· Les sales tanquen sense avisar posant un trist punt i final a 99 anys d’història i deixant el públic amb un pam de nas ·
· El centre de Girona es queda amb el Truffaut com a únic punt d’exhibició i la ciutat amb un únic multicine, els Ocine.
 |
| Els Cinemes Albèniz Centre, tancats. Fotos: Marc Martí i arxiu DDG. |
Noranta-nou anys d’història a la ciutat de Girona despatxats sense previ avís i amb una trista nota de comiat penjada a l’aparador. D’aquesta manera han desaparegut els cinemes Albèniz, que avui ja no han obert, deixant el seu públic amb un pam de nas, mentre al seu lloc web i als diaris encara s’hi oferia una programació vigent. Els rumors especulant un possible tancament havien anat en augment durant tot el mes de juny sobretot després que el seu històric programador, Josep Maria Pallàs, es jubilés i revelés que la situació de les sales era «incerta i preocupant». Unes setmanes més tard, i sense que ningú de l’empresa donés la cara (aquest diari ha trucat amb insistència a l’oficina del propietari, Juli Prat, sense aconseguir cap resposta), les sales han tancat.
Un trist cartell explicatiu servia de comiat: «La família dels cinemes Albèniz vol donar les gràcies a tots els clients i amics que ens han acompanyat durant gairebé 24 anys. Sense tots vosaltres no hauria estat possible. Moltes gràcies». Els 24 anys fan referència a la inauguració de l’actual multicine de 10 sales l’octubre de 1998 després que s’enderroqués l’antic Teatre Albèniz, inaugurat el 1923, en ple boom per als grans complexos cinematogràfics. Han sigut, per tant, 99 anys d’història al centre de Girona, que ara es queda amb el Truffaut com a única sala d’exhibició, i els Ocine com a únic multisala. La tristesa era el sentiment que impregnava l’entrada aquesta tarda. Les desenes d’espectadors que han anat arribant, uns per veure Alcarràs, d’altres per escollir Elvis, han hagut de tornar-se’n amb un pam de nas i fins i tot més d’un empipat perquè la targeta de prepagament dels cinemes la tenien plena i ara no s’havien on anar a reclamar. Allà també hi ha estat el periodista i crític de cinema Pitu Anaya, que roda un documental sobre el centenari de l’Albèniz que s’hauria complert l’any vinent i que vol estrenar al Truffaut la primavera que ve.
La crisi del sector de l’exhibició, que ha canviat com un mitjó arran de la pandèmia i de la proliferació de les plataformes en streaming, s’ha cobrat una nova víctima, uns cinemes Albèniz que en els últims temps havien quedat força abandonats per la nul·la inversió de l’empresa. «Vaig venir la setmana passada i l’aire condicionat no funcionava», diu un espectador que pretenia accedir al cinema aquesta tarda. Feia temps que ja s’havia anul·lat la sessió de nit i els dilluns el complex tancava per festa del personal. A més els seus germans, els Albèniz Plaça, ja estan tancats des de mitjans de setembre de l’any passat. De fet, quan aquells van abaixar la persiana es va reobrir l’Albèniz Centre, que per la pandèmia havien tancat (octubre 2020). |
| Pitu Anaya, Guillem Terribas i J.M. Pallás |
Guillem Terribas, president del Col·lectiu de Crítics de Girona, també s'ha deixat veure aquesta tarda pels cinemes i ha participat en la filmació del documental de Pitu Anaya, com també ho han fet Pallàs o l’advocat Carles Monguilod. «Quan es tanca qualsevol establiment és trist perquè vol dir que alguna cosa ha fallat. Que tanqui un cinema és molt més, perquè forma part de la meva vida. Era l’últim reducte de la plaça dels cines». Terribas també considera que «Girona era de les poques ciutats amb aquestes dimensions que conservava cinema al centre, i això ens donava una gràcia i un saber estar. Sap greu que tanquin els Albèniz i penso que ho han dut molt malament perquè la gent ja no sabia si estaven oberts o tancats». «El comiat ha sigut poc agradable i poc responsable, no es pot fer amb un trist paper a la porta i quan al seu web encara diuen que estan fent projeccions».L’antic Teatre Albèniz va tancar l’1 de juny de 1997 amb la projecció d’El retorn del Jedi. Uns mesos abans, al febrer, l’Ajuntament havia aprovat una modificació del Pla General per permetre-hi la construcció d’uns multicines de 10 sales. A primers d’agost de 1997 es va començar a enderrocar el vell cinema, i després d’unes obres relativament ràpides, el diumenge 11 d’octubre es va obrir al públic la remodelació, que ha durat gairebé 24 anys. El dijous 8 d’octubre, el mateix dia del tràgic enfonsament de l’Oca a l’Estany de Banyoles, se n’havia fet la inauguració oficial. «Els nous Albèniz equilibren l’oferta d’oci i cinema a la ciutat», va dir l’aleshores alcalde Joaquim Nadal. Ara, aquella Girona que havia arribat a tenir més de trenta sales sumant els Ocine, els Albèniz i els Lauren, es queda amb només 12. Les del complex de Sant Ponç (11) més el Truffaut, que precisament aquest dissabte farà un any que va reobrir a l’edifici del Modern.
La plaça dels cines es queda sense cines després d’haver-n’hi arribat a tenir tres
L’entrada als cinemes Albèniz, des de la reforma de 1998, es feia pel carrer Reial de Fontclara, i no pel passadís de la plaça de Sant Agustí. Però tot i això eren l’últim reducte de la plaça dels cines, la de la Independència, on n’hi havien arribat a haver-hi tres en els bons temps, l’Albèniz, el Coliseu i el Gran Via. I no gaire lluny d’allà encara hi teníem l’Ultònia. El Coliseu va tancar el juny de 1999, també sense avisar, amb unes vacances que s’han allargat eternament i van acabar donant pas en el mateix local a una pizzeria. Abans ho havia fet el Gran Via. El Coliseu era la sala més antiga de Girona, inaugurada el 1909, i a la qual li va sortir un germà el 1923 amb l’Albèniz. El 1945, una mica més amunt de Jaume I, s’hi va afegir l’Ultònia.
L’entrada als cinemes Albèniz, des de la reforma de 1998, es feia pel carrer Reial de Fontclara, i no pel passadís de la plaça de Sant Agustí. Però tot i això eren l’últim reducte de la plaça dels cines, la de la Independència, on n’hi havien arribat a haver-hi tres en els bons temps, l’Albèniz, el Coliseu i el Gran Via. I no gaire lluny d’allà encara hi teníem l’Ultònia. El Coliseu va tancar el juny de 1999, també sense avisar, amb unes vacances que s’han allargat eternament i van acabar donant pas en el mateix local a una pizzeria. Abans ho havia fet el Gran Via. El Coliseu era la sala més antiga de Girona, inaugurada el 1909, i a la qual li va sortir un germà el 1923 amb l’Albèniz. El 1945, una mica més amunt de Jaume I, s’hi va afegir l’Ultònia.
D’altra banda, de tota aquesta història cinematogràfica, una de les coses que en quedarà a la ciutat és l’antic projector del Teatre Albèniz, que es pot visitar al Museu del Cinema des de 2010. L’aparell havia estat cedit inicialment al Museu d’Història el 1987, que va optar per passar-lo a un espai ideal per la seva temàtica. Ara les sales que han tancat ja no funcionaven amb el sistema analògic. La projecció era 100% digital després d’una inversió que, finalment, no haurà reixit.
Jordi Roura / Publicat en el Diari de Girona 01.07.2022
Els Cinemes Albèniz tanquen sense dir que tanquen sense dir que tanquen.
L’últim multicinema del centre de Girona, el darrer bastió que quedava de la històrica ‘plaça dels cines’ de Girona, va abaixar ahir definitivament la persiana sense anunciar el tancament
“Tres temples hi ha a Girona, amb més feligresos que la catedral: l’Albèniz, el Gran Via i el Coliseu Imperial.” Aquesta dita que es va fer popular durant el segle XX ja és pura història. Anys després que tanquessin els altres cinemes, els Albèniz (amb l’accent obert des que es van reconvertir en multicinema el 1998) també han abaixat la persiana. L’últim bastió que quedava de la històrica plaça dels cines, com popularment es coneix (ja menys) la plaça Independència, ha tancat definitivament les portes. I amb aquest tancament ja no es pot dir que Girona encara conserva un multicinema al centre de la ciutat (el Truffaut, al nou Modern, encara només té una sala).
Un final trist que no ha acabat de la millor manera: sense ni un avís previ de l’empresa propietària, no només als mitjans, sinó als seus propis clients. Només amb una nota penjada a les portes tancades de dijous, un dia en què el seu web encara anunciava la programació. “La família dels Cinemes Albèniz vol donar les gràcies a tots els clients i amics que ens han acompanyat durant gairebé 24 anys. Sense tots vosaltres no hauria estat possible. Moltes gràcies”, és el que s’hi podia llegir.Doncs no gaire agraïts estaven els pocs espectadors que ja a primera hora venien al cinema per veure algun dels seus films. Gent com Jordi Crous que, astorat, preguntava perquè no havien obert si estava anunciat al seu web que encara programaven. “Vinc a veure Elvis i com que ja s’havia anunciat als diaris que podrien tancar els cinemes avui volia gastar el que em quedava a la targeta client”. Més indignat estava l’Isidre, un client habitual que, després de fer una hora de camí a peu ha declarat que se sentia “enganyat”.
Tot això, a menys d’un any de complir el centenari d’aquest cinema, que es va inaugurar el 15 d’abril del 1923. Precisament, el periodista Pitu Anaya (Televisió de Girona), que n’estava rodant un documental per celebrar l’efemèride, ahir va convocar gent vinculada al cinema per gravar un material que fa tot just uns dies no estava previst al guió.
Cinèfils com ara Guillem Terribas, president del Col·lectiu de Crítics de Girona, que repassaven davant la càmera la història dels Albèniz. O com l’advocat Carles Monguilod, que va declarar que aquest cinema, pel que ha comportat, es mereixia “un enterrament digne i que els espectadors se’n poguessin acomiadar”. D’altres, fora de micròfon, deien que era una “vergonya”, que ahir els treballadors ni sabessin que avui no obriria.
Jordi Camps Linnell / Foto: Manel Lladó. Publicat en el Punt Avui 01.07.2022
