Demà serà un altre dia.

dimecres, 22 d’abril del 2026

El Cinema Truffaut i l'absurd burocràtic

Fa poc més d’una setmana es va saber que s’havia fet la resolució provisional de la licitació de la gestió del Cinema Truffaut i que el Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona no havia guanyat per una diferència de 4.000 euros en relació amb l’empresa Rambla de l’Art de Cambrils. Encara estan en fases d’al·legacions i, per tant, cal ser prudents, però arribar a aquest punt ja és un desastre.
El Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona és una entitat sense ànim de lucre que des de fa més de 25 anys ha estat darrere del projecte del Cinema Truffaut i l’ha fet créixer, de forma desinteressada i amb una tasca apassionada, cinèfila, popular i exigent alhora; i no només això, sinó que l’ha sostingut en moments en què l’Ajuntament se n’ha preocupat menys. El Truffaut és un dels pocs cinemes públics que existeixen, amb una vocació pública declarada basada en les estrenes de cinema d’autor, la recuperació dels clàssics, les peticions del teixit social, el debat i la reflexió, la cinematografia catalana, la presència de figures internacionals i les aliances amb els agents i iniciatives culturals del territori. La seva gestió ha estat impecable, però ara s’ha decidit prioritzar una empresa de Cambrils a aquesta entitat sense ànim de lucre.
El 2023 vaig escriure un article titulat "Per un fair play cultural", un cop vaig decidir que quan s’acabés el contracte de la direcció del Bòlit, el centre d’art contemporani de Girona, no faria la pròrroga de dos anys per motius vinculats al model de gestió. Llavors, vaig traslladar aquella experiència a algun dels capítols del llibre La servitud dels protocols. Recordo que l’article va tenir un cert ressò entre la gent de la cultura. També recordo que el meu regidor em va dir que ja m’havia llegit, però la reacció no va passar d’aquell comentari. Ni hi ha hagut un fair play cultural, ni s’ha anat a millor. La gestió administrativa s’ha tornat més ineficient, malgrat la dedicació i obstinació de moltes de les treballadores. Si un Ajuntament és una màquina –i aquesta metàfora no té res de metafòric–, llavors és una màquina que corre el risc de deixar de funcionar.

Foto: David Borrat

Un fair play no implica un joc més just ni més pertinent. Un dels articles que millor han copsat la situació ha estat el de Jordi Serrano a El Punt Avui, on destacava que l’Ajuntament havia comès un error polític, tècnic i burocràtic i reclamava el pas del concurs al conveni. Quan jo era a l’Ajuntament es volien eliminar tots els convenis, segurament motivats per les diferents lleis de contractació pública o, simplement, perquè es tardava entre mig any i un any a aconseguir-ho. Als ajuntaments es canvien els protocols administratius, però ningú en clarifica del tot els motius. Aquesta ambivalència ho fa tot més executiu –no es pot qüestionar el que ignores–, però també més desesperant.
Darrere dels concursos hi ha persones que indiquen uns plecs tècnics i uns plecs administratius, que posen uns jurats i unes condicions d’acord amb unes necessitats que tenen conseqüències sobre la vida ciutadana i els sectors professionals. Aquests requisits no només són econòmics, també tenen a veure amb la tasca a realitzar, però el pes es posa en l’oferta econòmica, malgrat que es pugui canviar l’ordre de prioritats. Les propostes són valorades per un personal que, sovint, no té a veure amb el propi sector cultural, com passa amb la majoria de licitacions, i ara fins i tot en jurats de concursos de direcció, com s’ha vist amb el de la direcció del Museu del Disseny de Barcelona.
El calvinisme malaltís d’algunes administracions que volen “expedients immaculats” ha fet que s’arribi a un absurd que aproxima els ajuntaments a les polítiques neoliberals –com també recordava Serrano–, més que a la transparència i a la desaparició del frau, que serien les legítimes motivacions morals oficials de totes aquestes reformes burocràtiques. Així, empreses o entitats de serveis veteranes i grans professionals del territori veuen com se’ls prenen anys o dècades de dedicació en nom de “la igualtat d’oportunitats”, quan haurien de dir-ne trituració dels professionals competents, desarticulació del teixit de proximitat, impossibilitat d’accés dels joves professionals i, en definitiva, gir neoliberal de les polítiques públiques.
Els tècnics superiors i els polítics han d’entendre el context que tenen entre mans, no només els protocols administratius. Les interpretacions de les lleis s’han de pensar, no solament en relació amb el seu compliment (una interpretació fora mida que depassa la mateixa llei), sinó amb l’ètica que hi ha implícita. Com recorda el filòsof Giorgio Agamben, la qüestió jurídica i l’ètica són diferents, ja que, segons ell, la jurisprudència “només vol celebrar el judici”, així com l’administració de vegades només vol resoldre l’expedient. Però les decisions administratives no són indiferents als valors, és més: els prescriuen. En el sector cultural costa molt sobreviure a tants anys de dedicació, i molt poc perdre tot aquest bastió tan vital. Quin serà el pròxim pas, adjudicar la licitació a una d’aquestes empreses de ciclisme d’elit que han colonitzat tot el Barri Vell de Girona? Suposo que exagero.
Canviar la licitació per un conveni? Tant de bo. Sens dubte cal vetllar per una licitació que sigui més coherent amb el propi sentit del servei. Quan un servei com el Cinema Truffaut funciona és més que això, és un centre vital imprescindible per a l’ecosistema cultural de la ciutat.
Aquestes mancances delaten una falta més profunda: la falta d’unes polítiques culturals clares i fermes, i l’evidència de la subjugació de la cultura a l’automatisme d'uns protocols administratius que tothom replica sense pensar en quina ciutat s’està construint. I ara què? Potser és el moment d’entendre que els ajuntaments han de respondre a les polítiques culturals i a les evidències, i també escoltar el poble, i el poble ja hi ha dit la seva, partint de la major de les evidències: aquests més de 25 anys d’experiències compartides.
Ingrid Guardiola, publicat a l'Ara 22.04.2026

dimarts, 21 d’abril del 2026

Suggeriments SANT JORDI 2026 Llibreria 22 (Versió redüida)


 Imatges de la Llibreria 22/ Còmics / Llibreria&quiosc 22. Suggeriments de títols i passejada per les llibreries. Realització: Guillem Terribas Roca.

dilluns, 20 d’abril del 2026

SUGGERIMENTS I INFORMACIÓ DEL SANT JORDI 2026


Suggeriments de llibres de tots els generes. Imatges d'autors signant. Imatges de la Llibreria 22 del carrer hortes, de Còmics 22 i de la Llibreria&quiosc del carrer Emili Grahit. Tota una moguda per un dia molt mogut, la diada de Sant Jordi. Realització i muntatge: Guillem Terribas Roca.

 

dissabte, 18 d’abril del 2026

Girona escalfa motors per Sant Jordi amb una trobada d'escriptors i lectors a la Llibreria 22

Una vintena d'autors participen en aquest acte que aquest any ha inclòs taules rodones per dinamitzar el matí.

Autors signant el dia 18 d'abril 2026 a la 22. Foto:Berta Artiga.

La llibreria 22 de Girona ha acollit aquest migdia la tradicional trobada literària que dona el tret de sortida als actes previs de Sant Jordi. Una vintena d'autors, entre els quals Cesc Cornet, Martí Gironell, Marta Pascual i Empar Moliner, han signat llibres i han compartit conversa amb els lectors en una jornada que enguany s'ha renovat amb taules rodones dinamitzades pel periodista Saïd Sbai. La cita ha combinat veus consolidades, com la periodista Agnès Marquès, recentment guardonada amb el premi Ramon Llull amb 'La segona vida de Ginebra Vern', han signat al costat d'autors debutants, amb autors debutants com el cantant Ramon Miravet, que s'estrena aquest Sant Jordi amb 'Per sempre més'.
Girona ja viu amb intensitat els dies previs a la diada de Sant Jordi, i aquest matí ha acollit una trobada d'autors i lectors a la Llibreria 22 que ha servit per donar el tret de sortida als actes literaris de la setmana vinent. Una vintena d'escriptors han compartit espai amb el públic en un ambient distès que ha combinat signatures de llibres amb taules rodones dinamitzades pel periodista Saïd Sbai, una novetat d'aquest any.
Berta Artiga (ACN) publicat en el Diari de Girona 18.04.206


 

 

dilluns, 6 d’abril del 2026

JOSÉ LUÍS CIENFUEGOS en el Cinema Truffaut / Modern de Girona

  




 José Luís Cienfuegos (Avilés 1964 / Madrid 2025) va venir a Girona invitat pel Col·lectiu de la Crítica Cinematogràfica de Girona (CCCG) a les jornades PROJECCTA'T (Joves programadors i programadores del Cinema Truffaut) a fer una conferència, a les instal·lacions del Modern / Cinema Truffaut, el 8 d'abril de 2025. La filmació i l'editatge es de Guillem Terribas Roca, que l'ha editat entre el 3 i el 4 d'abril de 2026.

dimarts, 31 de març del 2026

Calia una Nit de les Lletres Catalanes? Així, si. / Escriu Toni Punti.

 La petita revolució cultural que suposava renovar la Nit de Santa Llúcia ha deixat una gala més ambiciosa, més jove, més espectacular i amb més premis.

"Les tres bessones i la bruixa..." Foto: 3cat.

 Un espai solemne com la sala oval del MNAC i un escenari blanc, blanquíssim, amb la bellesa serena de Lluís Danés, que ens ha fet pensar en la listening party que Rosalía va fer en aquest mateix espai.
Si la literatura catalana necessitava llum, aquí la tenim. En aquest sentit, sembla oportú el nou disseny dels premis de la nit amb la forma d'un fanalet de festa major o, si vols, d'un llum per a la tauleta de nit.
I la llum eterna, per cert, de Pilarín Bayés i Roser Capdevila, que van rebre -merescudament- la gran ovació de la nit.

Aquest nou model per celebrar les lletres catalanes arribava com una petita revolució cultural perquè suposava renovar la tradicional Nit de Santa Llúcia del mes de desembre amb el repte d'una gala més ambiciosa, més jove, més espectacular, amb més premis i retransmesa en prime time, un dissabte a la nit, per 3Cat: TV3, Catalunya Ràdio i la plataforma.
No hi havia pla B: havia de sortir bé. Hi ha hagut voluntat i bona energia perquè així fos i hauria de ser així en futures edicions.
S'havien de trobar uns presentadors que garantissin espectacle, complicitat amb el públic i coneixement del sector. I que el sector de les lletres, lletraferit com és, també els reconegués. El tercet Grasset/Pineda/Riera han superat el repte de forma notabilíssima.
A la Sala Oval, aquesta nit de dissabte, sonava "A la voreta del foc" de les Alosa, poc abans de començar l'acte de lliurament dels dotze premis, alguns de nous, de la gran festa de les lletres catalanes. Òmnium i l'Institut d'Estudis Catalans se'ls han gastat perquè tot llueixi com toca.
"Tenim una literatura de primer nivell mundial", li deia Xavier Bosch, a cau d'orella, poc abans de començar la festa, al president Jordi Pujol, un dels molts convidats de l'univers polític, cultural i social català. I d'això es tractava tot plegat, de treure pit.
"Ens hem d'eixugar les llàgrimes", deia Xavier Grasset a l'inici de l'acte citant la irlandesa Iris Murdoch. Aquesta festa, justament, ha estat dissenyada per celebrar i no pas per plorar.

Asseguts al meu costat, el llibreter gironí Guillem Terribas --tota una institució-- i el poeta Manuel Forcano, jurats, tots dos, del Premi Sant Jordi.

Per part meva, he tingut l'honor de formar part --per segon any-- del jurat del Premi Òmnium a la millor novel·la de l'any, un dels que, fins ara, se celebrava en una festa a banda i que, des d'aquest any, s'incorpora a la festa grossa. Per cert, ara que molts premis estan en entredit, per la part que em toca, dono fe de la llibertat de decisió que han tingut els meus companys de deliberació i jo mateix. Que quedi escrit.
Pel que fa al palmarès, ve de gust el Sant Jordi de Carles Rebassa, els poemes de Jaume Coll o la primera novel·la de Cristina Genebat, actriu, traductora i un nou talent narratiu.
I celebrem els nous premis de còmic, traducció o literatura dramàtica. Tots els guanyadors, segur, es podrien fer seu el breu discurs d'agraïment de Marc Artigau, guanyador del Mercè Rodoreda de contes, celebrant el privilegi d'escriure i de ser llegit.

Entrevista a Marc Artigau. Foto. GTR

I d'això es tracta: d'escriure i de llegir. I de seduir nous lectors amb cerimònies festives com aquesta, que va tenir, fins i tot, el seu In Memoriam preceptiu, com el de les millors gales de cine. No hi va faltar de res: la seva pancarta del "No a la guerra" (Alejandro Palomas), l'eufòria d'escriptora sorpresa (Antònia Carré-Pons), la contundent defensa de la llengua i el país (Carles Rebassa) i el seu discurs viral: el del traductor Ramon Monton (no us el perdeu).
I que per molts i bons anys a les lletres catalanes!
JORDI PUNTI,
Cap de Culura sw 3Ccatinfo. Publicat el 15.03.2026
https://www.3cat.cat/3catinfo/calia-una-nit-de-les-lletres-catalanes-aixi-si/noticia/3399673/

Imatge del public assitent a la Sala Oval. Foto GTR