EN CUERPO I ALMA, full de sala. Cinema Truffaut

A teströl és a lélekröl.

Hongria, 2017
Director: Ildikó Enyedi
Intèrprets: Morcsányi Géza, Alexandra Borbély,Ervin Nagy, Pál Mácsai, Júlia Nyakó,Tamás Jordán,Gusztáv Molnár, István Kolos, Annamária Fodor,Itala Békés,Vince Zrínyi Gál, Attila Fritz,Zoltán Schneider, Réka Tenki, Rozi Székely,István Dankó
Gènere: drama romàntic
Durada: 116 min
Idioma: hongarès

SOMINS

La directora Hongaresa IIdikó Enyedi (Budapest 1955) es una directora amb una filmografia molt intimista, que ha rebut el reconeixement de diversos festivals. En concret,  la pel·lícula que comentem A teströl és a lélekröl (En Cuerpo y alma), va guanyar l’Ós d’Or en el passat festival de Berlin. D’entrada el cinema d’Enyedi és fred. L’ observador,  els somnis, la imaginació i de vegades la fantasia hi son molt present. I en aquest film, encara molt més.

El somni, es un element molt important en la història que ens vol explicar la directora IIdikó. En aquest aspecte  hi ha una  certa similitud en un film de l’any 2008 del cineasta coreà Kim Ki-duk amb el seu fim Dream, que explica la complexa relació entre un home i una dona, que comparteixen el mateix somni. A En Cuerpo y alma, també hi ha aquets fet, que serà el fil conductor d’aquesta pel·lícula, que també es una història d’amor, molt atípica, d’una fredor de vegades incomprensible i de vegades, fins hi tot, una mica surrealista, macabra i d’humor negra. També, es una història sobre les relacions humanes en el treball, la integració i la solitud   i la falta de relació i de comprensió per part dels companys i companyes . També, hi trobem en aquest film, les relacions familiars i la manera de fer i de tenir sexe. Les insinuacions i les provocacions i les incomprensions. Però sobretot els somnis. La fantàstica història de compartir els somnis a través d’un cérvol mascle i un altre femella. Unes imatges que anem veient contínuament, que apareixen al mig de la història que ens està explicant la directora. Unes imatges que ens mostren uns idíl·lics espais  nevats, uns espais freds i al mateix temps relaxants, amb els dos cérvols, que pausadament comparteixen el (poc) menjar que hi en el bosc nevat i l’aigua d’un rierol que un dedueix que  ha d’estar fredíssima. Fredíssima com molts moments de la mateixa història.

La Maria es una supervisora que controla la qualitat de la carn d’un escorxador a Budapest. Aquí la directora Ildikó, ens mostra amb tota la cruesa i realitat el que s’hi fa en un escorxador i veiem  el procés l’execució d’una vaca.  La seva exigència, per part de la supervisora, i el seu control estricta, la seva memòria privilegiada amb els números i les dates, fa que quedi aïllada de l’altre gent. La curiositat del director de l’escorxador i la seva solitud, fa que agafi un interès cap a aquest personatge, aquesta dona que està absent de la gent i del seu entorn i només està pendent de fer correctament la seva feina.

Maria, que es el nom de la supervisora i Endre, es el nom del seu cap, descobriran, a través d’un test que fa una psicòloga a el personal del escorxador, que comparteixen el mateix somni. I aquí comença aquesta història fantàstica, pausada, estranya, continguda i surrealista.

Aquí començarà, també, la història romàntica i diferent de les moltes que ens han explicat i que passa en espais foscos, íntims i  plens de soledat . Una relació que consisteix en  compartir una història, uns somnis i uns desitjos que costen que es materialitzen.

Només, fins el final, no veurem un somriure net, clar i de plaer absolut a la cara de la Maria. 

Guillem Terribas Roca, Full de Sala. Cinema Truffaut, 27.10.2017