![]() |
| Gemma Busquets |
Demà serà un altre dia.
dilluns, 18 de desembre del 2023
GEMMA BUSQUETS: El tap de xampany
dissabte, 16 de desembre del 2023
Presentació a la Llibreria 22 del llibre CRÒNIQUES DE TRÍSTIA de Quim Cu...
divendres, 15 de desembre del 2023
I Memorial Vicenç Pagès 14 12 2023
A un any de la mort prematura de l'escriptor VICENÇ PAGÈS, s'institueix el 14 de desembre (data del seu naixement l'any 1963) El Memorial Vicenç Pagès, que es portarà a terme, cada anys en el Centre Cultural de la Mercè de Girona.
dijous, 14 de desembre del 2023
JORDI BOSCH: Biquini de canelons
![]() |
| Joan Roca i la Montserrat Fontané (pares dels germans Roca) tastant el bikini de canelons de la Bikineria de Jordi Roca DDG |
dilluns, 4 de desembre del 2023
Tardor hivern 2023 a la Llibreria 22 / Lectures i més...
dissabte, 2 de desembre del 2023
Promo llibre DEMÀ SERÀ UN ALTRE DIA . Guillem Terribas .
MARTA GIBERT, del periodisme a la ficció d'ELS NENS FEROTGES / llibreria 22
![]() |
“La meva idea inicial era escriure novel·la per a adults i ja n’he fet alguna cosa. Però el fet de tenir dues nenes m’ha portat a la literatura infantil, perquè durant molt de temps he anat a la biblioteca i he llegit amb elles”, explica Gibert, que, més enllà dels gèneres, subratlla “la satisfacció d’escriure un llibre i que te’l publiquin: això no té preu”.
Il·lustrat per la tarragonina Laia Ferraté, Els nens ferotges no explica una història, sinó dues d’interconnectades, una de més propera a la realitat i una altra de més fantàstica. “El punt de partida era escriure una història de dracs, perquè m’agraden molt. En aquest llibre, hi ha molt de mi, de la meva imaginació”, explica la mare de l’Ona i la Laia, que han prestat els seus noms a dos personatges del llibre: l’Ona és una noia a qui li agrada molt escriure; farta de llegir històries en què els bons i els dolents sempre siguin els mateixos, decideix escriure un conte, amb les il·lustracions d’un nou amic, l’Edu, en què els nens són els ferotges i els dracs, com la Laiac, uns personatges bons i generosos. Aquestes dues capes o nivells narratius es diferencien pel fons més fosc de la part del conte que va escrivint l’Ona. “M’agrada treballar en capes i, fins i tot, en una primera versió n’hi havia tres, en comptes de dues, però ho vaig trobar massa complicat”, explica Gibert, que diu que ja està “molt motivada” per escriure una segona novel·la infantil o juvenil –aquesta està recomanada per a la franja de 10 a 12 anys–, de què només té clara una cosa: no hi haurà dracs.
divendres, 24 de novembre del 2023
David Trueba: El gran luxe és observar

David Trueba, amb en Guillem Terribas, Edmon Roch i David Verdaguer, en els Ocine a la presentació
del seu darrer film "El saben aquell"
David Trueba, cineasta i escriptor
Després d’estudiar periodisme, David Trueba, amb vint-i-tres anys, va decidir anar a Los Angeles a fer un curs de guió a l’American Film Institute. Allà va conèixer Déu, com va dir poc després el seu germà Fernando, és a dir, Billy Wilder. Hi va estar parlant durant més de dues hores i va entendre unes quantes coses sobre el cine i sobre la vida: “Em va ensenyar que, quan tens talent, és una obligació ser generós i obert, modest i accessible”. És tan innegable que David Trueba té talent com que posa en pràctica, a més a més, totes aquelles virtuts que li va transmetre Wilder. Un dels secrets de la seva carrera potser el podem trobar en el que ha declarat arran de l’estrena de “Saben aquell”, la pel·lícula sobre els inicis d’Eugenio com a humorista. Explica Trueba que és incapaç d’escriure un guió fins que no troba “la part de mi mateix que té relació amb la història”. És a dir, una projecció personal que, en el cas d’Eugenio es concreta així: “Era una persona generosa, que va fer coses molt maques per la gent, però que tenia una part de timidesa”. És el Trueba (sempre ho ha estat) que mira d’indagar en el perquè de les coses, des de les primeres comèdies, ben travades i podríem dir que frívoles, fins a retrats generacionals que dibuixen tant el panorama d’una època com els conflictes íntims, el desgavell de l’adolescència, els somnis perduts de l’edat adulta, o les històries d’amor en equilibri precari. I que ho fa des d’una mirada que és especialment tranquil·la i benèvola, sentimental, però no pas ensucrada.
Trueba és l’home
de cine que observa (“ara mateix, el gran luxe és observar”), però també
l’articulista que analitza el món o el guionista que va a la recerca d’una
veritat que és canviant i calidoscòpica. És el cas, per exemple, de les seves
incursions en el cinema documental, en l’entrellat de la família Pujol
Ferrusola, de la Reina Sofía o de Felipe González. Trueba observa i s’entreté
en un invent – el rellotge de sorra – que “permet visualitzar el que és
invisible”. En una de les seves novel·les, “Blitz” (Anagrama, 2015), exposa que
allò que ens explica és “la nostra baralla amb el temps”. El protagonista, de
professió paisatgista, dissenya un jardí en el qual hi ha un rellotge
d’aquests, “que recorda als qui hi passegen que tres minuts poden ser molt
llargs si et dediques a observar-los”. La consciència física i no només
intel·lectual del pas del temps i, alhora, la percepció que tot el que fas (en
el seu cas, un allau de creativitat, en el qual també hi podem incloure lletres
de cançons i peces teatrals) és una mena d’àlbum (“com els que les mares tenien
a casa”), amb fotos que no es poden desenganxar perquè formen part de la
memòria del que vam ser.
No es pot
explicar tot a partir de la infantesa, però sí que hi ha senyals que, amb el
pas dels anys, es conformen com a premonitòries. Ho devia ser, per descomptat,
ser el petit de vuit germans, criat en “un clima de llibertat i autonomia”
perquè els seus pares ja devien estar cansats d’haver educat els set primers. I
també el fet que el pare era venedor ambulant de màquines d’escriure i que, de
ben jovenet, va tenir a l’abast la mítica Lettera 35 d’Olivetti, allà on es van
forjar, probablement, les futures pel·lícules, els relats encara per imaginar.
Josep M. Fonalleras, publicat en el Periódico 17.11.2023
dissabte, 4 de novembre del 2023
Juniper, Full de Sala del Cinema Truffaut .
País: Nova Zelanda, 2021
Direcció: Matthew Saville
Guió: Matthew Saville
Intèrprets: Charlotte Rampling, Marton Csokas,
George Ferrier
Gènere: Drama
Durada: 94 min
Idioma: Anglès
Subtítols: Castellà
dimecres, 1 de novembre del 2023
Full de Sala del film LA CONTADORA DE PELICULAS / Cinema Truffaut.
Títol original: La contadora de películas
País: Espanya, 2023
Direcció: Lone Scherfig
Guió: Walter Salles, Rafa Russo, Isabel Coixet
Intèrprets: Bérénice Bejo, Antonio de la Torre, Daniel Brühl
Gènere: Drama
Durada: 115 min
Idioma: castellà
Full de sala: Guillem Terribas
Qualificació: No recomanada per a menors de 12 anys
La vida explicada com si fos una pel·lícula
Moments de la 22. 45 anys de la Llibreria 22
dilluns, 30 d’octubre del 2023
GEMMA BUSQUETS: Reinterpretant els marcs
* L’oferta de parades i atraccions es completa amb la jornada de portes obertes dels museus
![]() |
| Foto: Oriol Duran |
![]() |
| Foto: GTR |
Gemma Busquets publicat el 30 d'octubre 2023 en el Punt Avui
diumenge, 22 d’octubre del 2023
La Llibreria 22 en fa 45
Divendres passat, la Llibreria 22 estava d’aniversari. Va fer 45 anys, des del dia de la seva obertura, el 20 d’octubre del 1978. Des de llavors s’ha convertit en una llibreria emblemàtica de Girona al costat de les veteranes que hi resisteixen, com l’Empúries, i havent incorporat al grup la Geli, que en té 144, d’anys, després del tancament de l’emblemàtic local. La Llibreria 22, ara comandada per Jordi Gispert, ha anat lligada des de sempre a la figura de Guillem Terribas, que va ser qui la va obrir de bracet amb amb Concha Puertas, que va deixar la llibreria el 2000, 22 anys després de l’obertura. De fet, el número 22 està íntimament relacionat amb aquest negoci, com sempre explica el llibreter ara emèrit, fins al punt que la suma dels dígits del seu telèfon és 22: 21 23 95. Quan van obrir no era necessari marcar el prefix.
imatges de la festa https://youtu.be/RMYb0R4QucQ?si=_knc6VNbYHI_WnMA

.jpg)










