Demà serà un altre dia.

divendres, 1 de novembre del 2024

Elisabet Jané rep el 44è Casero i David Cirici queda finalista

L’escriptora Elisabet Jané (Sabadell, 1974) ha guanyat aquest vespre la 44a edició del premi Just M. Casero de novel·la curta, amb l’obra Coses que passen... En el mateix acte, que ha tingut lloc com és tradicional a la Sala La Planeta de Girona en plenes Fires de Sant Narcís i amb Guillem Terribas com a presentador des de fa 43 anys, s’ha declarat finalista del premi David Cirici (Barcelona, 1954), per la novel·la Ístina. L’acte de lliurament del premi s’ha obert amb un emotiu homenatge al filòsof i polític Josep-Maria Terricabras, en què han intervingut Imma Merino i Irene de Puig.
La guanyadora del Casero rep 2.000 euros i una escultura de Pierre d.la, a més de la publicació de l’obra a l’Editorial Empúries, a principi de l’any vinent, i el finalista aconsegueix 500 euros. El fet que els dos autors es presentessin amb pseudònim al premi convocat per la Llibreria 22 va provocar que, quan es va conèixer la seva identitat, els organitzadors i el jurat quedessin força sorpresos en el cas del finalista, ja que David Cirici és un autor de llarga i premiada trajectòria literària, que ha guanyat guardons com ara el Prudenci Bertrana (2011), el Sant Jordi (2016) i el Ramon Muntaner, també a Girona, en dues ocasions. El Casero és un premi de prestigi, gràcies en bona part a la independència i el bon criteri del seu jurat, però acostuma a premiar autors emergents, que són els que majoritàriament s’hi presenten. En aquesta edició, el jurat ha volgut destacar la qualitat de moltes de les 36 obres presentades.
David Cirici ha explicat a Terribas que es va presentar al Casero per una raó tan lògica com incontestable: havia escrit una novel·la curta i el Casero és un dels pocs premis especialitzat en aquest gènere a Catalunya.
David Ciri, Elisabet Jane, Jordi Gispert i la
Cristina Massanés. Foto: Arxiu 22
El jurat del Casero, format per Mita Casacuberta, Josep M. Fonalleras, Cristina Massanés, Imma Merino, Eva Vàzquez i Jordi Gispert, ha destacat de la novel·la guanyadora: “S’estructura a partir d’un aplec de relats breus que descriuen vides i escenes de personatges quotidians que podríem ser tots. [...] Escrit amb un to que a vegades rememora Calders, transitem de la ironia al realisme i de les situacions més banals a la fantasia més desbocada.”
I, sobre la finalista, el jurat diu: “La història relata una relació entre una noia de 20 anys, de nom Ístina, i un exprofessor seu d’institut de 60. Es coneixen com a professor i alumna, però més endavant la connexió s’intensifica. És una novel·la d’aprenentatge, d’acostament a les lletres per part d’Ístina, que és qui controla aquest lligam i qui accedeix al món de les idees que van configurant la seva personalitat insurgent.”
Xavier Castillón, publicat en el PuntAvui el 31.10.2024

























Publicat per a les
Etiquetes: ,
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)