David Trueba a la plaça del Vi

Imma Merino, uns amics i David Trueba a la Plaça del Vi a Girona. Foto: Jordi Grau. 

Era divendres i feia fresca. Amb en Nisso i en Vador sortíem del VII de la plaça del Vi i una jaqueta blau cel ens va cridar l’atenció. Era l’Imma Merino, periodista i escriptora, i estava xerrant amb el llibreter emèrit Guillem Terribas i, oh!, amb David Trueba, escriptor i cineasta de gran renom. I la vam fer petar una llarga estona. L’admirat David Trueba havia presentat una pel·lícula seva, Madrid, 1987, als cinemes Truffaut. Aquesta pel·lícula, del 2011, la protagonitzen José Sacristán i María Valverde, amb una intervenció de Ramon Fontserè, i passa en un lavabo on queden tancats els protagonistes, de dues generacions diverses. La Transició, l’entrada a l’OTAN i la Unió Europea, la pèrdua de llibertats, el desencant, són l’argument que va parir aquest “gran explicador d’històries”, com l’ha batejat en Terribas. 

Van ser minuts intensos amb un pim-pam-pum en què va rebre tothom. Trueba anava a Salt a veure Anna Alarcón, l’actriu que protagonitzava amb Nao Albet Sis hectàrees d’oliveres i que és també l’actriu del debut de Trueba com a director de teatre. De fet el diumenge 17 portaven dins Temporada Alta Los guapos, que van estrenar al María Guerrero i que portaran a la Sala Beckett. S’havia d’aprofitar trobar junts el director de Soldados de Salamina i la periodista que d’alguna manera va inspirar el paper de Lola Cercas a la pel·lícula. Al llibre era Javier Cercas i tots hi vam guanyar amb el gir de guió i la participació d’Ariadna Gil, que diu la llegenda que es va inspirar en l’Imma per compondre un personatge tan llest com dispers, que fuma com ho feia l’Imma i que davant de la butxaca d’un abric esparracat utilitza la grapadora per sortir del pas. Llegenda o no, passarà així a la història. I s’hi afegia el llibreter que a la pel·lícula venia un llibre i repassava amb l’Ariadna les cuixes de María Botto. Trueba va dir que volia un llibreter de veritat, però que Terribas –el nostre Omar Sharif d’abans i Marcello Mastroianni d’ara– li va preguntar si volia una interpretació tipus Daniel Auteuil o Clint Eastwood. Trueba va optar per Eastwood. I és clar, parlant de Soldados, va sortir Javier Cercas, que diumenge es va fer seva la butaca R de la Real Academia. Espanyola, és clar. Va ser escollit al juny i tenia dos anys per fer el seu discurs. Cercas (Ibahernando, 1962) és un gran novel·lista. Va arribar a Girona i l’hem sentit gironí. S’ha distanciat de la ciutat i de la seva gent, crec. A la cerimònia hi estaven convidats Guillem Terribas, que no hi va anar, Carles Monguilod i Isabel Llauger, i, és clar, David Trueba. “Algun amic hi ha d’anar entremig de tants enemics”, va collonar Trueba. L’escriptor de la immigració, com algun diari madrileny l’ha qualificat, té grans èxits de vendes, ha guanyat el Cavia i el Planeta, és acadèmic i ja està a la llista del Cervantes. Un dels que l’han proposat per a acadèmic, a la cadira que va ser de Javier Marías, va ser Vargas Llosa, l’article del qual a El País va fer disparar Soldados de Salamina. Els que ja el coneixíem per la magnífica El vientre de la ballena ens en vam alegrar. Anys després ens costa reconèixer aquell paio divertit que vam conèixer i apreciar i amb qui fèiem copes al Nummulit.

JORDI GRAU, "La mirada" publicat a el PuntAvui 26.11.2024

https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/2479489-david-trueba-a-la-placa-del-vi.html

Guillem Terribas, Daniel Perez i David Trueba en el Cinema Truffaut.