diumenge, 2 de febrer de 2014

L'alegria de viure: IGNASI M.


 IGNASI M.
Catalunya, 2013
Direcció i guió: Ventura Pons.
Durada: 95 min.
Gènere: Documental.
Idioma: Català.
Data d'estrena: 31/01/2014

Ventura Pons, es sens dubte el director català i fins hi tot m'atreviria dir de la Península, més regular que hi ha actualment. D'una manera constant i continuada ha anat produint, escrivint i dirigint pel·lícules des de que va començar en aquest mon, ja fa molts anys.
Ha conreat diversos generes, per no dir tots. El documental social amb la seva primera pel·lícula "Ocaña, retrat intermitent" (1978), o  "El gran Gato" (2002). A l'adaptació de novel·les, tant de caire social, comèdies o dramàtiques  com "la rossa del bar" (1986),  de Raul Nuñez;  de Lluís-Anton Baulenas "Amor idiota" (2004) , "A la deriva" (2009); d'en Quim Monzó "El perquè de tot plegat" (1994) i "Mil cretins" (2010); "la Vida abismal" (2006) de Ferran Torrent, entre altres. Adaptacions teatrals, com "Actrius" (1996) de Josep M. Benet i Jornet; de Sergi Balbel "Carícies" (1997) o del mateix autor "Forasters" (2008), per posar alguns exemples. També ha jugat amb la comèdia, com la seva segona pel·lícula que va tenir un èxit memorable de públic "El Vicari d'Olot" (1981),  "Que t'hi jugues Mari Pili" (1990), "Aquesta nit o mai" (1993), per donar alguns títols.
Per tant, Ventura Pons, no s'ha estancat en un camí fàcil, sinó que s'ha arriscat en diverses propostes i maneres diferents d'explicar històries.
Ventura Pons, abans de dedicar-se en cos i ànima al cinema, havia dirigit algunes obres de teatre i això li va donar la oportunitat de conèixer de prop la manera de treballar dels actors i la diversitat de les seves possibilites interpretives  i, també, una gran relació amb actors i actrius de teatre que ell ha fet debutar en el cinema, com per exemple la Rosa Maria Sardà o l'Amparo Moreno. I la malaguanyada Anna Lizaran, que mai va ser prou ben tractada en el cinema, Ventura Pons li oferir la seva millor interpretació cinemattogràfica a "Forasters", que ja l'havia representat en Teatre.
El cinema de Ventura Pons és reconegut arreu i  de vegades massa oblidat entre nosaltres.
Ara, ens presenta una nova creació. Torna a la no ficció, a explicar-nos una història real com ho va fer amb Ocaña o amb en Gato Pérez. En aquest cas ens descobreix a  un personatge que no és conegut pel gran públic, tot i que és un artista i un personatge entranyable, el de Ignasi Millet, de pares artistes, restauradors; ofici que ell continua i arriba a ser uns dels millors restauradors del país i part de l'estranger. Un personatge de Barcelona, català, independentista i actualment a l'atur.
Ignasi M., el personatge, t'atrau des de les primeres imatges. T'enganxes en les seves històries, anècdotes, amb la manera de parlar: una veu clara, intensa i segura. I, sobretot, pel seu optimisme, les seva alegria i les seves ganes immenses de viure.
I el que més et sorprèn d'aquest personatge, que molt hàbilment Ventura ens està mostrant, és que té una vida que explicada en quatre paraules, d'entrada, és negativa i una mica entranya:  zero positiu. Pren 29 pastilles el dia. Casat i amb dos fills.  Va sortir de l'armari i és va declarar homosexual convençut i actiu; va deixar la dona i al cap d'un temps la dona se'n va viure amb una altra dona. El seu pare, ja gran, no té bones relacions amb la seva mare i ja ha tingut més d'un intent de suïcidi. Fa poc que hagut de tancar la seva empresa degut a la crisis que estem aguantant. Tot això i més és Ignasi M. I en canvi, veus tota la pel·lícula amb un somriure.
I el més difícil encara, durant tot el recorregut de la pel·lícula veurem l' Ignasi parlant amb el seu pare, la seva mare, la seva exdona, la seva ex-sòcia, els seus dos fills, els amics de sant Cugat, que és on viu, els metges i les infermeres. I sempre en positiu.
Si no fos perquè és real, el personatge d'Ignasi M. semblaria tret d'una de les pel·lícules de Frank Capra. Però no, és una nova aportació de Ventura Pons al cinema, al cinema català, al cinema internacional.
Guillem Terribas, col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona. Text per la fulla de la pel·lícula a l'estrena en el Cinema Truffaut el 31.01.14