LA REGION SALVAJE

                                                       LA REGION SALVAJE

Mèxic, 2016
Director: Amat Escalante
Intèrprets: Simone Bucio, Ruth Jazmín Ramos,

Jesús Meza, Edén Villavicencio,Kenny Johnston
Gènere: drama, ciència ficció
Durada: 100 min
Idioma: castellà

Una història (molt) trista

El director Mexicà Amat Escalante (1972) nascut a Barcelona, ens torna a seduir amb una història inquietant, amb molt de realisme, de sexe i de ficció fantàstica. Una combinació que fa que l’espectador hagi d’estar atent a la història i el que ella ens transmet. Una història trista, de pura ciència ficció i de misteri. Una història real, amb personatges humans i amb històries intrigants, amb un comportament (aparentment) normal i on el sexe es una part molt important d’aquesta relació.

Amat Escalante ja va sorprendre el personal amb la pel·lícula “Heli” (Mèxic 2013) per la qual va rebre de mans de Steven Spielberg, que aquell any era el president del jurat, el Premi al millor director en el Festival de Cannes.

Aquesta vegada, sense allunyar-se de la manera de fer i d’explicar les seves  anteriors pel·lícules, Amat Escalante,  ens parla d’un triangle que es complica i molt, amb l’aparició d’un quart personatge. Alejandra i Àngel estan casats i tenen dues criatures. Ella treballa a la fabrica de dolços de la seva sogra. Ell és topògraf i moltes vegades es fora de casa.  Fabián es el germà d’Alejandra, que fa d’infermer en un hospital i el quart personatge, que no té cap parentesc amb el “triangle” , es una jove anomenada Veronica, que no sabem res d’ella, només que té una moto i coneix un matrimoni que viuen en una casa allunyada del poble. La història, que podria publicar-se a la pàgina de successos de qualsevol mitja de comunicació, passa en un poble rural i petit de Mèxic, a l’actualitat.

Durant la hora i mitja que dura el film, de vegades gris, fosc, tancat,  emboirat i d’altres amb molta llum i amplis paisatges, viurem com he dit el principi, una mena de conte sensual i pervers d’un realisme social i fantàstic on hi ha víctimes i opressors i amb un fort erotisme que es el que controla i fa moure  els personatges d’aquesta, ja dita, trista història.

Tot plegat, ens trobem amb una pel·lícula que no et deixa indiferent, que t’atrapa encara que no vulguis i, possiblement, no agradarà a tothom, però que et tornarà, que la reviuràs.

 

Guillem Terribas Roca, full de Sala Cinema Truffaut