Tot i que fa uns anys que en Paco deia que ja no hi
feia res en aquest mon (havia perdut algunes capacitats físiques com la oïda i
la vista); tot i que tenia 92 anys i en els darrers dies ja intuíem el seu
final, la desaparició física d'en Paco ens ha entristit i ens ha dolgut.
Però no vull parlar de la mort d'en Paco, sinó de la
vida de Paco Torres Monsó.
En Paco ha viscut una vida intensa i plena de creació.
Ha viscut amb tota la llibertat que ha pogut (la mental tota) i ens ha ensenyat
a viure-la els que l'hem conegut. En
Torres Monsó no tenia edat, tant es feia amb joves com jo, que tenia vint anys
quan el vaig conèixer, com amb gent de la seva edat. I aquesta actitud l'ha
mantingut fins el final. Era un provocador amb raó i raonable. Era un lector de
primera, de material divers i com més innovador
millor. Mai tenia un no i mai aixecava el to de veu, en tenia prou en
explicar el seu pensament: directa i sempre acompanyat amb un somriure entre sarcàstic,
irònic i simpàtic. Però deia i feia el que pensava.
De la seva envejable vida, ens queda la seva obra, el
seu pensament, recollits en diversos
llibres.
He tingut la sort de conviure en alguns fragments de
la seva vida i son moments de la meva que no oblidaré, com la darrera abraçada,
sincera per part de tots els dos, el dia de la inauguració de la seva exposició
de fa uns mesos a la sala del Bòlid de la Rambla de Girona. Gràcies per molt
Paco i que et vagi bé a la nova vida. Nosaltres ens quedem amb la teva d'aquí, la
d' entre els mortals.
Guillem Terribas Roca, publicat en el Punt-Avui 31.01.15
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada