Fa anys, molts, un Sant Jordi va caure en dilluns de Pasqua i els “gremis” van acordar traspassar-lo quatre dies més tard, per Nostra Senyora de Montserrat. No va anar bé. I mai més s’ha qüestionat el dia, passi el que passi.
Però
aquest any ha passat. I ha passat molt, tant que no han estat quatre dies sinó
tres mesos el que s’ha traslladat la festa del llibre. Del 23 d’abril al 23 de
juliol.
Penso
que es difícil canviar els hàbits i els usos de la gent en general. Sant Jordi
es el 23 d’abril i el 23 de juliol es Santa Brígida. Sant Jordi es a la
primavera i Santa Brígida en ple estiu. El 23 d’abril la gent treballa, els
estudiants van a classe... El 23 de juliol molta gent fa vacances i els estudiants,
també (fora dels que repeteixen).
Tot
i així, va haver-hi un moment que vaig pensar que era un bon moment per aplegar
gent i celebrar la tornada, fer una gran festa d’estiu del llibre. Que fos el gran
retrobament després de tres mesos de confinament entre els lectors, els
llibreters, els escriptors, els editors... Que no seria com el Sant Jordi, però
podria ser l’inici d’una nova aventura literària.
Vaig
comprovar que el meu somni no seria possible, quan des de dalt, es recomanava
poca assistència i molt de control. I els darrers dies, les notícies han estat
pràcticament negatives a portar a terme aquesta trobada al carrer com si no
hagués passat res. Hi ha passat i, està passant. I el somni, s’ha acabat.
Sapigueu,
però, que cada dia de cada dia, en qualsevol llibreria del país i en qualsevol
prestatge d’aquestes llibreries, hi ha un llibre que us està esperant. Només
cal que l’aneu a buscar.
Guillem
Terribas, llibreter emèrit.
*Publicat a La Vanguadia amb el títol de HOLA, STA. BRÍGIDA el 24.07.2020.
