Aquest any no hi haurà Festa Major a Salt. Aquest any molts de pobles no celebraran la seva esperada Festa Major, com la gent de Salt. Aquest any seria millor que ja el liquidéssim i en comencéssim un de nou. Oblidar aquest any repetit de dosos i ceros. O com deia una amiga meva dies abans de la nit de Sant Joan “Què tal si ens prenem el raïm per la revetlla de Sant Joan i liquidem ja el 2020?."
Mai ens ho haguéssim cregut si a
principis d’aquest anys ens haguessin dit el que passaria, el que passaríem i
el que aguantaríem. Inimaginable el fet d’estar confinats durant més de tres
mesos i, encara ara, vivim amb reserves, temors, amenaces i proclamant, que si
no fem bondat la “cosa” pot tornar amb la mateixa o més intensitat del que hem
passat i patit.
Amb tots els respectes a la gent que
ha patit el COVD-19, els que encara el pateixen, la gent que ha estat a les
portes de la mort i els que han mort, per aquest virus incontrolat, l’epidèmia
ha estat greu i ha fet mal, no hi ha cap dubte, però també s’ha de dir que la
cosa s’ha portat bastant malament per part dels governants de pràcticament tots
els països, encapçalats pel “locu” d’en Donald.
Entre nosaltres, hi han hagut discursos
llargs i repetitius per part dels respectius presidents que tenim. Per una
banda teníem el grup del govern d’Espanya amb militars inclosos, que cada dia
de cada dia ens informaven i de vegades ens desinformaven. I llavors una mena
de tres mosqueters, que cada dia ens aconsellaven el que havien de fer i les
queixes del poc cas que els hi feien el govern d’Espanya. Tots dos ens volien
informar i sobretot que veiéssim la
“transparència” de les seves actuacions i que es preocupaven per nosaltres, per
la nostra salut. Tots plegats acabaven essent avorrits, repetitius, pesats i contradictoris
Ara a les acaballes de tota aquesta
moguda, aquest mal son que hem passat i que d’aquí a uns anys, possiblement, no
ens ho creurem que l’hem viscut, sembla
ser que ens han donat més llibertat i responsabilitat perquè siguem nosaltres
mateixos els que prenem les precaucions degudes, però encara hi ha
contradiccions i fets incomprensibles que costen d’entendre i d’acceptar. Per
exemple a les platges, que es a l’aire lliure, la gent ha d’estar separada dos
metres i en canvi en els avions, que es un recinte tancat i que t’hi pots
passar hores i hores, la gent continua apilonada en tres seients ben estrets i
amb mascareta. A les platges, per prevenció, han anul·lat totes les dutxes que
es fan servir per netejar-se i treure’s la sal. O sigui que higiènicament no
s’entén. En els teatres, cinemes i llocs on s’hi fa cultura hi han unes prevencions
que fan riure, per no plorar. Butaques separades, reducció a la meitat de
l’aforament i mirar els espectacles amb mascareta. En canvi pots anar en una
terrassa d’un bar o restaurant, fins hi tot a l’interior i allò es el campi qui
pugui. A les llibreries hi pots entrar-hi tranquil·lament i en canvi a les
biblioteques no. Els nens a les escoles han de tenir una separació que no tenen
en els autobusos o en el metro. I així la tira.
El que si queda clar, es que totes les
administracions públiques, repeteixo totes, han tirat pel dret de fer complir
unes restriccions molt estrictes molt difícils de complir i que la majoria de
les vegades et fan abandonar el que volies portar a terme. I sobretot, en el
que representa cultura en general. En
definitiva, per treure’s responsabilitats, feina i problemes han multiplicat
les mesures de control. Escoles, biblioteques, festes Majors, espectacles al
carrer o en teatres i espais culturals públics, tots els han tancat o en mesures difícils de portar a terme
que fan perdre les ganes d’anar-hi o d’organitzar alguna cosa en algun espai
que depengui de l’Ajuntament.
I ha estat sobretot en els ajuntaments
on s’ha vist més aquesta pràctica. Perquè, també, es l’administració més
propera. Res de res, tot anul·lat o traslladat fins que la cosa no porti
complicacions. No han pensat amb la gent, amb els sentiments i les ganes de
viure. No han pensats amb els professionals de la música, de l’espectacle, amb
els firaires i gent que espera l’estiu per viure al carrer, per ser feliç, per
anar de gresca, per treballar, per guanyar-se la vida dignament. Només posar
dificultats a propostes. No s’han preocupat per proposar (o escoltar)
alternatives, utilitzar la imaginació, re programar-se i adaptar-se a les
circumstàncies. Millor no complicar-se la vida i esperar temps millor.
Penso que el poble, la gent tenim més
imaginació que els nostres governants i
improvisarem alguna cosa, ens farem
sentir, viurem la festa i l’estiu d’una altra manera, però la viurem. Si
hem estat tres mesos fent coses en els terrats i en els balcons, compartint amb
els veïns les ganes de viure i de deixar-se sentir, els pobles a la seva
manera, també, tots faran la seva Festa Major i Salt que es un poble que s’està
reiniciant cada dia de cada, que viu intensament els esdeveniments, que a
l’estiu el viu al carrer, fent sopars, escoltant música, anant a les ribes del
Ter a jugar i a berenar, fer correfocs i
matins amb gresca, alguna cosa, de ben segur, que se’ns acudirà.
Bona Festa Major, gent de Salt. Ens la
mereixem. Ens l’hem guanyat.
Guillem Terribas Roca.
Publicat a la Revista LA FARGA de Salt, especial Estiu / Juliol 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada