Data d'estrena: 24/05/2024
Llums i ombres d'una generació
Una vegada més Isaki Lacuesta ens aproxima, ens
explica (a la seva manera) la història d'uns personatges,
o d'un grup (com és en aquest cas) com ja ho ha fet d'una
manera original i molt personal en films com Cravan vs
Cravan (2002) un documental molt premiat sobre el poeta
i boxejador Arthur Cravan ; La leyenda del tiempo (2006),
una aproximació extraordinària al malaguanyat Cameron
de la isla; La noche que no acaba, sobre l'estada de l'Ava
Gardner entre nosaltres durant el rodatge de Pandora y
el holandes errante ( 1951)... per dir-ne alguns dels films
que investiga sobre la vida de personatges singulars i
que l'Isaki tan bé ha sabut portar al cinema, creant una
marca, una manera d'explicar històries. Històries com ho
va fer en la seva darrera pel·lícula, Un año, una noche
(2022) inspirada en el llibre Paz, amor y death metal de
Ramón González, sobre la matança del Teatre/discoteca
Batclan de París.En el cas de Segundo Premio, Isaki Lacuesta n'ha fet el
guió juntament amb Fernando Navarro i l'ha dirigit amb
la col·laboració de Pol Rodríguez, i aquesta vegada ens
aproxima a la biografia del grup musical molt conegut els
anys noranta: Los Planetas. L'
Isaki ens mostra el procés de creació i la relació entre
el grup format per tres nois: Juan Rodríguez (Jota)
veu i guitarra; Florent Muñoz guitarra, que es coneixen
a principis dels anys noranta i formen un grup que
s'anomena Los Subterráneos, que amb la incorporació,
més tard, de Paco Rodríguez a la bateria i de la noia May
Olive al baix, en sortirà el grup Los Planetas.
Lacuesta ens introdueix a la història d'aquest grup en
un moment de crisis, en un moment en què el grup
s'està desfent, en un moment de crisis de creació i de
mal rotllo entre ells, sobretot amb la May. També és el
moment en què el grup està preparant un nou disc, que
volen gravar-lo a Nova York, cosa que també comporta
els seus problemes amb la companyia discogràfica.
Curiosament, en alguns moments m'ha recordat el
recomanable documental de sis hores sobre la gravació
del darrer disc de The Beatles i la seva famosa actuació
en el terrat de l'edifici d'Apple records de Londres, que
podeu veure a la plataforma Disney+.
A Segundo Premio, a part de la història d'aquest grup
de Granada, viurem l'ambient d'una època que hi havia
moltes coses per fer. En un moment creatiu i amb ganes
de viure i de fer coses. Viurem la música d'aquella època,
les discoteques i les actuacions d'uns grups de rock, als
quals no els hi calia tota una parafernàlia de llums i de so
per fer vibrar l'entusiasme dels seus seguidors. I, això,
l'Isaki i en Pol Rodriguez ho saben mostrar i explicar molt
bé, tant, que entres a la màgia del grup, de l'època sense
adonar-te i amb una certa enveja i nostàlgia.
Segundo Premio també és la història d'una amistat i
d'amor. De compartir una vida i una experiència. Una
relació envejable i al mateix temps complicada. Una
relació de compartir la creació, la vida i les ganes de
viure-la, tot i les seves complicacions.
Una vegada més Isaki Lacuesta sap treure tot el suc
d'un temps i una gent, que són originals, singulars i
creatius i, comparteix amb l'espectador la seva admiració i curiositat.
Finalment, només recalquem que tant l'Isaki Lacuesta
com el productor de la pel·lícula, Edmon Roch, són
membres fundadors del Col·lectiu de Crítics de Cinema
de Girona. Tot un orgull.
Guillem Terribas Roca, Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona.
