CERCAS HI TORNA.

D’entrada: El monarca de las sombras, es un llibre de lectura obligatòria.

Cercas torna a explicar-nos una història ambientada en la Guerra Civil Espanyola. Cercas torna a explicar-nos la vida d’un personatge que va lluitar en el bàndol de Franco, convençut que eren els bons. Cercas, aquesta vegada, ho fa esbrinant a les entranyes de la seva família, investigant un oncle-avi falangista de divuit anys que se’n va  a lluitar, d’alferes,  amb les tropes franquistes,  convençut que tenia la raó. Cercas va a els orígens. Va a buscar el seu passat. Investiga el perquè. Pregunta. S’informa. Ens informa. Va a el seu poble, Ibahernando, a la recerca dels orígens, a preguntar a familiars i a gent que va viure i que va conèixer a Manuel Mena, el seu oncle-avi, que els divuit anys se’n va anar a la guerra a lluitar contra el desordre.
Cercas, investiga el  perquè la seva família era de dretes i franquista. Busca una lògica que no existeix, però no ho sabrà ni ho sabrem fins que ha parlat i ha escoltat a la gent d’ Ibahernando.
Tot això i molt més, està explicat en primera persona i també a través d’un narrador. L’escriptura  de Javier Cercas és més que mai, en aquesta història,  seductora i d’una gran riquesa narradora.
El monarca de las sombras, és un viatge al passat, un viatge a els orígens familiars de l’autor, Javier Cercas, protagonista de la novel·la.

I una vegada més, Javier Cercas ens torna a explicar la mateixa pel·lícula: “El hombre que mato a Liberty Valance” (The Man Who Shot Liberty Valance de John Ford) i aquesta vegada John Wayne, es la seva mare, la Blanca Mena, l’autentica protagonista d’aquesta història crepuscular, anomenada El monarca de las sombras. Un llibre que s’ha de llegir i s’ha de pair.

Guillem Terribas. , publicat a la revista "L y más" de Librerias L. librerias independientes.
A la revista s'ha traduït al castellà el text. 

9 mesos: Amor asolescent amb conseqüències

9 MESOS ( keeper)

Bèlgica, 2016
Director: Guillaume Senez
Intèrprets: Kacey Mottet Klein,
Galatéa Bellugi, Laetitia Dosch,
Corentin Lobet, Sam Louwyck,
Catherine Salée.
Gènere: Drama romàntic.
Durada: 95 min.
Idioma: Francès.

AMOR ADOLESCENT, AMB CONSEQüÈNCIES.

El jove director Guillaume Senez (Bèlgica, 1978) sap explicar molt bé una història en la qual, essent la seva primera pel·lícula, no és d’estranyar trobar-hi alguns apunts autobiogràfics, desdibuixats en aquests dos joves adolescents de quinze anys (ho repeteixen diverses vegades durant la projecció)  anomenats Maxime i Melanie.

La història és senzilla, tendre i agredolça. Maxime i Melanie van a l’escola. S’estimen, encara que només tenen quinze anys i no saben massa com funciona això de l’amor i, sobretot, el sexe; perquè un bon dia Melanie s’adona que està embarassada i, quan li comunica a en Maxime, tenim el primer enfrontament d’aquest idíl·lic amor adolescent.

Aquest és el punt de partida del film, molt ben interpretat per uns joves actors anomenats Galatéa Bellugi (Melanie) i Kacey Mottet Klein (Maxime), que fan molt creïble la proposta del director. Una història que té els seus moments tensos, sobretot per part dels pares dels dos adolescents −els d’en Maxime estan separats i la Melanie no té pare. Una història que té moments tendres, alguns moments de felicitat i alegria entre els dos joves. Somnis optimistes de futur i triomf: Maxime és porter d’un equip de futbol i té aspiracions d’arribar molt lluny, fer molts diners com a jugador professional i així comprar una casa amb piscina i molts cotxes, a més de moltes altres coses amb els molts i molts diners que guanyarà fent de porter amb un equip de primera divisió.

En definitiva, ens trobem amb una història actual, que passa en els nostres dies i que, a pesar de la molta informació disponible, ens demostra que els nostres adolescents encara no entenen les conseqüències d’un amor adolescent i decideixen ser pares als quinze anys. Si en situacions normals ser pares és un acte d’inconsciència, el d’aquets parella ja ho es de forma definitiva.

La gràcia del jove director amb aquesta primera pel·lícula, és que ha sabut controlar el tempo, el ritme de la història i ha fet una pel·lícula entranyable, però no bleda; una història que explica una realitat sense jutjar ni permetre que hi hagin bons i dolents.

Només hi ha un problema. I aquest problema s’ha de resoldre. I el director ha resolt molt bé la pel·lícula.

Guillem Terribas

Col·lectiu de crítics de cinema de Girona 

Manuel Rivas entén l'escriptura com una forma d'emigració

Un altre ple, i no és pas poc mèrit una tarda tan assolellada com la d'ahir: el festival Mot continua afermant-se com un esdeveniment únic per la seva capacitat d'elevar la literatura a la categoria d'espectacle de masses, encara que sigui per escoltar com l'escriptor gallec Manuel Rivas renova el seu anecdotari sobre la infància a la Corunya o sobre la seva experiència en el cinema, que els seus lectors coneixen ja prou bé.

Manuel Rivas i Guillem Terribas. 

La primera sessió del Mot a Girona, ahir a la biblioteca Rahola, va tenir, doncs, la dolçor d'un retrobament: amb el Manuel Rivas íntim, quasi murmurant, que pot tenir tot un auditori en suspens pel titubeig amb què busca la paraula apropiada i que en acabat el deixa meravellat, perquè no només la troba, sinó que és d'una fantasia commovedora. Aquesta seva capacitat aconsegueix que semblin joguines noves imatges sobre la Corunya que fa anys que repeteix, que intensifica el seu convenciment que “l'escriptura és una emigració”, i també una cerca d'harmonia, un intent de recompondre el que està trencat, un afany de crear simetries o una forma de consol i fins i tot de guariment.
Eva Vázquez, El Punt-Avui 31.03.2017

Gravació integra de la tertúlia: http://festivalmot.cat/blog/2017/03/31/el-mot-torna-a-girona-amb-literatura-compromesa-amb-el-passat/?platform=hootsuite

MOT Festival de Literatura 2017

Conversa Contra l'extinció

Hi intervenen: Manuel Rivas Guillem Terribas

L'escriptor gallec Manuel Rivas (A Corunya, 1957) escriu contra l'extinció i contra l'oblit. La recuperació de la memòria és un dels eixos principals d'una obra narrativa que es val de la poesia per al tractament literari del temps, un dels seus principals temes. Des dels relats de ¿Qué me quieres amor? –amb "La lengua de las mariposas" que va servir de base a la pel·lícula de José Luis Cuerda- 

a les novel·les O lapis do carpinteiro (El lápiz del carpintero, 2001), Los libros arden mal (2006) i a El último dia de Terranova (2015), la biografia d'una llibreria, l'obra de Manuel Rivas és un al·legat contra la destrucció d'unes determinades formes de transmissió cultural i, sobretot, d'uns valors humanístics. En parlarà amb Guillem Terribas (Salt, 1951), llibreter i autor de Demà serà un altre dia: aventures d'un llibreter (2007).

Diari de Girona 

El Nuvol (30.03.2017) http://www.nuvol.com/noticies/manuel-rivas-la-boca-de-la-literatura/

Presentació a Girona del llibre L' AVI DE LA MARTINA 24.03.2017

Festa Presentació del llibre L' AVI DE LA MARTINA de Guillem Terribas amb il·lustracions de Sandra de la Prada i editat per Cruïlla dins la col·lecció el Vaixell de Vapor, primeres lectures amb lletra lligada. Una història entrenyable de descriu la relació d'un avi amb la seva neta. La Presentació es va fer el divendres 24 de març de 2017 a la Llibreria&quiosc 22 del carrer Emili Grahit, 59 de Girona a partir de les 5 de la tarda. Al mateix temps es va inaugurar la remodalació que es va fer de l'espai dedicat a la mainada, fent-lo més atractiu, asequible i espaiós. Amb l'actuació d' Àngel Daban.Les Imatges son de la Marta Gibert i el muntatge de Guillem Terribas. 

Guillem Terribas publica un conte que és un cant a la vida

‘L'avi de la Martina' és el llibre infantil amb el qual el llibreter gironí i escriptor saltenc descriu la relació afectiva entre un avi llibreter i “la dona que li canviarà la vida”, una neta tan curiosa com ell.

A Guillem Terribas (Salt, 1951) se li encenen els ulls quan parla de cinema i li brillen encara més quan ho fa de “la dona que li ha canviat la vida”, la Martina, la seva neta. Només cal llegir un fragment del seu últim llibre, Alegra'm la vida (Columna), quan reconeix per escrit el que va aconseguir amb la Martina: “Allò que no vaig saber fer amb els meus fills: mirar cinema junts. Tant en pantalla gran com a casa.” És més, a partir d'aquesta confessió, li dedica gairebé mig llibre esmentant una per una les pel·lícules que han vist junts. Vint-i-dues, per ser exactes, per no fallar amb la càbala que ha marcat bona part de la vida d'aquest polifacètic llibreter gironí, escriptor i cinèfil saltenc. “Estan dedicades a ella i a la gent de la seva quinta i una mica més, per tal que s'incorporin al món dels que estimem el cinema, que vol dir estimar les històries i la vida”, remarca.

I precisament d'això, de la vida, explicar històries, el cinema i la neta, versa el nou llibre de l'incombustible Guillem Terribas, L'avi de la Martina, que publica l'editorial Cruïlla (El Vaixell de Vapor, sèrie Blanca, 105) quan no fa ni un mes que va presentar Alegra'm la vida. Embastat en absolut secretisme mentre escrivia l'anterior –“com a pur divertimento”, diu– n'ha sorgit un relat curt que condensa la història d'un llibreter “que viu envoltat de llibres” (l'Andreu), la vida del qual canvia completament “quan neix la seva neta, la Martina, que és una nena molt curiosa i sempre té pressa per tot, li sap encomanar la passió pels llibres i per tot el que l'envolta”.

Evidentment inspirada en la seva neta, l'autor descriu una història amb la qual tothom es pot identificar, siguin els avis amb el protagonista sènior, com els nens i les nenes amb la Martina. Tot escrit amb un llenguatge apte perquè ho llegeixin nens d'entre 6 i 12 anys i amb un to per ser escoltat a qualsevol edat. Temàticament, el conte se centra en la relació avi-neta i descriu tot allò que fan junts des que neix –“a partir d'aquell moment, la seva vida va canviar: havia de fer moltíssimes coses amb la Martina!”–, en el seu cas, plegats mirant pel·lícules, anant al circ, a fer passejades per la ciutat o la protagonista anant a veure com treballa l'avi (perquè, encara que estigui jubilat, com bé sabem, hi ha avis que no paren quiets).

Això fins que la història fa un tomb, quan l'avi emmalalteix i se'n va per sempre. “Encara que els adults considerem sovint la mort un tema tabú del qual és millor no parlar, per ells és molt més normal del que ens pensem. Ni que sigui perquè la veuen lluny”, explica Terribas. El cas és que al llibre el tema apareix però està tractat de forma vitalista o, com diu l'autor: “Li faig un tomb per oferir un cant a la vida, perquè, malgrat que algun dia ens n'anirem d'aquest món, els nets recordaran tots els moments conviscuts amb ells amb alegria.”

I com que d'històries la neta en produeix per donar i per vendre, Terribas no descarta que hi hagi més contes protagonitzats per L'avi de la Martina i, és clar, la Martina. “Per ella, com qualsevol infant, saber fer lletra lligada és un fet extraordinari o anar de colònies pot esdevenir una tragèdia si no pot anar a la nit al lavabo. M'encanta!”

Presentació al Quiosc 22

El llibre es presentarà el 24 de març (17 h) a la Llibreria-Quiosc 22, que, recentment reformada, ara s'especialitza en llibre infantil i juvenil. Una xocolatada i un concert d'Àngel Daban animaran l'acte de presentació i d'inauguració de la nova etapa de l'establiment.

Jordi Camps Linnell, publicat en el Punt-Avui 14.03.2017. Foto: S. Cabarracocas

Vídeo de la presentació https://youtu.be/ritylXfaBPs
Recomanacions per Sant Jordi NÚVOL https://www.nuvol.com/noticies/les-novetats-infantils-daquest-sant-jordi/

Guillem Terribas debuta en narrativa infantil amb el conte «L'avi de la Martina»

La Llibreria 22 reconverteix el quiosc del carrer Emili Grahit en un espai especialitzat en literatura infantil.

Àngel Dabam i Guillem Terribas. Foto: Aniol Resclosa

De llibreter a escriptor. Guillem Terribas va presentar ahir a la Llibreria Quiosc 22 del carrer Emili Grahit de Girona el seu debut en el camp de la literatura infantil: L'avi de la Martina, una història que vol posar en valor la importància de les persones que deixen un pòsit en els nens i nenes que els marcarà de per vida. 

El llibre, de l'editorial Cruïlla (col·lecció El Vaixell de Vapor), té il·lustracions de Sandra de la Prada i s'inspira en la història pròpia de Guillem Terribas, que en la vida real és l'avi de la Martina. 

L'avi de la Martina morirà en la ficció del conte, perquè Terribas vol «reivindicar la vida de les persones que s'han mort». «Espero que no em passi encara», ironitza el fundador de la Llibreria 22 que, jubilat de les tasques de gestió de l'empresa, ha començat a escriure algun llibre, com el recentment presentat Alegra'm la vida. 

La presentació d'ahir es va fer en plena festa de reinauguració de la Llibreria Quiosc 22 del carrer Emili Grahit, que mantindrà la secció de llibres per a adults, però a partir d'ara dedicarà el 50% de la superfície al gènere infantil i juvenil, amb joguines i puzzles inclosos. El cantant Àngel Daban va posar ritme a una festa oberta als veïns, en la qual no va faltar la xocolatada.
Daniel Bonaventura, publicat en el Diari de Girona 25.03.2017

La Martina apadrina el nou espai 22

Aspecta de la Llibreria&quiosc22 Foto: Joan Sabater

La presentació del primer llibre infantil del llibreter Guillem Terribas, L'avi de la Martina, va servir ahir per inaugurar el nou espai dedicat a la literatura infantil i juvenil de la Llibreria & Quiosc 22, al carrer Emili Grahit de Girona. El cantant Àngel Daban va animar la festa, durant la qual es va servir xocolata desfeta als presents.

El Punt-Avui 25.03.2017 

El pas del temps té l'última paraula

Amélia Nothomb amb Mita Casacuberta, en el Mot 2016.
Foto: Manel Lladó

El festival Mot de literatura d'Olot i Girona convida una quarantena d'autors a reflexionar en aquesta edició sobre ‘Escriure el passat'

Tota escriptura pot ser entesa, ben mirat, com un acte de rememoració, si fins el present d'indicatiu, un cop passat al paper, té ja alguna cosa de pretèrit perfet. Però hi ha escriptors que han fet de la indagació de temps passats una obsessió de la seva obra, o potser també un deure –amb la memòria, amb els afligits, amb les llengües mortes–, o un acte polític, per tal de reconstruir episodis foscos o oblidats de la història, o fins i tot una immersió en la ciència-ficció, perquè com podem acostar-nos si no és com marcians al·lucinats al temps de la Roma imperial, de la Revolució Francesa o de l'extermini nazi, posem per cas? Escriure el passat no és només fer novel·la històrica, tot i que aquesta n'és una de les branques més esponeroses, sinó sobretot “il·luminar allò que és perdut i retrobat”, com diu Margarida Casacuberta, professora de la Universitat de Girona i comissària del festival Mot de literatura d'Olot i Girona que s'inaugura demà.

La quarta edició d'aquesta cita literària, que ha trencat més d'un tòpic provincià sobre les “segones ciutats” en relació amb la cultura, transformarà durant dos caps de setmana la sala La Carbonera d'Olot, des de demà fins dissabte que ve, i la biblioteca Carles Rahola de Girona, des del 30 de març a l'1 d'abril, en espais de trobada entre una quarantena d'autors i els seus lectors per debatre, en un format de conversa distesa i en profunditat, a l'entorn de la representació de la Guerra Civil (Almudena Grandes i Anna M. Garcia), les relacions entre Orient i Occident (Kenizé Mourad i Emili Manzano), l'imaginari del món antic (Santiago Posteguillo, Valerio Massimo Manfredi i Jacinto Antón), la lluita contra l'extinció (Manuel Rivas i Guillem Terribas), l'exploració de les ciutats (Edward Rutherfurd i Enric Calpena) o les marques que deixa el temps (Bernardo Atxaga i Albert Sánchez Piñol).

Manuel Rivas i Guillem Terribas

Cap d'aquestes sessions no està pensada per exhaurir el tema proposat (en les anteriors convocatòries del Mot van ser l'escriptura i la seva relació amb el fantàstic, amb l'imaginari de les ciutats o amb la construcció d'identitats), sinó per eixamplar-lo projectant-lo en múltiples direccions, tantes com escriptors que s'hagin endinsat en el passat i n'hagin obtingut el relat d'una nissaga familiar, posem per cas, com Tània Juste, Gemma Ruiz i Patrícia Gabancho, que hi dedicaran una de les converses, a tres bandes en aquest cas; o que hagin escoltat el soroll del passat en l'escena teatral, com Sergi Belbel i Josep M. Mestres; o que hagin extret una teoria de la modernitat a partir dels seus cicles històrics, com Patrick Deville, que conversarà amb l'historiador i polític Ferran Mascarell; que hagin excavat en la realitat per transcendir el temps, com Francesc Serés i Ramon Solsona; que hagin aixecat ponts entre la història i la identitat, com en l'obra de Joan-Daniel Bezsonoff, Mathias Énard i Salem Zenia, escriptor algerià de llengua amazic refugiat a Olot, o que hagin pretès escriure sobre la memòria mateixa, a la manera del colombià Evelio Rosero, o sobre la particular cosmogonia de Cuba, com Leonardo Padura en diàleg amb Daniel Rodríguez.

Per intensificar la relació dels escriptors amb el seu públic, els dos dissabtes del festival hi haurà també sessió de Ver-Mot, que aquest any giraran al voltant de Ramon Llull i la guerra de 1714.
Eva Vázquez, publicat en El Punt-Avui 22.03.2017

Guillem Terribas, darrer llibre, “Alegra’m la vida”

Guillem Terribas i Eduard  Cid
a Fem Girona

L’emblemàtic llibreter i presentador del programa “Garcia&Terribas” d’aquesta emissora Guillem Terribas ens descobreix la seva passió pel cinema al seu darrer llibre, “Alegra’m la vida”, a través de records, experiències i vivències. A més, ens recomana 22 pel·lícules per a tota la família que ens despertaran la il·lusió per viure, veure i estimar el cinema. Ell mateix ens ho explica.

FeM Girona 92.7 fm. la teva ràdio de proximitat.

I ara escolta’ns en directe a www.femgirona.cat
http://femgirona.cat/gironaara/guillem-terribas-darrer-llibre-alegram-la-vida/

TRIA 33 TV·3
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/tria33/guillem-terribas-presenta-alegram-la-vida-un-cant-damor-al-cinema/video/5651677/#

Informació del llibre ALEGRA'M LA VIDA

A Alegra’m la vida, l’emblemàtic llibreter Guillem Terribas ens descobreix a través de records, experiències i vivències la seva passió pel cinema i reivindica les paraules d’un dels més grans del cel·luloide, François Truffaut: «Quand on aime la vie, on va au cinéma!». Així, de Maruja Torres a Woody Allen, de David Trueba a Sergi López, d’Edmond Roch a Ariadna Gil, descobrirem tota una rua de personatges que l’autor ha conegut i que faran les delícies de qualsevol apassionat del setè art.

A més, hi trobareu la recomanació de vint-i-dues pel·lícules per a tota la família que us despertaran la il·lusió per viure, veure i estimar el cinema en majúscules.

«El cinema forma part de la meva vida des de sempre. En algun lloc he escrit que de petit deia que volia ser actor. Amb els anys vaig veure que no ho seria mai i que, per tant, el millor que podia fer era mirar com ho feien els altres».

«Ell ens ha encomanat el seu romanticisme, amb tota la ironia afegida i necessària, que a vegades encara ens fa creure que l’amor és una experiència per ser recordada».
(Imma Merino, periodista i cinèfila).

Guillem Terribas

Foto: Quim Curbet

Guillem Terribas (Salt, 1951), auto didacta, cinèfil, pintor-dibuixant, llibreter, comediant, comunicador, conversador i observador. Ha col·laborat i col·labora en mitjans de comunicació de tota mena. Ha rebut alguns premis i reconeixements. L’any 1978, amb una colla de gent de Girona, va fundar la Llibreria 22 i durant trenta-sis anys n’ha estat l’ànima i el gerent. Ara ha fet un pas al costat. El 2007 va publicar un llibre que parlava d’ell i de llibres amb el títol Demà serà un altre dia. L’any 1990, amb una altra colla d’amics, va muntar el Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona, i, sense fer eleccions, encara n’és el president, per allò que «teòricament» és el més gran i assenyat....

 http://www.grup62.cat/llibre-alegram-la-vida-241372.html

RADIO GIRONA / SER http://play.cadenaser.com/audio/035RD010000000131601/ 

SER BARCELONA/ TOT ES COMEDIA, Rosa Badia
http://cadenaser.com/emisora/2017/03/07/sercat/1488887640_363694.html

Guillem Terribas: «Pràcticament tot el que sé ho he après a través del cinema»

El carismàtic llibreter gironí acaba de publicar "Alegra'm la vida", un llibre on repassa els records, les dèries i la història d'amor que l'uneix al setè art.

Guillem Terribas (Salt, 1951) és passió i és bonhomia, és vida que fa pòsit i és el plaer de la conversa. És un tros de l'ànima de la Llibreria 22 i un prohom de la identitat gironina. A banda d'això, Terribas també són molts llibres i són encara més pel·lícules. Amb ell conversem de cinema, just abans de saber quines seran les grans estrelles a la cerimònia dels Oscars 2017, mentre repassem els records, les dèries i les històries d'amor que conté Alegra'm la vida (Columna, 2017), un llibre per apassionats del setè art amb l'afegit de 22 títols per descobrir amb la mainada.

- Què significa per a vostè el cinema?

- És el rerefons de la meva existència. Sóc autodidacte i pràcticament tot el que sé ho he après a través del cinema. hi ha una prova inicial en una de les històries que explico, quan descobreixo Romeu i Julieta a través de la pel·lícula de Franco Zeffirelli. A través del film descobreixo un gran escriptor teatral, Shakespeare. També descobreixo que hi ha una música que versiona Henry Mancini. I descobreixo que ha composat una de els cançons més maques que existeix, Moon River, de Desayuno con diamantes. Llavors, descobreixo que la música de Romeu i Julieta és de Nino Rota. A través d'una pel·lícula faig pràcticament un curs, m'obre un coneixement immens, tot un seguit de grans descobriments.

- Tenint en compte això que em diu i que ha estat l'ànima visible de la Llibreria 22, podem dir que el cinema dona més sentit a la seva vida que els llibres?
 
-  Al cinema ja hi anava als 6 anys. I la llibreria no la vaig tenir fins als 22, més o menys. I tota història cinematogràfica abans ha hagut de ser escrita. O, directament, basada en novel·les. Jo no puc deslligar la literatura del cinema! Quan obrim la Llibreria 22 ja portava vist molt de cinema.

- Romeu i Julieta seria la pel·lícula de la seva vida?

- No, representa un moment de la meva vida. Reconec que no és la millor pel·lícula que he vist, n'hi ha moltes més. Hi ha una pel·lícula que a mi m'agrada molt i que sempre torna, El hombre tranquilo de John Ford, un film que m'alegra molt la vida. Hi ha pel·lícules que m'animen quan estic deprimit, com Imitación a la vida o Million dollar baby, de Clint Eastwood.

- Parlant d'optimisme, què en pensa de La La Land?

fOTOS: Adrià Costa 

- No m'agrada gaire, tot i que ha tornat a fer anar a la gent al cinema. La La Land és vintage total, una "pel·lícula d'abans". La gent va al cinema i va a veure Rebelde sin causa, amb una estètica dels anys 50, tot i que la pel·lícula passa ara.

- Per què creu que el cinema és tan important?

- Ho és tant com la literatura. Quan faig xerrades sobre literatura, sempre dic que no passa res per no llegir. Fa poc més de cent anys que la gent llegeix! Abans, tothom era analfabet i també vivien i eren feliços. Ara bé, també els dic que si llegeixen es divertiran, passaran bé l'estona, coneixeran llocs i mons diferents, viatjaran per un mòdic preu, aprendran a parlar i escriure millor, tindran més coneixement, podran participar de tertúlies, etc. I és el mateix que dic del cinema.

- El llibre està dividit en dues parts. La segona són 22 pel·lícules imprescindibles per mirar amb la mainada. Deu ser un moment molt feliç quan pots veure una pel·lícula amb un fill o un nét i li pots explicar allò que saps.
 
- No cal explicar-la! Si l'expliques, perd gràcia. Jo sempre dic als meus néts "anem a mirar una pel·lícula", i es queden parats. Quan la té assimilada és quan comença a fer preguntes. Aquesta segona part és la base del llibre, de fet. Inicialment, era la idea del llibre, la idea que em va proposar l'editora, la Glòria Gasch. Però vaig voler fer una introducció, que és on jo realment he gaudit moltíssim.

- A la llista hi ha pel·lícules recents com Hugo o la nova versió d'El llibre de la selva, també E.T. L'extraterrestre, de Steven Spielberg. Com va fer la selecció de les 22?
 
- N'hi ha que no hi són i podrien ser unes altres, però havia de jugar amb les 22, per qüestions sentimentals. He procurat que fossin representatives del cinema americà, però també hi ha cinema francès, d'aventures, i algunes pel·lícules contemporànies, certament.

Afegeix la llegenda

- Com viu fenòmens com el de J.A. Bayona, un català que triomfa a Hollywood? Quan vostè era petit deuria ser totalment impensable, i no és pas l'únic...

- En Bayona és un cinèfil crec que ha tingut la sort de fer les pel·lícules que li agraden, i que, a sobre, han funcionat. N'hi ha d'altres que han volgut fer-ho i no han pogut. És molta sort, i també talent. No es pot saber el secret de l'èxit, com els Beatles. però vaja, a la meva època també teníem Berlanga, o Buñuel, un personatge que era al mig de tots els grans genis del moment. Aquests fenòmens sempre s'han donat. O Fernando Fernán Gómez, que per mi era un geni.

- El moment del cinema català sembla esplèndid, amb figures com Laia Costa, Albert Serra, Jaume Collet-Serra, Agustí Virallonga, etc. Però la indústria sembla que no arrenca del tot.
 
- No hi ha una indústria catalana, però sí un imaginari català. Als anys 60, ja hi havia l'Escola de Barcelona, que va revolucionar el cinema espanyol, amb clara influència de la nouvelle vague. barcelonès empre ha estat molt avantguardista en matèria de cinema. Actualment, el cinema més avançat i provocatiu és el cinema català i, és més: gironí! Albert Serra, Pere Vilà, Isaki Lacuesta, Edmon Roch.

- Al principi del llibre diu "la nit que diuen que l'home va arribar la lluna" i això m'ha fet molta gràcia, perquè diuen que qui va enregistrar aquelles imatges va ser un cineasta, en un plató: Stanley Kubrik. Va ser així?
 
- Jo diria que sí, ell o un altre. I hi trobo una lògica. Les veritats, com més mentida són més me les crec. En aquella època creus que la tecnologia era tan perfecte com perquè ens arribessin a tot color, en directe, de la Lluna? Crec que sí que hi van arribar, a la Lluna, però van passar unes altres imatges, per fer-ho bonic. De fet, si no hi haguessin imatges no hi hauria veritat.

- Diu que veu el cinema "estimant-lo i respectant-lo". Les noves generacions creu que encara s'acosten així a una sala o a un film?

- Abans, els diumenges anàvem a missa el matí i al cinema a la tarda. Ni campaments, ni platja, ni vacances. Per això dic que el cinema italià del neorealisme no m'agradava, perquè ja ho veia cada dia! A mi m'agradava veure pel·lícules en Technicolor, amb neveres, amb telèfons... I ara trobo que el cinema es veu molt casa, perquè els dispositius ho permeten.

L'autor de l'entrevista ESTEVE PLANTADA 

- Reivindica endinsar-se en la foscor d'una sala de cinema, entenc.

- Més que mai! Si ets a casa, de tant en tant mires el Whatsapp, el telèfon, etc. Si tens ganes, t'aixeques, tornes, seus. Interromps la pel·lícula tantes vegades, que no pots estar per ella. Al cine, són dues hores on estàs realment per la pel·lícula. La gent aquesta que va tan estressada, si un dia anés al cine li passarien tots els mals i estalviaria en psicòlegs! Emocionar-te o divertir-te en comunitat, amb gent que està en silenci i que saps que està vivint el mateix que tu, és impagable.

- Quines pel·lícules no es cansaria mai de veure?

- Tu i jo, El hombre tranquilo, Imitación a la vida, Millon Dollar Baby, Grand Torino, Centauros del desierto, Jules et Jim, Su juego favorito, moltíssimes. I totes les que hi ha al llibre, evidentment.

- El millor actor de tots els temps?

- N'hi ha molts! Per dir-ne dos, Paul Newman i Fernando Fernán Gómez.

- Quina va ser la primera actriu de qui es va enamorar?

- Ava Gardner, sens dubte. Tinc una relació molt íntima amb ella, que no és ni eròtica ni res que s'hi pugui assemblar. Em vaig enamorar de l'Ava Gardner com si fos la meva mare. No tinc pòsters ni res de fetitxisme d'ella, és més una relació incondicional i neta.

- Quines pel·lícules recents l'han emocionat?

- Elle, La vida de Adèle, Historia de una pasión, El hijo de Saul, per exemple. Quatre pel·lícules impressionants i estrenades fa molt poc.

- Qui és el lector ideal d'aquest llibre?

- Tothom qui estima la vida.

Esteve Plantada per la revista digital NACIÓDIGITAL  28.02.2017
http://www.naciodigital.cat/noticia/126085/guillem/terribas/practicament/tot/he/apres/trav/cinema

Un hijo del cine

Guillem Terribas, sentimental, librero y abuelo de Martina, es la persona con quien más a gusto hablo de cine. Quizá porque los dos somos hijos únicos y, como muchos de nuestra generación, en nuestra infancia y adolescencia sólo fuimos felices en el cine, que si no cuenta mentiras no es cine. También en eso estamos de acuerdo. Y no lo estamos cuando hablamos de aquella plaga, de aquellos tipos con bufanda de la llamada nouvelle vague, que eran franceses y nos intelectualizaron el cine, metiéndole realidad, aburrimiento y abusando de los monólogos y diálogos, es decir, que nos lo jodieron. En esto no estamos de acuerdo, pero soy yo quien tiene razón. Y si Terribas no se ha quedado calvo y manda o influye mucho en el ambiente cultural de Girona, esta humilde crónica la escribo yo, mientras me dejen.

O sea, que el libro Alegra’m la vida, título que suena como un disparo del revólver Magnum 44 de Clint Eastwood y que acaba de publicar Guillem Terribas, va de cine, del cine que le ha hecho feliz y del cine que suele ver con su nieta.

El libro se presentó en la librería Laie y entre la gente de cine allí presente pude ver a Elisenda Nadal, ex directora de la revista Fotogramas y miembro de honor de la Acadèmia del Cinema Català. La media melena de esta mujer cálida y amable siempre me recuerda París. No la nouvelle vague sino el París de sus cafeterías y bistrots. Ese París donde algunas mujeres siguen sabiendo manejar el lápiz de labios y llevar la media melena. A su lado se sentó la directora de cine y mujer con muchas lecturas, sombreros y colores, Rosa Vergés, que tiene el perfil italiano y que a mí siempre me recuerda a esas profesoras con gafas de las que se enamoran todos sus alumnos. A esta mujer le sientan muy bien los pañuelos en la cabeza, que es tocado de cine con coche descapotable y curvas en la Costa Azul. También estaban las editoras Berta Bruna y Ester Pujol, que cada mañana se acerca a la mar de Barcelona y nos cuenta cómo está.

Que alguien como Terribas, la sonrisa de Girona, se atreva a decir que la almibarada película

Romeo y Julieta, la que dirigió Franco Zeffirelli, le gustó tanto que la fue a ver a todos los cines de la provincia de Girona que la proyectaban, demuestra que es un espíritu libre, un verdadero hijo del cine. Y que conste que ese melocotón en almíbar no forma parte de sus 10 películas favoritas, en absoluto. Pero le sirvió para descubrir a Shakespeare, que no es poco. Leyendo el libro de Terribas te enteras de que casi todos los catalanes que se apellidan Terribas tuvieron un abuelo granadino. Y de algo mucho más importante. Horas antes de morir, el poeta Juan Luis Panero le habló de la película Doctor Zhivago dirigida por David Lean. No le habló ni de James Joyce ni de una de sus obsesiones cinematográficas: Dublineses, película de John Huston donde la muerte está siempre presente. Le habló de Doctor Zhivago, que había visto muchas veces. Y lo mismo le ocurrió con el escritor Miquel Pairolí, devoto de la película Il Gattopardo, dirigida por Luchino Visconti. Con el escritor gerundense, Terribas había hablado mucho de literatura, cine y Voltaire, pero, hasta horas antes de su muerte, nunca de Doctor Zhivago.

Cosas del cine. Del cine que nos gusta.
Arturo San Agustin, La Vanguardia 18.02.2017
file:///C:/Users/Guillem/Desktop/PressReader.com%20-%20Peri%C3%B3dicos%20de%20alrededor%20del%20mundo..html

Presentació del llibre “Alegra’m la vida”

El conegut llibreter gironí, Guillem Terribas, presenta avui a Calella el seu llibre «Alegra’m la vida». El fundador i responsable de la Llibreria 22 és també un apassionat cinèfil i en aquest llibre recull les seves experiències amb tot el que envolta el setè art.

Durant una entrevista a l’Info Vespre, Terribas ha explicat que «Alegra’m la vida» té dues parts. A la primera hi recull tot un seguit d’anècdotes que ha tingut al llarg dels anys amb grans actors i personatges del cinema. Per a ell, el cinema ha estat un aprenentatge constant. Ara recopila els moments més especials i explica perquè ho són, d’especials.

Fent un homenatge a la llibreria 22, al llibre Guillem Terribas fa 22 recomanacions de pel·lícules que es poden veure en família. De fet, ell creu que, i això narra a la segona part del llibre, totes les pel·lícules poden ser per a tots els públics, sempre que es mirin amb criteri i coherència. Ell actualment comparteix la seva passió cinèfila amb els seus néts. Durant l’entrevista a Ràdio Calella Televisió n’ha parlat de diferents musicals com ara «Sonrisas y lágrimas», «Cantando baja la lluvia» o la nova versió de «Moulin Rouge».

La presentació, organitzada per la llibreria La Llopa, és avui a les set del vespre a la biblioteca Can Salvador de la Plaça.

Aquí pots escoltar l’entrevista íntegra amb Guillem Terribas.

http://www.radiocalella.cat/presentacio-del-llibre-alegram-la-vida/

Ràdio Calella. 17.02.2017

Per si es volen alegrar el dia

Mentre en Javier Cercas torna a la Guerra Civil explicant la història d'un seu familiar que hi va deixar la pell lluitant amb els del cantó que es va aixecar en armes –caldrà llegir-lo aviat perquè als que ens agrada Cercas se'ns fa necessari fer-ho ràpidament–, he pensat en un llibre que, segurament sense tantes pretensions literàries, m'ha alegrat el dia. El llibreter Guillem Terribas ja ens va entretenir moltes estones amb Demà serà un altre dia, que va publicar fa uns anys, però ara a

Alegra'm el dia ens parla del seu amor pel cinema. Ho fa lluny de voler alliçonar ningú, ni de fer crítica, ni d'explicar-nos la història del cinema. Ell parla del que li agrada i aconsegueix transmetre la seva passió pel setè art i, de retruc, alegrar-nos el dia als que el llegim.
Jordi Grau, a L' Apunt. El Punt Avui 17.02.2017

Entrevista a Fem Girona: http://femgirona.cat/gironaara/guillem-terribas-darrer-llibre-alegram-la-vida/

Entrevista a Sies Televiso
http://www.sies.tv/video/guillem-terribas-recull-les-22-pel%C2%B7licules-que-mes-lapassionen-alegram-la-vida.html