Girona. Cinema Truffaut. Presentacio de la pel·licula Balandrau. Fernando Trullols (director). Tono Folguera i Guille Cascante (productors). Guillem Terribas.

Girona rememora al Truffaut la tragèdia del Balandrau El director Fernando Trullols es declara commogut en la presentació a la ciutat de la pel·lícula "Balandrau, vent salvatge.

 

Girona. Cinema Truffaut. Presentacio de la pel·licula Balandrau. Fernando Trullols (director). Tono Folguera i Guille Cascante (productors). Guillem Terribas. / Foto:  Aniol Resclosa

  El cinema Truffaut de Girona es va omplir ahir a la tarda per a la presentació de Balandrau, vent salvatge, que va comptar amb la presència del director, Fernando Trullols, i dels productors Tono Folguera i Guille Cascante. La rebuda del film a Girona va ser especialment commovedora per a Trullols, que va estar acompanyat d’un públic que, segons ell, va viure les dues hores de la projecció d’una manera molt propera. Entre els assistents hi havia persones relacionades directament amb protagonistes dels fets de fa vint-i-cinc anys que retrata la pel·lícula, quan un torb va provocar la mort de deu persones al Pirineu català.

Foto: Arxiu Cinema Truffaut

El director va agrair la calidesa amb què va ser rebut a la ciutat, i va destacar que ser al Truffaut significava la suma de milions de decisions i la implicació de centenars de persones. Trullols presentava la sessió del film de les 19.30h, però va fer un col·loqui amb els espectadors que l’havien vist en la sessió anterior. En aquest diàleg, va destacar que es tracta d’una pel·lícula que exigeix a l’espectador, perquè obliga a mirar de cara no només a la vida, sinó també la mort.
Es tracta d’una pel·lícula «molt vivencial», va dir, pensada per gaudir-la sense pors envers la muntanya, ja que, com va assenyalar, «no va d’això». L’objectiu, va afegir, no és generar una sensació de perill, sinó més aviat convidar l’espectador a una reflexió sobre la relació humana amb l’adversitat i la natura.
 Una bona rebuda
El llargmetratge, que marca el debut de Trullols en la direcció, ha registrat la segona millor mitjana per sala el dia de l’estrena, segons la productora. Trullols va celebrar aquesta rebuda i va destacar l’orgull per la feina feta tant per part de l’equip de producció com per part dels implicats en els fets. Tot i aquest reconeixement, va subratllar que el seu principal desig és sumar-se a l’altaveu dels supervivents i a la memòria dels familiars, tal com va explicar al Diari de Girona. El seu objectiu també és que més espectadors puguin empatitzar amb aquesta història, ja que, com va apuntar, «tots tenim un Balandrau».
El llargmetratge recrea els esdeveniments de la tarda del 30 de desembre de 2000, quan un grup d’excursionistes va veure’s sorprès per un torb al Balandrau. De les vuit persones que pretenien fer el cim, només en va sobreviure una, Josep Maria Vilà (interpretat per Álvaro Cervantes), que va passar dues nits al ras en condicions extremes fins a ser rescatat l’1 de gener del 2001.

El públic atent al debat de Balandrau. 
Foto: Arxiu Cinema Truffaut

Aquests fets, que van marcar un abans i un després en els protocols de rescat a Catalunya, van ser documentats pel meteoròleg Jordi Cruz al seu llibre Tres nits de torb i un Cap d’Any (2018). Tres anys més tard, el documental Balandrau, infern glaçat, dirigit per Guille Cascante, va donar veu al testimoni de Vilà, el sobrevivent de l’accident. Quan va sorgir el projecte de portar els fets a la ficció, Fernando Trullols va assumir la responsabilitat de donar-hi una nova mirada com un repte «preciós».
JANA RIBAS publicat en el Diari de Girona el 22.02.2026

Foto: Arciu Cinema Truffaut.

MARTY SUPREME, full informatiu del Cinema Truffaut

 MARTY SUPREME
 País: Estats Units, 2025
 Direcció: Joshua Safdie
 Guió: Ronald Bronstein, Joshua Safdie 
Intèrprets: Timothée Chalamet,
Gwyneth Paltrow, Odessa A’zion
Gènere: Drama, comèdia
Durada: 149 min
Idioma: Anglès Subtítols: Castellà 

HISTÒRIA D'UNA AMBICIÓ

“És una pel·lícula que té una molt bona arrencada”... “Des del primer minut t’atrapa i no pots abandonar ni un moment el que passa a la pantalla”...”Una interpretació del protagonista Timothée Chalamet, impecable i que acapara l’escena quan surt, que és pràcticament durant tot el metratge del film”... aquestes són algunes de les opinions de la crítica especialitzada d’aquesta pel·lícula Marty Supreme, que està nominada a nou Oscars en la categoria de Millor pel·lícula, millor director ( Joshua Safdie, un jove director de quaranta-un anys que ha realitzat molts documentals i curtmetratges i que controla molt bé el film), millor actor, millor guió original, millor càsting, millor edició, millor disseny de vestidor, millor fotografia, que podria guanyar qualsevol de les nominacions i si no en guanya cap, no passa res, continua i continuarà essent molt recomanable.
El càsting és realment molt bo i molt ben triat. A part del protagonista Timothée Chalamet, ( actor que ha participat en films com Call me by You Name, Dune o A Complet Unknown), que està en estat de glòria i que fa possible que l’espectador aguanti els 149 minuts que dura aquesta història, que a més està interpretada per la jove actriu Odissea A’Zion i la recuperació de la sempre interessant Gwyneth Paltrow, que interpreta a una famosa actriu en decadència i, també, la petita intervenció, però que és espectacular, del director de conegudes pel·lícules com Pasolini (2014), El Funeral (1996), Juego peligroso (1993), Teniente Corrupto (1992)..., Abel Ferrara.
Què té Marty Supreme que sigui tan interessant i recomanable?. Doncs una bona història i molt ben explicada, sobre un personatge que reivindica el joc/ esport del ping-pong que als Estats Units era pot conegut i es posa com repte guanyar el millor del món, que és un japonès. El fet que la història estigui ambientada l’any 1952, hi ha un afegit: la rivalitat i el mal rotllo que hi havia en aquella època entre Nord-amèrica i el Japó. 
La pel·lícula, de fet, explica la vida de Marty Supreme, un vividor, un rodamon, una persona que està contínuament improvisant la seva vida amb situacions caòtiques i fins i tot perilloses. És trepidant seguir els esdeveniments, situacions... i el que ha d’arribar a fer Marty per a anar al Japó i jugar la gran partida de ping-pong.
És curiós, perquè el ping-pong era un esport que, entre nosaltres, a Girona i província, Catalunya i Espanya, s’hi jugava molt, fent-hi grans competicions i, ara, pràcticament no se’n sent cap comentari ni que hi hagi algun club. A veure si després de la visió d’aquesta pel·lícula torna l’afició a aquest esport tan dinàmic.

Guillem Terribas Roca,  Col·lectiu de Crítics de cinema de Girona