EL MEU MON. En Salomó Marquès Sureda.

Portada del llibre 

Em costa recordar i fer lligar dates de quan va començar la meva, la nostra, relació i amistat amb en Mon, en Salomó Marquès Sureda.

Coneixia els seus germans, els  malaguanyats  Bep i Mili,  de l’escoltisme, però amb en Mon va ser més tard, en el Col·legi Bisbe Cartanyà, en unes trobades amb gent que més tard van fer una colla i que jo sempre he anomenat “la Tribu”.

Amb la Tribu i amb en Mon al davant vam crear una mena de comunitat, eren els anys seixanta /setanta, i teníem tota una vida per fer i descobrir i volíem, com la majoria de la gent jove d’aquella època, canviar el món i una manera nova de viure i de conviure. En Mon encara era capellà i era el més gran i amb molta més experiència que tots nosaltres. Tot i ser un home de la broma, quan calia posava seny i ens sabia orientar i aconsellar. Les reflexions que fèiem comunitàriament van anar prenent forma i ens han servit de molt pels diferents camins que hem anant agafant la gent de la Tribu. Va ser en  aquella època i a través d’en Mon que vaig conèixer millor a mossèn Modest Prats.

En Mon se’n va anar a Itàlia, a Roma, i un any després, el mes de juliol del 1972, el vam anar a recollir amb una trobada fenomenal a Firenze. Dic trobada perquè hi vam anar per diferents conductes i grups la gent de la Tribu. A Firenze ens vam retrobar i en Mon ja no era capellà. Allà es va oficialitzar la seva relació amb l’extraordinària Montserrat Terradas, companya de vida.

I, és clar, ara vaig fent recordatori i memòria enrere dels més de cinquanta anys de coneixença, i me n’adono de que han passat moltes històries, alegries, tristeses, aventures, anades i vingudes, gent que ens ha deixat, celebracions, aniversaris, casaments i naixements. Sopars, dinars i excursions. Viatges a prop i per Europa i fins i tot a Guadalajara, a Mèxic.

No vull especificar totes aquestes vivències, trobades i xerrades perquè no sabria per on començar ni tampoc per on acabar, perquè son moltes durant anys, i els que queden! Només deixar constància que en Mon per a  mi i per a una colla de gent que jo anomeno “Tribu”,  ens ha ajudat molt, ens ha fet costat a les bones i a les dolentes i hem compartit grans moments, i sempre amb aquella ironia i humor que l’han humanitzat tant i que sempre li hem agraït.

Gràcies, Mon, per la teva vida i encara més gràcies per deixar-me`n compartir una part d’ella i, per molts anys!

Guillem Terribas Roca. Text publicat en el llibre "Salomó Marquès, educació, memòria i democràcia.  

* El llibre es va presentar en el acte de reconaixement que se l'hi va fer el 8 de maig de 2026 a l'Auditori Josep Irla.  

Noticia:   https://tuit.cat/YFPs1