De contes i d’avis i de
nets
Bon
dia a tothom
Gràcies
per haver vingut.
Gràcies
a la Llibreria “A tres tintes” per la seva tasca continuada de presentació de
llibres, d’agitació cultural.
Ens
trobem per gaudir del col·loqui entre autor i II il·lustradora a l’entorn del
llibre Un regal per a la Martina (Un
conte per aprendre a compartir), publicat per Estrella Polar dins la
col·lecció Baobab Edicions 62 , La Polar.
La
Història del contes protagonitzats per la Martina s’inicien a l‘any 2017
amb L’avi de la
Martina (Cruïlla, El Vaixell de Vapor) debuta amb un llibre infantil, inspirat en la
seva pròpia neta, la Martina del títol, i il·lustrat per Sandra de la Prada.
Els
protagonistes s’endinsen en el món dels llibres per conèixer-ne detalls, i
misteris.
Seguirà a l’any 2019 La Martina va al cau (Estrella
Polar, 2019), amb les il·lustracions d’Òscar Julve. En aquest segon llibre, la
Martina acaba de fer sis anys i, com diu el títol, va al cau, on la primera
sortida de cap de setmana es converteix en tota una aventura.
 |
Imatge de la presentació a la Llibreria Tres Tintes de Vilanova i la Geltrú
|
III
I
ara acaba de sortir Un regal per a la Martina (Un conte
per aprendre a compartir), en forma d’àlbum
il·lustrat de gran format, amb tapa dura. Les il·lustracions, en aquest cas,
són de la sabadellenca Laura Duran , i la història està marcada per
l’aniversari de l’àvia de la Martina i l’anunci de l’arribada d’un nou membre a
la família. Tot plegat, per transmetre als nens i nenes la importància de saber
compartir les coses, d’una manera divertida.
La
literatura infantil.
De
passar de la germaneta pobre de la literatura i durant molts anys vivint de la
renda dels clàssics a ser un sector puixant i potent de la literatura.
· Autors de gran
qualitat
· llibreries sensibles
· Biblioteques
amb disposició a potenciar al literatura infantil amb actes i conta contes
· Aules de
lectura en temps lectiu.
· Biblioteques
escolars
Mestres
invocant a Gianni Rodari
I
grans personatges. Babar, Teo, Ibai, les tres bessones,
Pares
i avis amb voluntat d’explicar i generar un diàleg preciós. Contes de
referència personal . El nen gris i El peix Irisat
I
L’escola. Un paper determinant dels nous corrents pedagògics que vetllen per
treballar , la inventiva, la imaginació, la comparació....
Canvi
en el fons i els formes De contes ben editats però amb poca substància a àlbum
d’un contingut literari i d’il·lustració excel·lent i traslladant valors i
coneixements.
Quatre paraules sobre
al funció de l’avi o l’avia que també son protagonistes en aquest llibre
Fer
d’avi no és fer de cangur, ha de ser un acció voluntària, pactant els termes i
els temps d’aquest exercici perquè els nens a cas del avis moltes vegades
s’eduquen diferent, amb matisos, i poden
fer alguna “transgressió” que potser els pares no
permetrien a cas seva però en canvi en el territori del “avis” són permeses
dintre de la lògica educativa, es clar.
Però
el paper del avis està qüestionat per alguns mentre que altres el valoren i
encara uns tercers l’invoquen com a clau en moments de certa dificultat
Intentar
ser grans narradors d’històries. Històries de vida o simplement contes en els
que poden fer sortir valors positius, virtuts... mostrant, sense imposar, uns
valors
Els
avis desenvolupen Amor, respecte, experiència, història, lliçons de vida,
records... Els avis i àvies juguen un paper molt important en
la criança, i sovint estableixen relacions molt especials amb els nets i
netes. Molts tenen un paper clau en la conciliació familiar, potser més
del que els pertocaria. D'altres juguen un paper més secundari.
Els
avis són en la seva majoria experts contistes van explicar-ne al fills i ara
als nets.
Són
la baula que enganxa el passat, el present amb el futur a través de les seves explicacions i
experiències
Algunes
realitats de la relació avis- nets
· Recerca de
complicitat
· Saben explicar
històries o se les inventen
· Trameten
coneixements , experiències i valors
· Tenen
imaginació per adaptar els contes quan cal. Fem les nostres versions
· Acompanya a la primera lectura
· Desenvolupa al
imaginació.
· Resolem les
frustracions que com pares vam tenir amb els fills.
En Guillem ja havia tingut l’experiència de
publicar alguns llibres
A Alegra’m la vida, l’emblemàtic llibreter
Guillem Terribas ens descobreix a través de records, experiències i vivències
la seva passió pel cinema i reivindica les paraules d’un dels més grans del
cel·luloide, François Truffaut: «Quand on aime la vie, on va au cinéma!». Així,
de Maruja Torres a Woody Allen, de David Trueba a Sergi López, d’Edmond Roch a
Ariadna Gil, descobrirem tota una rua de personatges que l’autor ha conegut i
que faran les delícies de qualsevol apassionat del setè art.
A més, hi trobareu la recomanació de vint-i-dues
pel·lícules per a tota la família que us despertaran la il·lusió per viure,
veure i estimar el cinema en majúscules.
Un altre llibre “Demà serà un altre dia”
Que vam presentar a Llorens Libres sota la sempre excel·lent amfitriona de la
Rosanna i el Conseller Nadal el 14 de març del 2008 ja fa doncs 17 anys.
Podríem usar els biografies que han aparegut al
llarg d’aquests dies.
Nascut a Salt que ara celebra el vint-i-cinquè
aniversari e la seva independència de Girona- a l’any 1951.
El mitjà de tres germans – amb el que això
significa-. Crec que imprimeix caràcter.
Casat i amb dos fills.
Defensor de causes perdudes.
Pintor, il·lustrador i dibuixant
Promotor cultural
Més que cinèfil. Apassionat pel món del cinema
Parlador irrefrenable
Artista de teatre i cine. Cofundador del Talleret
de Salt
D’oficis varis i escadussers beneficis.
Locutor de ràdio
Llibreter .
President del gremi de llibreters
I finalment escriptor. O narrador de memòria
viscuda i compartida.
Aquest fragments em sembla que defineixen molt bé
el llibre. Per una banda la història d’un compromís, el retrat gairebé
generacional d’un moment prou important i que ara comença a tenir una certa
presència en el camp de les lletres en poc temps he llegit, a més del llibre
del Guillem ,altres quatre llibres que volen conformar una part de la història
dels anys setanta, des de posicions ben diverses i segurament molt sectorials
però els esmento: “Los setenta a destajo” Pepe Ribas, “Temps indòcils” d’Agustí
Pons. “Los Príncipes valientes”de Javier Pérez Andújar i “Adolescencia en Barcelona hacia los 70” Laura Freixa.
Cadascú en la seva faceta i amb la singularitat
pròpia fa memòria d’uns anys apassionants que potser comencen a encuriosir a les actuals generacions pel
molt que han significat pel país i per les persones.
L’autor no vol que es digui que és un llibre de
memòries. Segurament perquè fer un llibre de memòries significa arribar al
final d’un camí i el nostre autor està encara començant-lo per molt que ja hagi
caminat i després perquè el terme memòries suggereix gairebé de manera
implícita un deix de nostàlgia que ens pot fer pensar que tot era millor i ara res no ve bé.
No veig a l’autor un nostàlgic sinó més aviat un
activista del records i un transformador actiu d’aquet passat que fonamenta el
present i que ens projecta cap al futur.
Memòries doncs no, memòria sí.
 |
| Laura Duran i Guillem Terribas |
Laura Duran, a Sabadell però des de fa alguns anys
visc a Barcelona.
Diuen de les meves il·lustracions que són dolces i empàtic-efectives.
M’agrada donar importància a les petites coses de la vida, aquelles que
normalment passen per alt.
La meva feina és fruit d’un treball exigent,
delicat en la línia i els colors.
Principalment treballo amb aquarel·les i llapis de
colors.
Vaig estudiar disseny de moda a l’Escola Idep de
Barcelona i les meves primeres feines com a il·lustradora van venir d’aquest
món. Amb el temps em vaig sentir més còmoda amb la il·lustració infantil, així
que vaig ampliar els meus estudis com a il·lustradora a l’Escola de la Dona de
la Diputació de Barcelona i a la Llotja.
No és fàcil i la il·lustradora ho aconsegueix dotar
d’esperit els personatges, que d’alguna manera la seva expressió, el seu no moviment però posició ens doni a entendre
que d’alguna manera ens parles.
Imatges que acompanyant e o s’acompanyen mútuament
amb les paraules
Ajudar al lector a
seguir la narració, a situar l’ambient i el context del conte, a evitar la reiteració de la descripció
literària i a aportar carrega narrativa definint el to i al manera de ser dels
personatges.
La il·lustració va
evolucionant segons l’edat dels nens que usen els llibres , des de quaderns on
la imatge és bàsica i fonamental com en llibres en que el dibuix acompanya el
text i a l'inrevés compleix la funció de fer visualitzar els aspectes més
importats del text.
El llibre Un
regal per a la Martina arrenca amb una sorpresa a la vida de la nena:
la tieta està embarassada. Amb l’arribada d’aquesta criatura a la família, la
Martina es convertirà en la cosina gran i per això té por de no passar tant de
temps amb els avis com fins ara. El que no s’imagina la petita és la
sorpresa que li ha preparat l’avi per al seu aniversari: serà tota una aventura
i l’ajudarà a descobrir que els millors regals són els que es poden
compartir. Tot escrit amb un llenguatge apte perquè ho
llegeixin nens d'entre 6 i 12 anys i amb un to per ser escoltat a qualsevol
edat. Temàticament, el conte se centra en la relació avi-neta
La Martina pateix per uns moments la síndrome del
“Principe destronado” que tan bé va il·lustrar Miquel Delibes i la figura i
les paraules del avi, incommensurable apaivaguen les neguits de la Martina.
Serà la gran. Sabrà compartir Això és important.
Compartir els avis , compartir el protagonisme.
serà el repte de la Martina.
Un llibre entranyable, que destil·la estimació
No serà fàcil i això ja ho veurem en el proper
llibre.
Personatges.
Com es creen
i com es dibuixen? Models prefixats o es busca algú
Historieta i realitat. Percepció dels sentiments i
reaccions davant la vida.
Llenguatge.
Detalls mocadors de roba, corbates, la maleta que
es fa la Martina com es troben?
Qui és el primer o primera lectora.
 |
| Guillem Terribas amb en Sixte Moral Reixach |
Procés de la il·lustració ordinador? Sixte Moral Reixach
llibreria
A tres tintes
16 de febrer 2025
