L'activista cultural Guillem Terribas serà el pregoner de la Festa Major de Salt

La programació de la festa se centra entre el 24 i el 30 de juliol i inclou activitats populars i lúdiques, culturals i musicals.

L'activista cultural Guillem Terribas serà el pregoner de la Festa Major de Salt. L'alcalde, Jordi Viñas, va destacar diversos trets de la seva figura que han motivat l'elecció: «Reuneix molts valors especialment culturals i que el seu origen saltenc el fa un pregoner ideal». El pregó es farà el dimarts 24 de juliol, a les nou del vespre, des del balcó de l'edifici consistorial.
La intenció del govern local és que la festa sigui una aposta per una «potent oferta lúdica i de lleure en família que està basada en les activitats proposades per desenes d'entitats de la ciutat, una programació àmplia per a tots els públics i els concerts a l'Era de Cal Cigarro».

Aquest any els caps de cartell dels concert a barraques seran Gatillazo, Big Sam's Funky Nation, Lágrimas de Sangre i Soul Machine. Una proposta «diversa i que abraça diferents estils de música per amenitzar les nits del 24 al 30 de juliol». Aquest any, a més, no hi faltarà el grup saltenc Pelukas. Altres grups que actuaran seran La Tosca Brava, Lildami i Coverplay, entre altres.

Pel que fa al ball, hi haurà les actuacions de l'orquestra Maravella (25 de juliol), l'orquestra Privada (28 de juliol) i l'orquestra Atalaia (29 de juliol). Dins de l'oferta musical també hi haurà diferents concerts de sardanes i havaneres amb els Cantaires de l'Estany (26 de juliol), així com diferents activitats dins del Festival de Guitarra Girona Costa Brava, o el projecte comunitari de dansa Salt en Dansa.Un correfoc «txiqui»Segons el consistori saltenc, les entitats tornen a tenir «un pes rellevant a la programació d'actes», i aportaran a la festa activitats com la batucada Saltucada (27 de juliol), cercavila dels gegants (28 de juliol), el cremat, la feixina (30 de juliol), les exhibicions de ball, el correfoc (28 de juliol) o els castells (29 de juliol), amb els Marrecs de Salt, els Xicots de Vilafranca, Castellers de Barcelona i Xerrics d'Olot a la plaça Lluís Companys. Enguany, com a novetat, hi haurà un correfoc txiqui, per als més petits. Es farà després del pregó.La regidora de Cultura, Eva Rigau, va voler destacar també els sopars de carrer que, segons apunta, són «un plus afegit a la festa en els que es viu la vida de poble que Salt conserva». Tot i que l'inici de la festa serà el 24 de juliol, des del cap de setmana anterior ja començaran algunes activitats com ara els tradicionals sopars populars i de carrer, recitals de poesia i activitats lúdic-esportives, entre altres.Aquest any, des de l'àrea de Cultura i Festes de l'Ajuntament s'ha incorporat un nou tècnic de festes que ha permès una «organització molt més directa dels actes i sobretot una nova via de treball conjunt amb les entitats del municipi que tant aporten a la vila», segons el consistori.
Diari de Girona 13.07.2018 https://www.diaridegirona.cat/girona/2018/07/13/lactivista-cultural-guillem-terribas-sera/924397.html#

La regidora de Cultura Eva Rigau i l'alcalde de Salt Jordi Viñas, al costat del cartell, obra de l'artista
Delphine Lavedan, directora de l'Escola de Belles Arts de Salt. Foto: G. Pladeveya.


Video:
 https://twitter.com/ViladeSalt/status/1018802765882109953

Guillem Terribas, pregoner de la festa major de Salt

Els caps de cartell dels concerts a barraques seran Gatillazo, Big Sam’s Funky Nation, Lágrimas de Sangre i La Soul Machine

 L’àrea de Cultura ha incorporat una tècnica per a l’organització de la fest

“Ben segur que tothom trobarà propostes engrescadores a la festa major de Salt per gaudir-ne en companyia de familiars, amics i veïns.” Són paraules de l’alcalde, Jordi Viñas, que ahir va desgranar les activitats recollides en el programa juntament amb la regidora Eva Rigau. En van destacar “els tradicionals i entranyables sopars de carrer, que donen molta vida”; els concerts a l’Era de Cal Cigarro, les exhibicions castelleres o el correfoc, amb la novetat que n’hi haurà un d’infantil. Viñas va desvelar, a més, que enguany el pregoner serà Guillem Terribas. Va subratllar que la seva figura “engloba molts valors, com ara el seu incansable activisme cultural”: “És saltenc d’origen i gironí d’adopció. Va ser fundador de la Llibreria 22, un establiment que és tot un referent a la ciutat de Girona i va estar-hi al capdavant del 1978 al 2015.” L’alcalde va recordar que la Generalitat va atorgar l’any passat la Creu de Sant Jordi a Terribas, que també va ser guardonat el 2008 a Salt en els premis Tres de Març.

Retall dels diaris del dia. 

La festa major serà del 24 al 30 de juliol. El primer dia, a les 20 h, hi haurà una cercavila amb els Amics dels Gegants de Salt. Una hora després es farà el pregó des del balcó de l’ajuntament i, en acabat, hi haurà un espectacle pirotècnic i el correfoc Txiqui. La nit del 24 de juliol, a l’Era de Cal Cigarro, s’amenitzarà amb concerts de Lildami, Big Sam’s Funky Nation i Coverplay. Entre altres, en aquest mateix espai hi haurà el dia 25 l’Orquestra Maravella; l’endemà, havaneres amb Els Cantaires de l’Estany; el dia 27, Gatillazo, i el 28, Lágrimas de Sangre i La Soul Machine. Aquell mateix dissabte, a dos quarts de cinc de la matinada, tindrà lloc el correfoc a càrrec dels Diables d’en Pere Botero, i amb la participació de diferents colles convidades.

Nou model de gestió

Viñas va fer una menció especial de la “gran implicació i col·laboració de les entitats locals i les associacions de veïns”, ja que impulsen múltiples activitats. A diferència d’altres anys, la gestió de la festa no va a càrrec d’una empresa, sinó que un dels puntals ha estat una nova tècnica de festes que s’ha incorporat a l’Ajuntament (ha tingut el suport de l’àrea de Cultura, en la qual s’ha integrat, i ha disposat d’assessorament tècnic). A banda, en aquesta edició les persones de les entitats que tenen barraques a l’Era de Cal Cigarro han rebut formació sobre la importància de dispensar alcohol d’una forma responsable. També es farà una campanya informativa per conscienciar sobre les actituds cíviques i es difondrà un díptic per gaudir d’una festa lliure d’actituds sexistes.

G. Pladeveya, publicat en el Punt Avui 13.07.2018
http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1430848-guillem-terribas-pregoner-de-la-festa-major-de-salt.html

Promoció ESTIU 22 · Llibreria 22

Suggeriments i recomanacions de lectures per aquest Estiu 2018 de la Llibreria 22 de Girona. 22 Suggeriments de la 22 per aquest estiu 2018.

CASI 40. Cinema Truffaut

Espanya, 2018
Director: David Trueba
Intèrprets: Lucía Jiménez, Fernando Ramallo, Carolina África, Vito Sanz
Gènere: comèdia romàntica
Durada: 87 minuts
Idioma: castellà

Mirar enrere, de vegades és sa

El 1996, després d’haver participat en diverses produccions amb el seu germà i amb altres directors com a guionista i d’haver també publicat la seva segona novel·la Abierto toda la noche (Ed. Anagrama, 1995), David Trueba es va aventurar a fer el guió i dirigir la seva primera pel·lícula, que va titular La buena vida. I va tenir èxit, va ser acceptada pel públic en general i, sobretot, per la crítica. La pel·lícula va ser el descobriment de dos joves actors, Lucia Jiménez i Fernando Ramallo. També la primera col·laboració amb el gran Luis Cuenca, que va obtenir el Goya al millor actor de repartiment. Luis Cuenca, en aquesta pel·lícula, està memorable fent de vell rondinaire, avi del jove protagonista Tristán  (Fernando Ramallo). Fantàstic Luis Cuenca quan el seu fill i la seva dona (Jordi Bosch i Vicky Peña), pares de Tristán, estan preparant la maleta per anar de viatge a Paris i ell, el personatge de Luis Cuenca, deixa anar la frase: “Paris no existe, es un invento de los franceses”.
Vint-i-dos anys més tard, David Trueba torna a agafar aquells dos joves -que ara ja tenen quasi 40 anys- i els passeja amb una furgoneta per una sèrie de pobles de Castella, mentre evoquen, sense nostàlgia, el que han fet i el que estan fent.
Trueba aconsegueix que entrem, sense adonar-nos-en però amb ganes, en aquest retrobament, que es agradable, divertit, emocionant, delicat, sensible i qüestionat.
La història comença de bon mati, amb el retrobament dels dos amics: ella una cantant en hores baixes; ell que sobreviu com a venedor de productes cosmètics ecològics. Pugen a una furgoneta i comencen una mini gira que ell, Tristan  l’hi ha muntat a ella, la Lucia (Lucia Jiménez) per oferir una sèrie de concerts en ciutats petites. Els locals on actuarà els vespres son llibreries que per guanyar-se la vida munten concerts en acabar la jornada.
Durant aquesta aventura improvisada, veurem paisatges diferents i llibreries, la majoria d’elles amb encant. També viurem el retrobament d’aquesta parella: ella viu amb els seus fills, està separada del seu marit, que encara es famós com a cantant de rock. Ell, encara té una certa atracció cap ella, però es un tema que tots (ells i nosaltres com a espectadors) el deixarem aparcat.
La gràcia de la pel·lícula es la espontaneïtat dels protagonistes, els diàlegs tant ben posats i creïbles, la mateixa història que mai cau en el ridícul ni en la nostàlgia de “qualsevol temps passat fou millor”. El temps passat serveix per viure millor el present, un present incert. Precisament, aquesta es la gràcia de l’aventura de la vida. Ens adonem, amb ells, que coses tant habituals com els mapes de carretera, el fax o les màquines d’escriure, ja no formen part de la nostra vida quotidiana.
També ens sorprendrà les cançons que canta la Lucía, algunes d’elles compostes juntament amb en David. Les carreteres, els paisatges, les ciutats, les llibreries, la gent. I acaba com ha començat. Si al principi era el retrobament i entraven en el cotxe, al final, baixen de cotxe i es diuen adéu, deixant obert una possible trobada d’aquí a un temps.
David Trueba, una vegada més, ens fa viure una història optimista, senzilla, tendre, una mica crepuscular i entranyable, que ens fa sortir del cinema molt millor de com hi hem entrat.

Guillem Terribas

Col·lectiu de crítics de Cinema de Girona
Full de Sala del Cinema Truffaut  29.06.2019

http://www.cinematruffaut.com/casi-40/

Jaume Genover, in memoriam

Jaume Genover (1950 · 2018)

Jaume Genover (Girona 1950 · S’Agaró 2018) era un personatge aparentment reservat, amb una ironia molt fina i amic dels seus amics. També era un gran lector. I, sobretot, un cinèfil. Jaume Genover va començar a fer critiques de cinema a la revista Presència de Girona, a mitjans dels anys setanta. Establert a Barcelona, va començar a treballar per la revista Fotogramas i més tard a Dirigido por. També va col·laborar en moltes revistes i llibres, diccionaris i en fascicles, sempre a l’entorn al cinema. L’any 1996, juntament amb Carlos Aguilar, Alianza Editorial li va publicar el llibre Las estrellas de nuestro cine. 500 filmografías de intérpretes españoles. Jaume Genover va fer una feina extraordinària i de gran utilitat d’una manera solitària i silenciosa, amb la recerca de dades, correccions d’errors, complementant filmografies i biografies de cineastes.
Tenia una col·lecció de fotografies relacionades amb el cinema impressionant, que li van comprar la gent de Fotogramas. Molt d’aquest material de fitxes i documentació la família l’ha entregat al Museu de Cinema-Col·leccióTomàs Mallol de Girona. El cinema va donar sentit a la vida de Jaume Genover. Era molt crític amb segons quins actors, directors o pel·lícules, però sempre va tenir un gran respecte per Woody Allen. És per aquest motiu que el Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona li volem retre homenatge a en Jaume Genover amb, possiblement, la pel·lícula més emblemàtica de Woddy Allen.

"Manhattan", una comèdia d’amor en blanc i negre

MANHATTAN
Estats Units, 1979
Direcció: Woody Allen
Intèrprets: Woody Allen, Diane Keaton, Mariel Hemingway, Michael Murphy, Meryl Streep Durada: 96 min Gènere: Comèdia dramàtica
Idioma: Anglès
Data de projecció: 28/06/2018

Aquesta fou la pel·lícula que va donar a conèixer a Woody Allen a nivell internacional. Va ser aplaudida i reconeguda arreu. Els francesos li van donar el Cèsar a la millor pel·lícula estrangera. Va ser el naixement d’un mite, d’una manera de fer cinema i de mostrar la vida d’uns personatges progres, de classe mitjana i culta.
De fet, Manhattan es l’inici del mon íntim i de les dèries de Woody Allen. És el començament d’una sèrie de comèdies romàntiques, amb un toc intel·lectual. Allen va escriure el guió amb la col·laboració de Marshall Brickman i ens explica la història, ambientada a Nova York/Manhattan a finals dels 70 i que té com a protagonista a Isaac Davis (Woody Allen), un home de mitjana edat que té un treball (guionista) que no li agrada; una novia, Tracy (Mariel Hemingway) de 17 anys, massa jove per ell; una ex-dona lesbiana, Jill (Meryl Strepp) amb la que hi te un molt mal rotllo, entre altres coses perquè ha escrit un llibre, d’èxit, que parla de la seva relació amb ell i, per descomptat, no el deixa molt ben parat. Entremig s’enamora d’una progre, sexi i extravagant dona, Mary (Diane Keaton), que és la companya del seu amic. A partir d’aquí la cosa es complica.
Woody Allen interpreta i dirigeix la pel·lícula amb l’ajuda d’una partitura musical, molt adient per la història, de George Gershwin i la fotografia de Gordon Willis (habitual en les seves pel·lícules) en blanc i negre,  es extraordinària,

Guillem Terribas / Full de Sala en el Cinema Truffaut. 28.06.2018

Abans d’Imdb.com / JAUME GENOVER

El Museu del Cinema rep el fons del crític i documentalista Jaume Genover, que consta de llibres i revistes especialitzades, a més de 6.709 dossiers de premsa

Jaume Genover el 22.01.2018.
Foto: Guillem Terribas

Jaume Genover (Girona 1950-S’Agaró 2018) va fer de la seva afició professió. Conegut crític de cinema i documentalista cinematogràfic, la seva tasca de “tota una vida” torna a transcendir després que s’hagi oficialitzat la donació del seu fons documental al Museu del Cinema, amb la presència de l’alcaldessa de Girona i familiars del difunt.

El llegat consta de la biblioteca i l’arxiu del crític gironí. Concretament, està format per 471 llibres de cinema i 317 números de revistes internacionals especialitzades (Film Index, Film Ideal, La revue du cinéma, Sight and Sound, Cinestudio...) i, sobretot, destaca pel fons de pressbooks (dossiers informatius de pel·lícules que les productores editaven i distribuïen entre els crítics i periodistes abans de l’estrena del film), que arriba fins a 6.709 unitats d’entre els anys 1953 i 2003.

Per tenir en compte la magnitud d’aquest tipus de material, com va destacar el director del museu, Jordi Pons, triplica el que ja tenia el museu, passant dels tres mil que tenia a més de nou mil. I com també va remarcar Pons, aquest tipus de documentació i la tasca realitzada per Genover es va fer abans de l’era d’internet i abans que existissin bases de dades com Imdb, a l’abast en tan sols un clic: “Sort que en teníem, aleshores, de gent com Jaume Genover. Ara tota aquesta tasca passa a ser testimoni i patrimoni de l’univers cinematogràfic.”

Membres de la Família de Genoverr, amb l'Alcaldesa Marta Madrenas, el director
de Museu de Cinema, Jordi Pons i Carles Ribas del Cinema Truffaut..
Foto: Manel Llado

La donació engruixirà el fons de la biblioteca del Museu del Cinema, que actualment disposa de 4.090 volums, 421 títols de revistes, 7.184 DVD, 559 CD i LP i 332 fullets i altres formats.

En representació de la família, va parlar Carles Genover, el qual va explicar que, malgrat que el seu germà no va deixar dit de forma expressa què en volia fer, d’aquell fons particular, van fer prevaldre tres motius: en primer lloc, que anés a “la casa del cinema” (el museu); en segon, que d’aquesta manera fos gratuït i estigués a la disposició de tothom qui ho sol·licités, i en tercer, el “factor gironí”.

Quan el Museu del Cinema va obrir les seves portes, ara fa vint anys, el patrimoni que conservava el museu era únicament els objectes de la col·lecció Tomàs Mallol, cap a 15.000 peces. Avui aquesta xifra ha augmentat fins a més de 49.000 unitats, entre les quals hi ha no només aparells de cinema i precinema, sinó també cartells, programes de mà, fotografies, pressbooks, etc. Aquest increment es deu sobretot a les donacions rebudes: 226 de particulars.

Homenatge al Truffaut

El Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona i el Cinema Truffaut organitzen una projecció en homenatge a Jaume Genover dijous, a les 20.20 h. Manhattan, de Woody Allen, el seu cineasta preferit.

Jordi Camps linnell / El Punt Avui 26.06.2018

La família Genover dona a Girona el llegat de l'ùltim gran enciclopedista del cinema.

El Museu del Cinema ingressa un fons de 471 llibres i 6.709 «press-books» o llibrets de cinema que el malaguanyat Jaume Genover va atresorar al llarg de la vida · El Truffaut projectarà dijous «Manhattan», de Woody Allen, en memòria del donant.

Foto: D. Bonaventura. 

Una biblioteca de 471 llibres especialitzada en cinema, 317 números de revistes del setè art i 6.709 press-books o llibrets de cinema conformen el llegat de Jaume Genover, mort sobtadament el passat 8 de març a s'Agaró, i considerat per la revista Fotogramas, mitjà per al qual va treballar durant dècades, com «l'últim enciclopedista del cinema».
Aquest petit tresor ha passat a formar part del fons del Museu del Cinema de Girona després que la família Genover n'hagi fet donació de manera gratuïta, fet que va agrair ahir l'alcaldessa, Marta Madrenas, en un acte amb la premsa: «Gràcies a persones que han viscut amb passió el cinema podem tenir un fons bibliogràfic complet com aquest».
Personatge introvertit, Genover va trobar en la història i documentació cinematogràfica un camp per recrear-se, primer de forma amateur, col·laborant a partir de 1968 en la Col·lecció Cinematogràfica Catalana de Miquel Porter i Moix, i després professionalment, treballant per a revistes com Fotogramasi Dirigido, sense oblidar col·laboracions amb mitjans com ABC, de Madrid, o el Festival Internacional de Cinema de Sitges.
Els germans i altres familiars de Jaume Genover van participar ahir a la presentació, en un acte amb el director del Museu del Cinema, Jordi Pons, que va posar en relleu un fons «seleccionat amb molt de criteri» que inclou números de revistes com Monthly Film Bulletin, Film Index, Film Ideal, La revue du cinéma o Film Guia, que se sumen als 471 llibres esmentats, «en la major part no repetits amb els 4.900 volums que ja té la biblioteca de l'equipament».
Tot aquest fons serà digitalitzat i passarà a disposició del públic i dels investigadors interessats.Si el Museu del Cinema tenia fins ara uns 3.000 press-books, de la nit al dia ha passat a tenir-ne uns 10.000, gràcies a la donació dels 6.709 del llegat Genover.Els press-books o llibres de cinema, que la indústria del cel·luloide va començar a editar a la dècada de 1920, servien per promocionar les pel·lícules entre crítics i periodistes abans de l'estrena del film. El format imprès va desaparèixer amb el canvi de mil·lenni i, amb la digitalització, aquesta informació es distribueix via web.Genover va fer una feina meticulosa que molt sovint consistia a rectificar errors i imprecisions divulgats sobre pel·lícules, actors, directors, estudis de Hollywood i grans productores, fet que li va donar un prestigi.

Tribut a Woody Allen  

Woody Allen, el còmic amb firma entre els gegants de la gran pantalla, va ser la nineta dels ulls de Jaume Genover. Per això, com va explicar Carles Ribas, en representació del Col·lectiu de Crítics de Girona, aquest dijous es projectarà Manhattan en un acte en memòria de Genover.
Carles Genover, germà del col·leccionista, va explicar que la família ha pres la decisió de cedir gratuïtament el fons després de debatre què hauria preferit en Jaume. «Ell ho hauria volgut així. Quin millor destí que el Museu del Cinema i a disposició de tothom?». «El factor de la gratuïtat era vital per a ell. El nostre germà no hauria acceptat que el fons fos objecte de lucre», va concloure.
Genover va viure a Barcelona i a partir del 1992, a s'Agaró.
Daniel Bonaventura / Diari de Girona 26.08.2018

*Full de Sala del Cinema Truffaut, homenatge a Jaume Genover, projecció de la pel·lícula de Woody Allen MANHATTAN, dijous 28 a les 20.20
http://www.cinematruffaut.com/wp-content/uploads/2018/06/manhattangran.pdf

Miquel Fañanàs i Fem Girona

SABRINA, el clàssic del mes en el Cinema Truffaut

SABRINA
Estats Units, 1954
Direcció: Billy Wilder
Intèrprets: Humphrey Bogart, Audrey Hepburn, William Holden, Walter Hampden.
Durada: 112 min
Gènere: Comèdia romàntica Idioma: Anglès Data de projecció: 21/06/2018

El somni d'una joveneta
En les diverses històries que corren per Hollywood sobre el rodatge d’aquesta pel·lícula, es diu que en Humphrey Bogart (el paper del qual fou ofert inicialment a en Cary Grant, però aquest va declinar la proposta) s’ho va passar molt malament perquè es sentia marginat pel bon rotllo que hi havia entre en William Holden, l’Audrey Hepburn i el director Billy Wilder. William Holden i Wilder, un any abans, ja van treballar plegats a Stalag 17 (Traidor en el infierno, 1953) i encara era recent la seva bona relació durant aquell rodatge, mentre que l’Audrey era una noia que a Wilder li agradava molt com era, per la seva simpatia, bellesa, delicadesa i que quan convenia, també es “desmadrava”.
Recordem que tres anys després, Wilder va tornar a rodar amb ella una romàntica pel·lícula, Ariane (1957), protagonitzada per Gary Cooper, un actor molt més gran que ella i que al final, també, acaben junts. Conta la història que, al vespre, quan acabaven de rodar, Holden, Audrey i Wilder es trobaven i comentaven la jornada mentre prenien unes copes i en Bogart quedava al marge, sol en el seu camerino. Es veu que a mig rodatge, la cosa es va arreglar una mica. Per cert, durant el rodatge, l’Audrey i en Holden van tenir un relat amorós i apassionat que va fer furor en aquella època. També es diu, que per qüestions pressupostaries, una part del rodatge es va fer a la casa del productor -fet del que se’n va penedir el tercer dia davant de l'enrenou que li van muntar.
Explico tot això per aclarir que la pel·lícula es va fer amb pocs diners, en blanc i negre i com una comèdia més, i que mai, sobretot el director, es va pensar que passaria a la història com una de les comèdies romàntiques de tots els temps. I la relació entre els actors, dona molt per entendre una mica també el que després podem veure a la pel·lícula. Per una banda, l’alegria i el optimisme del personatge de William Holden i també la bona disposició del personatge creat per l’Audrey de Sabrina: ingènua, encantadora, divertida, elegant i seductora. En canvi, el personatge de Bogart és avorrit, va a la seva, és egoista i de idees fitxes. A mesura que va passant la pel·lícula/història el personatge es va fent més humà. El relat, basat en un guió de Samuel A. Taylor, Ernest Lehman i el propi Wilder, ens explica la bonica història d’una joveneta, filla del xofer de la acomodada família anomenada Larrabee, que viu en una fabulosa casa de Long Island. La família està integrada per un matrimoni d’un avançada edat i dos fills: un que és el que porta els negocis, anomenat Linus (Bogart) i l’altre que es una bala perduda que es diu David (Holden). La noia, que és la Sabrina (Audrey) està bojament enamorada d’en David,
tot i que aquest ni sap de la seva existència. Sabrina, les nits que els Larrabee fan esplèndides festes, observa des d’un arbre com els distingits invitats s’ho passen allò de més bé. I, també, com el seu “príncep” David sedueix a totes les encantadores noies i se les emporta a ballar en un apartat de la casa, al costat de la piscina. El pare de la Sabrina, davant de la passió que té aquesta envers en David, decideix enviar-la a estudiar hostaleria a Paris. Al cap d’uns anys, quan Sabrina torna de Paris feta tota una senyoreta de bon veure, la història dona un tomb i la cosa es complica. Llavors es la Sabrina qui domina la situació.
La pel·lícula es esplèndida, plena de gras detalls, i Wilder fa el que vol amb la història i amb els actors. Tots estan sensacionals, en Holden es creïble amb el seu paper de seductor, despreocupat, però que, al final, ha de solucionar el conflicte. En Bogart, fa el que pot i se’n surt, sobretot quan ha de fer de germà assenyat, conservador i pràctic. I ella, l’Audrey, és la pel·lícula: és la Sabrina, és la comèdia, és la delicadesa, la seducció, la ingenuïtat i el romanticisme en persona. La pel·lícula té la sort de tenir uns secundaris que reforcen la història i fan que en cap moment decaigui. Tant el pare de la Sabrina, el xofer, Thomas Fairchild ( magnifica interpretació de John Williams) discret però que veu a venir tot el que passarà; també el cap de la família, Oliver Larrabee (interpretat per Walter Hampden), que la seva única preocupació es que els negocis vagin funcionant i en augment i que pugui anar fumant-se puros, encara que sigui d’ amagat de la seva dona. Cada visió d’aquesta pel·lícula es una nova aventura, un trobar-hi coses noves, detalls, diàlegs, situacions.
Tot plegat fa que ara la puguem tornar a veure en tota la seva immensitat, en una còpia nova i amb pantalla gran a dins un cinema, com cal.
Cal esmentar que l’any 1996 se’n va fer una nova versió d’aquesta pel·lícula, que entre nosaltres es va titular Sabrina y sus amores, dirigida per Sidney Pollack, amb molt més pressupost i amb els papers principals protagonitzats per Harrison Ford (Bogart), Julia Ormond (Audrey) i Greg Kinnear (Holden), que no està malament, però li falta el toc Audrey i, sobretot, del mestre Billy Wilder.

Guillem Terribas Col·lectiu de crítics de cinema de Girona
Full de sala 21/06/2018
http://www.cinematruffaut.com/wp-content/uploads/2018/06/sabrinagran.pdf

CREMARÀS EN LA TEMPESTA de John Verdon a la Llibreria 22

Presentació a la Llibreria 22 de Girona, el 13 de Juny de 2018, del llibre editat per Roca Editorial, CREMARÀS EN LA TEMPESTA de John Verdon. Intervenen: Blanca Rosa, editora, Guillem Terribas, llibreter, Lidia (traductora) i l'autor John Verdon.

UN AIRE ANGLÈS de Miquel Berga

Presentació a la Llibreria 22 de Girona, del llibre editat per Periscopi UN AIRE ANGLÈS de Miquel Berga. Intervenen: August Rafanell, Josep M. Fonalleras i l'autor, Miquel Berga. Espai22/Llibreria 22 12 de juny de 2018.

L’indépendantisme catalan n’a plus peur · L’independentisme català ha pe...

En menys de 10 anys, el sentiment de la meitat dels Catalans del Sud ha canviat: si l’independentisme català arribava a 15% dels habitants als anys 1990, avui arriba o despassa 50%.
Una de les personalitats culturals més importants de Girona és en Guillem Terribas. Aqueix observador de la vida de cada dia ha dirigit la principal llibreria de la vila, de 1978 a 2015.

En Marçal Terrades, de 27 anys, és un altre gironí avesat a l’observació. Aqueix jove diplomat en ciències polítiques i especialista de l’anàlisi de resultats electorals observa com la taca d’oli independentista s’ha eixamplat gràcies a un canvi d’imatge: els catalanistes s’han obert a la resta de la societat.

Hem de confessar que Girona, al contrari de Catalunya en general, i Barcelona en particular, és una terra especial. Aquí, la idea de fundar un Estat català ha estat facilitada per un sentiment identitari màxim.

Un sentiment que canvia, que se bota, que creix… l’independentisme català és un fenomen estudiat a Europa i al món, perquè és únic. Sembla que no és pas un soufflé -que se podria desbotar-, sinó un projecte estructurat i durador.

Reportatge France 3, juin 2017
Esteve Valls
Philippe Sportiche
Joan Lopez

Participen:
Marçal Terrades, politòleg
Guillem Terribas, referent intel·lectual
Miquel Riera, director adjunt del diari El Punt Avui