Demà serà un altre dia.

dijous, 19 de novembre del 2026

Narcís-Jordi Aragó, sobretot periodista

 Un acte a la Fundació Valvi destaca la seva trajectòria periodística, en el desè aniversari de la seva mort.

Joaquim Nadal, Eva Vázquez i Jaume Guillamet. 
Narcís-Jordi Aragó i Masó (Girona, 1932-2016) va ser moltes coses, però era i es considerava sobretot periodista, un periodista de raça i també d’una discreta elegància, crític quan calia ser-ho però sense estridències ni cap afany de protagonisme. Així se’l va reivindicar ahir al vespre a la seu de la Fundació Valvi de Girona, plena com en totes les grans ocasions, a la taula rodona Narcís-Jordi Aragó, l’ofici de periodista, coorganitzada per la fundació i la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes, en què van participar tres persones que van conèixer bé Aragó: l’historiador Joaquim Nadal i els periodistes Jaume Guillamet i Eva Vàzquez, redactora cultural d’aquest diari. L’acte formava part de la programació que diferents institucions i entitats gironines han impulsat aquesta tardor per recordar Narcís-Jordi Aragó –col·laborador i president del Consell Editorial d’El Punt durant molts anys– en el desè aniversari de la seva mort.
El president de la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes, Jordi Grau, va presentar l’acte i va donar pas a Vàzquez, que exercia alhora com a moderadora i ponent, i que va recordar que quan va començar, molt jove, en el món del periodisme, Aragó de seguida va creure en ella i li va donar oportunitats. “La nostra relació era d’una cordialitat que no he trobat en cap altra personalitat com ell de la seva generació. Era un home d’un esperit cívic molt elevat”, va afirmar Vàzquez. “Per a mi va ser una sorpresa quan em va dir: «Jo soc periodista». Quan el vaig conèixer, en els anys noranta, per a mi no era un periodista, però ell em va remarcar que li sabia molt de greu que la gent el considerés historiador”. En tot cas, Vàzquez va subratllar que no era el periodista típic i tòpic que representava “Walter Matthau a Primera plana”. “El seu periodisme era més reposat, gairebé contemplatiu, però per això justament deixava un pòsit molt més profund.
Joaquim Nadal, que ha publicat recentment el llibre Narcís-Jordi Aragó, tinta a les venes i Girona al cor –escrit juntament amb Rosa Maria Gil i Lluís Costa–, va constatar que “Aragó era un periodista de mena”, ja que “bona part de la història del periodisme gironí es pot explicar a través dels Masó i dels Aragó”, des que el seu besavi matern, Gaudenci Masó, va crear a Girona El Constitucional, el 1881, i el seu avi, Rafael Masó i Pagès, va fundar el 1889 el Diario de Gerona. Narcís-Jordi Aragó, també advocat, va iniciar la seva activitat periodística a mitjan anys cinquanta com a col·laborador de Ràdio Girona, abans de ser redactor en cap de la revista Vida Catòlica (1962-1967), director del setmanari Presència (1967-1980) –en una època de resistència i censura, que ell va saber gestionar molt bé, com es va recordar ahir– i corresponsal de Tele/Exprés (1970-1980), molt abans d’assumir la direcció de la Revista de Girona. El seu caràcter conciliador no esquivava la crítica: de fet, Nadal va apuntar ahir, i després ho va confirmar Guillamet com a coautor, que el cèlebre llibre de denúncia Girona grisa i negra (1972) va ser inspirat per Aragó, que després en va voler compartir l’autoria amb Pius Pujades, Just M. Casero i Guillamet.
Jaume Guillamet, que a Tele/Exprés va ser cap del seu “mestre” Aragó, el va definir com “un periodista complet, que tocava tots els gèneres i registres, i que durant els estius a la costa va entrevistar primeres figures de la política europea, artistes i alguna ballarina flamenca, i per una vegada fins i tot va anar als toros, per a un reportatge que vam fer sobre diferents places de braus”. Com a corresponsal del diari barceloní a Girona, Aragó va utilitzar el pseudònim Jordi Ballester, pel seu segon nom i el carrer de les Ballesteries on vivia, segons ell; per la seva precisió quan disparava amb les paraules, segons Guillamet.
En l’acte, també s’hi va recordar el gran compromís d’Aragó amb el reconeixement professional del periodista, com a cofundador de l’Associació de Premsa de Girona i primer president del Col·legi de Periodistes a Girona. I també s’hi va lloar, citant Lluís Costa, el seu “localisme conscient”, perquè per a Narcís-Jordi Aragó “parlar de Girona era parlar de país, i la transformació del país també es fa des del territori”.
Text i foto: XAVIER CASTILLON , publicat en el Punt Avui 19.11.2026