Imatges d'autors i llibres, que seran noticía i que passaran per la Llibreria 22 de Girona, durant la campanya de Sant Jordi 2017. Tres dies d'abril: Divendres 21, dissabte 22 i diumenge 23.
dijous, 20 d’abril del 2017
Promoció Sant Jordi 2017 / LLIBRERIA 22
Imatges d'autors i llibres, que seran noticía i que passaran per la Llibreria 22 de Girona, durant la campanya de Sant Jordi 2017. Tres dies d'abril: Divendres 21, dissabte 22 i diumenge 23.
dimarts, 18 d’abril del 2017
El llibreter Guillem Terribas i l'artista Lluís Roura, premiats amb la Creu de Sant Jordi
La Fundació Ramon Noguera, els Amics de la Cultura de Sant Martí de Llémena i l'Il·lustre Col·legi d´Advocats de Figueres també han estat guardonats.
El Govern ha acordat concedir la Creu de Sant Jordi a 29 personalitats i 23 entitats que s´han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural.
 |
| El llibreter Guillem Terribas i l'artista Lluís Roura, premiats amb la Creu de Sant Jordi |
La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat de Catalunya. La distinció es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya. Qualsevol ciutadà, grup de ciutadans o entitat pot demanar que s'atorgui aquest guardó a alguna persona, ja sigui física o jurídica.
Les 29 personalitats que rebran la distinció en l´edició d´enguany són:
Fina Birulés i Bertran
Filòsofa i docent. Per la seva intensa tasca de traducció, estudi i divulgació de la producció filosòfica femenina, i particularment de l´obra de Hannah Arendt. Autora de nombrosos assaigs, ha analitzat també qüestions de subjectivitat política i ha fet remarcables aportacions a la teoria feminista.
Filòsofa i docent. Per la seva intensa tasca de traducció, estudi i divulgació de la producció filosòfica femenina, i particularment de l´obra de Hannah Arendt. Autora de nombrosos assaigs, ha analitzat també qüestions de subjectivitat política i ha fet remarcables aportacions a la teoria feminista.
Ramon Boixadós i Malé
Enginyer industrial i directiu d´empreses. Per la seva destacada trajectòria en l´àmbit empresarial, en el qual ha ocupat càrrecs de primera fila, i per la contribució al projecte olímpic de Barcelona havent exercit la coordinació de les obres necessàries per al desenvolupament dels jocs. També ha tingut una notable activitat en matèria cultural, a través de la presidència de la Fundació Gala-Salvador Dalí.
Enginyer industrial i directiu d´empreses. Per la seva destacada trajectòria en l´àmbit empresarial, en el qual ha ocupat càrrecs de primera fila, i per la contribució al projecte olímpic de Barcelona havent exercit la coordinació de les obres necessàries per al desenvolupament dels jocs. També ha tingut una notable activitat en matèria cultural, a través de la presidència de la Fundació Gala-Salvador Dalí.
Francesc Burrull i Ill
Músic. Per la seva contribució a la música catalana, concretada en la tasca efectuada com a compositor, intèrpret i arranjador. Ha creat diversos conjunts i ha format part de distints grups. Ha mantingut una estreta col·laboració amb moltes de les figures més importants de la cançó catalana, havent excel·lit igualment com a músic de jazz.
Músic. Per la seva contribució a la música catalana, concretada en la tasca efectuada com a compositor, intèrpret i arranjador. Ha creat diversos conjunts i ha format part de distints grups. Ha mantingut una estreta col·laboració amb moltes de les figures més importants de la cançó catalana, havent excel·lit igualment com a músic de jazz.
Eusebi Casanelles Rahola
Museòleg. Per la seva concepció innovadora del projecte museogràfic, traduïda en la creació del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, que va dirigir entre el 1982 i el 2013, i en la constitució de la xarxa de museus associats, distribuïts arreu del país. El seu impuls i el seu mestratge han estat decisius per a la incorporació dels béns industrials al patrimoni cultural.
Museòleg. Per la seva concepció innovadora del projecte museogràfic, traduïda en la creació del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, que va dirigir entre el 1982 i el 2013, i en la constitució de la xarxa de museus associats, distribuïts arreu del país. El seu impuls i el seu mestratge han estat decisius per a la incorporació dels béns industrials al patrimoni cultural.
Montserrat Catalan i Benavent
Secretària del president Tarradellas i directora de l´Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià. Per la seva tasca de preservació de la memòria del president Tarradellas, del qual en va ser col·laboradora directa. Aquesta tasca ha tingut la seva expressió més clara en la gestió del llegat documental de l´arxiu presidencial, dipositat al monestir de Poblet, del qual en va ser directora des del 1988 fins la seva recent jubilació.
Secretària del president Tarradellas i directora de l´Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià. Per la seva tasca de preservació de la memòria del president Tarradellas, del qual en va ser col·laboradora directa. Aquesta tasca ha tingut la seva expressió més clara en la gestió del llegat documental de l´arxiu presidencial, dipositat al monestir de Poblet, del qual en va ser directora des del 1988 fins la seva recent jubilació.
Rosa Clarà i Pallarès
Modista i empresària del sector de la moda. Per la seva destacada participació en el món de la moda femenina a partir de la seva empresa, fundada el 1995, que ha adquirit presència internacional i un sòlid prestigi per les seves creacions. Ha contribuït a la projecció exterior de Barcelona i de Catalunya a través de la participació en salons i certàmens i de la comercialització dels seus dissenys arreu del món.
Modista i empresària del sector de la moda. Per la seva destacada participació en el món de la moda femenina a partir de la seva empresa, fundada el 1995, que ha adquirit presència internacional i un sòlid prestigi per les seves creacions. Ha contribuït a la projecció exterior de Barcelona i de Catalunya a través de la participació en salons i certàmens i de la comercialització dels seus dissenys arreu del món.
Miquel Crusafont i Sabater
Numismàtic i historiador. Per la seva obra d´estudi i difusió de les monedes i la seva circulació en els territoris de l´antiga Corona catalanoaragonesa, traduïda en més d´una vintena de llibres i en centenars d´articles sobre la matèria. Com a especialista ha aconseguit ocupar un lloc de privilegi en el panorama internacional dels estudiosos de la numismàtica.
Numismàtic i historiador. Per la seva obra d´estudi i difusió de les monedes i la seva circulació en els territoris de l´antiga Corona catalanoaragonesa, traduïda en més d´una vintena de llibres i en centenars d´articles sobre la matèria. Com a especialista ha aconseguit ocupar un lloc de privilegi en el panorama internacional dels estudiosos de la numismàtica.
Josep Cuní i Llaudet
Periodista. En reconeixement dels seus mèrits com a comunicador. Professional de prestigi, compta amb una extensa trajectòria en els mitjans audiovisuals, desenvolupada principalment en llengua catalana, que ha estat reconeguda amb nombroses distincions. Va tenir un paper remarcable en el procés de creació i consolidació de la radiotelevisió pública de Catalunya.
Periodista. En reconeixement dels seus mèrits com a comunicador. Professional de prestigi, compta amb una extensa trajectòria en els mitjans audiovisuals, desenvolupada principalment en llengua catalana, que ha estat reconeguda amb nombroses distincions. Va tenir un paper remarcable en el procés de creació i consolidació de la radiotelevisió pública de Catalunya.
Romà Cuyàs Sol
Dirigent esportiu i promotor cultural. Pel seu paper rellevant en els àmbits de la cultura i l´esport, havent-se distingit com a editor i com a dirigent federatiu. Exercí com a comissari del Projecte Olímpic Barcelona 92 i com a membre del Comitè Executiu del COOB 92, i també va desplegar una intensa activitat al front de l´aleshores denominada Direcció General de Promoció Cultural, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Dirigent esportiu i promotor cultural. Pel seu paper rellevant en els àmbits de la cultura i l´esport, havent-se distingit com a editor i com a dirigent federatiu. Exercí com a comissari del Projecte Olímpic Barcelona 92 i com a membre del Comitè Executiu del COOB 92, i també va desplegar una intensa activitat al front de l´aleshores denominada Direcció General de Promoció Cultural, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Rosa Fabregat i Armengol
Farmacèutica i escriptora. Pel conjunt de la seva trajectòria intel·lectual. És autora d´una obra literària singular, desplegada en diversos gèneres i caracteritzada per la contemplació de la naturalesa i per la sensibilitat social, reivindicant el paper de la dona i defensant els més desafavorits. Com a narradora ha explorat distintes tècniques expressives i com a poetessa ha destacat per la perfecció formal del llenguatge.
Farmacèutica i escriptora. Pel conjunt de la seva trajectòria intel·lectual. És autora d´una obra literària singular, desplegada en diversos gèneres i caracteritzada per la contemplació de la naturalesa i per la sensibilitat social, reivindicant el paper de la dona i defensant els més desafavorits. Com a narradora ha explorat distintes tècniques expressives i com a poetessa ha destacat per la perfecció formal del llenguatge.
Montserrat Freixer i Puntí
Activista contra el càncer. Per l´extensa tasca desenvolupada en la lluita contra aquesta malaltia. Presidenta d´Osona Contra el Càncer, una entitat que aplega més de 2.500 associats i que mobilitza prop d´un miler de voluntaris i voluntàries a través de les 45 delegacions locals que té a la comarca.
Activista contra el càncer. Per l´extensa tasca desenvolupada en la lluita contra aquesta malaltia. Presidenta d´Osona Contra el Càncer, una entitat que aplega més de 2.500 associats i que mobilitza prop d´un miler de voluntaris i voluntàries a través de les 45 delegacions locals que té a la comarca.
Teresa Gimpera i Flaquer
Model i actriu. Per la seva carrera professional, iniciada als anys seixanta com a model publicitària i continuada com actriu cinematogràfica, havent participat en més de vuitanta pel·lícules a les ordres dels més acreditats directors catalans, espanyols i europeus. La seva és una figura central en la cinematografia catalana.
Model i actriu. Per la seva carrera professional, iniciada als anys seixanta com a model publicitària i continuada com actriu cinematogràfica, havent participat en més de vuitanta pel·lícules a les ordres dels més acreditats directors catalans, espanyols i europeus. La seva és una figura central en la cinematografia catalana.
Víctor Grífols i Roura
Empresari. Per la seva singladura al front d´una empresa familiar que al llarg dels darrers anys ha viscut un accelerat procés d'internacionalització i creixement, fins a arribar a ser un referent en el camp dels productes plasmàtics, en tant que ha esdevingut una de les principals productores mundials del sector dels hemoderivats.
Empresari. Per la seva singladura al front d´una empresa familiar que al llarg dels darrers anys ha viscut un accelerat procés d'internacionalització i creixement, fins a arribar a ser un referent en el camp dels productes plasmàtics, en tant que ha esdevingut una de les principals productores mundials del sector dels hemoderivats.
Anna Hospital Ribas
Metgessa. Per les seves importants realitzacions en la medicina forense, i particularment en el camp de l'odontologia forense, en el qual és una referència. Ha estat enviada en missió especial en casos de grans catàstrofes per ajudar a identificar víctimes, tasca que ha dut a terme combinant el rigor tècnic amb la qualitat humana.
Metgessa. Per les seves importants realitzacions en la medicina forense, i particularment en el camp de l'odontologia forense, en el qual és una referència. Ha estat enviada en missió especial en casos de grans catàstrofes per ajudar a identificar víctimes, tasca que ha dut a terme combinant el rigor tècnic amb la qualitat humana.
Joan Martí Castell
Filòleg. Per la seva tasca acadèmica en els terrenys de la dialectologia, la història social de la llengua, la sociolingüística i la lexicografia. Primer rector de la Universitat Rovira i Virgili, ha ocupat distints càrrecs de responsabilitat en institucions científiques, incloent la Secció Filològica de l´Institut d´Estudis Catalans i l´Institut Interuniversitari Joan Lluís Vives, dels quals en fou president.
Filòleg. Per la seva tasca acadèmica en els terrenys de la dialectologia, la història social de la llengua, la sociolingüística i la lexicografia. Primer rector de la Universitat Rovira i Virgili, ha ocupat distints càrrecs de responsabilitat en institucions científiques, incloent la Secció Filològica de l´Institut d´Estudis Catalans i l´Institut Interuniversitari Joan Lluís Vives, dels quals en fou president.
Gemma Mengual Civil
Esportista. Per la seva dilatada trajectòria en la natació sincronitzada, esport que ha aconseguit popularitzar entre el gran públic. Extensament llorejada, al seu palmarès s´hi poden destacar 17 medalles d´or, 18 de plata i 12 de bronze, entre campionats del món, europeus i Jocs Olímpics. Ha participat en quatre olimpíades.
Esportista. Per la seva dilatada trajectòria en la natació sincronitzada, esport que ha aconseguit popularitzar entre el gran públic. Extensament llorejada, al seu palmarès s´hi poden destacar 17 medalles d´or, 18 de plata i 12 de bronze, entre campionats del món, europeus i Jocs Olímpics. Ha participat en quatre olimpíades.
Jaume Miranda i Canals
Cartògraf. Per la seva contribució a la ciència geogràfica i a la millora del coneixement del territori i del medi. Responsable de la posada en marxa de l´Institut Cartogràfic de Catalunya, avui Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Des de la direcció d´aquesta institució, la convertí en referència a nivell internacional, tot continuant la tasca iniciada en aquesta matèria per la Mancomunitat de Catalunya i la Generalitat republicana.
Cartògraf. Per la seva contribució a la ciència geogràfica i a la millora del coneixement del territori i del medi. Responsable de la posada en marxa de l´Institut Cartogràfic de Catalunya, avui Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Des de la direcció d´aquesta institució, la convertí en referència a nivell internacional, tot continuant la tasca iniciada en aquesta matèria per la Mancomunitat de Catalunya i la Generalitat republicana.
Joaquim Molins i Amat
Polític. Pels seus serveis al país, acreditats mitjançant la participació en la vida política catalana durant vint-i-cinc anys, així com també a través de la seva contribució en l´àmbit econòmic, com a empresari. També ha destacat per les seves inquietuds culturals, havent exercit la presidència del Patronat del Gran Teatre del Liceu.
Polític. Pels seus serveis al país, acreditats mitjançant la participació en la vida política catalana durant vint-i-cinc anys, així com també a través de la seva contribució en l´àmbit econòmic, com a empresari. També ha destacat per les seves inquietuds culturals, havent exercit la presidència del Patronat del Gran Teatre del Liceu.
Jaume Padrós Selma
Metge. Per la seva trajectòria, que combina la medicina i la preocupació per les qüestions socials. President actual del Col·legi de Metges de Barcelona, va ser cofundador del primer banc d´aliments de l´Estat espanyol i impulsor del Programa de Renda Mínima d´Inserció (PIRMI). Ha promogut programes sobre la salut dels professionals sanitaris des de la Fundació Galatea i la European Association for Physician Health (EAPH).
Metge. Per la seva trajectòria, que combina la medicina i la preocupació per les qüestions socials. President actual del Col·legi de Metges de Barcelona, va ser cofundador del primer banc d´aliments de l´Estat espanyol i impulsor del Programa de Renda Mínima d´Inserció (PIRMI). Ha promogut programes sobre la salut dels professionals sanitaris des de la Fundació Galatea i la European Association for Physician Health (EAPH).
Josep Maria Pou i Serra
Actor i director. Per una llarga carrera artística, desenvolupada al teatre, al cinema i a la televisió. Ha treballat com actor i director, havent protagonitzat un gran nombre de muntatges teatrals. També ha exercit com a director escènic i com a director artístic de diversos teatres, havent intervingut en distintes sèries televisives. La seva trajectòria ha estat distingida amb premis i reconeixements en totes les facetes de la seva activitat.
Actor i director. Per una llarga carrera artística, desenvolupada al teatre, al cinema i a la televisió. Ha treballat com actor i director, havent protagonitzat un gran nombre de muntatges teatrals. També ha exercit com a director escènic i com a director artístic de diversos teatres, havent intervingut en distintes sèries televisives. La seva trajectòria ha estat distingida amb premis i reconeixements en totes les facetes de la seva activitat.
Borja de Riquer i Permanyer
Historiador. Per la rellevància dels seus estudis sobre el catalanisme polític i el franquisme, concretats en un seguit de treballs de referència per al coneixement i l´anàlisi de la nostra història recent. Ha participat com a expert en la comissió que va assessorar la Generalitat per aconseguir el retorn de la documentació de la Generalitat republicana i d´entitats i particulars catalans que es trobava a l'Arxiu de la Guerra Civil Espanyola de Salamanca.
Historiador. Per la rellevància dels seus estudis sobre el catalanisme polític i el franquisme, concretats en un seguit de treballs de referència per al coneixement i l´anàlisi de la nostra història recent. Ha participat com a expert en la comissió que va assessorar la Generalitat per aconseguir el retorn de la documentació de la Generalitat republicana i d´entitats i particulars catalans que es trobava a l'Arxiu de la Guerra Civil Espanyola de Salamanca.
Lluís Roura Juanola
Artista plàstic. Pel conjunt de la seva obra en la qual, com a pintor, escultor i il·lustrador de llibres, ha sabut captar la bellesa de la natura i del paisatge de les comarques gironines, i especialment de la de l'Empordà. Des del 1970 exposa els seus treballs dins i fora de Catalunya, i ha obtingut nombrosos reconeixements.
Artista plàstic. Pel conjunt de la seva obra en la qual, com a pintor, escultor i il·lustrador de llibres, ha sabut captar la bellesa de la natura i del paisatge de les comarques gironines, i especialment de la de l'Empordà. Des del 1970 exposa els seus treballs dins i fora de Catalunya, i ha obtingut nombrosos reconeixements.
Josep Ildefons Suñol Soler
Empresari i col·leccionista d´art. Pel seu destacat paper filantròpic i la seva remarcable contribució a la millora social a través de les dues fundacions que impulsa: la Fundació Glòria Soler, que dóna suport a projectes en l´àmbit de la salut, de manera molt destacada pel que fa a les cures pal·liatives pediàtriques i la lluita contra la sida i la leucèmia, i la Fundació Suñol, centrada en la promoció i difusió de l´art contemporani.
Empresari i col·leccionista d´art. Pel seu destacat paper filantròpic i la seva remarcable contribució a la millora social a través de les dues fundacions que impulsa: la Fundació Glòria Soler, que dóna suport a projectes en l´àmbit de la salut, de manera molt destacada pel que fa a les cures pal·liatives pediàtriques i la lluita contra la sida i la leucèmia, i la Fundació Suñol, centrada en la promoció i difusió de l´art contemporani.
Guillem Terribas i Roca
Llibreter i promotor cultural. Pel seu incansable activisme cultural, que l´ha dut a participar en un ampli repertori d´iniciatives en aquest àmbit. Va ser fundador de la Llibreria 22, de Girona, que dirigí entre el 1978 i el 2015, convertint-la en un establiment de referència, obert a tota mena de tendències i amb una decidida voluntat de promoció i difusió de la cultura catalana. Així mateix, també ha destacat com a crític cinematogràfic i com a col·laborador en distints mitjans de comunicació.
Llibreter i promotor cultural. Pel seu incansable activisme cultural, que l´ha dut a participar en un ampli repertori d´iniciatives en aquest àmbit. Va ser fundador de la Llibreria 22, de Girona, que dirigí entre el 1978 i el 2015, convertint-la en un establiment de referència, obert a tota mena de tendències i amb una decidida voluntat de promoció i difusió de la cultura catalana. Així mateix, també ha destacat com a crític cinematogràfic i com a col·laborador en distints mitjans de comunicació.
Miquel Valls Maseda
Empresari. Per la seva important participació en les institucions empresarials del país, que ha contribuït a reforçar i potenciar, posant-les al servei del desenvolupament econòmic i de la projecció exterior de Catalunya. Des de la presidència de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona ha impulsat la millora de la competitivitat de les empreses catalanes i la seva adaptació a l´obertura dels mercats internacionals.Diari de Girona 11/04/2017
Empresari. Per la seva important participació en les institucions empresarials del país, que ha contribuït a reforçar i potenciar, posant-les al servei del desenvolupament econòmic i de la projecció exterior de Catalunya. Des de la presidència de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona ha impulsat la millora de la competitivitat de les empreses catalanes i la seva adaptació a l´obertura dels mercats internacionals.Diari de Girona 11/04/2017
Més informació:
http://www.diaridegirona.cat/comarques/2017/04/11/llibreter-guillem-terribas-lartista-lluis/840086.html
http://www.diaridegirona.cat/catalunya/2017/04/12/lluis-roura-guillem-terribas-rebran/840170.html
http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/1118045-el-govern-recordara-chacon-amb-la-creu-de-sant-jordi.html?cca=1
http://femgirona.cat/gironaara/guillem-terribas-creu-de-sant-jordi-2017/
http://www.vilaweb.cat/noticies/el-govern-concedira-la-creu-de-sant-jordi-a-carme-chacon-a-titol-postum/
http://www.gerio.cat/noticia/273575/guillem-terribas-i-lluis-roura-premiats-amb-la-creu-de-sant-jordi
http://web.gencat.cat/ca/actualitat/detall/Creus-de-Sant-Jordi-00005
divendres, 7 d’abril del 2017
EL BALCON DE LA MUJERES en el Cinema Truffaut
Israel, 2016
Director: Emil Ben-Shimon
Intèrprets: Avraham Aviv Alush,
Yafit Asulin, Orna Banai, Itzik Cohen,
Sharon Elimelech, Evelin Hagoel,
Igal Naor, Einat Saruf, Herzl Tobey,
Haim Zanati.
Gènere: Comèdia dramàtica.
Durada: 96 min.
Idioma: Hebreu.
Les dones es revolten.
El públic català no té gaires possibilitats de veure
pel·lícules realitzades a Israel. Ara en tenim una de caire costumbrista. Una pel·lícula on
hi ha una diversitat de personatges, que fan que la història sigui coral, d'una
gent del barri i que té problemes amb la seva sinagoga. Es una pel·lícula que
té tocs d'humor, de tendresa i una mica de denúncia. Tot molt blanc, sense
ferir massa la sensibilitat de l'espectador i de la gent benpensant de Jerusalem
i, sobretot, per la part que toca a la religió.
Ens trobem davant d'un film que podria donar resposta
allò de "tot el que voldria saber sobre la vida i costums dels jueus i mai
s'ha atrevit a preguntar-ho". De ben segur que aquesta pel·lícula "El
balcon de la mujeres" dona respostes a tots els dubtes i curiositats. Ens parla
de la vida familiar, de la relació entre amigues i veïnes; també de la relació
dels homes i la seva vida laboral, la majoria tenen petites botigues. De les
celebracions, dels menjars i, sobretot, de la seva religió. La religió es el
més important en les seves vides i en les seves relacions. I serà a través del
fanatisme que les dones es revelaran i reclamaran els seus drets dins el culte
religiós.
La història, el film, comença amb una celebració a la
sinagoga amb un bateig i al mig de l'alegria hi ha la tragèdia, doncs es
desploma el balcó on tenen el seu espai les dones. Apart de les ferides i gent
hospitalitzada, les dones es queden sense balcó. I aquí començaran els
embolics, maldecaps, els interessos, el fanatisme i el menyspreu cap a les
dones. De totes maneres després de 95 minuts, la història acabarà amb una altra
celebració. I aquesta sense cap problema.
El film esta dirigit per Emil Ben-Shimon, i aquest és el seu primer llargmetratge, fins ara havia realitzat sèries de televisió. I sap dominar la història i fer creïble el seus personatges interpretat per actrius i actors molt coneguts en el seu país. Només cal recordar que ha estat número 1 de recaptació a Israel. El guió es d'una dona, de família molt religiosa, Shalomit Nehama, que es molt coneguda pels seus treballs a la televisió israeliana per guions que ha escrit en programes infantils i sèries d'animació. Nehama i el director Emil, podien haver decantat la història cap a la denuncia més agressiva i han preferit anar pel costat amable, fet que possiblement els hi ha estat favorable i d'aquí ve la bona acollida que han tingut en el seu país i a diversos festivals en que ha participat.
El film esta dirigit per Emil Ben-Shimon, i aquest és el seu primer llargmetratge, fins ara havia realitzat sèries de televisió. I sap dominar la història i fer creïble el seus personatges interpretat per actrius i actors molt coneguts en el seu país. Només cal recordar que ha estat número 1 de recaptació a Israel. El guió es d'una dona, de família molt religiosa, Shalomit Nehama, que es molt coneguda pels seus treballs a la televisió israeliana per guions que ha escrit en programes infantils i sèries d'animació. Nehama i el director Emil, podien haver decantat la història cap a la denuncia més agressiva i han preferit anar pel costat amable, fet que possiblement els hi ha estat favorable i d'aquí ve la bona acollida que han tingut en el seu país i a diversos festivals en que ha participat.
L'espectador sortirà de la projecció amb un somriure
els llavis i sabent una mica més del dia a dia d'una comunitat jueva que viu en
un popular barri de Jerusalem.
Guillem Terribas, full de sala del Cinema Truffaut 07.04.2017
CERCAS HI TORNA.
D’entrada:
El monarca de las sombras, es un llibre de lectura obligatòria.
Cercas
torna a explicar-nos una història ambientada en la Guerra Civil Espanyola.
Cercas torna a explicar-nos la vida d’un personatge que va lluitar en el bàndol
de Franco, convençut que eren els bons. Cercas, aquesta vegada, ho fa esbrinant
a les entranyes de la seva família, investigant un oncle-avi falangista de divuit
anys que se’n va a lluitar, d’alferes, amb les tropes franquistes, convençut que tenia la raó. Cercas va a els orígens.
Va a buscar el seu passat. Investiga el perquè. Pregunta. S’informa. Ens
informa. Va a el seu poble, Ibahernando, a la recerca dels orígens, a preguntar
a familiars i a gent que va viure i que va conèixer a Manuel Mena, el seu
oncle-avi, que els divuit anys se’n va anar a la guerra a lluitar contra el
desordre.
Cercas, investiga el perquè la seva família era de dretes i franquista. Busca una lògica que no existeix, però no ho sabrà ni ho sabrem fins que ha parlat i ha escoltat a la gent d’ Ibahernando.
Tot això i molt més, està explicat en primera persona i també a través d’un narrador. L’escriptura de Javier Cercas és més que mai, en aquesta història, seductora i d’una gran riquesa narradora.
El monarca de las sombras, és un viatge al passat, un viatge a els orígens familiars de l’autor, Javier Cercas, protagonista de la novel·la.
Cercas, investiga el perquè la seva família era de dretes i franquista. Busca una lògica que no existeix, però no ho sabrà ni ho sabrem fins que ha parlat i ha escoltat a la gent d’ Ibahernando.
Tot això i molt més, està explicat en primera persona i també a través d’un narrador. L’escriptura de Javier Cercas és més que mai, en aquesta història, seductora i d’una gran riquesa narradora.
El monarca de las sombras, és un viatge al passat, un viatge a els orígens familiars de l’autor, Javier Cercas, protagonista de la novel·la.
I
una vegada més, Javier Cercas ens torna a explicar la mateixa pel·lícula: “El
hombre que mato a Liberty Valance” (The Man Who Shot Liberty Valance de John Ford) i aquesta
vegada John Wayne, es la seva mare, la Blanca Mena, l’autentica protagonista
d’aquesta història crepuscular, anomenada El monarca de las sombras. Un
llibre que s’ha de llegir i s’ha de pair.
Guillem Terribas. , publicat a la revista "L y más" de Librerias L. librerias independientes.
A la revista s'ha traduït al castellà el text.
A la revista s'ha traduït al castellà el text.
dilluns, 3 d’abril del 2017
9 mesos: Amor asolescent amb conseqüències
9 MESOS ( keeper)
Bèlgica, 2016
Director: Guillaume Senez
Intèrprets: Kacey Mottet Klein,
Galatéa Bellugi, Laetitia Dosch,
Corentin Lobet, Sam Louwyck,
Catherine Salée.
Gènere: Drama romàntic.
Durada: 95 min.
Idioma: Francès.
Director: Guillaume Senez
Intèrprets: Kacey Mottet Klein,
Galatéa Bellugi, Laetitia Dosch,
Corentin Lobet, Sam Louwyck,
Catherine Salée.
Gènere: Drama romàntic.
Durada: 95 min.
Idioma: Francès.
AMOR ADOLESCENT, AMB CONSEQüÈNCIES.
El jove director Guillaume Senez (Bèlgica, 1978) sap explicar molt bé una història en la qual, essent la seva primera pel·lícula, no és d’estranyar trobar-hi alguns apunts autobiogràfics, desdibuixats en aquests dos joves adolescents de quinze anys (ho repeteixen diverses vegades durant la projecció) anomenats Maxime i Melanie.
La història és senzilla, tendre i agredolça. Maxime i Melanie van a l’escola. S’estimen, encara que només tenen quinze anys i no saben massa com funciona això de l’amor i, sobretot, el sexe; perquè un bon dia Melanie s’adona que està embarassada i, quan li comunica a en Maxime, tenim el primer enfrontament d’aquest idíl·lic amor adolescent.
Aquest és el punt de partida del film, molt ben interpretat per uns joves actors anomenats Galatéa Bellugi (Melanie) i Kacey Mottet Klein (Maxime), que fan molt creïble la proposta del director. Una història que té els seus moments tensos, sobretot per part dels pares dels dos adolescents −els d’en Maxime estan separats i la Melanie no té pare. Una història que té moments tendres, alguns moments de felicitat i alegria entre els dos joves. Somnis optimistes de futur i triomf: Maxime és porter d’un equip de futbol i té aspiracions d’arribar molt lluny, fer molts diners com a jugador professional i així comprar una casa amb piscina i molts cotxes, a més de moltes altres coses amb els molts i molts diners que guanyarà fent de porter amb un equip de primera divisió.
En definitiva, ens trobem amb una història actual, que passa en els nostres dies i que, a pesar de la molta informació disponible, ens demostra que els nostres adolescents encara no entenen les conseqüències d’un amor adolescent i decideixen ser pares als quinze anys. Si en situacions normals ser pares és un acte d’inconsciència, el d’aquets parella ja ho es de forma definitiva.
La gràcia del jove director amb aquesta primera pel·lícula, és que ha sabut controlar el tempo, el ritme de la història i ha fet una pel·lícula entranyable, però no bleda; una història que explica una realitat sense jutjar ni permetre que hi hagin bons i dolents.
Només hi ha un problema. I aquest problema s’ha de resoldre. I el director ha resolt molt bé la pel·lícula.
Guillem Terribas
Col·lectiu de crítics de cinema de Girona
dissabte, 1 d’abril del 2017
Manuel Rivas entén l'escriptura com una forma d'emigració
Un altre ple, i no és pas poc mèrit una tarda tan assolellada com la d'ahir: el festival Mot continua afermant-se com un esdeveniment únic per la seva capacitat d'elevar la literatura a la categoria d'espectacle de masses, encara que sigui per escoltar com l'escriptor gallec Manuel Rivas renova el seu anecdotari sobre la infància a la Corunya o sobre la seva experiència en el cinema, que els seus lectors coneixen ja prou bé. |
| Manuel Rivas i Guillem Terribas. |
La primera sessió del Mot a Girona, ahir a la biblioteca Rahola, va tenir, doncs, la dolçor d'un retrobament: amb el Manuel Rivas íntim, quasi murmurant, que pot tenir tot un auditori en suspens pel titubeig amb què busca la paraula apropiada i que en acabat el deixa meravellat, perquè no només la troba, sinó que és d'una fantasia commovedora. Aquesta seva capacitat aconsegueix que semblin joguines noves imatges sobre la Corunya que fa anys que repeteix, que intensifica el seu convenciment que “l'escriptura és una emigració”, i també una cerca d'harmonia, un intent de recompondre el que està trencat, un afany de crear simetries o una forma de consol i fins i tot de guariment.
Eva Vázquez, El Punt-Avui 31.03.2017
Eva Vázquez, El Punt-Avui 31.03.2017
Gravació integra de la tertúlia: http://festivalmot.cat/blog/2017/03/31/el-mot-torna-a-girona-amb-literatura-compromesa-amb-el-passat/?platform=hootsuite
Conversa Contra l'extinció
Hi intervenen: Manuel Rivas Guillem Terribas
L'escriptor gallec Manuel Rivas (A Corunya, 1957) escriu contra l'extinció i contra l'oblit. La recuperació de la memòria és un dels eixos principals d'una obra narrativa que es val de la poesia per al tractament literari del temps, un dels seus principals temes. Des dels relats de ¿Qué me quieres amor? –amb "La lengua de las mariposas" que va servir de base a la pel·lícula de José Luis Cuerda-
a les novel·les O lapis do carpinteiro (El lápiz del carpintero, 2001), Los libros arden mal (2006) i a El último dia de Terranova (2015), la biografia d'una llibreria, l'obra de Manuel Rivas és un al·legat contra la destrucció d'unes determinades formes de transmissió cultural i, sobretot, d'uns valors humanístics. En parlarà amb Guillem Terribas (Salt, 1951), llibreter i autor de Demà serà un altre dia: aventures d'un llibreter (2007).
Diari de Girona
El Nuvol (30.03.2017) http://www.nuvol.com/noticies/manuel-rivas-la-boca-de-la-literatura/
L'escriptor gallec Manuel Rivas (A Corunya, 1957) escriu contra l'extinció i contra l'oblit. La recuperació de la memòria és un dels eixos principals d'una obra narrativa que es val de la poesia per al tractament literari del temps, un dels seus principals temes. Des dels relats de ¿Qué me quieres amor? –amb "La lengua de las mariposas" que va servir de base a la pel·lícula de José Luis Cuerda-
a les novel·les O lapis do carpinteiro (El lápiz del carpintero, 2001), Los libros arden mal (2006) i a El último dia de Terranova (2015), la biografia d'una llibreria, l'obra de Manuel Rivas és un al·legat contra la destrucció d'unes determinades formes de transmissió cultural i, sobretot, d'uns valors humanístics. En parlarà amb Guillem Terribas (Salt, 1951), llibreter i autor de Demà serà un altre dia: aventures d'un llibreter (2007).
Diari de Girona
El Nuvol (30.03.2017) http://www.nuvol.com/noticies/manuel-rivas-la-boca-de-la-literatura/
Presentació a Girona del llibre L' AVI DE LA MARTINA 24.03.2017
Festa Presentació del llibre L' AVI DE LA MARTINA de Guillem Terribas amb il·lustracions de Sandra de la Prada i editat per Cruïlla dins la col·lecció el Vaixell de Vapor, primeres lectures amb lletra lligada. Una història entrenyable de descriu la relació d'un avi amb la seva neta. La Presentació es va fer el divendres 24 de març de 2017 a la Llibreria&quiosc 22 del carrer Emili Grahit, 59 de Girona a partir de les 5 de la tarda. Al mateix temps es va inaugurar la remodalació que es va fer de l'espai dedicat a la mainada, fent-lo més atractiu, asequible i espaiós. Amb l'actuació d' Àngel Daban.Les Imatges son de la Marta Gibert i el muntatge de Guillem Terribas.
dimecres, 29 de març del 2017
Guillem Terribas publica un conte que és un cant a la vida
‘L'avi de la Martina' és el llibre infantil amb el qual el llibreter gironí i escriptor saltenc descriu la relació afectiva entre un avi llibreter i “la dona que li canviarà la vida”, una neta tan curiosa com ell.
A Guillem Terribas (Salt, 1951) se li encenen els ulls quan parla de cinema i li brillen encara més quan ho fa de “la dona que li ha canviat la vida”, la Martina, la seva neta. Només cal llegir un fragment del seu últim llibre, Alegra'm la vida (Columna), quan reconeix per escrit el que va aconseguir amb la Martina: “Allò que no vaig saber fer amb els meus fills: mirar cinema junts. Tant en pantalla gran com a casa.” És més, a partir d'aquesta confessió, li dedica gairebé mig llibre esmentant una per una les pel·lícules que han vist junts. Vint-i-dues, per ser exactes, per no fallar amb la càbala que ha marcat bona part de la vida d'aquest polifacètic llibreter gironí, escriptor i cinèfil saltenc. “Estan dedicades a ella i a la gent de la seva quinta i una mica més, per tal que s'incorporin al món dels que estimem el cinema, que vol dir estimar les històries i la vida”, remarca.
I precisament d'això, de la vida, explicar històries, el cinema i la neta, versa el nou llibre de l'incombustible Guillem Terribas, L'avi de la Martina, que publica l'editorial Cruïlla (El Vaixell de Vapor, sèrie Blanca, 105) quan no fa ni un mes que va presentar Alegra'm la vida. Embastat en absolut secretisme mentre escrivia l'anterior –“com a pur divertimento”, diu– n'ha sorgit un relat curt que condensa la història d'un llibreter “que viu envoltat de llibres” (l'Andreu), la vida del qual canvia completament “quan neix la seva neta, la Martina, que és una nena molt curiosa i sempre té pressa per tot, li sap encomanar la passió pels llibres i per tot el que l'envolta”.
 |
Evidentment inspirada en la seva neta, l'autor descriu una història amb la qual tothom es pot identificar, siguin els avis amb el protagonista sènior, com els nens i les nenes amb la Martina. Tot escrit amb un llenguatge apte perquè ho llegeixin nens d'entre 6 i 12 anys i amb un to per ser escoltat a qualsevol edat. Temàticament, el conte se centra en la relació avi-neta i descriu tot allò que fan junts des que neix –“a partir d'aquell moment, la seva vida va canviar: havia de fer moltíssimes coses amb la Martina!”–, en el seu cas, plegats mirant pel·lícules, anant al circ, a fer passejades per la ciutat o la protagonista anant a veure com treballa l'avi (perquè, encara que estigui jubilat, com bé sabem, hi ha avis que no paren quiets).
Això fins que la història fa un tomb, quan l'avi emmalalteix i se'n va per sempre. “Encara que els adults considerem sovint la mort un tema tabú del qual és millor no parlar, per ells és molt més normal del que ens pensem. Ni que sigui perquè la veuen lluny”, explica Terribas. El cas és que al llibre el tema apareix però està tractat de forma vitalista o, com diu l'autor: “Li faig un tomb per oferir un cant a la vida, perquè, malgrat que algun dia ens n'anirem d'aquest món, els nets recordaran tots els moments conviscuts amb ells amb alegria.”
I com que d'històries la neta en produeix per donar i per vendre, Terribas no descarta que hi hagi més contes protagonitzats per L'avi de la Martina i, és clar, la Martina. “Per ella, com qualsevol infant, saber fer lletra lligada és un fet extraordinari o anar de colònies pot esdevenir una tragèdia si no pot anar a la nit al lavabo. M'encanta!”
Presentació al Quiosc 22
El llibre es presentarà el 24 de març (17 h) a la Llibreria-Quiosc 22, que, recentment reformada, ara s'especialitza en llibre infantil i juvenil. Una xocolatada i un concert d'Àngel Daban animaran l'acte de presentació i d'inauguració de la nova etapa de l'establiment.
Jordi Camps Linnell, publicat en el Punt-Avui 14.03.2017. Foto: S. Cabarracocas
Vídeo de la presentació https://youtu.be/ritylXfaBPs
Recomanacions per Sant Jordi NÚVOL https://www.nuvol.com/noticies/les-novetats-infantils-daquest-sant-jordi/
Vídeo de la presentació https://youtu.be/ritylXfaBPs
Recomanacions per Sant Jordi NÚVOL https://www.nuvol.com/noticies/les-novetats-infantils-daquest-sant-jordi/
dissabte, 25 de març del 2017
Guillem Terribas debuta en narrativa infantil amb el conte «L'avi de la Martina»
La Llibreria 22 reconverteix el quiosc del carrer Emili Grahit en un espai especialitzat en literatura infantil.
 |
| Àngel Dabam i Guillem Terribas. Foto: Aniol Resclosa |
De llibreter a escriptor. Guillem Terribas va presentar ahir a la Llibreria Quiosc 22 del carrer Emili Grahit de Girona el seu debut en el camp de la literatura infantil: L'avi de la Martina, una història que vol posar en valor la importància de les persones que deixen un pòsit en els nens i nenes que els marcarà de per vida.
El llibre, de l'editorial Cruïlla (col·lecció El Vaixell de Vapor), té il·lustracions de Sandra de la Prada i s'inspira en la història pròpia de Guillem Terribas, que en la vida real és l'avi de la Martina.
L'avi de la Martina morirà en la ficció del conte, perquè Terribas vol «reivindicar la vida de les persones que s'han mort». «Espero que no em passi encara», ironitza el fundador de la Llibreria 22 que, jubilat de les tasques de gestió de l'empresa, ha començat a escriure algun llibre, com el recentment presentat Alegra'm la vida.
La presentació d'ahir es va fer en plena festa de reinauguració de la Llibreria Quiosc 22 del carrer Emili Grahit, que mantindrà la secció de llibres per a adults, però a partir d'ara dedicarà el 50% de la superfície al gènere infantil i juvenil, amb joguines i puzzles inclosos. El cantant Àngel Daban va posar ritme a una festa oberta als veïns, en la qual no va faltar la xocolatada.
Daniel Bonaventura, publicat en el Diari de Girona 25.03.2017
El llibre, de l'editorial Cruïlla (col·lecció El Vaixell de Vapor), té il·lustracions de Sandra de la Prada i s'inspira en la història pròpia de Guillem Terribas, que en la vida real és l'avi de la Martina.
L'avi de la Martina morirà en la ficció del conte, perquè Terribas vol «reivindicar la vida de les persones que s'han mort». «Espero que no em passi encara», ironitza el fundador de la Llibreria 22 que, jubilat de les tasques de gestió de l'empresa, ha començat a escriure algun llibre, com el recentment presentat Alegra'm la vida.
La presentació d'ahir es va fer en plena festa de reinauguració de la Llibreria Quiosc 22 del carrer Emili Grahit, que mantindrà la secció de llibres per a adults, però a partir d'ara dedicarà el 50% de la superfície al gènere infantil i juvenil, amb joguines i puzzles inclosos. El cantant Àngel Daban va posar ritme a una festa oberta als veïns, en la qual no va faltar la xocolatada.
Daniel Bonaventura, publicat en el Diari de Girona 25.03.2017
La Martina apadrina el nou espai 22
Aspecta de la Llibreria&quiosc22 Foto: Joan Sabater
La presentació del primer llibre infantil del llibreter Guillem Terribas, L'avi de la Martina, va servir ahir per inaugurar el nou espai dedicat a la literatura infantil i juvenil de la Llibreria & Quiosc 22, al carrer Emili Grahit de Girona. El cantant Àngel Daban va animar la festa, durant la qual es va servir xocolata desfeta als presents.
El Punt-Avui 25.03.2017
dijous, 23 de març del 2017
El pas del temps té l'última paraula
 |
| Amélia Nothomb amb Mita Casacuberta, en el Mot 2016. Foto: Manel Lladó |
El festival Mot de literatura d'Olot i Girona convida una quarantena d'autors a reflexionar en aquesta edició sobre ‘Escriure el passat'
Tota escriptura pot ser entesa, ben mirat, com un acte de rememoració, si fins el present d'indicatiu, un cop passat al paper, té ja alguna cosa de pretèrit perfet. Però hi ha escriptors que han fet de la indagació de temps passats una obsessió de la seva obra, o potser també un deure –amb la memòria, amb els afligits, amb les llengües mortes–, o un acte polític, per tal de reconstruir episodis foscos o oblidats de la història, o fins i tot una immersió en la ciència-ficció, perquè com podem acostar-nos si no és com marcians al·lucinats al temps de la Roma imperial, de la Revolució Francesa o de l'extermini nazi, posem per cas? Escriure el passat no és només fer novel·la històrica, tot i que aquesta n'és una de les branques més esponeroses, sinó sobretot “il·luminar allò que és perdut i retrobat”, com diu Margarida Casacuberta, professora de la Universitat de Girona i comissària del festival Mot de literatura d'Olot i Girona que s'inaugura demà.
La quarta edició d'aquesta cita literària, que ha trencat més d'un tòpic provincià sobre les “segones ciutats” en relació amb la cultura, transformarà durant dos caps de setmana la sala La Carbonera d'Olot, des de demà fins dissabte que ve, i la biblioteca Carles Rahola de Girona, des del 30 de març a l'1 d'abril, en espais de trobada entre una quarantena d'autors i els seus lectors per debatre, en un format de conversa distesa i en profunditat, a l'entorn de la representació de la Guerra Civil (Almudena Grandes i Anna M. Garcia), les relacions entre Orient i Occident (Kenizé Mourad i Emili Manzano), l'imaginari del món antic (Santiago Posteguillo, Valerio Massimo Manfredi i Jacinto Antón), la lluita contra l'extinció (Manuel Rivas i Guillem Terribas), l'exploració de les ciutats (Edward Rutherfurd i Enric Calpena) o les marques que deixa el temps (Bernardo Atxaga i Albert Sánchez Piñol).
 |
| Manuel Rivas i Guillem Terribas |
Cap d'aquestes sessions no està pensada per exhaurir el tema proposat (en les anteriors convocatòries del Mot van ser l'escriptura i la seva relació amb el fantàstic, amb l'imaginari de les ciutats o amb la construcció d'identitats), sinó per eixamplar-lo projectant-lo en múltiples direccions, tantes com escriptors que s'hagin endinsat en el passat i n'hagin obtingut el relat d'una nissaga familiar, posem per cas, com Tània Juste, Gemma Ruiz i Patrícia Gabancho, que hi dedicaran una de les converses, a tres bandes en aquest cas; o que hagin escoltat el soroll del passat en l'escena teatral, com Sergi Belbel i Josep M. Mestres; o que hagin extret una teoria de la modernitat a partir dels seus cicles històrics, com Patrick Deville, que conversarà amb l'historiador i polític Ferran Mascarell; que hagin excavat en la realitat per transcendir el temps, com Francesc Serés i Ramon Solsona; que hagin aixecat ponts entre la història i la identitat, com en l'obra de Joan-Daniel Bezsonoff, Mathias Énard i Salem Zenia, escriptor algerià de llengua amazic refugiat a Olot, o que hagin pretès escriure sobre la memòria mateixa, a la manera del colombià Evelio Rosero, o sobre la particular cosmogonia de Cuba, com Leonardo Padura en diàleg amb Daniel Rodríguez.
Per intensificar la relació dels escriptors amb el seu públic, els dos dissabtes del festival hi haurà també sessió de Ver-Mot, que aquest any giraran al voltant de Ramon Llull i la guerra de 1714.
Eva Vázquez, publicat en El Punt-Avui 22.03.2017
Eva Vázquez, publicat en El Punt-Avui 22.03.2017
Subscriure's a:
Missatges (Atom)