Demà serà un altre dia.

diumenge, 11 de gener del 2026

El Truffaut continua trencant rècords i ja s'acosta als 48.000 espectadors

El cinema gironí tanca el 2025 com el millor any de la seva història, amb un 9% més de públic que el 2024.

El 18/11/2025 en el Teatre Municipal celebran els 26 anys del Cinema Truffaut

El cinema Truffaut de Girona acaba de tancar el millor any de la seva història amb 47.873 espectadors. El cinema municipal, que el 2025 va celebrar el seu primer quart de segle d'activitat, ho fa fet amb xifra rècord, ja que va sumar un 9% més d'espectadors que el 2024, el seu millor any fins ara, ja que havia atret 43.901 assistents.

Presentació de la pel·lícula Sirat

El creixement és especialment significatiu si es té en compte que no és un fet puntual, perquè des del final de la pandèmia el Truffaut trenca rècords de públic any rere any, i que, a més, va a contracorrent de la tendència majoritària del sector, perquè al conjunt de l'Estat, l'assistència a les sales ha retrocedit un 8% respecte a l'any anterior segons ComScore, l'empresa encarregada de controlar la taquilla al mercat espanyol.

 Entre els motius que expliquen l'increment hi ha els èxits de taquilla de Sirat i Romería, d'Oliver Laxe i Carla Simón, respectivament, així com de les activitats paral·leles i el funcionament ja a ple rendiment de les dues sales del Truffaut. Cal tenir en compte que el 2025 ha estat el primer any natural en què totes dues han estat obertes del tot, perquè el 2024 la sala 2 va estar tancada durant tres mesos per reformar-la i millorar la visibilitat de les darreres

 files.

Presentació de Romeria

La tendència de creixement del Truffaut manté la línia ascendent dels darrers anys. Des del final de la pandèmia la xifra d'espectadors no ha parat de créixer: s'ha passat dels 20.025 espectadors del 2022 -a finals d’aquell any va obrir la segona sala a les instal·lacions de El Modern- als prop de 48.000 del 2025, un augment del 139% en tres anys.

«Per aquest 2026, el repte del cinema Truffaut és mantenir i consolidar aquestes xifres d’assistència, sobretot tenint en compte la volatilitat del context cinematogràfic», assenyalen des de la sala, que ja avancen que un dels primers esdeveniments destacats previstos serà un cicle de la Filmoteca commemoratiu dels 25 anys del Truffaut. El formaran una desena de produccions, cadascuna triada per un membre del Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona que gestiona el Truffaut, d’entre les premiades com a millor pel·lícula anual durant aquest quart de segle. El cicle començarà el 19 de gener amb Yi yi d’Edward Yang, i s’estendrà fins a Setmana Santa.

Entre les estrenes ja confirmades

Isabelle Hupert va estar en el Cinema Truffaut 
per aquest inici d’any, destaquen Nouvelle vague de Richard Linklater, el film que es va preestrenar el novembre en la festa dels 25 anys i que arriba aquest divendres a les sales comercials o Tres amores, el nou film d’Isabel Coixet, que ha rodat per primera vegada en italià i ha estat tot un èxit al país transalpí.

També s’estrenaran al Truffaut la nova pel·lícula de José Luís Guerín Historia del buen valle, premiada al festival de Sant Sebastià, i algunes favorites als Oscars com El agente secreto de Kleber Mendonça Filho.

Laxe i Simón, al capdavant

La pel·lícula més vista de l'any ha estat Sirat, que amb 2.800 espectadors s'enfila fins al tercer lloc del rànquing històric de taquilla del Truffaut, només per darrere d'Estiu 1993 de Carla Simón i de Casa en flames de Dani de la Orden.

El tancament de la trilogia familiar de Simón, Romería, ha estat la segona cinta més vista de l'any (2.400 espectadors) i ocupa el setè lloc en l'històric de films amb més públic de la sala gironina.

Presentació de Mi Amiga Eva 

Completen el top 10 de més vistes de l’any Mi amiga Eva de Cesc Gay, Tres amigas d’Emmanuel Mouret, Valor sentimental de Joachim Trier, Por todo lo alto d’Emmanuel Courcol, Parthenope de Paolo Sorrentino, Los domingos d’Alauda Ruiz de Azua, Sorda d’Eva Libertad i La llum que imaginem de Payal Kapadia. Entre les activitats paral·leles amb èxit del 2025 destaquen els dos cicles de la Filmoteca dedicats a Akira Kurosawa i François Truffaut, que han reunit uns 2.000 espectadors, i la programació operística en directe de la Metropolitan Opera de Nova York, que manté un creixement sostingut de públic. 
Alba Carmona, Diari de Girona 08/01/2026

 

dijous, 8 de gener del 2026

LLIBRERIA 22: Lectures de sempre *

Recomanacions de títols que sempre ve
de gust llegir o rellegir. Una tria. Gener 2026
/ Guillem Terribas

dimecres, 31 de desembre del 2025

25 ANIVERSARI DEL CINEMA TRUFFAUT de Girona

Imatges de la celebració del 25 anys del Cinema Truffaut el dia 18 de Novembre de 2025 en el Teatre Municipal de Girona. A l mateix temps i a la mateixa el Diari de Girona, en el Auditoria de Girona, celebraven la tercera edició dels Premis de l'any 2025 i el Cinema Truffaut era premiat en el apartat de Cultura. Tot ho podeu trobar en aquest document realitzat per Joan Roura.

Petons Matinals Segon semestre 2025

Recopilació dels petons que cada matí penjo en el Facebook per desitjar bon dia. Segon semestre de l'any 2025. 31 de desembre 2025. Guillem Terribas Roca

dimarts, 30 de desembre del 2025

CINEMA TRUFFAUT: Una experiència compartida del cinema


P
otser la frase més cèlebre de François Truffaut és aquesta: “Qui estima la vida, estima el cinema.” La faig present a propòsit del fet que aquesta setmana s’ha celebrat el 25è aniversari del cinema Truffaut de Girona. Cal dir que, pròpiament, es festegen els seus vint-i-cinc anys com a cinema públic, essent-ne propietari l’Ajuntament de Girona, però que, des del 1992, ja existia en ser-li destinada una sala de l’edifici del Modern (que continua sent la seu del Truffaut) per part d’uns exhibidors cinematogràfics que van acollir la proposta d’un grup de cinèfils que consideràvem que a la ciutat hi mancava una programació regular de pel·lícules en VO, cosa que aleshores estava lligada fonamentalment al cinema independent. Aquells cinèfils vam crear el Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona, que, sense ànim de lucre, va començar a programar al Truffaut, dins d’un cinema privat, i que ho ha seguit fent, assumint-ne també la gestió un cop, adquirit el Modern per l’Ajuntament, va convertir-se en un cinema públic.
El cas és que l’esmentada frase de Truffaut podem qüestionar-la o almenys relativitzar-la. És clar que n’hi ha que estimen la vida sense estimar el cinema. Fins hi ha qui considera que estimar el cinema, fer-ho molt, pot ser propi de qui no estima prou la vida real i defuig el món. No sento que sigui així per als membres del col·lectiu vinculat al cinema Truffaut. Per a nosaltres, cadascun amb la seva experiència pròpia, el cinema està lligat a la vida o viceversa. El cinema, contribuint a ser el que som, forma part de la nostra vida. Ens ha format i segueix fent-ho en la mesura que va aportant-nos una experiència estètica i de coneixement explicant-nos o mostrant-nos vides i realitats diverses. Això fa que ens dugui a pensar sobre la vida i el món, però també sobre el mateix cinema pel que fa a com els mostra i/o representa: en com, de fet, els transforma en cinema. Amb aquesta manera de viure el cinema, de pensar-lo, vam embarcar-nos en una aventura per compartir-la. M’hauran de perdonar que parli d’una experiència que m’implica tan personalment, però si ho faig és perquè, de fet, és col·lectiva. I això no només té a veure amb el col·lectiu del qual formo part.
El cinema potser no és capaç de canviar el món per fer-lo millor. Però m’atreveixo a dir que ens canvia la vida i fins a vegades per millorar-la. Ho ha fet i ho va fent amb pel·lícules que, emocionant-nos o colpint-nos especialment, viuen per sempre més en nosaltres. I també coneixent gent que en fa. En veure un vídeo, que mostra una successió de fotografies d’un centenar de persones que han presentat pel·lícules al Truffaut i que va projectar-se a l’inici de l’acte de celebració del vint-i-cinquè aniversari, vaig pensar: “Que afortunats que som!” Els membres del col·lectiu i els treballadors d’aquest cinema hem tingut l’ocasió de conèixer aquesta gent. I també vaig pensar que el millor és que ho hem compartit amb tots els que no només són espectadors del Truffaut, sinó que en formen part. Més encara: comparteixen aquest cinema. Per això ens sembla important que hi hagi tants de col·lectius, tantes associacions, tantes entitats i també tantes persones a escala particular que, sentint que és el seu cinema, han aportat propostes, han programat pel·lícules que han suscitat debats, i així reflexions compartides sobre la vida, el món, el cinema.
També vull dir que no hem programat només per a nosaltres, d’acord amb els nostres gustos cinematogràfics. Al capdavall, afortunadament, tenim gustos diversos, i això es deu haver reflectit en la programació, configurada amb la voluntat d’acollir el cinema independent, d’autor, a vegades aquell que, de manera aliena al seu valor i interès, té més dificultats per fer-se visible. Hem procurat tractar amb igual cura i estima les pel·lícules d’èxit que aquelles amb pocs espectadors: aquests tenien el dret de veure unes pel·lícules que mereixen l’oportunitat de ser vistes. No hem pogut projectar sempre les pel·lícules que hauríem volgut: sigui perquè les distribuïdores no n’havien adquirit els drets o perquè no ens han permès exhibir-les. Com també sovint hem considerat que no havíem de programar-ne algunes que ja oferien altre sales. Però, en tot cas, creiem que el Truffaut ha exhibit part del cinema més significatiu, més rellevant pel que fa al valor artístic i/o testimonial, dels últims vint-i-cinc anys. Compartir-ho amb tants d’altres és un motiu d’alegria. Visca la vida i visca el cinema!


IMMA MERINO, el Punt Avui 21.11.2025

Sixte Moral Reixach, text de la presentació a Vilanova i la Geltrú del llibre UN REGAL PER LA MARTINA 16.02.2025

 De contes i d’avis i de nets


Bon dia a tothom

Gràcies per haver vingut.

Gràcies a la Llibreria “A tres tintes” per la seva tasca continuada de presentació de llibres, d’agitació cultural.

Ens trobem per gaudir del col·loqui entre autor i II il·lustradora a l’entorn del llibre Un regal per a la Martina (Un conte per aprendre a compartir), publicat per Estrella Polar dins la col·lecció Baobab Edicions 62 , La Polar.

La Història del contes protagonitzats per la Martina s’inicien a l‘any 2017 amb   L’avi de la Martina (Cruïlla, El Vaixell de Vapor)  debuta amb un llibre infantil, inspirat en la seva pròpia neta, la Martina del títol, i il·lustrat per Sandra de la Prada.

Els protagonistes s’endinsen en el món dels llibres per conèixer-ne detalls, i misteris.

Seguirà  a l’any 2019 La Martina va al cau (Estrella Polar, 2019), amb les il·lustracions d’Òscar Julve. En aquest segon llibre, la Martina acaba de fer sis anys i, com diu el títol, va al cau, on la primera sortida de cap de setmana es converteix en tota una aventura.

Imatge de la presentació a la Llibreria Tres Tintes de Vilanova i la Geltrú

III    

I ara acaba de sortir Un regal per a la Martina (Un conte per aprendre a compartir),  en forma d’àlbum il·lustrat de gran format, amb tapa dura. Les il·lustracions, en aquest cas, són de la sabadellenca  Laura Duran  , i la història està marcada per l’aniversari de l’àvia de la Martina i l’anunci de l’arribada d’un nou membre a la família. Tot plegat, per transmetre als nens i nenes la importància de saber compartir les coses, d’una manera divertida.

 La literatura infantil.

De passar de la germaneta pobre de la literatura i durant molts anys vivint de la renda dels clàssics a ser un sector puixant i potent de  la literatura.

·       Autors de gran qualitat

·       llibreries sensibles

·       Biblioteques amb disposició a potenciar al literatura infantil amb actes i conta contes

·       Aules de lectura en temps lectiu.

·       Biblioteques escolars

Mestres invocant a Gianni Rodari

I grans personatges. Babar, Teo, Ibai, les tres bessones,

 Pares i avis amb voluntat d’explicar i generar un diàleg preciós. Contes de referència personal . El nen gris i El peix Irisat

I L’escola. Un paper determinant dels nous corrents pedagògics que vetllen per treballar , la inventiva, la imaginació, la comparació....

Canvi en el fons i els formes De contes ben editats però amb poca substància a àlbum d’un contingut literari i d’il·lustració excel·lent i traslladant valors i coneixements.

 Quatre paraules sobre al funció de l’avi o l’avia que també son protagonistes en aquest llibre

Fer d’avi no és fer de cangur, ha de ser un acció voluntària, pactant els termes i els temps d’aquest exercici perquè els nens a cas del avis moltes vegades s’eduquen diferent, amb matisos,  i poden fer  alguna  “transgressió” que potser els pares no permetrien a cas seva però en canvi en el territori del “avis” són permeses dintre de la lògica educativa, es clar.

Però el paper del avis està qüestionat per alguns mentre que altres el valoren i encara uns tercers l’invoquen com a clau en moments de certa dificultat

Intentar ser grans narradors d’històries. Històries de vida o simplement contes en els que poden fer sortir valors positius, virtuts... mostrant, sense imposar, uns valors

Els avis desenvolupen Amor, respecte, experiència, història, lliçons de vida, records... Els avis i àvies juguen un paper molt important en la criança, i sovint estableixen relacions molt especials amb els nets i netes. Molts tenen un paper clau en la conciliació familiar, potser més del que els pertocaria. D'altres juguen un paper més secundari.

 Els avis són en la seva majoria experts contistes van explicar-ne al fills i ara als nets.

Són la baula que enganxa el passat, el present amb el futur  a través de les seves explicacions i experiències

Algunes realitats de la relació avis- nets

·       Recerca de complicitat

·       Saben explicar històries o se les inventen

·       Trameten coneixements , experiències i valors

·       Tenen imaginació per adaptar els contes quan cal. Fem les nostres versions

·       Acompanya  a la primera lectura

·       Desenvolupa al imaginació.

·       Resolem les frustracions que com pares vam tenir amb els fills.

 En Guillem ja havia tingut l’experiència de publicar alguns llibres



A Alegra’m la vida, l’emblemàtic llibreter Guillem Terribas ens descobreix a través de records, experiències i vivències la seva passió pel cinema i reivindica les paraules d’un dels més grans del cel·luloide, François Truffaut: «Quand on aime la vie, on va au cinéma!». Així, de Maruja Torres a Woody Allen, de David Trueba a Sergi López, d’Edmond Roch a Ariadna Gil, descobrirem tota una rua de personatges que l’autor ha conegut i que faran les delícies de qualsevol apassionat del setè art.

A més, hi trobareu la recomanació de vint-i-dues pel·lícules per a tota la família que us despertaran la il·lusió per viure, veure i estimar el cinema en majúscules.

Un altre llibre “Demà serà un altre dia” Que vam presentar a Llorens Libres sota la sempre excel·lent amfitriona de la Rosanna i el Conseller Nadal el 14 de març del 2008 ja fa doncs 17 anys.

Podríem usar els biografies que han aparegut al llarg d’aquests dies.

Nascut a Salt que ara celebra el vint-i-cinquè aniversari e la seva independència de Girona- a l’any 1951.

El mitjà de tres germans – amb el que això significa-. Crec que imprimeix caràcter.

Casat i amb dos fills.

Defensor de causes perdudes.

Pintor, il·lustrador i dibuixant

Promotor cultural

Més que cinèfil. Apassionat pel món del cinema

Parlador irrefrenable

Artista de teatre i cine. Cofundador del Talleret de Salt

D’oficis varis i escadussers beneficis.

Locutor de ràdio

Llibreter .

President del gremi de llibreters

I finalment escriptor. O narrador de memòria viscuda i compartida.

Aquest fragments em sembla que defineixen molt bé el llibre. Per una banda la història d’un compromís, el retrat gairebé generacional d’un moment prou important i que ara comença a tenir una certa presència en el camp de les lletres en poc temps he llegit, a més del llibre del Guillem ,altres quatre llibres que volen conformar una part de la història dels anys setanta, des de posicions ben diverses i segurament molt sectorials però els esmento: “Los setenta a destajo” Pepe Ribas, “Temps indòcils” d’Agustí Pons. “Los Príncipes valientes”de Javier Pérez Andújar  i “Adolescencia en Barcelona hacia los 70” Laura Freixa.

Cadascú en la seva faceta i amb la singularitat pròpia fa memòria d’uns anys apassionants que potser comencen  a encuriosir a les actuals generacions pel molt que han significat pel país i per les persones.

L’autor no vol que es digui que és un llibre de memòries. Segurament perquè fer un llibre de memòries significa arribar al final d’un camí i el nostre autor està encara començant-lo per molt que ja hagi caminat i després perquè el terme memòries suggereix gairebé de manera implícita un deix de nostàlgia que ens pot fer pensar que tot era millor i  ara res no ve bé.

No veig a l’autor un nostàlgic sinó més aviat un activista del records i un transformador actiu d’aquet passat que fonamenta el present i que ens projecta cap al futur.

Memòries doncs no, memòria sí.

Laura Duran i Guillem Terribas 

 Laura Duran, a Sabadell però des de fa alguns anys visc a Barcelona.

Diuen de les meves il·lustracions que són dolces i empàtic-efectives.
M’agrada donar importància a les petites coses de la vida, aquelles que normalment passen per alt.

La meva feina és fruit d’un treball exigent, delicat en la línia i els colors.

Principalment treballo amb aquarel·les i llapis de colors.

Vaig estudiar disseny de moda a l’Escola Idep de Barcelona i les meves primeres feines com a il·lustradora van venir d’aquest món. Amb el temps em vaig sentir més còmoda amb la il·lustració infantil, així que vaig ampliar els meus estudis com a il·lustradora a l’Escola de la Dona de la Diputació de Barcelona i a la Llotja.

No és fàcil i la il·lustradora ho aconsegueix dotar d’esperit els personatges, que d’alguna manera la seva expressió, el seu  no moviment però posició ens doni a entendre que d’alguna manera ens parles.

Imatges que acompanyant e o s’acompanyen mútuament amb les  paraules

Ajudar al lector a seguir la narració, a situar l’ambient i el context del conte,  a evitar la reiteració de la descripció literària i a aportar carrega narrativa definint el to i al manera de ser dels personatges.

La il·lustració va evolucionant segons l’edat dels nens que usen els llibres , des de quaderns on la imatge és bàsica i fonamental com en llibres en que el dibuix acompanya el text  i a  l'inrevés compleix la funció de fer visualitzar els aspectes més importats del text.


 El llibre Un regal per a la Martina arrenca amb una sorpresa a la vida de la nena: la tieta està embarassada. Amb l’arribada d’aquesta criatura a la família, la Martina es convertirà en la cosina gran i per això té por de no passar tant de temps amb els avis com fins ara.  El que no s’imagina la petita és la sorpresa que li ha preparat l’avi per al seu aniversari: serà tota una aventura i l’ajudarà a descobrir que els millors regals són els que es poden compartir. Tot escrit amb un llenguatge apte perquè ho llegeixin nens d'entre 6 i 12 anys i amb un to per ser escoltat a qualsevol edat. Temàticament, el conte se centra en la relació avi-neta

La Martina pateix per uns moments la síndrome del “Principe destronado” que tan bé va il·lustrar  Miquel Delibes i la figura i les paraules del avi, incommensurable apaivaguen les neguits de la Martina. Serà la gran. Sabrà compartir Això és important.

Compartir els avis , compartir el protagonisme. serà el repte de la Martina.

Un llibre entranyable, que destil·la estimació

No serà fàcil i això ja ho veurem en el proper llibre.

  Personatges.

 Com es creen i com es dibuixen? Models prefixats o es busca algú

Historieta i realitat. Percepció dels sentiments i reaccions davant la vida.

Llenguatge.

Detalls mocadors de roba, corbates, la maleta que es fa la Martina com es troben?

Qui és el primer o primera lectora.

Guillem Terribas amb en Sixte Moral Reixach
Procés de la il·lustració ordinador?

 Sixte Moral Reixach

llibreria  

A tres tintes

16 de febrer 2025




La presència de l'actor Maxi Iglesias aixeca passions a Girona / Llibreria 22

Desenes de persones fan cua per una signatura de l'intèrpret, que ha publicat la seva primera novel·la.

La presència de l'actor Maxi Iglesias a Girona per signar la seva primera novel·la ha aixecat molta expectació. Desenes de persones, sobretot admiradores, han fet cua aquest dissabte davant la llibreria 22 perquè l'intèrpret, conegut per les seves aparicions en sèries com Física o Química, Velvet o Valeria, els firmés un exemplar d'Horizonte artificial, el seu debut en la narrativa.


El llibre, editat per Roca Editorial, és un thriller d'intriga protagonitzat per un dels empresaris més poderosos del país, Arturo Rodríguez, i la seva filla Mónica, a qui acusen de greus irregularitats.

Tot plegat, posa en marxa una de les crisis més importants de l'empresa i tot sembla assenyalar-la com a última responsable. Acompanyada de Beatriz, la seva assistent, ha de viatjar a Brussel·les per solucionar-ho, però després d'aquest vol res ja no serà igual.ALBA CARMONA Diari de Girona 20.12.2025  



Imatges Aniol Resclosa i Llibreria 22. 

 

dilluns, 29 de desembre del 2025

diumenge, 28 de desembre del 2025

Llibreria 22: CAMPANYA NADAL I REIS 2025 2026

Campanya de Nadal i Reis de la Llibreria 22. S'han ajuntat els tres videos, 
dedicats a la Campanya, la signatura de llibres de Maxi Iglesias
 (19.12.2025 i la trobada d'autors (diumenge 20.12.2025)

dijous, 25 de desembre del 2025

Gran Circ de Nadal a Girona 2026

orna a Girona a Gran Circ de Nadal, del 26 de desembre de 2025 al 04 de gener de 2026. Un tast. Guillem Terribas.