agraïment.
Guillem Terribas
Col·lectiu de crítics de cinema de Girona
Publicat en el Cinema Truffaut 04.05.2018
http://www.cinematruffaut.com/lucky/