EDICIÓ LIMITADA: M. de Tura soler

M. del Tura Soler (Santa Pau- La Garrotxa- 1963, conversa amb Guillem Terribas. Llicenciada en Ciències de la informació per la UAB. Redactora d'El Punt Avui, especialitzada en crònica de successos a Catalunya i cap d'investigació. Col·laborada dl diari El País (1980). Ha publicat diversos llibres i ha guanyat premis con el Carlos Rahola de periodisme els anys 2013 i el 2019 i el Premi Josep M. Planes 2020. Realització Joan Roura. Gravat a la Llibreria 22 de Girona el 16.09.2022

EDICIÓ LIMITADA: PACO BASO

Paco Baso (Girona 1953). Periodista locutor en diverses emissores de Girona. Empresari i promotor comercial del mon audiovisual . Col·laborador en les primeres emissions de TVGI (1986 - 1990). Editor de la Revista "Girona Gastronòmica". Enregistrat el 9/11/2022 a la Llibreria 22 de Girona.

SUPERILLA 0 ARXIPÈLAG LITEARI? / Sant Jordi 2023

 

Rambla de Girona dia 23 d'abril de 2023.
Foto; Margarida Falgas.

Es fa estrany passejar la diada de Sant Jordi i no trobar-se mainada perseguint-te per vendre’t una rosa. Que les escoles i botigues del barri estiguin tancades i no hi hagi parades, no hi ajuda gens, i encara menys avui dia, que tampoc és que els balcons s’engalanin amb senyeres com es feia abans. Per trobar ambient t’has de desplaçar al centre. Bé, també és un dir: si de cas als extramurs de la ciutat, a la Devesa, talment com si fóssim a l’octubre en plena celebració de les Fires de Sant Narcís.

Allà t’adones del poder que tenen la rosa i el llibre, imbatibles contra qualsevol inclemència i batallant, any rere any, contra els elements adversos, sigui una pandèmia mundial o pluges torrencials com la de l’any passat. Sant Jordi ha tornat amb força, per molt diumenge que sigui. També està demostrat que es faci on es faci sempre serà un èxit. La jornada d’ahir, celebrada a l’esplanada de la Copa, l’espai reivindicat pel Gremi de Llibreters, en va ser una demostració. A Girona, que sempre som –o volem ser– una mica diferents, no tenim una superilla literària com a la capital catalana, sinó que preferim tenir un arxipèlag d’illes interconnectades per passos zebra amb una policia local destinada a fer fluir el trànsit rodat i de peu a les hores punta. Que és tot el dia.

Tertúlia a Girona FM.

Si a la Rambla encara hi havia més d’un despitat preguntant-se “On són les parades?”, la nova ubicació postcovid no tenia pèrdua: un núvol de pols que s’enlairava era un senyal inconfusible. Més difícil era trobar els autors de llibres signant exemplars, desplaçats al bell mig d’aquesta illa com si els haguessin refugiat del tsunami de gent. El món al revés.

“A ningú no li agrada aquesta ubicació, però mira quanta gent hi ha!”, es comentava. La divisió d’opinions era a peu de carrer. Que sí, “que tot està més esponjat”, que “si la Rambla era un cul-de-sac”, que “tot ara és més fluid”... Que no, “no m’agrada gens”, que “això no és Sant Jordi”, que “s’ha perdut l’essència”... Tot això discutien una parella al bar situat al damunt del promontori de la Copa, per cert, a tocar d’un escenari on es recitava poesia i es feien concerts (aquests, Fina! i Tramma, amb més públic que no pas els primers). 

La Copa. 

És cert que mai plou a gust de tothom (de fet, ja ni plou), però certament no és el mateix un Sant Jordi a la Copa que a la Rambla. Qui no es talla i es mostra molt crític amb aquest emplaçament és una veu autoritzada, la del degà dels llibreters Guillem Terribas. “Això és fora muralla. Som l’única ciutat catalana on Sant Jordi no se celebra al centre de la ciutat, al seu cor, ocupant carrers, com ha de ser!”, manifestava. “Això sí, es factura més. Però acabarem que una empresa serà qui ho organitzi tot. Estem perdent una essència gestada després de seixanta o setanta anys.” Terribas, com molta altra gent amb qui vam parlar, és partidari de fer un circuit que enllaci diferents carrers com es fa per Tots Sants, esponjant la Rambla. L’escriptora Mar Bosch, que l’acompanyava en la passejada en aquell moment, també se sumava a la queixa i afegia: “Com a autora, serem on vulguin, però com a lectora, ciutadana i gironina, m’agrada passejar pels carres de la ciutat. Fira no, festa sí!”, clamava.

Carrer Hortes / Llibreria 22

A les illes annexes es trobaven les entitats. Unes en una rotonda que està a punt d’arrabassar-li el títol de l’illa més petita del món a Bishop Rock del llac Ontario; altres de més afortunades, situades a l’avinguda de Ramon Folch. Als polítics ni ens vam atrevir a preguntar-los res, arraconats a tocar dels jutjats, no sabem si per intimidar alguns partits que, malauradament, els freqüenten sovint. 

Foto de Grup, esmorzar Literari. Foto: lluís Romero.

Jordi Camps i Linnell, publicat en el Punt/Avui 24.04.2023

SANT JORDI / Jordi Grau

 Sempre s’ha dit que Sant Jordi és el dia laborable més festiu del món mundial, i ens agrada que sigui així. Costa d’entendre a gent que no coneix el país i que es pregunta per què no és festiu. I no diem el desconeixement que tenen, des del meu punt de vista, aquells que han arribat a proposar que Sant Jordi sigui la Diada Nacional, no perquè els agradi Sant Jordi sinó perquè no poden suportar l’Onze de Setembre. No toquin Sant Jordi, que ja ens està bé com està, almenys a una gran majoria. Ara bé, de tant en tant passa com aquest any, que Sant Jordi és festiu. Uns diuen que no és ben bé el mateix, i a d’altres els agrada perquè consideren que s’allarga durant tot el cap de setmana. Si parles amb llibreters et

trobes respostes ben diverses, especialment si són de Barcelona, que temen que la gent fugi de la ciutat, sense veure que en realitat hi ha molts forans que hi van, a la ciutat. Aquesta és la posició del llibreter emèrit Guillem Terribas, que sempre s’agafa les coses per la banda positiva. Ell pensa que aquest serà un gran Sant Jordi, encara que plogui, perquè ell diu que en quaranta anys ha plogut a molts Sant Jordi i no ha passat res. En tot cas veurem què passa demà. En temps de sequera, s’anuncia pluja i molts recorden les imatges de Barcelona de l’any passat. Per si de cas a Girona desmuntaran a correcuita la fira sobre residus que tan bé ha anat aquesta setmana, per tenir el Palau de Fires preparat per un si de cas. Si calgués, els hi llibres trobaran sopluig. Si no, a la Copa. Un altre gran debat. El Gremi de Llibreters i el de Floristeries han proposat que a Girona les parades siguin a la Copa, com fa dos anys, i com hagués passat l’any passat si la pluja no ho hagués impedit. I s’ha obert un debat. Conec molta gent que prefereix que les parades tornin a la Rambla i a la plaça Catalunya. És a dir, al centre de la ciutat. A l’equip de govern ja li va bé que hagin estat llibreters i floristes els que ho hagin demanat. Però aquest serà un debat que es mantindrà. Particularment –ai, la nostàlgia– m’agraden més les parades a la Rambla, però també he de reconèixer que compro molts llibres durant l’any i pocs durant Sant Jordi. Veurem si demà plou o no, però ens cal un gran Sant Jordi. Comprin llibres. Llegeixin llibres. Què tinguem tots un bona diada i que quan plogui ho faci en la mesura justa per omplir embassaments i no provocar destrosses.

Jordi Grau, publicat en el Punt Avui 22.04.2023

EL TEMPS DE LA MÈMORIA. Tresors del Museu d'Arqueologia de Catalunya. Girona

En Motiu del 175 del Museu de Sant Pere de Galligants (1845 · 2020) es va editar un llibre. Aquesta va ser la meva col·laboració dins l'apartat SANT PERE DE GALLIGANTS: UNA MIRADA GIRONINA. 

SANT PERE DE GALLIGANTS I JO

Portada del llibre. 

La primera visió i record que tinc del Monestir Benedictí de Sant Pere de Galligants, es des de el passeig Arqueològic, a principi dels anys seixanta. Feia primer curs de batxillerat a la Institut vell, on ara hi ha el Museu d’Història de la Ciutat. Era l’únic Institut que hi havia a Girona i al seu entorn, tenia poc espai i estàvem bastant atapeïts. Per aquest motiu a la hora del pati, aquella mitja hora de descans, el primer i el segon curs, ens deixaven sortir de l’edifici i jugaven primer a les escales de la catedral i amb el temps vam anar conquerint territori fins arribar a la zona del Passeig Arqueòleg, que estava en obres en aquella època. La cosa va acabar quan un dels alumnes va caure per aquells indrets abandonats de la mà de Deu i de la patacada que es va fer, va passar uns dies a l’Hospital. Amb aquelles corredisses de tant en tant em fitxava amb aquell edifici a l’altre costat del riu Galligants, que sobresortia d’entre mig de les bardisses, la teulada i el campanar. Era un antic i majestuós edifici que es feia mirar i que tenia, segons deien, molta Història.

Uns deu anys més tard, vaig entrat per primera vegada en aquell monumental edifici, sempre l’havia vist per fora, amb un majestuós espai que no vaig poder veure amb tota la seva solemnitat, degut a que estava engalanat amb tota mena de flors, plantes, focus, que ocupaven els diferents volums del romànic edifici. Molts anys va ser la seu l’Exposició de Flors, que més tard es va dir Temps de Flors. Vaig a visitar, diversos anys, aquell espectacular jardí envoltat de pedres històriques i amb un claustre imponent. Recordo el famós estant patrocinat per la Coca-Cola, sota la mirada del Delegat de la multinacional empresa, el Senyor David Marca, que ocupava la part de l’altar, amb un gran sortidor d’aigua en forma de cascada enmig de tota mena de flors i, també hi havia una mena d’estany de “pa riure”. Espectacular!. La visita a Sant Pere Galligants i el seu Claustre durant temps de Flors, es, encara, una visita obligada.

Amb la mort per accident de Miquel Oliva, Doctor en Arqueologia i director en el aquell moment del Museu Arqueològic de Sant Pere Galligants, vaig saber que en aquell edifici romànic que sempre me’l mirava amb respecte, apart de fer-hi les diverses mostres florals anuals a temps de flors, era un reconegut Museu d’Arqueologia on hi havia peces de valor i que el Sr. Oliva havia fet un gran treball de recuperació, d’ordenació i que la seva sobtada mort va ser molt plorada i dolguda tant per part de familiars, amics i coneguts, sinó també pel mon de l’Arqueologia de Catalunya i d’Espanya.

Va ser, però, a través de la Llibreria 22 i de la mà del professor Josep M. Nolla i la seva dona Conxa Puertas, que vaig tenir més contacte i coneixement amb el Museu, sobretot amb la gent relacionada amb el Museu i amb el Mon de l’Arqueologia, com la L’Aurora Martin, Narcís Soler, J.M. Llorens, Xavier Sintes (que durant uns anys va treballar a la 22), Xavier Nieto, Ramon Buxó, Enriqueta Pons, Josep Casas, Eudald Carbonell, David Vivó, Xavier Alberch,... i altres que de segur em deixo. Gent que passaven per la 22 ja sigui per comprar, consultar, passar l’estona, trobar-se; per fer presentacions i assistir-ne,... Organitzar actes conjuntament, presentar cine-fòrums. Una relació continuada i que a mi personalment m’han enriquit i moltes vegades m’han ajudat a tirar endavant projectes tant de la llibreria com personals. 

D’aquesta relació amb la gent i el mon de l’Arqueologia de Girona i del Museu, voldria destacar a Joan Saqués. Durant l’època que va ser Delegat del Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Girona, vaig tenir molta relació amb en Joan Saqués, organitzant La Setmana del Llibre en Català a diverses capitals de Comarques del territori i, sobretot, durant els anys en que es va portar a terme “l’escriptor del mes”, que consistia en portar per diverses ciutats de Catalunya a un escriptor durant un més a promocionar i conèixer la seva obra. Saqués, aquesta proposta se la va agafar com una promoció molt personal i en complicitat amb la meva persona, que en aquella època era el President del Gremi de Llibreters de Girona, acompanyàvem a l’escriptor durant tot el dia que havia de passar a Girona. El recollíem el matí i el portàvem a alguna escola, biblioteca, universitat... També a visitar les diferents llibreries de Girona. Anàvem a dinar a El Pol Nord, això era sagrat. En Saqués, després de dinar i abans d’anar a els Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat on s’hi feia una mena de roda de premsa amb els mitjans de comunicació amb l’escriptor del mes, sempre feia una aturada de pocs minuts a El Centre de Pedret, l’edifici de recursos humans i tècnics del Museu. També recordo d’en Joan Saqués, que sempre duia les sabates brutes de pols d’alguna visita que havia fet en una església on s’hi feien reparacions o reformes. Altres vegades, quan venia de visitar unes excavacions, no només duia les sabates plenes de pols, sinó també la roba. En Saqués, era un enamorat de les “pedres” amb història.

Una de les facetes més interessants del Museu, es que està obert a la ciutadania. El Museu ha estat un espai generós i elegant, per fer-hi trobades, sopars culturals, celebracions, exposicions, concerts, esdeveniments tant culturals i socials. El seu majestuós espai ha magnificat moltes trobades i actes. I aquest fet es d’agrair. Es ser generós amb l’entorn i la seva vida social. Es participar de la vida i la historia quotidiana de la ciutat. 

És una llàstima que per culpa de Covis-19 no s’hagi pogut celebrar com cal, com es mereix l’ esdeveniment dels 175 anys de vida del Museu. Encara sort que 29 d’Octubre, amb un reduït públic, es va poder fer un acte de celebració i reconeixement de tots aquets anys i al mateix temps es va poder inaugurar l’exposició que es pot veure en el Claustre, on es ressegueix els moments més important de tots aquests anys a través de set àmbits molt ben diferenciats, amb un suport de més d’un centenar de fotos i dibuixos que il·lustren la proposta d’un viatge llarg d’aquets anys i uns contextos canviants que permeten entendre, comprendre com s’han anat teixint la història i tota l’evolució del Museu.
De vegades anem lluny, a ciutats, pobles i països per veure museus, per visitar espais que han fet i son història, cosa que està molt bé - aquesta curiositat i aquesta recerca de coneixement són lloables - però moltes vegades oblidem que a casa nostra i no gaire lluny del nostre entorn, tenim espais extraordinaris i que no tenen res a envejar a aquells que hem vist en terres llunyanes. Per tot això i més, llarga vida a el Museu d’Arqueologia de Sant Pere de Galligants i a la seva gent. 

Guillem Terribas Roca. Llibreter. 

UN VIATGE EN TREN de J. N. Santaeulàlia

Imatges de la presentació a la Llibreria 22 (05.04.2023) de Girona del llibre editat per editorial Les gavarres UN VIATGE EN TRE (de Shanghai a Sant Petersburg). Intervenen l'autor i l'editor Àngel Madrià. L'actor Miquel Torrent, recita fragments del llibre. Imatges i realització de Guillem Terribas Roca.

Presentació del llibre MASSA TARD, de Lluís Balsells

Quim Curbet fa una presentació original a la Llibreria 22 del llibre de Lluís Balsells MASSA TARD, el 04 d'abril de 2023. Imatges i realització de Guillem Terribas

Homenatge als 100 anys de l’Albèniz

Pitu Anaya i David Vega estrenen al Truffaut el 14 d’abril, el dia abans que la històrica sala tancada des del juny de l’any passat hauria sigut centenària, el documental «Construcció d’un cinema»

Pitu Anaya i David Vega, en el patí del Cinema Truffaut. 

En plena pandèmia Pitu Anaya i Josep Maria Pallàs, l’històric programador dels cinemes Albèniz, van adonar-se que aquest 2023 la històrica sala compliria cent anys. I van començar a pensar com ho podrien celebrar. La elaboració d’un documental de seguida els va semblar encertada, però com explica Anaya «ens hauria agradat també projectar allà 100 pel·lícules, omplir el cinema de cartells i retre-li un gran homenatge». El 29 de juny de l’any passat, però, «tot se’n va anar en orris» perquè sense cap avís el complex va tancar i allà continua, fosc i abandonat, des d’aleshores. «Em van venir ganes d’engegar-ho tot a la merda, però els Albèniz es mereixien aquest documental, encara la celebració sigui aigualida», afegeix. Construcció d’un cinema és el documental que n’ha sortit, de tot plegat, dirigit per Anaya i David Vega, i amb la col·laboració de Pallàs en el guió. L’obra, que dura mitja hora, s’estrenarà al Truffaut el 14 d’abril, un dia abans que l’històric cinema hagués sigut centenari, i l’endemà es podrà veure per Televisió de Girona. «En Pitu ha portat la part més històrica i jo he sigut la mà executora. El que fem és un diàleg amb dos punts diferents hi ho plasmem en un documental clàssic que combina entrevistes amb diferents personatges que van conèixer el cinema amb imatges i vídeos que hem pogut rescatar gràcies a l’arxiu municipal o donacions de particulars», detalla David Vega, l’altre protagonista de la pel·lícula. Entre d’altres surten al documental els cineastes Isa Campo i Isaki Lacuesta, el president del Col·lectiu de Crítics, Guillem Terribas, els exalcaldes Joaquim Nadal i Anna Pagans, l’exprogramador Josep Maria Pallàs, l’advocat Carles Monguilod, i Maria Assumpció Regàs i Xavier Regàs, nets de Martí Regàs. «Hem reconstruït la història dels cinemes Albèniz i la seva relació amb la ciutat», destaca Vega, que lamenta que els propietaris actuals de l’immoble van declinar aparèixer al documental. 

Vídeo Promocional.

Segons els seus directors el documental exposa «què va representar els cinemes Albèniz per Girona, un motor cultural molt gran, com la resta de sales, però sobretot per l’impacte que tenien les que hi havia ubicades a la plaça dels cines, juntament amb el Coliseu i el Gran Via». L’Albèniz, fins l’1 de juny de 1997, va ser un cinema d’una única sala. Aquell dia va tancar per ser enderrocat i construir al seu lloc un complexe amb 10 pantalles, que es va mantenir actiu fins el tancament indigne, sense avís, del 29 de juny de l’any passat.
Anaya i Vega van enregistrar més d’onze hores de feina, que han quedat resumides en 33 minuts. Vega, precisament, recorda que no va conèixer l’antiga sala prèvia a la reforma però assegura que «als multicines que van venir després segur que m’hi vaig passar més hores que a casa descobrint centenars de pel·lícules». El tancament, segons ell, «va ser una gran pèrdua i cada cop els hàbits de consum s’allunyen més del cinema». No perd, però, l’esperança. «Potser algun dia tenim sort i decideixen reobrir», diu.

JORDI ROURA, Diari de Girona 31.03.2023

IMMA MERINO, presentant a AGNÈS VARDA en el Cinema Truffaut

La Imma Merino va presentar tots els films que es van projectar de la directora Agnès Varda, dins el Cicle que en va fer el Cinema Truffaut de Girona i la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya. Una de les pel·lícules no la va poder presentar presencialment i es va gravar la seva intervenció. Va ser el 27 de febrer de 2023 presentant Daguerrotipos. Realització i muntatge, Guillem Terribas.

Els tres dies que Ava Gardner va fer vida a pagès

La tercera novel·la de Mateu Ciurana enllaça el rodatge de «Pandora» amb la pagesia selvatana.

Diu Maurici Clapés, l’alter ego del periodista i realitzador Mateu Ciurana, que Caldes de Malavella no és el centre de l’univers, però és en el camí que hi porta. Potser per això la descoberta que Frank Sinatra, en l’atac de banyes més famós del cinema clàssic, va passar pel poble camí de Tossa de Mar, on Ava Gardner rodava Pandora i l’holandès errant i flirtejava amb el torero Mario Cabré, li va encendre l’espurna per a la seva tercera novel·la. Després de La copa de Caldes i Bernadeta, Ciurana publica ara amb Efadós Ava al paradís, una novel·la que enllaça el glamur del Hollywood clàssic amb el món de la pagesia selvatana, barrejant realitat i ficció. Ciurana repesca el personatge de Clapés, que ja apareixia a Bernadeta, una espècie d’alter ego amb qui comparteix alguns trets, tot i que no és totalment autobiogràfic, i amb el qual ha trobat «una veu literària» en què se sent còmode, perquè li permet exercir de testimoni més que de protagonista.

«Es dedica a la comunicació local, investiga molt, està divorciat i torna a viure a casa dels seus pares, a Caldes, després de 25 anys. Té la teoria que sense sortir del poble es poden explicar grans històries, i no va desencaminat», assegura el col·laborador de Diari de Girona. Entre la ficció i la realitat 

Repetint l’esquema de la seva novel·la anterior, Ciurana divideix el llibre en una investigació periodística i una segona meitat novel·lada, en què no es deu a la veritat absoluta i es permet jugar a imaginar una estada de l’actriu de Mogambo i La comtessa descalça a Caldes. Un retall de premsa fals, d’una suposada notícia del Diari de Girona, és el punt de partida d’una història que es capbussa en aquells dies en què Hollywood va ser a la Costa Brava. Clapés s’assabenta per la premsa de la detenció, a Tossa de Mar, d’una dona quan intentava entaforar les cendres d’un difunt a l’interior de l’estatua de bronze d’Ava Gardner que recorda el seu pas pel poble.

«El periodista necessita saber perquè pel mort era tan important quedar unit per sempre a l’estrella de cinema», explica Ciurana, que s’ha documentat a fons sobre un tema que l’apassiona, el rodatge de Pandora, «pel que representa que la gran indústria cinematogràfica anés a la Tossa dels cinquanta com pel que suposa per l’inici del turisme a la Costa Brava». 

És en aquesta recerca que Mateu Ciurana ha arribat a documentar el pas de Sinatra per Caldes. «Quan la premsa internacional esbomba la relació entre Gardner i Cabré, Sinatra viatja en avió fins a Barcelona i d’allà en tren fins a Caldes, on l’únic que parlava anglès, l’avi de l’actual alcalde, Salvador Balliu, l’ajuda a arribar al rodatge a Tossa», continua l’escriptor, que també ha comptat amb l’ajuda de l’escriptor, periodista i col·leccionista palafrugellenc Lluís Molinas, tota una referència sobre els rodatges al litoral gironí, i que ha acabat sortint a la novel·la com un personatge secundari.

Allà on no arriba la documentació, l’autor d’Ava al paradís hi posa ficció, imaginant que l’actriu desapareix tres dies del rodatge per anar a Caldes, a una casa de pagès i viure intensament la temporada de sega.

«Era filla d’una granja de Carolina, per tant, no hagués sigut una cosa estranya per ella», apunta l’escriptor, que promet que els lectors hi trobaran «una Ava ben documentada, d’uns 28 anys i que encara creu en els homes i l’amor, que no és la mateixa que al cap de deu anys apareix per Madrid en una vida plena d’alcohol, sexe i flamenc». 

Mateu Ciurana, que té projectes entre mans «per continuar fent créixer el personatge de Maurici Clapés» té previst presentar el llibre a Girona dimecres 29 de març, a la llibreria 22, amb el llibreter Guillem Terribas. L’1 d’abril a les 12, ho farà a la biblioteca de Caldes.

Alba Carmona, publicat en el Diari de Girona  24.03.2023.

Mateu Ciurana segueix la pista d’Ava Gardner per Tossa.

l periodista i escriptor Mateu Ciurana (Caldes de Malavella, 1959) ha publicat la seva tercera novel·la, Ava al Paradís ( Efadós ), en què reconstrueix els tres dies que Ava Gardner va desaparèixer del rodatge de Pandora i l’holandès errant a Tossa de Mar, l’any 1951. Ciurana presentarà avui la novel·la a la Llibreria 22 de Girona (19 h), en una conversa amb Guillem Terribas.

La novel·la apareix quan s’acaba de commemorar el centenari d’Ava Gardner, que va néixer el 24 de desembre del 1922 en una petita comunitat rural de Carolina del Nord. Quan va rodar Pandora... ja era una cotitzada estrella i va començar a freqüentar Madrid buscant un cert anonimat, lluny de Hollywood, però no la van ajudar gens el seu turmentós matrimoni amb Frank Sinatra i altres relacions puntuals amb alguns toreros i actors. La trama de la novel·la barreja ficció i no ficció, a partir de la investigació que el periodista Maurici Clapés –vell conegut de Ciurana– realitza arran de la detenció d’una dona que intenta entaforar les cendres d’un difunt a l’interior de l’estàtua de bronze d’Ava Gardner que hi ha a Tossa, obra de Ció Abellí. Efadós ha publicat la novel·la de Ciurana dins El Fil de la Història, que es presenta com la primera col·lecció de novel·la històrica amb notes a peu de pàgina digitals en format QR o web.

El periodista i escriptor Mateu Ciurana (Caldes de Malavella, 1959) ha publicat la seva tercera novel·la, Ava al Paradís ( Efadós ), en què reconstrueix els tres dies que Ava Gardner va desaparèixer del rodatge de Pandora i l’holandès errant a Tossa de Mar, l’any 1951. Ciurana presentarà avui la novel·la a la Llibreria 22 de Girona (19 h), en una conversa amb Guillem Terribas.

La novel·la apareix quan s’acaba de commemorar el centenari d’Ava Gardner, que va néixer el 24 de desembre del 1922 en una petita comunitat rural de Carolina del Nord. Quan va rodar Pandora... ja era una cotitzada estrella i va començar a freqüentar Madrid buscant un cert anonimat, lluny de Hollywood, però no la van ajudar gens el seu turmentós matrimoni amb Frank Sinatra i altres relacions puntuals amb alguns toreros i actors. La trama de la novel·la barreja ficció i no ficció, a partir de la investigació que el periodista Maurici Clapés –vell conegut de Ciurana– realitza arran de la detenció d’una dona que intenta entaforar les cendres d’un difunt a l’interior de l’estàtua de bronze d’Ava Gardner que hi ha a Tossa, obra de Ció Abellí. Efadós ha publicat la novel·la de Ciurana dins El Fil de la Història, que es presenta com la primera col·lecció de novel·la històrica amb notes a peu de pàgina digitals en format QR o web.

El periodista i escriptor Mateu Ciurana (Caldes de Malavella, 1959) ha publicat la seva tercera novel·la, Ava al Paradís ( Efadós ), en què reconstrueix els tres dies que Ava Gardner va desaparèixer del rodatge de Pandora i l’holandès errant a Tossa de Mar, l’any 1951. Ciurana presentarà avui la novel·la a la Llibreria 22 de Girona (19 h), en una conversa amb Guillem Terribas.

La novel·la apareix quan s’acaba de commemorar el centenari d’Ava Gardner, que va néixer el 24 de desembre del 1922 en una petita comunitat rural de Carolina del Nord. Quan va rodar Pandora... ja era una cotitzada estrella i va començar a freqüentar Madrid buscant un cert anonimat, lluny de Hollywood, però no la van ajudar gens el seu turmentós matrimoni amb Frank Sinatra i altres relacions puntuals amb alguns toreros i actors. La trama de la novel·la barreja ficció i no ficció, a partir de la investigació que el periodista Maurici Clapés –vell conegut de Ciurana– realitza arran de la detenció d’una dona que intenta entaforar les cendres d’un difunt a l’interior de l’estàtua de bronze d’Ava Gardner que hi ha a Tossa, obra de Ció Abellí. Efadós ha publicat la novel·la de Ciurana dins El Fil de la Història, que es presenta com la primera col·lecció de novel·la històrica amb notes a peu de pàgina digitals en format QR o web.
Xavier Castillon, publicat en el Punt Avui 29.032023

Retall de Premsa (30.03.2023) del Diari de Girona, de la Presentació a l'Espai 22 / Llibreria 22 de
la presentació del llibre.