LA VOLUNTARIA, full de sala del cinema Truffaut.

LA VOLUNTARIA
Espanya, 2022
Direcció: Nely Reguera
Intèrprets: Carmen Machi,
Itsaso Arana, Arnau Comas
Durada: 99 min
Gènere: drama
Idioma: anglès i castellà
Data d'estrena: 10/06/2022

En estat d'angoixa

A l'inici de La Voluntaria veiem a la protagonista, Marisa (interpretada, molt bé, per la Carmen Machi) acompanyada d'una veterana cooperant d'una ONG, que interpreta (tot i que és un paper secundari, té molta força i és convincent) l'actriu Itsaso Arana, coneguda per les interpretacions en alguns films de Jonas Trueba, com La reconquista (2016) o La Virgen de Agosto (2019) totes dues projectades en el Truffaut; anem veient com Marisa va mirant entre sorpresa i amb ganes de conèixer i d'ajudar aquella gent que estan en un camp de refugiats a Grècia. Nosaltres, com espectadors, també ens sorprenem, igual que la protagonista, i ens fem preguntes de com hi viuen i com hi han arribat en aquell lloc i el perquè.
No sabem res de la vida Marisa. A primera vista és una dona madura que s'ha apuntat voluntària en una ONG per fer alguna cosa, per donar sentit a la seva vida. Al llarg del film, sabrem que Marisa és una metgessa jubilada. A través de trucades (amb vídeo) sabrem que té una filla i dos fills. La filla viu en un lloc que quan els truca són les onze de la nit, un fill que allà on viu són les sis de matí i del tercer fill no en sabem res perquè no s'hi posa mai. Més endavant, sabrem a través d'un whatsapp que ha rebut amb una foto, que té amigues de la mateixa edat que fan colla i s'ho passen bé.
Així és com Marisa, una dona jubilada de classe mitjana, s'aventura a entrar en una ONG pe ajudar als desvalguts. No coneix la seva llengua i s'expressa en anglès, que ella el parla relativament bé, però els emigrants/refugiats pocs i poques el parlen (aquest fet fa que la pel·lícula sigui bilingüe: castellà i anglès).
Ella vol fer coses, els vol acariciar, ensenyar a dibuixar, a estimar-los... Però aquestes expressions individuals no coincideixen amb les normes i la manera de viure i d'ajudar aquella pobra gent. És en aquest punt on no troba el seu lloc amb els seus companys i companyes de l'ONG i la majoria de les vegades trenca el reglament establert.
En un moment de la història, la Marisa té una debilitat d'ajudar, protegir i cuidar a un noiet que no té família, que tot el dia porta un gosset en braços i no parla. I aquí és com es complica la vida i ens la complica als espectadors, que ens adonem, veiem que no va bé, que el que està fent li portarà complicacions i ens complicarà la nostra vida perquè viurem la seva angoixa, patirem aquest voler, però que (sabem) ho té tot en contra.
La responsable de tota aquesta història és la jove directora catalana Nely Reguera, que fins ara havia realitzat alguns curts i dirigit alguns episodis de sèries de televisió, tant en l'espanyola com en la catalana. El primer llargmetratge fou María (y los demás) realitzat l'any 2016: una agradable pel·lícula interpretada per Bárbara Lennie que es va poder veure en el Truffaut. Amb aquest film Nely Reguera va guanyar el Goya a la millor direcció novell.
Amb La voluntària, el segon llargmetratge que dirigeix amb un guió seu, ens trobem davant d'un film d'una directora que sap el que vol i ho sap explicar. Una pel·lícula amb tocs de documental (per la realitat dels camps de refugiats) i amb una història angoixant que no deixarà a l'espectador indiferent.

Guillem Terribas Roca, col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona.

https://www.girona.cat/adminwebs/docs/v/o/voluntaria.gran.pdf

El magatzem de la Geli

Des de 1879 la llibreria ha estat de grans protagonistes de la vida gironina i ara deixa el seu històric local.

Jordi Bosch

Una matinada de finals dels anys 70 del segle passat, en Lluís Bonaventura, fundador i propietari del Cafè L’Arc de Girona («l’únic cafè del món que té una catedral al pati») em va ensenyar unes fotografies ampliades dels capitells de la Catedral de Girona amb el rostre d’un personatge idèntic a Salvador Dalí. Tot i que, evidentment, aquells rostres hi eren des de molt abans que Dalí arribés en aquest món. En Lluís no tenia pressa a tancar. Tampoc en tenia la clientela, formada sobretot per bohemis i noctàmbuls, molts del món polític, periodístic i agregats. Ell em va descobrir (degut a la seva dedicació a la catedral i de la que n’ havia estat guia) un munt de fotografies, planells i llibres amb curiositats i misteris del temple gironí. Un d’aquests llibres era La fi del món a Girona, de Joaquim Ruyra, una surrealista descripció de com rebíem l’apocalipsi a les escales de la Catedral.

Imatge del darrer de Can Geli 31.05.2022

Encuriosit i seguint les seves instruccions, l’endemà vaig anar a la Llibreria Geli, l’històrica llibreria gironina del carrer de l’Argenteria (i de la Cort-Reial) fundada al 1879 on, segons en Lluis de l’Arc, probablement encara trobaria algun exemplar del llibre de Ruyra. Com feia sempre, vaig passejar pel local amb els mostradors i prestatges farcits de llibres fins que vaig entrar en contacte visual amb en Pere Rodeja, l’ànima de la Llibreria Geli que hi va entrar d’aprenent el 1945 i que, amb els anys, en va esdevenir el propietari. Molts clients teníem la pretensió obsessiva de que només ens podia atendre en Pere, sobretot quan havíem de plantejar alguna dificultat o no teníem clar el que buscàvem. La seva dona, l’Àngela, ho sabia prou bé, i sempre et deia: «ara ve, en Pere».

Entrada a la Llibreria el dia 31.05.2022

La meva prematura dedicació al periodisme local ens havia facilitat el tracte personal i sempre fèiem un repàs discret a l’actualitat. Política, futbol, etc. Sempre era ell qui preguntava , també aquella tarda, fins que em va demanar què necessitava. Quan li vaig dir que el que buscava era una cosa «rara» i després de dir-li el títol,
Rodeja va somriure: -Segur que t’ho ha recomanat en Lluis de l’Arc! Ho explico primer perquè l’anècdota posa de manifest que, a part de la seva memòria prodigiosa per saber què necessitaves tot i haver-li donat poquíssimes dades (especialment si et faltava part del títol o tenies dubtes amb l’autor), també podia trobar-ho ràpidament entre desenes de milers d’exemplars que constituïen el fons de la llibreria, o de dur-te algun títol alternatiu. Fins i tot, també era capaç d’identificar qui te’l podia haver recomanat. Però el fet essencial és que aquella tarda, no sé com va anar, vaig entrar per primera i última vegada a la meva vida al magatzem, on ell sabia exactament què hi havia a tot arreu. He guardat, amb els anys, el record d’aquella excursió amb la mateixa solemnitat amb la que Guillem de Baskerville entrava a la laberíntica i secreta biblioteca del monestir d’El nom de la rosa, d’Umberto Eco. Em vaig sentir (i em sento encara ara) un privilegiat.

Can Geli el darrer dia 31.05.2022

Fa deu dies, en Pere Rodeja, fill d’en Pere i la Irene, va tenir l’amabilitat i gentilesa de trucar-me per dir-me que l’endemà es faria públic (i volia que en tingués notícia per ell) que el proper dimarts dia 31 la Llibreria Geli deixaria per sempre el seu històric local a l’espera de lligar la seva continuïtat a un altre indret. No m’ho esperava ni m’havia arribat cap rumor. Però quan vaig quedar absolutament commocionat pel fet va ser quan, físicament, el passat divendres a la tarda hi vaig entrar, suposo que ja per darrera vegada, abans de que comenci el procés d’ampliació de la joieria i rellotgeria veïna Pere Quera, un dels grans establiments de l’especialitat de tot l’Estat i de la que te’n parlen a tot arreu com a mestres de la de rellotgeria.
Mort en Pere Rodeja pare, Pere fill va saber envoltar-se d’un grup de col·laboradors que, a més, eren capaços de donar un nou aire a la relació amb el client. Xerrant amb la Lourdes, en Xavi, l’Aaron o en Josep (i altres que he conegut al llarg dels anys) sempre sorties amb algun llibre més del que inicialment buscaves, fruit de les seves recomanacions plenes d’entusiasme i amor a la literatura. Sempre he pensat que essent dos professionals molt diferents, la suma d’en Guillem Terribas de la Llibreria 22 i d’en Pere Rodeja (pare) de la Geli, suposaven la construcció del llibreter perfecte impossible de superar. Li desitjo a en Pere (fill) i als seus col·laboradors que siguin capaços d’enllestir un nou projecte que faci que l’esperit de la Geli no desaparegui. I gràcies per tot el que ens heu donat.

Jordi Bosch, publicat en el Diari de Girona 29.05.2022

Foto: Joan Roura. 

L’última tarda a can Geli

 El tancament de l’històric local de l’Argenteria, seu de la llibreria de Girona des de fa 143 anys, congrega una nombrosa clientela l’últim dia

 Tot i que busquen un altre espai al barri vell, de moment no hi ha res concret (Eva Vázquez, publicat en el Punt Avui 01.06.2022) ... segueix llegint 

  http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2147784-l-ultima-tarda-a-can-geli.html

Josep M. Fonalleras en el Punt Avui (20.05.2022) 

Josep M. Fonallleras en el Punt Avui, 20.05.2022

Les joies de can Geli 
https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/2142006-les-joies-de-can-geli.html?cca=3&ItemId=2791&utm_source=facebook&utm_medium=botons&utm_campaign=com_epanoticies&fbclid=IwAR3BT8vd6LOQT_xWLYAobvSd7wUOPBjuuChXS73zglU3POYOacYw3UNkiQU

Primavera 2022 *Llibreria 22

Una passejada per la Llibreria 22. Pels seus passadissos, espais, prestatges, aparadors... Primavera 2022. Realització Guillem Terribas. Maig 2022

Una passejada per la Llibreria&Quiosc 22 Primavera 2022

Entreu a la Llibreria&Quiosc 22 del Carrer Emili Grahit, 57 a l'eixample de Girona... Llibres, contes, jocs, diaris, revistes... Realització: Guillem Terribas. Maig 2022

CÒMICS 22 * Primavera 2022

Una passejada ràpida pel l'espai de Còmics 22 de la Llibreria 22. Realització Guillem Terribas. Maig 2022

Full de Sala de la pel·lícula CINCO LOBITOS * Cinema Truffaut

CINCO LOBITOS  Espanya, 2022 Direcció: Alauda Ruiz de Azúa
Intèrprets: Laia Costa, Susi Sánchez, Ramón Barea, Mikel Bustamante
Durada: 104 min
Gènere: drama
Idioma: castellà
Data d'estrena: 20/05/2022

Sola

Feia temps que no veia una pel·lícula tan tendra, humana, respectuosa, senzilla... Una petita gran obra, sense pretensions, que t'atrapa des de la primera imatge.

Cinco Lobitos és el primer llargmetratge de la directora i guionista Alauda Ruiz de Azúa, nascuda el 1978 a Barakaldo i que actualment viu a Madrid, on va estudiar cinematografia. Ella mateixa admet que la història està basada en una experiència personal, de com va ser mare per primera vegada. La directora, Ruiz de Azúa, ens explica la impotència i la inconsciència de ser mare per primera vegada. Si a més tens els pares lluny, treballes de traductora (que t'has de concentrar) i el teu company és dissenyador de llums de teatre i cinema i això comporta que desapareix durant dies per qüestions de feina, la cosa és complicadíssima i et trobes davant d'una "cosa" petita que plora per més que li cantis "els cinco lobitos", que té gana, que vol atencions... I estàs sola. I plores, no saps que fer, ets impotent davant d'una nova manera de viure que no t'has preparat. Com espectador, vius intensament aquesta situació, la de l'Amaia, amb tota la intensitat del món gràcies a una creïble i magnífica interpretació de l'actriu catalana Laia Costa, que es va donar a conèixer a la sèrie de Televisió Polseres vermelles i, sobretot pel film de 140 minuts Victoria (Alemanya 2015), dirigida per Sebastian Schipper, que està rodada en un sol pla, que li va valer al director de Fotografia suec Sturla Brandth Grovien l'Os de Plata en el Festival de Berlín dins la categoria de Contribució artística excepcional. Amaia, davant de la impotència de poder continuar sola (amb absències llargues per part del seu company) decideix anar a viure a casa dels pares, en un poble petit de la costa del País Basc. I aquí entrem en una altra relació: la de la mare i la filla. El pare poca cosa hi compta. És aquí on la directora ens mostra, que si les relacions de parella primerenques són difícils, les que porten molts anys junts, encara ho poden ser més. Cal destacar les bones i també creïbles interpretacions de la mare, per part de la veterana actriu Susi Sánchez i del sempre eficaç Ramon Barea.

A la part final del film la cosa es complica i p o s s i b l e m e n t

v i u r e m i v e u r e m e l s moments més emotius de la història. Cinco Lobitos s'ha de veure amb la tendresa que la directora i guionista l'ha parit. Els diàlegs són autèntics, creïbles, quotidians. Les situacions són reals i ben explicades: la mort, l'amor, la decadència, els records, les olors, els rancors, el dol,... endreçar la vida. Tot això i més, ens ho conta Alauda Ruiz de Azúa, amb tota la naturalitat del món. Només recordar que aquest film va guanyar la "Biznaga" d'Or a la millor pel·lícula en el darrer Festival de Màlaga i en aquest mateix Festival, Laia Costa i Susi Sánchez van guanyar "ex aequo" el Premi a la millor actriu, així com la directora, Alauda Ruiz de Azúa, el premi al millor guió. 

Guillem Terribas Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

SANT JORDI 2022. Dia 23 d'abril *LLIBRERIA 22

Imatges del dissabte 23 d'abril, dia de Sant Jordi 2022 a la Llibreria 22 i en el Palau Firal de Girona, en previsió de la pluja que estava anunciada. A Girona va ploure poc, però a Barcelona va fer destrosses. Realització Guillem Terribas.

Dia 22 04 2022 a la Llibreria 22

Dia 22 d'abril moguda per ser el 22 de l'any 22 en que la 22 fa 44 anys. Dia abans de Sant Jordi, Festa amb signatura de llibres a càrrec de Carles Porta, Tura Soler, Josep M. Fonalleras, Mar Bosch i Joan-Lluís Lluís. Actuació i presentació dels seus llibre de Dèmaris Gelabert i presentació del llibre L'ART DEL FORMATGE amb el seu autor Toni Jerez, acompanyat de Salvador-García Arbós i Francesc Guillamet. Realització Guillem Terribas.

Sant Jordi 2022 Signatura d'autors 16 04 2022

Escalfant l'ambient a la Llibreria 22 de Girona, el dissabte 16 d'abril de 2022. Autors d'arreu van passant per la Llibreria per anar signant els seus llibres a la clientela, creant l'ambient de Sant Jordi 2MIL22 a l'any dels 44 anys de la 22. Realització Guillem Terribas.

L’estrena de l’esperada «Alcarràs» crea expectació als cinemes gironins

Només al Truffaut, on avui Carla Simón presenta el film (21h) amb les entrades esgotades, esperen mig miler d’espectadors el cap de setmana.

Espectadors de la sessió de 2/4 de 7 de la tarda ahir al cinema Truffaut de Girona. ANIOL RESCLOSA

L’estrena d’Alcarràs ahir als cinemes gironins va generar una notable expectació. L’esperada pel·lícula de Carla Simón, guanyadora de l’Os d’Or al Festival de Berlín, ja va dur ahir molts espectadors a les sales i, a tall d’exemple, només comptant el Truffaut esperen que aquest cap de setmana hi passin més de mig miler de persones. La sala municipal té l’anterior treball de Simón, Estiu 1993, com el que més públic hi ha dut i ara la previsió és que Alcarràs superi aquell record. La directora i el seu equip presentaran la pel·lícula aquest vespre al Truffaut (21h) amb les entrades esgotades, i quan acabi la sessió de les 18.30 també faran un petit col·loqui amb els assistents. A Girona Alcarràs es pot veure als cinemes Albèniz i Ocine, a banda del Truffaut, que ahir també van tenir un notable degoteig d’espectadors. A les comarques gironines el film es projecta en set poblacions més: Blanes, Platja d’Aro, Palamós, Palafrugell, Figueres, Olot i Roses, que es va afegir a la llista tot i que inicialment no ho tenien previst.

Rodada amb actors no professionals, veïns del poble o de la rodalia, la pel·lícula ressegueix la història de la família Solé, que després de vuitanta anys cultivant la mateixa terra, es reuneix per fer junts la seva darrera collita. En paraules de la seva directora: «Es tracta d’una història sobre la pertinença a una terra, a un lloc. Un drama sobre les tensions generacionals perpètues, la superació d’antigues tradicions i la importància de la unitat familiar en temps de crisi». La producció ha entrat amb força a la cartellera perquè tot i el seu caràcter independent s’estrena a Espanya amb més de 150 còpies.
JORDI ROURA Diari de Girona 30.04.2024