![]() |
| Narcís Agustí a la cabina de projecció dels Cienmes Oscar. Foto: Aniol Resclosa. |
Aquest bloc pretén ser un lloc per opinar sobre llibres, cinema, teatre, pintura,… Està obert a tot tipus de pensament civilitzat.
Demà serà un altre dia.
diumenge, 7 de maig del 2023
Mor l'empresari cinematogràfic Narcís Agustí, fundador de la cadena Ocine
GUILLEM TERRIBAS: L’incansable llibreter emèrit
![]() |
| El President de l'Associació entregant el Premi Sant Roc. |
![]() |
| Foto Arxiu El Punt Avui |
Mor als 87 anys Narcís Agustí, president d’Ocine i històric empresari del sector
![]() |
| Pere Garcia, Guillem Terribas, Narcís Agutí a la gravació del programa de Garcia&Terribas Associats a la desapareguda emissora Fem Girona. Foto: Julià Bernabé. |
![]() |
| Guillem Terribas amb Narcís Agutí a la 22. Any 2018 |
![]() |
| Narcís Agustí. Foto. Ocine. |
dissabte, 6 de maig del 2023
Un Sant Jordi entre la pols /
![]() |
| Jordi Grau |
![]() |
| Foto: Lluís Romero |
![]() |
| Foto: G.T.R. |
Albert Serra: «En el món de l’art és necessari faltar al respecte»
![]() |
| Àngel Quintana presentant el llibre de l'Albert Serra i el públic a l'Espai 22 de la Llibreria 22 |
![]() |
| Foto: G.T.R_ |
divendres, 5 de maig del 2023
Use Lahoz, escritor: "Lo que más se parece a la literatura es el viaje"
Cicle NANNI MORETTI * Cinema Truffaut Girona.
dimecres, 26 d’abril del 2023
EDICIÓ LIMITADA: M. de Tura soler
M. del Tura Soler (Santa Pau- La Garrotxa- 1963, conversa amb Guillem Terribas. Llicenciada en Ciències de la informació per la UAB. Redactora d'El Punt Avui, especialitzada en crònica de successos a Catalunya i cap d'investigació. Col·laborada dl diari El País (1980). Ha publicat diversos llibres i ha guanyat premis con el Carlos Rahola de periodisme els anys 2013 i el 2019 i el Premi Josep M. Planes 2020. Realització Joan Roura. Gravat a la Llibreria 22 de Girona el 16.09.2022
EDICIÓ LIMITADA: PACO BASO
dimarts, 25 d’abril del 2023
SUPERILLA 0 ARXIPÈLAG LITEARI? / Sant Jordi 2023
![]() |
| Rambla de Girona dia 23 d'abril de 2023. Foto; Margarida Falgas. |
Allà t’adones del poder que tenen la rosa i el llibre, imbatibles contra qualsevol inclemència i batallant, any rere any, contra els elements adversos, sigui una pandèmia mundial o pluges torrencials com la de l’any passat. Sant Jordi ha tornat amb força, per molt diumenge que sigui. També està demostrat que es faci on es faci sempre serà un èxit. La jornada d’ahir, celebrada a l’esplanada de la Copa, l’espai reivindicat pel Gremi de Llibreters, en va ser una demostració. A Girona, que sempre som –o volem ser– una mica diferents, no tenim una superilla literària com a la capital catalana, sinó que preferim tenir un arxipèlag d’illes interconnectades per passos zebra amb una policia local destinada a fer fluir el trànsit rodat i de peu a les hores punta. Que és tot el dia.
![]() |
| Tertúlia a Girona FM. |
Si a la Rambla encara hi havia més d’un
despitat preguntant-se “On són les parades?”, la nova ubicació
postcovid no tenia pèrdua: un núvol de pols que s’enlairava era un senyal
inconfusible. Més difícil era trobar els autors de llibres signant exemplars,
desplaçats al bell mig d’aquesta illa com si els haguessin refugiat del tsunami
de gent. El món al revés.
“A ningú no li agrada aquesta ubicació, però mira quanta gent hi ha!”, es comentava. La divisió d’opinions era a peu de carrer. Que sí, “que tot està més esponjat”, que “si la Rambla era un cul-de-sac”, que “tot ara és més fluid”... Que no, “no m’agrada gens”, que “això no és Sant Jordi”, que “s’ha perdut l’essència”... Tot això discutien una parella al bar situat al damunt del promontori de la Copa, per cert, a tocar d’un escenari on es recitava poesia i es feien concerts (aquests, Fina! i Tramma, amb més públic que no pas els primers).
![]() |
| La Copa. |
És cert que mai plou a gust de tothom (de fet, ja ni plou), però certament no és el mateix un Sant Jordi a la Copa que a la Rambla. Qui no es talla i es mostra molt crític amb aquest emplaçament és una veu autoritzada, la del degà dels llibreters Guillem Terribas. “Això és fora muralla. Som l’única ciutat catalana on Sant Jordi no se celebra al centre de la ciutat, al seu cor, ocupant carrers, com ha de ser!”, manifestava. “Això sí, es factura més. Però acabarem que una empresa serà qui ho organitzi tot. Estem perdent una essència gestada després de seixanta o setanta anys.” Terribas, com molta altra gent amb qui vam parlar, és partidari de fer un circuit que enllaci diferents carrers com es fa per Tots Sants, esponjant la Rambla. L’escriptora Mar Bosch, que l’acompanyava en la passejada en aquell moment, també se sumava a la queixa i afegia: “Com a autora, serem on vulguin, però com a lectora, ciutadana i gironina, m’agrada passejar pels carres de la ciutat. Fira no, festa sí!”, clamava.
![]() |
| Carrer Hortes / Llibreria 22 |
A les illes annexes es trobaven les entitats. Unes en una rotonda que està a punt d’arrabassar-li el títol de l’illa més petita del món a Bishop Rock del llac Ontario; altres de més afortunades, situades a l’avinguda de Ramon Folch. Als polítics ni ens vam atrevir a preguntar-los res, arraconats a tocar dels jutjats, no sabem si per intimidar alguns partits que, malauradament, els freqüenten sovint.
![]() |
| Foto de Grup, esmorzar Literari. Foto: lluís Romero. |
Jordi Camps i Linnell, publicat en el Punt/Avui 24.04.2023
SANT JORDI / Jordi Grau
Sempre s’ha dit que Sant Jordi és el dia laborable més festiu del món mundial, i ens agrada que sigui així. Costa d’entendre a gent que no coneix el país i que es pregunta per què no és festiu. I no diem el desconeixement que tenen, des del meu punt de vista, aquells que han arribat a proposar que Sant Jordi sigui la Diada Nacional, no perquè els agradi Sant Jordi sinó perquè no poden suportar l’Onze de Setembre. No toquin Sant Jordi, que ja ens està bé com està, almenys a una gran majoria. Ara bé, de tant en tant passa com aquest any, que Sant Jordi és festiu. Uns diuen que no és ben bé el mateix, i a d’altres els agrada perquè consideren que s’allarga durant tot el cap de setmana. Si parles amb llibreters et
trobes respostes ben diverses, especialment si són de Barcelona, que temen que la gent fugi de la ciutat, sense veure que en realitat hi ha molts forans que hi van, a la ciutat. Aquesta és la posició del llibreter emèrit Guillem Terribas, que sempre s’agafa les coses per la banda positiva. Ell pensa que aquest serà un gran Sant Jordi, encara que plogui, perquè ell diu que en quaranta anys ha plogut a molts Sant Jordi i no ha passat res. En tot cas veurem què passa demà. En temps de sequera, s’anuncia pluja i molts recorden les imatges de Barcelona de l’any passat. Per si de cas a Girona desmuntaran a correcuita la fira sobre residus que tan bé ha anat aquesta setmana, per tenir el Palau de Fires preparat per un si de cas. Si calgués, els hi llibres trobaran sopluig. Si no, a la Copa. Un altre gran debat. El Gremi de Llibreters i el de Floristeries han proposat que a Girona les parades siguin a la Copa, com fa dos anys, i com hagués passat l’any passat si la pluja no ho hagués impedit. I s’ha obert un debat. Conec molta gent que prefereix que les parades tornin a la Rambla i a la plaça Catalunya. És a dir, al centre de la ciutat. A l’equip de govern ja li va bé que hagin estat llibreters i floristes els que ho hagin demanat. Però aquest serà un debat que es mantindrà. Particularment –ai, la nostàlgia– m’agraden més les parades a la Rambla, però també he de reconèixer que compro molts llibres durant l’any i pocs durant Sant Jordi. Veurem si demà plou o no, però ens cal un gran Sant Jordi. Comprin llibres. Llegeixin llibres. Què tinguem tots un bona diada i que quan plogui ho faci en la mesura justa per omplir embassaments i no provocar destrosses.Jordi Grau, publicat en el Punt Avui 22.04.2023
dissabte, 8 d’abril del 2023
EL TEMPS DE LA MÈMORIA. Tresors del Museu d'Arqueologia de Catalunya. Girona
![]() |
| Portada del llibre. |
De vegades anem lluny, a ciutats, pobles i països per veure museus, per visitar espais que han fet i son història, cosa que està molt bé - aquesta curiositat i aquesta recerca de coneixement són lloables - però moltes vegades oblidem que a casa nostra i no gaire lluny del nostre entorn, tenim espais extraordinaris i que no tenen res a envejar a aquells que hem vist en terres llunyanes. Per tot això i més, llarga vida a el Museu d’Arqueologia de Sant Pere de Galligants i a la seva gent.
UN VIATGE EN TREN de J. N. Santaeulàlia
dimecres, 5 d’abril del 2023
Presentació del llibre MASSA TARD, de Lluís Balsells
divendres, 31 de març del 2023
Homenatge als 100 anys de l’Albèniz
![]() |
| Pitu Anaya i David Vega, en el patí del Cinema Truffaut. |
Vídeo Promocional.
Anaya i Vega van enregistrar més d’onze hores de feina, que han quedat resumides en 33 minuts. Vega, precisament, recorda que no va conèixer l’antiga sala prèvia a la reforma però assegura que «als multicines que van venir després segur que m’hi vaig passar més hores que a casa descobrint centenars de pel·lícules». El tancament, segons ell, «va ser una gran pèrdua i cada cop els hàbits de consum s’allunyen més del cinema». No perd, però, l’esperança. «Potser algun dia tenim sort i decideixen reobrir», diu.
dijous, 30 de març del 2023
IMMA MERINO, presentant a AGNÈS VARDA en el Cinema Truffaut
Els tres dies que Ava Gardner va fer vida a pagès
La novel·la apareix quan s’acaba de commemorar el centenari d’Ava Gardner, que va néixer el 24 de desembre del 1922 en una petita comunitat rural de Carolina del Nord. Quan va rodar Pandora... ja era una cotitzada estrella i va començar a freqüentar Madrid buscant un cert anonimat, lluny de Hollywood, però no la van ajudar gens el seu turmentós matrimoni amb Frank Sinatra i altres relacions puntuals amb alguns toreros i actors. La trama de la novel·la barreja ficció i no ficció, a partir de la investigació que el periodista Maurici Clapés –vell conegut de Ciurana– realitza arran de la detenció d’una dona que intenta entaforar les cendres d’un difunt a l’interior de l’estàtua de bronze d’Ava Gardner que hi ha a Tossa, obra de Ció Abellí. Efadós ha publicat la novel·la de Ciurana dins El Fil de la Història, que es presenta com la primera col·lecció de novel·la històrica amb notes a peu de pàgina digitals en format QR o web.
El periodista i escriptor Mateu Ciurana (Caldes de Malavella, 1959) ha publicat la seva tercera novel·la, Ava al Paradís ( Efadós ), en què reconstrueix els tres dies que Ava Gardner va desaparèixer del rodatge de Pandora i l’holandès errant a Tossa de Mar, l’any 1951. Ciurana presentarà avui la novel·la a la Llibreria 22 de Girona (19 h), en una conversa amb Guillem Terribas.
La novel·la apareix quan s’acaba de commemorar el centenari d’Ava Gardner, que va néixer el 24 de desembre del 1922 en una petita comunitat rural de Carolina del Nord. Quan va rodar Pandora... ja era una cotitzada estrella i va començar a freqüentar Madrid buscant un cert anonimat, lluny de Hollywood, però no la van ajudar gens el seu turmentós matrimoni amb Frank Sinatra i altres relacions puntuals amb alguns toreros i actors. La trama de la novel·la barreja ficció i no ficció, a partir de la investigació que el periodista Maurici Clapés –vell conegut de Ciurana– realitza arran de la detenció d’una dona que intenta entaforar les cendres d’un difunt a l’interior de l’estàtua de bronze d’Ava Gardner que hi ha a Tossa, obra de Ció Abellí. Efadós ha publicat la novel·la de Ciurana dins El Fil de la Història, que es presenta com la primera col·lecció de novel·la històrica amb notes a peu de pàgina digitals en format QR o web.
Xavier Castillon, publicat en el Punt Avui 29.032023
![]() |
| Retall de Premsa (30.03.2023) del Diari de Girona, de la Presentació a l'Espai 22 / Llibreria 22 de la presentació del llibre. |
dissabte, 11 de març del 2023
L’opera del Metropolitan de Nova York, al Truffaut
![]() |
| El Metrpolitan N.Y. |
La temporada d’òpera 2022-23 que oferirà el Cinema Truffaut la composen sis òperes. A més de Lohengrin, es podran veure Falstaff, de Giuseppe Verdi (1 d’abril), amb direcció escènica de Robert Carsen, que també signa la direcció de El cavaller de la rosa, de Richard Strauss (15 d’abril). La programació seguirà amb Champion, una singular òpera contemporània a ritme de jazz de Terence Blanchard (29 d’abril), per acabar amb dues de les grans òperes de Wolfgang A. Mozart: Do0n Giovanni” (20 de maig), que suposa el debut al MET del gran director teatral Ivo Van Hove i La flauta màgica (3 de juny).


































