EL REGRESO DE ULISES * Full de Sala del Cinema Truffaut

EL REGRESO DE ULISES

The Return País: Estats Units, 2024

Direcció: Uberto Pasolini

Guió: Edward Bond, John Collee,
Uberto Pasolini

Intèrprets: Ralph Fiennes, Juliette Binoche,
Charlie Plummer, Chico Kenzari

Gènere: aventures, drama, acció

Durada: 116 min

Idioma: anglès Subtítols: castellà

AMOR INFINIT 

El productor i director italià Uberto Pasolini, nascut el 1957, ha agafat la part final de la Història d’Ulisses (Ralph Finnes) i del seu retorn a Ítaca 20 anys després, on ja ha viscut diverses aventures i la famosa Guerra de Troya. A més, també ens explica la història de Penélope (Juliette Binoche), la Reina, que espera el retorn del marit, assetjada pel seus pretendents a ocupar el lloc d’Ulisses. El seu fill, Telèmac (Charlie Plummer) no ha conegut al seu pare, pensa que s’ha mort o que s’ha quedat en una illa amb una altra dona. La Reina, espera el retorn del seu marit, teixint un sudari que diu que fa pel vell rei, pare d’Ulisses. El que fa de dies el desfà a les nits, és una manera de fer temps i de passar el temps. A la llarga espera del retorn d’Ulisses. 

L’Odissea d’Homer, és una magnífica història que ha estat explicada, resumida o completa moltes vegades. S’han fet diverses versions cinematogràfiques, algunes d’elles espectaculars i amb molta acció com per exemple Ulisses (1954 de Mario Comencini, produïda per Carlo Ponti i Dino de Laurentis i interpretada per Kirk Douglas). Aquesta versió, la d’Uberto Pasolini, és més tranquil·la, reflexiva, té els seus moments tensos, molt ben controlats i en els moments adequats. També hi haurà espais més íntims, amb una música de Rachel Portman, que és la dona del director, molt adequada i ben col·locada. 

La posada en escena, com he dit, està explicada amb sensibilitat i sense pressa. Però està tan ben muntada, pensada i meditada cada escena, que no es fan pesades ni feixugues, ans al contrari. En aquest punt la crítica en general no s’acaba de posar d’acord amb aquest sentit, alguns diuen que és molt lenta (118 minuts, els mateixos que la versió de Mario Comencini) i amb escenes allargades i inútils, i d’altres que és una meravella, extraordinària... A mi m’ha atrapat pràcticament des del seu inici. Està molt ben explicada i en alguns moments, la manera de fer, fa pensar amb Medea (1969) de Pier Paolo Pasolini.

S’ha de dir que el director ha pogut explicar aquesta història d’amor i de guerra, de passions i enveges, de violència, de poc valor de la vida de les persones, gràcies a dues immenses interpretacions de l’actor i actriu, que estan, sens dubte, en el millor moment de la seva carrera. Extraordinari Ralph Finnes, amb aquest personatge contingut, destrossat i turmentat que fa d’Ulisses. Pel que fa a la Juliette Binoche, està fenomenal amb la interpretació del personatge que hi veus, la Penèlope, i no a la Juliette Binoche. Una meravella. Recordem que tant en Finnes com la Binoche, fa 29 anys, la qual ja ens van meravellar amb l’extraordinària pel·lícula anomenada El Paciente Inglés (Antoni Minguella, 1996). Ep! I no oblidem les esplèndides aparicions d’Àngela Molina interpretant a Euriclea, un paper secundari però molt interessant.

Tota la pel·lícula té moments d’una força extraordinària, però la part final és realment impressionant i creïble per la manera que està muntada i planejada. Amb una intensitat que va in crescendo. 

Estem davant d’una fantàstica història, coneguda, explicada d’una manera intimista, amb un gran contingut social i una gran història d’amor. Gràcies a la manera de dirigir la pel·lícula i la manera d’interpretar-la, fan que entris en aquest fantàstic món imaginari de l’Homer, amb una facilitat i entrega extraordinària. 

GUILLEM TERRIBAS roca  Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona