La presència de l'actor Maxi Iglesias aixeca passions a Girona / Llibreria 22

Desenes de persones fan cua per una signatura de l'intèrpret, que ha publicat la seva primera novel·la.

La presència de l'actor Maxi Iglesias a Girona per signar la seva primera novel·la ha aixecat molta expectació. Desenes de persones, sobretot admiradores, han fet cua aquest dissabte davant la llibreria 22 perquè l'intèrpret, conegut per les seves aparicions en sèries com Física o Química, Velvet o Valeria, els firmés un exemplar d'Horizonte artificial, el seu debut en la narrativa.

El llibre, editat per Roca Editorial, és un thriller d'intriga protagonitzat per un dels empresaris més poderosos del país, Arturo Rodríguez, i la seva filla Mónica, a qui acusen de greus irregularitats.

Tot plegat, posa en marxa una de les crisis més importants de l'empresa i tot sembla assenyalar-la com a última responsable. Acompanyada de Beatriz, la seva assistent, ha de viatjar a Brussel·les per solucionar-ho, però després d'aquest vol res ja no serà igual.ALBA CARMONA Diari de Girona 20.12.2025  

Imatges Aniol Resclosa i Llibreria 22. 

 

Llibres escrits i que estan editats de Guillem Terribas

Llibres escrits i editats d'en Guillem Terribas. Alguns encara es poden trobar a les llibreries 

 

Llibreria 22: CAMPANYA NADAL I REIS 2025 2026

Campanya de Nadal i Reis de la Llibreria 22. S'han ajuntat els tres videos, 

dedicats a la Campanya, la signatura de llibres de Maxi Iglesias

 (19.12.2025 i la trobada d'autors (diumenge 20.12.2025)

Gran Circ de Nadal a Girona 2026

orna a Girona a Gran Circ de Nadal, del 26 de desembre de 2025 al 04 de gener de 2026. Un tast. Guillem Terribas.

NADAL 2025 *AUTORS SIGNANT A LA 22

Diumenge 20 de desembre 2025, una cinquantena d'autor es va apropar a la Llibreria 22 per celebrar el Nadal i signar exemplars dels seus llibres... Hi ha tota la llista en el video... per citar alguns, Mar Bosch, Josep M. Fonalleras, Quim Curbet, Jordi Grau, Quim Nadal, Helena Carreras, Miquel Fañanas, Anna Carreras, Martí Gironell, Laia Vilaseca, Núria Esponellà, Damià Barbera, Josep Pastells, Gemma Busquets, Rafel Casas, Mar Camps, Pep Prieto, Lluís Lucero, Carla Gracia, Pere Parramon, ... Realització Guillem Terribas Roca

MAXI IGLESIAS a la Llibreria 22

L'actor i ara també escriptor Maxi Iglesias, el 20 de desembre 2025 va passar per la Llibreria 22 de Girona, per signar exemplars dels seu llibre HORIZONTE ARTIFICIAL. Realització Guillem Terribas Roca

Campanya de Nadal i Reis 2025/2026 LLIBRERIA 22

IMATGES, logos, recomanacions, propostes de lectures i llibres per regalar. Passejades per la Llibreria 22 i Còmics 22 del carrer Hortes,22 i de la Llibreria&quiosc22 del carrer Emili Grahit. Realització i imatges de Guillem Terribas Roca. Desembre 2025

El Cinema Truffaut celebra 25 anys com a espai imprescindible del cinema a Girona

Guillem Terribas i Jordi Camps repassen la història i el paper clau del col·lectiu de crítics.

Jordi Camps, Saïd Sbai (conductor del programa) i Guillem Terribas.

El Cinema Truffaut ha celebrat els seus 25 anys de trajectòria amb un gran acte al Teatre Municipal de Girona que va reunir prop de 400 persones. La commemoració, organitzada pel Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona, va voler retre homenatge al públic que ha convertit el Truffaut en un espai de referència per al cinema d’autor. En una conversa a «Els 4 Rius» de Girona FM, dos dels seus membres, Guillem Terribas i Jordi Camps, van repassar la història del projecte i el paper indispensable que juga avui en l’ecosistema cultural de la ciutat.
Una festa per al públic que ha fet possible el projecte
El Teatre Municipal es va escollir per poder acollir una celebració oberta a tothom. Terribas va remarcar que el protagonisme havia de ser del públic: «Volíem que qui havia fet que el Truffaut tingui 25 anys —i el que farà que en tingui més— és el públic. I, per tant, no volíem fer un acte al Truffaut, on només hi caben 150 persones, perquè hi marginava molta gent.» 
L’acte va combinar discursos, la projecció de la pel·lícula «Nouvelle Vague» i un pica-pica final, en una vetllada concebuda per celebrar una comunitat fidel que ha mantingut viu el cinema d’autor a la ciutat.
Un recorregut que comença molt abans dels 25 anys
Tot i que el Truffaut celebra ara un quart de segle com a cinema públic, la seva història s’estén més enrere. L’embrió va néixer set anys abans, quan Narcís Agustí, dels antics cinemes Catalunya, va cedir al col·lectiu una sala durant una setmana. L’experiment va ser un èxit i va derivar en una programació estable a la sala B del cinema Modern.
 «El cinema Truffaut no surt d’uns bojos que van a l’Ajuntament i els venen una moto, sinó que portem deu anys amb la privada demostrant que és possible», va recordar Terribas.
Quan l’empresa va plegar, l’Ajuntament de Girona va adquirir l’espai, el va renovar i el va cedir al col·lectiu, iniciant així l’etapa pública que ara s’ha consolidat com un projecte cultural de llarga durada.
 Un model únic: cinema d’autor, proximitat i comunitat
Terribas i Camps van insistir que el Truffaut no pretén competir amb les sales comercials, sinó complementar-les i fomentar l’hàbit cinematogràfic. El seu paper és donar accés a pel·lícules i cineastes que, d’altra manera, difícilment arribarien a Girona. Així van fer els primers passos noms com Carla Simón o Isaki Lacuesta, avui reconeguts internacionalment.
 Aquest model ha permès crear una xarxa de complicitats: directors, actors i professionals del sector han visitat sovint la ciutat gràcies a l’impuls del col·lectiu. Una filosofia que Terribas sintetitza així: «Nosaltres no fem les pel·lícules per les crispetes. Fem les pel·lícules per la gent.» El suport municipal ha estat clau per assegurar la continuïtat d’aquest projecte singular, que, 25 anys després, s’ha convertit en un espai imprescindible per al cinema d’autor i una peça central de la vida cultural gironina.

Programa de Ràdio Més Girona, a Girona FM. 09.12.2025

Parlem dels 25 anys del Cinema Truffaut amb Jordi Camps i Guillem Terribas

Reproduir secció  https://www.gironafm.cat/news/el-cinema-truffaut-celebra-25-anys-com-a-espai-imprescindible-del-cinema-a-girona/

 

LA CRÒNICA 25 anys del Cinema Truffaut de Girona

Reivindicant la bogeria creativa que el va fer néixer.

El Teatre Municipal de Girona s’omple per celebrar el projecte col·lectiu que és el Truffaut, 25 anys d’un cinema municipal convertit en referent cultural de la ciutat.

  

Foto del dia de la inauguració del Cinema Truffaut fa 25 anys. Foto: Arxiu/ Punt Diari.

Nouvelle vague, de Richard Linklater, narra el rodatge complex d’El final de l’escapada (A bout de soufle) amb la voluntat de ser un sentit homenatge a aquella colla de bojos del cine –molts d’ells crítics de cinema– que van escriure un nou capítol de la història canviant les regles de la filmació i l’aportació estètica i moral de l’obra cinematogràfica. És una pel·lícula festiva –en cap cas fetitxista ni grandiloqüent– que, projectada com a preestrena en exclusiva, s’adiu molt a l’esperit viscut dimarts a la nit al Teatre Municipal de Girona per celebrar els 25 anys del cinema Truffaut, aquest equipament municipal tan singular gestionat per una altra colla de bojos pel cine –i també crítics de cinema– que en el seu dia ja van triar donar nom al “cinema del poble” amb un dels membres emblemàtics de la Nouvelle vague. per celebrar el projecte col·lectiu que és el Truffaut, 25 anys d’un cinema municipal convertit en referent cultural de la ciutat. 

La gent del Col·lectiu durant l'acte en el Teatre Municipal.

La festa va ser genuïna, celebrada en el majestuós teatre pr poder encabir tants convidats que han fet possible aquest somni col·lectiu. No hi van faltar responsables polítics partícips des del primer moment, com l’exalcalde Joaquim Nadal, qui en va ser l’impulsor després de comprar l’edifici i apostar per fer “un equipament cultural de primera magnitud”; i l’alcalde Lluc Salellas, que defensa que aquest projecte esdevé “estratègic” per a l’impuls d’El Modern, Centre Audiovisual i Digital. Tampoc hi van faltar exhibidors destacats, com la família Agustí (Ocine) i Gratacós (Olot, Figueres i Sabadell) i el programador Josep M. Pallàs, que van apostar per donar corda a aquell Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona que, més tard, va portar a terme un Truffaut que “sempre ha estat complement i no competència, una alternativa als cinemes comercials”. Van donar-hi suport presencial, d’entre els centenars de personalitats que han passat pel cinema, l’actor Sergi López (un dels més estimats si no el que més, que no va parar de fer-se fotos amb els assistents), el director Marc Recha i el músic Gerard Quintana. I, és clar, el públic, sempre fidel, tan aquell que ha vingut des del principi com aquell qui ha descobert recentment que allà s’hi programa cinema de qualitat, independent i autoral, talent gironí i català o internacional, respectant les llengües originals; així com els membres del col·lectiu que el gestiona, representats en els discursos pel seu president, l’omnipresent Guillem Terribas, el pal de paller Paco Vilallonga i els ideòlegs Àngel Quintana i Imma Merino.

Com passa a Nouvelle vague, res no ha estat un camí de roses ni tampoc ells han tingut fàcil arribar fins aquí: s’ha tirat endavant realment com una bogeria en construcció, equivalent al que va fer Godard al seu primer llargmetratge, però sense la seva autosuficiència. Els nostres Truffaut, Rohmer, Rivette, Chabrol, Resnais, Vardà... segurament no seran mai tan transcendentals per a la història del cinema, però sí que puc assegurar de primera mà que tothom ha col·laborat altruísticament i pencant per fer créixer aquest petit gran cinema que ha fet de la nostra una millor ciutat. Com va dir Imma Merino –citant Vardà–, “el cinema potser no és capaç de canviar el món per fer-lo millor, però sí que canvia la vida i de ben segur ens la millora”. Llarga vida al Truffaut!

Jordi Camps i Linnell, publicat en el Punt Avui 20.11.2025

LA CRÒNICA Presentació a la Llibreria 22, Girona del llibre UNA RECANÇA INFINITA

Sense recança 

Foto de grup dels assistents a l'acte a la Llibreria 22. Foto: Quim Curbet.

 L’historiador Josep Maria Muñoz presenta el llibre ‘Una recança infinita’, una crònica personal de “mig segle de política catalana”, acompanyat per l’exconseller Joaquim Nadal.

Les presentacions de llibres no acostumen a mobilitzar multituds, llevat que algun dels participants sigui una estrella catapultada per les televisions o les xarxes socials o que tingui una capacitat remarcable per mobilitzar familiars, amics o feligresos. I és una llàstima, perquè tot sovint es converteixen en una excusa immillorable per dialogar sobre temes d’un interès remarcable.  

 L’historiador Josep Maria Muñoz presenta el llibre ‘Una recança infinita’, una crònica personal de “mig segle de política catalana”, acompanyat per l’exconseller Joaquim Nadal Nadal va definir el llibre com “un assaig en format pur” que recorre sovint a la història.  Les presentacions de llibres no acostumen a mobilitzar multituds, llevat que algun dels participants sigui una estrella catapultada per les televisions o les xarxes socials o que tingui una capacitat remarcable per mobilitzar familiars, amics o feligresos. I és una llàstima, perquè tot sovint es converteixen en una excusa immillorable per dialogar sobre temes d’un interès remarcable. Aquest és el cas de la presentació del llibre de Josep Maria Muñoz Una recança infinita. Mig segle de política catalana, 1975-2025, que es va fer aquest dilluns a la Llibreria 22 de Girona i en què va ser present Joaquim Nadal. El llibre, editat per Arcàdia, és un resum notable de la política catalana en un període certament convuls. Nadal va definir-lo com “un assaig en format pur per part d’una persona que té vivències i coneixements de primera mà”. Josep Maria Muñoz va ser director durant 24 anys de L’Avenç (1999-2023), una de les revistes més prestigioses del país, i, des d’aquesta talaia privilegiada, va poder seguir l’evolució de la política catalana i va tenir l’oportunitat d’entrevistar alguns dels seus principals protagonistes, des de Jordi Pujol fins a Pasqual Maragall. Però Muñoz, igualment com Nadal, també és historiador, i el llibre recorre sistemàticament a la història, se’n nodreix per ajudar-nos a comprendre el present. L’autor, però, adverteix des de bon començament que el lector no es troba davant d’un llibre d’història, sinó d’un assaig que escriu “com a historiador, des d’una posició identificada amb el catalanisme cultural i polític”. Nadal encara va voler afinar més i va adscriure Josep Maria Muñoz en l’àmbit del “maragallisme”.

En la seva presentació, Joaquim Nadal no només va parlar del llibre, sinó que es va sentir interpel·lat, tal com va confessar des de bon començament, pel “corrent de fons de la meva pròpia biografia”. Era inevitable –i hauria estat gairebé incomprensible que no hagués estat així– que la presentació derivés en una crònica personal d’aquest darrer “mig segle de política catalana”, en què Quim Nadal ha estat de tot: des d’alcalde de Girona (1979-2002) fins a conseller de la Generalitat en diverses legislatures (la darrera, entre el 2022 i el 2024) i fins i tot presidenciable del PSC. En la seva intervenció, Nadal va esbossar, a través d’anècdotes i reflexions, un petit llibre en paral·lel, un compendi de records, anècdotes i reflexions. Va parlar del pas d’una Catalunya que era “admirada, temuda i respectada” a una altra que era “odiada, bescantada i repudiada”, del “desvergonyiment” de la dreta actual respecte al franquisme i de la conclusió que  només hi ha una cosa “més impossible que la independència de Catalunya”, que és “l’Espanya federal”. Però, per damunt de tot, es va concentrar en aquell “moment” de la política catalana que es va obrir el 14 de desembre del 2003, quan el Saló del Tinell va ser el marc de la signatura d’un “acord per un govern catalanista i d’esquerres”. L’hegemonia del catalanisme polític va passar de “l’autonomisme de la llarga etapa de Jordi Pujol” als intents de Pasqual Maragall de formar una nova majoria que ocupés el “terreny central” de la política catalana, i que van culminar “amb l’Estatut renovat del 2006”.

A banda de recordar que aquell 14 de desembre va acceptar la custòdia d’un dels documents originals, Nadal va recordar un munt d’anècdotes ben reveladores. En el pròleg del llibre, l’autor es pregunta sobre la utilitat d’un nou assaig sobre la “qüestió catalana”; i fins i tot reconeix que ell mateix s’havia queixat “d’un conreu excessiu del monotema català”. És probable que sigui així, però si es tracta d’un bon assaig, com el que ens ofereix Josep Maria Muñoz, i d’una bona presentació, com la que va fer Joaquim Nadal, es fa difícil contemplar-ho amb recança.

Pere Bosch, publicat en el Punt-Avui 05.12.2025