dissabte, 17 de gener de 2015

El marrec de la 22

Afegeix lFoto Miquel Ruiz,iquel
No fa pas gaire vaig rebre una lliçó magistral sobre quant d’important és la combinació entre el traçat d’una via, els desnivells, la potència de la locomotora, però sobretot, la capacitat elèctrica de la línia que alimenta tot el recorregut del ferrocarril. I és que per més que els vagons siguin de luxe, les màquines de capçalera les més aerodinàmiques i el dibuix del camí de ferro el més sofisticat, si no arriba prou energia al circuit, i sobretot, energia de qualitat, tot se’n va en orris. Simplificant-ho: és més important el marrec que encén l’interruptor que l’enginyer que en pensa l´ús. La cultura, sovint, gaudeix dels mateixos capricis. L’escriptor pot ser agosarat, la partitura del text increïble, el paper del llibre de les premses més exquisides i l’editor d’una virtuositat divina, que si no hi ha un bon llibreter que encengui la passió per l’acció lectora, de poc servirà tota la indústria literària. Perquè, si som francs, el món del llibre és indústria. I de la bona. I els llibreters els marrecs que premen l’interruptor que tanca o obre, depèn de qui ho miri, tot el circuit.
En Guillem Terribas és un d’aquestes marrecs entremaliats que disposen de l’art d’encendre i apagar l’electricitat que corre per les lletres segons el seu caprici. I Girona i el país sencer han tingut la sort de que el seu caprici sempre hagi estat generós, benèvol i pacient. La Llibreria 22 ha estat l’excusa, el contenidor d’una èpica història d’amor entre bèsties i belles. Lletres belles i bèsties afamades de pervivència. Passar per La 22 a comprar un llibre, o dos, o assistir a una presentació, era una simple excusa per veure com en Guillem premia l’interruptor de la maquinària indòmita. I, compressis o no, el marrec feia amb tu el que volia. I sempre valia la pena deixar-se fer. Sempre.
La 22 seguirà nodrint de matèria compacta la cultura de la ciutat. I serà en Jordi Gispert qui haurà de prémer, a partir d’ara, el botó del giny a l’estil Gispert, sense copiar a ningú. Serà el nou marrec de l’interruptor.
El Mitja Distància està a punt d’arribar a Girona. I penso si em donarà temps de córrer a La 22. Hi ha trens que emprenya que facin tard.
Josep Campmajó. a Sies.tv opinió.   17.02.14