Presentació del llibre MASSA TARD, de Lluís Balsells

Quim Curbet fa una presentació original a la Llibreria 22 del llibre de Lluís Balsells MASSA TARD, el 04 d'abril de 2023. Imatges i realització de Guillem Terribas

Homenatge als 100 anys de l’Albèniz

Pitu Anaya i David Vega estrenen al Truffaut el 14 d’abril, el dia abans que la històrica sala tancada des del juny de l’any passat hauria sigut centenària, el documental «Construcció d’un cinema»

Pitu Anaya i David Vega, en el patí del Cinema Truffaut. 

En plena pandèmia Pitu Anaya i Josep Maria Pallàs, l’històric programador dels cinemes Albèniz, van adonar-se que aquest 2023 la històrica sala compliria cent anys. I van començar a pensar com ho podrien celebrar. La elaboració d’un documental de seguida els va semblar encertada, però com explica Anaya «ens hauria agradat també projectar allà 100 pel·lícules, omplir el cinema de cartells i retre-li un gran homenatge». El 29 de juny de l’any passat, però, «tot se’n va anar en orris» perquè sense cap avís el complex va tancar i allà continua, fosc i abandonat, des d’aleshores. «Em van venir ganes d’engegar-ho tot a la merda, però els Albèniz es mereixien aquest documental, encara la celebració sigui aigualida», afegeix. Construcció d’un cinema és el documental que n’ha sortit, de tot plegat, dirigit per Anaya i David Vega, i amb la col·laboració de Pallàs en el guió. L’obra, que dura mitja hora, s’estrenarà al Truffaut el 14 d’abril, un dia abans que l’històric cinema hagués sigut centenari, i l’endemà es podrà veure per Televisió de Girona. «En Pitu ha portat la part més històrica i jo he sigut la mà executora. El que fem és un diàleg amb dos punts diferents hi ho plasmem en un documental clàssic que combina entrevistes amb diferents personatges que van conèixer el cinema amb imatges i vídeos que hem pogut rescatar gràcies a l’arxiu municipal o donacions de particulars», detalla David Vega, l’altre protagonista de la pel·lícula. Entre d’altres surten al documental els cineastes Isa Campo i Isaki Lacuesta, el president del Col·lectiu de Crítics, Guillem Terribas, els exalcaldes Joaquim Nadal i Anna Pagans, l’exprogramador Josep Maria Pallàs, l’advocat Carles Monguilod, i Maria Assumpció Regàs i Xavier Regàs, nets de Martí Regàs. «Hem reconstruït la història dels cinemes Albèniz i la seva relació amb la ciutat», destaca Vega, que lamenta que els propietaris actuals de l’immoble van declinar aparèixer al documental. 

Vídeo Promocional.

Segons els seus directors el documental exposa «què va representar els cinemes Albèniz per Girona, un motor cultural molt gran, com la resta de sales, però sobretot per l’impacte que tenien les que hi havia ubicades a la plaça dels cines, juntament amb el Coliseu i el Gran Via». L’Albèniz, fins l’1 de juny de 1997, va ser un cinema d’una única sala. Aquell dia va tancar per ser enderrocat i construir al seu lloc un complexe amb 10 pantalles, que es va mantenir actiu fins el tancament indigne, sense avís, del 29 de juny de l’any passat.
Anaya i Vega van enregistrar més d’onze hores de feina, que han quedat resumides en 33 minuts. Vega, precisament, recorda que no va conèixer l’antiga sala prèvia a la reforma però assegura que «als multicines que van venir després segur que m’hi vaig passar més hores que a casa descobrint centenars de pel·lícules». El tancament, segons ell, «va ser una gran pèrdua i cada cop els hàbits de consum s’allunyen més del cinema». No perd, però, l’esperança. «Potser algun dia tenim sort i decideixen reobrir», diu.

JORDI ROURA, Diari de Girona 31.03.2023

IMMA MERINO, presentant a AGNÈS VARDA en el Cinema Truffaut

La Imma Merino va presentar tots els films que es van projectar de la directora Agnès Varda, dins el Cicle que en va fer el Cinema Truffaut de Girona i la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya. Una de les pel·lícules no la va poder presentar presencialment i es va gravar la seva intervenció. Va ser el 27 de febrer de 2023 presentant Daguerrotipos. Realització i muntatge, Guillem Terribas.

Els tres dies que Ava Gardner va fer vida a pagès

La tercera novel·la de Mateu Ciurana enllaça el rodatge de «Pandora» amb la pagesia selvatana.

Diu Maurici Clapés, l’alter ego del periodista i realitzador Mateu Ciurana, que Caldes de Malavella no és el centre de l’univers, però és en el camí que hi porta. Potser per això la descoberta que Frank Sinatra, en l’atac de banyes més famós del cinema clàssic, va passar pel poble camí de Tossa de Mar, on Ava Gardner rodava Pandora i l’holandès errant i flirtejava amb el torero Mario Cabré, li va encendre l’espurna per a la seva tercera novel·la. Després de La copa de Caldes i Bernadeta, Ciurana publica ara amb Efadós Ava al paradís, una novel·la que enllaça el glamur del Hollywood clàssic amb el món de la pagesia selvatana, barrejant realitat i ficció. Ciurana repesca el personatge de Clapés, que ja apareixia a Bernadeta, una espècie d’alter ego amb qui comparteix alguns trets, tot i que no és totalment autobiogràfic, i amb el qual ha trobat «una veu literària» en què se sent còmode, perquè li permet exercir de testimoni més que de protagonista.

«Es dedica a la comunicació local, investiga molt, està divorciat i torna a viure a casa dels seus pares, a Caldes, després de 25 anys. Té la teoria que sense sortir del poble es poden explicar grans històries, i no va desencaminat», assegura el col·laborador de Diari de Girona. Entre la ficció i la realitat 

Repetint l’esquema de la seva novel·la anterior, Ciurana divideix el llibre en una investigació periodística i una segona meitat novel·lada, en què no es deu a la veritat absoluta i es permet jugar a imaginar una estada de l’actriu de Mogambo i La comtessa descalça a Caldes. Un retall de premsa fals, d’una suposada notícia del Diari de Girona, és el punt de partida d’una història que es capbussa en aquells dies en què Hollywood va ser a la Costa Brava. Clapés s’assabenta per la premsa de la detenció, a Tossa de Mar, d’una dona quan intentava entaforar les cendres d’un difunt a l’interior de l’estatua de bronze d’Ava Gardner que recorda el seu pas pel poble.

«El periodista necessita saber perquè pel mort era tan important quedar unit per sempre a l’estrella de cinema», explica Ciurana, que s’ha documentat a fons sobre un tema que l’apassiona, el rodatge de Pandora, «pel que representa que la gran indústria cinematogràfica anés a la Tossa dels cinquanta com pel que suposa per l’inici del turisme a la Costa Brava». 

És en aquesta recerca que Mateu Ciurana ha arribat a documentar el pas de Sinatra per Caldes. «Quan la premsa internacional esbomba la relació entre Gardner i Cabré, Sinatra viatja en avió fins a Barcelona i d’allà en tren fins a Caldes, on l’únic que parlava anglès, l’avi de l’actual alcalde, Salvador Balliu, l’ajuda a arribar al rodatge a Tossa», continua l’escriptor, que també ha comptat amb l’ajuda de l’escriptor, periodista i col·leccionista palafrugellenc Lluís Molinas, tota una referència sobre els rodatges al litoral gironí, i que ha acabat sortint a la novel·la com un personatge secundari.

Allà on no arriba la documentació, l’autor d’Ava al paradís hi posa ficció, imaginant que l’actriu desapareix tres dies del rodatge per anar a Caldes, a una casa de pagès i viure intensament la temporada de sega.

«Era filla d’una granja de Carolina, per tant, no hagués sigut una cosa estranya per ella», apunta l’escriptor, que promet que els lectors hi trobaran «una Ava ben documentada, d’uns 28 anys i que encara creu en els homes i l’amor, que no és la mateixa que al cap de deu anys apareix per Madrid en una vida plena d’alcohol, sexe i flamenc». 

Mateu Ciurana, que té projectes entre mans «per continuar fent créixer el personatge de Maurici Clapés» té previst presentar el llibre a Girona dimecres 29 de març, a la llibreria 22, amb el llibreter Guillem Terribas. L’1 d’abril a les 12, ho farà a la biblioteca de Caldes.

Alba Carmona, publicat en el Diari de Girona  24.03.2023.

Mateu Ciurana segueix la pista d’Ava Gardner per Tossa.

l periodista i escriptor Mateu Ciurana (Caldes de Malavella, 1959) ha publicat la seva tercera novel·la, Ava al Paradís ( Efadós ), en què reconstrueix els tres dies que Ava Gardner va desaparèixer del rodatge de Pandora i l’holandès errant a Tossa de Mar, l’any 1951. Ciurana presentarà avui la novel·la a la Llibreria 22 de Girona (19 h), en una conversa amb Guillem Terribas.

La novel·la apareix quan s’acaba de commemorar el centenari d’Ava Gardner, que va néixer el 24 de desembre del 1922 en una petita comunitat rural de Carolina del Nord. Quan va rodar Pandora... ja era una cotitzada estrella i va començar a freqüentar Madrid buscant un cert anonimat, lluny de Hollywood, però no la van ajudar gens el seu turmentós matrimoni amb Frank Sinatra i altres relacions puntuals amb alguns toreros i actors. La trama de la novel·la barreja ficció i no ficció, a partir de la investigació que el periodista Maurici Clapés –vell conegut de Ciurana– realitza arran de la detenció d’una dona que intenta entaforar les cendres d’un difunt a l’interior de l’estàtua de bronze d’Ava Gardner que hi ha a Tossa, obra de Ció Abellí. Efadós ha publicat la novel·la de Ciurana dins El Fil de la Història, que es presenta com la primera col·lecció de novel·la històrica amb notes a peu de pàgina digitals en format QR o web.

El periodista i escriptor Mateu Ciurana (Caldes de Malavella, 1959) ha publicat la seva tercera novel·la, Ava al Paradís ( Efadós ), en què reconstrueix els tres dies que Ava Gardner va desaparèixer del rodatge de Pandora i l’holandès errant a Tossa de Mar, l’any 1951. Ciurana presentarà avui la novel·la a la Llibreria 22 de Girona (19 h), en una conversa amb Guillem Terribas.

La novel·la apareix quan s’acaba de commemorar el centenari d’Ava Gardner, que va néixer el 24 de desembre del 1922 en una petita comunitat rural de Carolina del Nord. Quan va rodar Pandora... ja era una cotitzada estrella i va començar a freqüentar Madrid buscant un cert anonimat, lluny de Hollywood, però no la van ajudar gens el seu turmentós matrimoni amb Frank Sinatra i altres relacions puntuals amb alguns toreros i actors. La trama de la novel·la barreja ficció i no ficció, a partir de la investigació que el periodista Maurici Clapés –vell conegut de Ciurana– realitza arran de la detenció d’una dona que intenta entaforar les cendres d’un difunt a l’interior de l’estàtua de bronze d’Ava Gardner que hi ha a Tossa, obra de Ció Abellí. Efadós ha publicat la novel·la de Ciurana dins El Fil de la Història, que es presenta com la primera col·lecció de novel·la històrica amb notes a peu de pàgina digitals en format QR o web.

El periodista i escriptor Mateu Ciurana (Caldes de Malavella, 1959) ha publicat la seva tercera novel·la, Ava al Paradís ( Efadós ), en què reconstrueix els tres dies que Ava Gardner va desaparèixer del rodatge de Pandora i l’holandès errant a Tossa de Mar, l’any 1951. Ciurana presentarà avui la novel·la a la Llibreria 22 de Girona (19 h), en una conversa amb Guillem Terribas.

La novel·la apareix quan s’acaba de commemorar el centenari d’Ava Gardner, que va néixer el 24 de desembre del 1922 en una petita comunitat rural de Carolina del Nord. Quan va rodar Pandora... ja era una cotitzada estrella i va començar a freqüentar Madrid buscant un cert anonimat, lluny de Hollywood, però no la van ajudar gens el seu turmentós matrimoni amb Frank Sinatra i altres relacions puntuals amb alguns toreros i actors. La trama de la novel·la barreja ficció i no ficció, a partir de la investigació que el periodista Maurici Clapés –vell conegut de Ciurana– realitza arran de la detenció d’una dona que intenta entaforar les cendres d’un difunt a l’interior de l’estàtua de bronze d’Ava Gardner que hi ha a Tossa, obra de Ció Abellí. Efadós ha publicat la novel·la de Ciurana dins El Fil de la Història, que es presenta com la primera col·lecció de novel·la històrica amb notes a peu de pàgina digitals en format QR o web.
Xavier Castillon, publicat en el Punt Avui 29.032023

Retall de Premsa (30.03.2023) del Diari de Girona, de la Presentació a l'Espai 22 / Llibreria 22 de
la presentació del llibre. 

L’opera del Metropolitan de Nova York, al Truffaut

El Metrpolitan N.Y. 

Les transmissions del temple de l’opera mundial es podran seguir en directe, gràcies a l’acord subcrit amb la cadena Yelmo Cines Es debut serà el 18 de març amb ’Lohengrin’ de Wagner i aquesta temporada se n’oferiran sis. El cinema Truffaut de Girona ha anunciat avui que ha arribat a un acord amb l’opera nord-americana Metropolitan (MET) i amb l’empresa Yelmo Cines per oferir en directe la programació operística. Fins ara, a Catalunya les òperes del MET només es podien veure a Barcelona en alguns cinemes de Yelmo, i ara arribaran també a Girona en exclusiva al Cinema Truffaut. A més, el cinema municipal serà un dels pocs a tot l’Estat que retransmetrà les òperes del MET fora de la cadena Yelmo, que en té l’explotació en règim d’exclusivitat. La programació d’òpera del Truffaut es farà íntegrament i sempre en directe a la sala 1 del cinema, les entrades tindran un preu de 15 euros i s’oferirà la possibilitat de comprar-les de forma anticipada amb reserva de seient numerat. Els horaris de les representacions oscil·laran entre les 5 de la tarda - en el cas de Lohengrin i les 7 de la tarda que serà l’horari habitual per la majoria d’òperes.

Tot i que l’acord amb el MET i Yelmo Cines és pel que resta de temporada 2022-23, la intenció del Cinema Truffaut és que tingui continuïtat la temporada 2023-24 i que esconsolidi una programació d’òpera estable al cinema municipal. Les òperes del MET es retransmeten en alta definició i amb una cuidadíssima realització d’imatge i so, per convertir les projeccions a les sales de cinema d’arreu del món en una experiència prèmium pels espectadors.
La temporada d’òpera 2022-23 que oferirà el Cinema Truffaut la composen sis òperes. A més de Lohengrin, es podran veure Falstaff, de Giuseppe Verdi (1 d’abril), amb direcció escènica de Robert Carsen, que també signa la direcció de El cavaller de la rosa, de Richard Strauss (15 d’abril). La programació seguirà amb Champion, una singular òpera contemporània a ritme de jazz de Terence Blanchard (29 d’abril), per acabar amb dues de les grans òperes de Wolfgang A. Mozart: Do0n Giovanni” (20 de maig), que suposa el debut al MET del gran director teatral Ivo Van Hove i La flauta màgica (3 de juny).

JOAN PUNTI 10.03.2023 Publicat en el Punt Avui

Soc de Salt, i que?

Fa molts anys, vaig anar a la Festa Literària de Santa Llucia a Tortosa. Hi anava com enviat de Radiocadena i Ràdio 4, per retransmetre en directa el lliurament dels Premis Sant Jordi de Novel·la, el Carles Riba de poesia,... entre altres. Era l’any que l’historiador Ernest Lluch s’estrenava com a Ministre de sanitat en el nou govern socialista. Ernest Lluch, hi era com a membre del jurat d’ un Premi d’assaig i no com a ministre. També hi havia el Honorable President Pujol. L’Ernest Lluch, abans de ocupar el seu seient em va veure i em va venir a saludar. El tècnic de Ràdio 4, al veure la bona relació amb el Ministre Lluch em va dir que l’entrevistes. D’aquesta manera vaig ser el primer “periodista” que en una emissora catalana va entrevistar el flamant nou ministre de Sanitat. El tècnic de Ràdio 4 animat pels meus coneixements i amistats em va demanar si també coneixia i tenia bon rotllo amb el President Pujol. Li vaig dir que no, que amb l' Honorable només el coneixia com la majoria dels catalans. Però ell, el tècnic, va insistir perquè fos els primer en entrevistar-lo i que anés a la taula del President. I així ho vaig fer. Li vaig demanar al Molt Honorable Jordi Pujol si em podia respondre a unes preguntes. Aquest em va mirar i em va dir: Vostè, per l’accent, es de Girona!. No... sóc de Salt, - li vaig contestar. Llavors el President Pujol em va dir: Ah! de Salt, doncs mira per on, aquest matí he signat el decret d’independència del poble de Salt.

D’aquesta manera vaig assabentar-me que havíem recuperat el nostre poble de Salt.

La tossudesa de la gent de Salt, va fer possible recuperar la independència. La de tornar a ser un poble i prendre les nostres decisions. La del poder equivocar-nos o de fer les coses a la nostra manera.

Van ser uns anys de compartir amb associacions esportives, culturals, socials una mateixa idea. De treballar junts capitanejats per una activa Associació de Veïns, que agrupava gent de diverses tendències i ideologies polítiques.

S’ha de dir, que l’arribada de la democràcia, la de tenir un ajuntament molt més obert i democràtic capitanejat per l’Alcalde Nadal, va ser més fàcil de recuperar la identitat i tornar a ser un poble.

Es possible que hi hagi una pregunta a l’aire de que potser haguéssim anat millor seguir amb Girona, degut al gran canvi que hi va portar el nou ajuntament Gironí durant molts any, amb l’alcalde Nadal. Aquest dubte, aquesta pregunta, queda esvaïda nomes en pensar que ningú t’ha de donar la llibertat, sinó que te l’has de guanyar, que ningú es qui per dir-te com has de portar el teu poble. Sense ser independents, haguéssim continuat essent aquella barriada de Girona, governats des de la Plaça del Vi.

Han passat anys i Salt, amb tots els seus defectes, problemes i crisis, es un poble viu, acollidor, civilitzat i emprenedor. 

Salt es un poble que sempre ha acollit la gent de fora, sense manies. Ho va fer-ho a principis del segle passat amb la industrialització del poble amb les dues fabriques tèxtils que van fer venir gent de la província. Més tard, durant els anys seixanta amb el creixement econòmic, vam venir a Salt molta gent de les Espanyes, que va comportar que els camps es convertissin en pisos. I a finals del segle passat i principis d’aquest, Salt ha tornat a acollir gent de fora, de cultures diferent. 

Salt no ha fet com a molts altres indrets, que ha creat suburbis, a les afores del poble, per tota aquesta nova gent que ha anat venint, sinó que els ha integrat dins el mateix poble, en el centre. 

Salt, no es perfecta, Salt no es bonic (es un dir) però som un poble actiu, orgullós de ser-ho. D’ aquella frase popular dels anys setanta “Salt de Can Tona a Can Pixera” s’ha passat a una altra frase molt representativa que s’ha pogut veure en “enganxatines” i en samarretes: “Soc de Salt, i que?. “

Per molts anys. 

Guillem Terribas Roca

Primer acte dels 40 anys, es va portar a terme en el Canal, el tres de març de 2023. Hi van haver-hi parlaments per part de l'Alcalde Jordi Viñas i del Conseller Roger Torrent. Seguidament un espectacle protagonitzat per actors de l'Eram, gent de Salt i gent de fora i també grups musicals de Salt. 

* Aquest escrit forma part del llibre EL MEU SALT I EL DEL FUTUR, editat per l'Ajuntament de Salt, en commemoració als 40 anys de la recuperació de Salt com a poble. El llibre hi han participat gent de Salt i de fora que hi viuen o que hi han viscut o s'hi han realitzat com a persones.
La direcció i el comissariat dels actes es de Miquel Berga.   

Lluís Bosch Martí: Jordi Barris i els artistes de Salt

Lluís Bosch Martí / Diari de Girona

El passat 3 de febrer juntament amb el batlle Jordi Viñas, vàrem presentar l’exposició Interpretacions dels grans mestres, una mostra pictòrica que s’ha pogut veure fins al 28 de febrer a la sala d’exposicions temporals del Museu de l’Aigua de Salt.
Jordi Barris i Vilagran és el pintor que signava la mostra, que estava formada per obres pictòriques de gran format. A l’exposició s’hi han pogut veure interpretacions molt particulars de grans mestres de la pintura com ara Goya, Sorolla, Rubens i Murillo, però també retrats realitzats per l’autor de diferents personatges, alguns dels quals han tingut un paper rellevant a la vila de Salt.
Nascut el mateix dia que Salvador Dalí, Jordi Barris, a banda d’un bon amic, és un artista multidisciplinari que ha destacat en el vessant de la pintura, pintant quadres i decorats teatrals a Barcelona, però també en el camp del pessebrisme, essent un reconegut constructor de diorames.

Jordi Barris, autoretrat. 

En el camp professional, en Barris també ha estat un empresari d’èxit, dedicant-se durant molts anys a muntar envelats per a festes majors i tota mena d’esdeveniments.

La nostra relació amb Salt ens ve dels anys 50 quan vàrem conèixer La pastera, el mític laboratori dels escoltes saltencs. Un espai on Salvador Sunyer i Aymerich hi donava classes clandestines de català. En aquell local on es feia teatre, cançó, poesia, política,… hi coneguérem a Míster 22, l’entremaliat Guillem Terribas.

Més endavant, vaig exposar a Les Bernades. Amb aquest centre de cultura contemporània, hi he col·laborat tant en l’època de la Isabel Casals, com ara que el dirigeix en Robert Fàbregas. Conec bé la Coma Cros, un centre multicultural total on hi ha biblioteca, sales de conferències, exposicions..., un espai que malda per incorporar al municipi als nous saltencs vinguts d’arreu, gent que ve de múltiples tradicions, tant culturals com religioses.

Lluís Bosch Martí en una exposició a l'Espai 22

Una altra institució que fa una feina impagable per la integració de tothom a la vila és l’escola d’adults impulsada, entre d’altres, pel recentment desaparegut Sebas Parra. A Salt, també hi ha fet molta feina la PAH, que ha tingut en la Marta Afuera a una de les seves principals animadores. 

Tornant a l’amic Barris, que hem de dir que és un deixeble del gran Ramon Maria de Carrera, traspassat en temps de Covid, és un admirador dels clàssics renaixentistes de l’època del barroc i dels impressionistes francesos.

A Salt hi ha talent, és un poble on sempre hi ha hagut bons artistes. Ara mateix, a banda d’en Barris, hi ha la nissaga Mateu, des de l’aquarel·lista Alfons, fins a Joan Mateu i Bagaria, un artista multidisciplinari especialitzat en pintura figurativa i espais urbans. Tot això sense oblidar-nos del farmacèutic Lluís Mateu, pintor i autor de les famoses escultures de les llúdrigues de la plaça de la vila.

Un altre que no pot faltar a la llista és el nostre exalumne Jordi Gispert, un dels millors pintors informalistes abstractes de les contrades, juntament amb el sarrianenc Quim Corominas. Molt vinculats amb Salt, hi ha l’escultor Pep Admetlla i el pintor neoromàntic-renaixentista Joan Pujol Carandell.

Menció a part mereixen les pintores Montserrat Berga i Marta Font i Soler-Matas, professora de dibuix de molts saltencs.

Abans parlàvem d’en Guillem Terribas de qui hem de dir que, a banda de tot el que fa i és conegut, també dibuixa, pinta i crea collages.

En un altre vessant de l’art, hem de parlar de la importància dels fotògrafs Josep Maria Oliveras i Eddy Kelele. Aquest darrer comentava en una entrevista concedida al programa Edició limitada, que ell i la seva mare varen ser els primers negres que es varen instal·lar a Salt.

Mn. Sebastià Puig, rector de 
Salt pintat per Jordi Barris

Tornant a l’amic Barris, potser us preguntareu d’on ens ve la coneixença. En els anys 60, en Barris, en Josep Perpinyà i jo mateix, vàrem ser premiats en un concurs de l’Organización Juvenil Española, més coneguda per l’acrònim OJE. A partir d’aquest fet, el pintor de Salt ens va convidar en Josep Perpinyà i a mi, a visitar el seu estudi on tenia una genial interpretació d’un Sant Jordi de Rubens, un treball que ens va impressionar. Des d’aleshores hem mantingut una amistat intermitent atès que la tasca professional d’en Barris, feia que estigués sempre molt enfeinat i fos difícil de trobar. Anys després fou en Perpinyà Citoler, també deixeble d’en Ramon Maria de Carrera, el que entrà a col·laborar amb en Jordi Barris, a partir de l’associació de pessebristes, una entitat amb la qual nosaltres també hem assistit, com a membre del jurat en el concurs que organitzen cada any per Nadal. 

Cal dir que, al disposar de més temps, un cop jubilat en Jordi Barris i el seu fill ens han convidat diverses vegades a casa seva, on hem gaudit de l’excel·lent cuina que elabora la seva dona. A banda d’assaborir bones menges, també hem pogut anar seguint l’evolució artística d’un autor a qui el poble de Salt deu sens dubte una antològica. 

Aprofitant l’avinentesa i la presència de l’alcalde de Salt en la inauguració de l’exposició del Museu de l’Aigua, vaig fer avinent aquesta proposta al consistori d’una forma pregona. En Jordi Barris i Vilagran es mereix veure tota la seva obra pictòrica i pessebrística exposada en vida, si pot ser, abans que faci els 90 anys.

Salt ha fet la feina i té uns bons espais culturals perquè això sigui possible i perquè es mostri públicament l’obra de tots els artistes locals, molts dels quals varen voler acomboiar en Jordi el dia de la inauguració de la mostra, en la qual Barris Vilagran interpretava l’obra de grans mestres de la pintura.

Lluís Bosch Martí, publicat en el Diari de Girona, 28.02.2023

Edició Limitada: LLUÍS MATEU

Conversa entre Guillem Terribas i Lluis Mateu, gravada a la Llibreria 22 el 09/09/2022 amb realització i muntatge de Joan Roure. Emesa a Televisió de Girona a finals del mes de febrer de 2023.

Macho Man - Teaser / Àlex Rigola.

El propòsit de la instal·lació és el de sensibilitzar i posar en coneixement de tothom la situació en què es viu i es troba la violència masclista a Espanya. MACHO MAN és un viatge escènic i experimental en forma d’instal·lació on el públic passa a ser el protagonista de l’espectacle desplaçant-se per diferents espais com si fos un laberint. Als espectadors-participants se’ls facilita un sistema específic d’auriculars inalàmbrics que farà de guia, de documentalista o simplement ajudarà a completar la composició espaial mitjançant un ambient sonor. Cadascun dels onze espais té un caràcter independent i autònom, amb un mecanisme d'interacció també propi, que obliga al públic a estar sempre receptiu, sumant imatges, sensacions, vivències que van composant un tot amb la finalitat de que el públic prengui consciència de la violència de gènere en l’àmbit de la parella, familiar, laboral, social i judicial. Què està succeint? Quines són les víctimes? Com els costa reconèixer i acceptar que són víctimes? Quina petjada deixa l’ésser humà a través dels segles mitjançant l’educació? Quines són les nostres pròpies accions o no accions? Què fem i què no fem? Per què avui en dia un dona, pel sol fet de ser-ho, continua sent una víctima potencial? Com reaccionen els poders davant d’aquests fets? En un recorregut aproximat d’uns 60 minuts el públic entrarà en grups de 6 persones que s’aniran separant i retrobant per diverses sales. Cada 8 minuts entra un grup nou per reviure aquesta experiència. En aquest viatge el públic llegirà, passejarà, escoltarà, escollirà i interactuarà amb els espais i amb altres participants. Imatges: Temporada Alta (2021)

Els 14ens Premis Carles Rahola distingeixen treballs de La República, TV Girona i Ràdio Platja d’Aro

Foto: Miquel Millan.

L’Auditori de Girona va acollir dijous al vespre el lliurament de la 14a edició dels Premis Carles Rahola de Comunicació Local, atorgats per la Diputació de Girona i la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya.
Enguany, el premi al millor treball informatiu o divulgatiu en premsa s’ha atorgat a Carme Vinyoles Cases per Puteros, aquells homes tan normals, un treball publicat al setmanari La República, del qual el jurat ressalta que “aporta un punt de vista diferent sobre un tema socialment conflictiu”.

En la categoria de televisió el guardó se l’ha endut Joan Roura i Fernández pel programa Llibreria Geli, epíleg, emès a Televisió de Girona, del qual es destaca que, “alhora que mostra el tancament d’una llibreria, reflexiona sobre la pèrdua de comerços amb tradició i sobre el canvi de model de consum”.

Per la seva part, el Premi Miquel Diumé al millor treball informatiu o divulgatiu en ràdio ha estat per al Col·lectiu Cultural Ràdio Platja d’Aro per Desperts, qualificat pel jurat com “un molt bon retrat de la pandèmia, molt ric en testimonis i un exemple de vocació de servei d’una institució”. 

En la modalitat de millor informació digital, en aquesta edició s’ha guardonat ex aequo: per una banda a Albert Isern, Àlex Luna, Andrea López, Arnau Madrià, Jordi Mariscot i Sergi Garcia pel programa Canvi de joc, per “la innovació en els nous formats a l’hora de comunicar”; i per l’altra a Gemma Alegrí, Laia Coronado i Maria Vidal per l’Especial Fires i Festes 2022 de Som Rambla, per “l’adaptació de continguts en funció de cada plataforma”.

Quant al premi a la millor fotografia de premsa, enguany s’ha distingit Pau de la Calle Argelès per Les cures de la Patri, una foto no publicada realitzada al santuari d’animals Gaia, a Camprodon, en què destaca “l’excel·lent composició d’elements i la il·luminació”. El guardó a la millor iniciativa de comunicació institucional s’ha concedit a Tino Soriano per Quaranta aniversari de l’escola Palau de Girona, del Centre d’Educació Especial Palau, “una proposta que combina un molt bon treball escrit amb imatges, i que té el valor afegit de visualitzar el col·lectiu de les persones amb trastorn neuromotor”.

Finalment, enguany el premi al millor projecte de comunicació periodística ha quedat desert, ja que no s’hi ha presentat cap proposta.

Cadascuna de les categories està dotada amb 1.000 euros, a excepció del premi al projecte de comunicació periodística, amb 2.000 euros. El jurat dels 14ens Premis Carles Rahola de Comunicació Local estava integrat pel llibreter i comunicador Guillem Terribas (president); Joan Maria Morros, degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya; Jordi Grau, president de la Demarcació de Girona del CPC; Ramon Girona, vicedegà de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona; els periodistes Pep Prieto i Magda Gregori; l’editor gràfic i fotoperioista Xavier Jubierre, i Oriol Torrellas, tècnic de l’Oficina de Difusió de la Diputació de Girona.

Beca Carles Rahola

La novena edició de la Beca dels Premis Carles Rahola s’ha atorgat a Santiago Tejedor Calvo per La intel·ligència artificial al periodisme de Girona. 20 mirades d’experts sobre els riscos, les oportunitats i els desafiaments de la comunicació robotitzada a les comarques gironines.

El jurat destaca que la proposta planteja “una nova línia de recerca en l’àmbit de la comunicació local i comarcal de les comarques gironines, que pot obrir noves perspectives d’estudis i assajos al voltant de la comunicació al territori”. A més, considera que el resultat de l’estudi “pot esdevenir un document de referència per a treballs posteriors i això pot significar un salt de qualitat en la Beca dels Premis Carles Rahola”.

La beca es dirigeix a projectes de recerca sobre la història del periodisme a les comarques gironines, està dotada amb 3.000 euros, i convocada per l’Ajuntament de Girona amb la col·laboració del Col·legi i la Diputació.
COMUNICACIÓ 21 (22.02.2023)