Intèrprets: Laia Costa, Susi Sánchez, Ramón Barea, Mikel Bustamante
Durada: 104 min
Gènere: drama
Idioma: castellà
Data d'estrena: 20/05/2022
Sola
Feia temps que no veia una pel·lícula tan
tendra, humana, respectuosa, senzilla...
Una petita gran obra, sense pretensions,
que t'atrapa des de la primera imatge.
Cinco Lobitos és el primer llargmetratge de la
directora i guionista Alauda Ruiz de Azúa, nascuda
el 1978 a Barakaldo i que actualment viu a Madrid,
on va estudiar cinematografia. Ella mateixa admet
que la història està basada en una experiència
personal, de com va ser mare per primera vegada.
La directora, Ruiz de Azúa, ens explica la
impotència i la inconsciència de ser mare per
primera vegada. Si a més tens els pares lluny,
treballes de traductora (que t'has de concentrar) i
el teu company és dissenyador de llums de teatre i
cinema i això comporta que desapareix durant dies
per qüestions de feina, la cosa és complicadíssima
i et trobes davant d'una "cosa" petita que plora per
més que li cantis "els cinco lobitos", que té gana,
que vol atencions... I estàs sola. I plores, no saps
que fer, ets impotent davant d'una nova manera
de viure que no t'has preparat. Com espectador, vius intensament aquesta situació, la de l'Amaia,
amb tota la intensitat del món gràcies a una creïble
i magnífica interpretació de l'actriu catalana Laia
Costa, que es va donar a conèixer a la sèrie de Televisió Polseres
vermelles i, sobretot pel film de 140 minuts
Victoria (Alemanya 2015), dirigida per Sebastian
Schipper, que està rodada en un sol pla, que li va
valer al director de Fotografia suec Sturla Brandth
Grovien l'Os de Plata en el Festival de Berlín dins
la categoria de Contribució artística excepcional.
Amaia, davant de la impotència de poder
continuar sola (amb absències llargues per part
del seu company) decideix anar a viure a casa
dels pares, en un poble petit de la costa del País
Basc. I aquí entrem en una altra relació: la de la
mare i la filla. El pare poca cosa hi compta. És aquí
on la directora ens mostra, que si les relacions de
parella primerenques són difícils, les que porten
molts anys junts, encara ho poden ser més. Cal
destacar les bones i també creïbles interpretacions
de la mare, per part de la veterana actriu Susi
Sánchez i del sempre eficaç Ramon Barea.
A la part final del film la cosa es complica
i p o s s i b l e m e n t
v i u r e m i v e u r e m e l s
moments més emotius de la història.
Cinco Lobitos s'ha de veure amb la tendresa
que la directora i guionista l'ha parit. Els
diàlegs són autèntics, creïbles, quotidians.
Les situacions són reals i ben explicades: la
mort, l'amor, la decadència, els records, les
olors, els rancors, el dol,... endreçar la vida. Tot això i més, ens ho conta Alauda
Ruiz de Azúa, amb tota la naturalitat del món.
Només recordar que aquest film va guanyar la
"Biznaga" d'Or a la millor pel·lícula en el darrer
Festival de Màlaga i en aquest mateix Festival,
Laia Costa i Susi Sánchez van guanyar "ex aequo"
el Premi a la millor actriu, així com la directora,
Alauda Ruiz de Azúa, el premi al millor guió.
Guillem Terribas
Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada