dimecres, 6 de març del 2019
Unforgettable - Nuovo Cinema Paradiso (Scena Finale, 1988) HD
Gràcies al cinema, per alegrar-nos la vida. Per donar sentit a la nostra existència.
Gràcies per compartir moments com aquests. Gràcies per formar part de les nostres
vides. Gràcies pel que hem aprés. Gràcies.
diumenge, 3 de març del 2019
La prosa salvada
Edicions Cal·lígraf reivindica l’obra narrativa d’Anna Dodas a ‘Capvespres de foc i de grana’, una antologia que reuneix relats apareguts en revistes i algun d’inèdit
És ben possible, com suggereix Julià Guillamon en el pròleg de Capvespres de foc i de grana, que Anna Dodas hagués entrat a veure l’exposició de Max Ernst a la Virreina l’estiu de 1986, poc abans d’anar-se’n de vacances, i que aquells gravats d’homes amb cap d’ocell que corrien per uns carrerons sinistres li inspiressin “La ciutat conquerida de les cigonyes”, un dels relats que va deixar inèdits a la seva mort, sobre uns ocells que atacaven la població, i que Edicions Cal·lígraf ha recuperat ara en el primer recull de l’obra narrativa de l’escriptora. És ben probable que hagués vist l’exposició d’Ernst, perquè aquella promoció de filòlegs de l’Autònoma, com la del seu satèl·lit al vell Seminari de Girona, el CUG, compartia el desig de sortir del realisme gris heretat del franquisme i d’assajar noves maneres de narrar, obertes al collage, la ironia i el misteri.
Molts d’aquells filòlegs incipients van descobrir al mateix temps la poesia de Carner i l’art combinatòria de Robert Coover, aleshores tant de moda; els contes fantàstics de Rodoreda i la poesia de Sylvia Plath, els mites clàssics i el cinema de David Lynch. A la primera meitat dels vuitanta, els estudiants discutien tant o més de llibres fora de classe que a dins. Es feia vida de cafè, de Rambla i de sala de concerts, i amb la desbandada de l’estiu no en tornaves a saber res si no era per una postal enviada des de Londres per una que hi havia anat a fer d’au-pair o per algú altre que havia aprofitat l’Interrail per recórrer mig Europa. El 9 d’agost de 1986, Anna Dodas, que amb 23 anys acabava de publicar el seu primer poemari, Paisatge amb hivern, i tenia a punt ja el segon, El volcà, va escollir l’autoestop, un sistema encara més econòmic i enormement popular entre els joves de l’època, per viatjar fins a Sardenya amb una companya de curs, Gemma Argemí. Cap de les dues ja no tornaria. El primer cos, colpejat vilment, va ser trobat a la vora d’un camí, prop de Montpeller, el 17 d’agost; el segon no el van descobrir fins al cap d’un mes, tot i que era a només cent metres de l’altre. L’impacte va ser tan bèstia entre els que encara estudiàvem, que durant molt de temps cap de nosaltres va atrevir-se a fer dit. Agafàvem bitllets barats d’autobús, però res de pujar al cotxe dels desconeguts.
 |
| Anna Dodas, a l'època en que va rebre un l'accèsit del Premi Just M. Casero per "Esbossos per a un rèquiem". Foto: Família d'Anna Dodas. |
La història d’Anna Dodas (Folgueroles, 1962-Montpeller, 1986) podia haver-se acabat allà, sota aquell alzinar, i no ser més que una nota de crònica negra a la carpeta dels crims sense resoldre. Però no ha estat així de cap manera, per més que cada vegada que es rescata alguna obra seva hi hagi qui clami contra la injustícia de tenir-la oblidada –“silenciada”, en diuen a vegades, com si es tractés d’un dissident polític–, amb una fúria que més aviat exorcitza el terrible dolor de com va morir. Per la poca obra que va ser a temps d’escriure amb 23 anys, no se li pot demanar gaire més, encara que hagués donat mostres d’un talent poc comú, com assenyala Guillamon. La seva poesia, reunida el 2015 per La Busca i traduïda també al castellà, ha tingut un recorregut molt digne i ha estat objecte d’estudis acadèmics notables, però l’obra en prosa havia quedat oculta, disgregada en revistes comarcals o encara inèdita, i això que la mateixa Maria Mercè Marçal, que va introduir-la al cercle de Llibres del Mall arran de l’obtenció del premi Amadeu Oller per Paisatge amb hivern, advertia que semblava més aviat destinada a la narrativa. Els dos mons es complementen, i hi afloren motius afins: el somni, la mitologia, la mort. Caterina Riba i Ester Pou, en estreta complicitat amb la família de l’autora, s’han encarregat de posar-hi remei amb Capvespres de foc i de grana, que aplega deu narracions i un text sobre la música de Bach que van des del primer relat que van premiar-li, el 1981, i que dona títol al volum, fins als contes de Les ciutats, apareguts ja pòstumament a la revista Ausa el 1991.
Guanyador:
Josep M. Fonalleras
"El Rei del Mambo"
Ed. del Pel, exhaurit
Josep M. Fonalleras
"El Rei del Mambo"
Ed. del Pel, exhaurit
Finalista:
Josep Gregori
"Tirar les cartes"
Edicions Bromera
Josep Gregori
"Tirar les cartes"
Edicions Bromera
Accèssit
Anna Dodad
"Esbossos per a un rèquiem"
Anna Dodad
"Esbossos per a un rèquiem"
Eva Vázquez, publicat en el Punt Avui 03.03.2019
dimecres, 20 de febrer del 2019
Acte de lliurament de la Creu de Sant Jordi 2017 (03/05/2017)
Imatges de l'acte d'entrega de la Creu de Sant Jordi 2017. Entre els galordonats
Guillem Terribas Roca (03.05.2017)
dilluns, 18 de febrer del 2019
Guillem Terribas,ànima de la Llibreria 22 de Girona / Revista GIRONA GASTRONÒMICA
Recordes el primer llibre que vas llegir o que et va cridar l’atenció?
Jo veia llegir el meu pare i el que veia era molta lletra. La meva il·lusió era si un dia arribaria a llegir tanta lletra. Recordo que un dia vaig anar a la biblioteca de Salt i em va fer gràcia un llibre que es deia Gerona , de la col·lecció Episodios Nacionales
Jo veia llegir el meu pare i el que veia era molta lletra. La meva il·lusió era si un dia arribaria a llegir tanta lletra. Recordo que un dia vaig anar a la biblioteca de Salt i em va fer gràcia un llibre que es deia Gerona , de la col·lecció Episodios Nacionales
de Benito Pérez Galdós. És el primer llibre que recordo que vaig llegir i que em va impactar. Em va agradar molt perquè explicava la història de Girona, de la guerra del francès, de l’Álvarez de Castro i és el primer que recordo.
Quin és el teu gènere preferit?M’agrada la novel·la però també llegeixo una mica d’assaig però que tingui a veure amb literatura o cinema. La novel·la té un avantatge, és el gènere més popular, el més desprestigiat, però també és el gènere on hi pots trobar història, psicologia,... hi pots trobar de tot.
Sempre has treballat en l’àmbit de la cultura? Jo vaig començar venent diaris. Al carrer Hortes de Girona hi havia una distribuïdora de revistes i diaris i un estiu, quan tenia 13 anys, hi vaig venir a treballar. Anava a repartir diaris als quioscos amb bicicleta. Vaig acabar el Batxillerat i vaig anar a treballar a l’Hotel Peninsular, el més prestigiós aleshores. Vaig començar al món de la gastronomia. Després vaig treballar als restaurants Arcada i Rosaleda. Més tard, vaig conèixer el ram de la construcció i les empreses que fan carreteres i vaig passar per una empresa d’aïllaments de naus industrials i una empresa d’il·luminació. Era el meu modus vivendi però quan plegava, des que tinc 10-12 anys, he estat en grups de pintors i de teatre. I aquí em vaig anar creant aquest món cultural fins arribar a muntar l’any 78 la llibreria 22. Has recomanat molts llibres en la teva trajectòria però també n’has escrit.
El 2007 va sortir publicat un llibre sobre la història de com la llibreria 22, “Demà serà un altre dia”. Em va proposar la idea un editor, l’Ernest Folch, i vaig començar a escriure amb l’ajuda de Xavier Planas. Una part del llibre parla de qui és Guillem Terribas, una segona part del llibre parlar de la història de la 22 i una tercera, del futur de la llibreria. Ens va agradar tant el personatge de Guillem Terribas que al final va ocupar més pàgines de les previstes. És un personatge del que realment em vaig enamorar. Després hi ha un altre llibre, publicat fa dos anys, sobre el cinema, “Alegra’m la vida”, que explica les meves influències cinematogràfiques i la meva manera de veure cinema amb la meva neta des dels 3 anys fins els 6 que va ser quan va sortir el llibre. També n’hi ha un altre de llibre, “L’avi de la Martina”, que va ser com un divertimento el fet d’explicar la història d’un avi amb la seva neta, mentre escrivia la història del segon llibre.
Sempre has treballat en l’àmbit de la cultura? Jo vaig començar venent diaris. Al carrer Hortes de Girona hi havia una distribuïdora de revistes i diaris i un estiu, quan tenia 13 anys, hi vaig venir a treballar. Anava a repartir diaris als quioscos amb bicicleta. Vaig acabar el Batxillerat i vaig anar a treballar a l’Hotel Peninsular, el més prestigiós aleshores. Vaig començar al món de la gastronomia. Després vaig treballar als restaurants Arcada i Rosaleda. Més tard, vaig conèixer el ram de la construcció i les empreses que fan carreteres i vaig passar per una empresa d’aïllaments de naus industrials i una empresa d’il·luminació. Era el meu modus vivendi però quan plegava, des que tinc 10-12 anys, he estat en grups de pintors i de teatre. I aquí em vaig anar creant aquest món cultural fins arribar a muntar l’any 78 la llibreria 22. Has recomanat molts llibres en la teva trajectòria però també n’has escrit.
El 2007 va sortir publicat un llibre sobre la història de com la llibreria 22, “Demà serà un altre dia”. Em va proposar la idea un editor, l’Ernest Folch, i vaig començar a escriure amb l’ajuda de Xavier Planas. Una part del llibre parla de qui és Guillem Terribas, una segona part del llibre parlar de la història de la 22 i una tercera, del futur de la llibreria. Ens va agradar tant el personatge de Guillem Terribas que al final va ocupar més pàgines de les previstes. És un personatge del que realment em vaig enamorar. Després hi ha un altre llibre, publicat fa dos anys, sobre el cinema, “Alegra’m la vida”, que explica les meves influències cinematogràfiques i la meva manera de veure cinema amb la meva neta des dels 3 anys fins els 6 que va ser quan va sortir el llibre. També n’hi ha un altre de llibre, “L’avi de la Martina”, que va ser com un divertimento el fet d’explicar la història d’un avi amb la seva neta, mentre escrivia la història del segon llibre.
T’agrada molt el cinema doncs.
Molt. De la meva educació cultural n’hi ha un inici a les escoles però jo aprenc escoltant a l’altre gent en reunions, trobades, en el món del teatre, de la música i del cinema. Al cinema he après molt. He après històries, conegut autors, ciutats. Jo tinc una educació molt cinematogràfica. El cinema forma part de la meva vida.
Molts dels grans escriptors/es han passat per la 22. Sí, veig la llista i, fins i tot, quedo meravellat. Hem tingut la sort de seduir, la 22 ha anat agafant un prestigi. Per això és important que a la llibreria hi tingui cabuda gent de primera línia però també gent que comença perquè és important que tingui una ajuda. Està bé que vingui l’Eduardo Mendoza però també que l’endemà hi hagi un noi amb un llibre de poemes que comença. Això és el que sempre m’ha agradat molt de la 22.
Gastronòmicament, com et consideres?Jo tinc una gran sort: menjo de tot. Vaig tenir la sort que la meva mare cuinava tan malament que qualsevol lloc on anava era molt millor que a casa. Per tant, menjo de tot. Fins i tot, alguna vegada que he estat a l’hospital, jo m’ho menjo tot.
Molts dels grans escriptors/es han passat per la 22. Sí, veig la llista i, fins i tot, quedo meravellat. Hem tingut la sort de seduir, la 22 ha anat agafant un prestigi. Per això és important que a la llibreria hi tingui cabuda gent de primera línia però també gent que comença perquè és important que tingui una ajuda. Està bé que vingui l’Eduardo Mendoza però també que l’endemà hi hagi un noi amb un llibre de poemes que comença. Això és el que sempre m’ha agradat molt de la 22.
Gastronòmicament, com et consideres?Jo tinc una gran sort: menjo de tot. Vaig tenir la sort que la meva mare cuinava tan malament que qualsevol lloc on anava era molt millor que a casa. Per tant, menjo de tot. Fins i tot, alguna vegada que he estat a l’hospital, jo m’ho menjo tot.
Si un dia has de fer una celebració, quina és la teva cuina predilecta?
Per la meva situació i per la de la llibreria, conec bastants cuiners i restaurants però no soc d’aquelles persones primmirades. Sortosament, a Girona estem molt bé gastronòmicament perquè fins i tot hi ha bars dels quals no en donaries ni un duro i fan un menjar fantàstic. No soc un gourmet primmirat. M’agrada menjar i sobretot m’agrada fer sobretaules.
La cuina és inventiva com una novel·la?
Al igual que un escriptor/a ha de crear i tenir imaginació, un cuiner/a també ha de tenir aquestes dots i posar-les al servei del client cada dia de cada dia.
Paco Basso. Publicat a la Revista GIRONA GASTRONÒMICA
Febrer 2019.
https://docs.gestionaweb.cat/0962/revista-39-mini-baixa.pdf
Febrer 2019.
https://docs.gestionaweb.cat/0962/revista-39-mini-baixa.pdf
diumenge, 10 de febrer del 2019
La VIGÍLIA de Marc Artigau.
Marc Artigau i Queralt (Barcelona, 1984) és
un escriptor català, ubicat en els gèneres de la dramatúrgia i la poesia.
 |
| Marc Artigau amb l'editora Glòria Gasch. |
Llicenciat en direcció escènica i dramatúrgia per l'Institut del Teatre de Barcelona, el 2008 va publicar l'obra Ushuaïa, guanyadora del Premi Ciutat de Sagunt d'eixe mateix any, un guardó que revalidà l'any posterior amb Les sense ànima. El 2007 va guanyar el X Premi Boira de Teatre amb Els gorgs, que no seria publicada.[1] Entre les obres teatrals que ha estrenat hi ha Ushuaïa, T'estimem tant, Grace o A una nena nua llepa-li la pell llepa-li la pell a una nena nuA.[2]
Quant al camp de la poesia, ha publicat poemaris com ara Vermella, reconeguda amb el Premi Martí Dot el 2007 o Escuma negra, XXVII Premi de Poesia de les lletres catalanes del Vallès Oriental. El 2011, amb Desterrats, s'imposa al certàmen literari Pepe Ribelles Vila de Puçol.[3]
 |
| Guillem Terribas, Marc Artigau i Àngel Llàcer. |
Des de la temporada 2015-2016, col·labora en El món a RAC 1 amb Guillem Terribas amb una secció sobre llibres titulada «De què va?».[4] El 2019 va guanyar el premi Josep Pla amb la novel·la La vigília.[5] (Viquipèdia).
* La Vigília es una novel·la que si no es llegeix no passa res...
però si ho feu, us puc assegurar que passarà molt i molt . I, molt bé, tant
que recomanareu la seva lectura.
Marc Artigau, parteix de la seva experiència d'escriptor de contes curts
per la ràdio, com a motiu per explicar-nos la història d' un autor
de contes per una programa de ràdio i la d'una senyora, ja gran, que es
una entusiasta dels seus contes.
Un dia cita a l'escriptor a casa seva i li fa la proposta, que no pot rebutjar:
que li escrigui la història de la seva vida, que ella li anirà relatan,
i que en faci una biografia "retocada".
Amb aquestes dues premises, Artigau atrapa al lector/a amb
la lectura de les dues històries que no es fan mal entre elles, sinó que
constantment us tindrà atrapat fins a la darrera pàgina.
Es un llibre per guardar.
però si ho feu, us puc assegurar que passarà molt i molt . I, molt bé, tant
que recomanareu la seva lectura.
 |
| Comentaris de la Setmana de JORDI BASTÉ a la Varguardia 10.02.2019. |
Marc Artigau, parteix de la seva experiència d'escriptor de contes curts
per la ràdio, com a motiu per explicar-nos la història d' un autor
de contes per una programa de ràdio i la d'una senyora, ja gran, que es
una entusiasta dels seus contes.
Un dia cita a l'escriptor a casa seva i li fa la proposta, que no pot rebutjar:
que li escrigui la història de la seva vida, que ella li anirà relatan,
i que en faci una biografia "retocada".
Amb aquestes dues premises, Artigau atrapa al lector/a amb
la lectura de les dues històries que no es fan mal entre elles, sinó que
constantment us tindrà atrapat fins a la darrera pàgina.
Es un llibre per guardar.
dijous, 24 de gener del 2019
dijous, 17 de gener del 2019
GUILLEM TERRIBAS Premi 3 de Març · Salt Març 2008
Premi 3 de Març, distinció que fa l'Ajuntament de Salt a personatges de Salt que s'hagin distingit. El premi es dona cada any el 3 de març pe commemorar la Independència de Salt de la ciutat de Girona. Guillem terribas va rebre el premi 3 de Març l'any 2008.
Els crims del feixisme, projectats
El cinema Truffaut i Òmnium enceten un nou cicle de la Filmoteca dedicat a denunciar la repressió franquista.
“Durant molts anys, quan apareixia una nova pel·lícula ambientada en la Guerra Civil o en la immediata postguerra, alguns sectors afirmaven que el tema començava a cansar. Avui, més que mai, torna a ser necessari que el cinema es comprometi amb la societat, que elabori polítiques de memòria i que des de les institucions públiques fem allò que calgui per no oblidar.” Ho defensa Àngel Quintana, crític de cinema i catedràtic d’història de l’art de la Universitat de Girona, a propòsit del nou cicle de la Filmoteca de Catalunya, titulat Els crims del franquisme, que des d’avui i fins al 6 de març s’ha programat al cinema Truffaut, amb la participació d’Òmnium Cultural.
“Més que mai, des d’un cinema públic i amb vocació ciutadana com el cinema Truffaut de Girona, cal treure a la llum un cop més la repressió franquista i establir una denúncia”, hi afegeix Quintana. Programat pel Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona, del qual ell és membre, el cicle arrenca avui mateix amb la presentació del llibre editat per L’Avenç Laya Films i el cinema a Catalunya
durant la Guerra Civil, d’Esteve Riambau. L’acte, que tindrà lloc a les 20.30 hores, es complementarà amb una taula rodona en què participaran, a banda de l’autor del llibre, Esteve Riambau (director de la Filmoteca de Catalunya), l’historiador Joaquim Nadal, Josep Maria Muñoz (director de la revista L’Avenç) i el mateix Àngel Quintana. També es projectaran quatre curts de Laya Films: Espanya al dia. Edició especial, Catalunya màrtir, Ollaire de Breda i Transfusions de sang.
La programació es reprendrà el dimecres 23 de gener amb tot un clàssic immaculat i punyent, El verdugo, de Luis García Berlanga. A continuació, el dia 6 de febrer, es projectarà la sempre reivindicable Terra i llibertat, de Ken Loach (1995)i el 13 de febrer hi ha prevista la projecció d’un altre clàssic modern, Pa negre, d’Agustí Villaronga (2010).
En un cicle com aquest, tampoc hi podia faltar El laberinto del fauno, la magistral metàfora fantàstica de Guillermo del Toro (2006), protagonitzada entre altre per l’actor català Sergi López. La referencial Salvador Puig Antich, dirigida per manuel Huerga i amb un brillant Daniel Brühl en el paper principal, es podrà veure el 27 de febrer.
Finalment, per concloure el cicle, el dia 27 de febrer s’ha programat Els internats de la por, un documental inèdit aquí, amb el qual Montse Armengou presenta el testimoni de persones que van passar la infància tancades en institucions franquistes i religioses abjectes i brutals, pel sol fet de ser fills de “rojos”, ser pobres i ser fills de mares separades o solteres. A totes les sessions es preveu que algun director, actor, productor o expert en la temàtica pròpia del film presenti la pel·lícula.
“Per no oblidar i per no caure en vells paranys, cal que la llum del cinema ressusciti i actualitzi permanentment la nostra memòria”, rebla Àngel Quintana.
Jordi Camps Linnell, publicat en el Punt Avui 17.01.2019
http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1536415-els-crims-del-feixisme-projectats.html
Full informatiu del cicle de la Filmoteca de Girona / Cinema Truffaut "ELS CRIMS DEL FRANQUISME".
http://www.cinematruffaut.com/cicle-filmoteca-els-crims-del-franquisme/
 |
| Àngel Quintana, Esteve Riembau, Josep M. Muñoz i Joaquim Nadal en el Cinema Truffaut, durant la presentació del llibre LAYA FILMS i el cinema a Catalunya durant la Guerra Civil. |
“Durant molts anys, quan apareixia una nova pel·lícula ambientada en la Guerra Civil o en la immediata postguerra, alguns sectors afirmaven que el tema començava a cansar. Avui, més que mai, torna a ser necessari que el cinema es comprometi amb la societat, que elabori polítiques de memòria i que des de les institucions públiques fem allò que calgui per no oblidar.” Ho defensa Àngel Quintana, crític de cinema i catedràtic d’història de l’art de la Universitat de Girona, a propòsit del nou cicle de la Filmoteca de Catalunya, titulat Els crims del franquisme, que des d’avui i fins al 6 de març s’ha programat al cinema Truffaut, amb la participació d’Òmnium Cultural.
“Més que mai, des d’un cinema públic i amb vocació ciutadana com el cinema Truffaut de Girona, cal treure a la llum un cop més la repressió franquista i establir una denúncia”, hi afegeix Quintana. Programat pel Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona, del qual ell és membre, el cicle arrenca avui mateix amb la presentació del llibre editat per L’Avenç Laya Films i el cinema a Catalunya
 |
| Cartell de la presentació |
La programació es reprendrà el dimecres 23 de gener amb tot un clàssic immaculat i punyent, El verdugo, de Luis García Berlanga. A continuació, el dia 6 de febrer, es projectarà la sempre reivindicable Terra i llibertat, de Ken Loach (1995)i el 13 de febrer hi ha prevista la projecció d’un altre clàssic modern, Pa negre, d’Agustí Villaronga (2010).
En un cicle com aquest, tampoc hi podia faltar El laberinto del fauno, la magistral metàfora fantàstica de Guillermo del Toro (2006), protagonitzada entre altre per l’actor català Sergi López. La referencial Salvador Puig Antich, dirigida per manuel Huerga i amb un brillant Daniel Brühl en el paper principal, es podrà veure el 27 de febrer.
Finalment, per concloure el cicle, el dia 27 de febrer s’ha programat Els internats de la por, un documental inèdit aquí, amb el qual Montse Armengou presenta el testimoni de persones que van passar la infància tancades en institucions franquistes i religioses abjectes i brutals, pel sol fet de ser fills de “rojos”, ser pobres i ser fills de mares separades o solteres. A totes les sessions es preveu que algun director, actor, productor o expert en la temàtica pròpia del film presenti la pel·lícula.
“Per no oblidar i per no caure en vells paranys, cal que la llum del cinema ressusciti i actualitzi permanentment la nostra memòria”, rebla Àngel Quintana.
Jordi Camps Linnell, publicat en el Punt Avui 17.01.2019
http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1536415-els-crims-del-feixisme-projectats.html
Full informatiu del cicle de la Filmoteca de Girona / Cinema Truffaut "ELS CRIMS DEL FRANQUISME".
http://www.cinematruffaut.com/cicle-filmoteca-els-crims-del-franquisme/
divendres, 11 de gener del 2019
LLIBRES PARLATS. Exposició: 30 anys de presentacions a la Llibreria 22
Exposició anomenada LLIBRES PARLATS. Idea i comissionat de Cristina Massanes.Recopilació a través de filmacions realitzades per Guillem Terribas a la Llibreria 22 de Girona, l'exposició mostra el pas dels anys. Els personatges, la seva evolució i la manera de veure el mon del llibre. Escriptors presentant i presentats. Editors que parlen dels seus autors. Reflexions sobre escriure i el mon del llibre. Més 200 hores de filmacions recopilades en 6 apartats. Son els anys que van del 1980 al 2010, de presentacions a la Llibreria 22 de Girona. Un document excepcional que formava part de l'Exposició LLIBRES PARLATS: 30 anys de presentacions a la 22 i que el seu recorregut per diversos indrets de Catalunya va començar a la Casa de Cultura de Girona el 4 de setembre de 2010 i fou inaugurada pel Conseller de Cultura Ferran Mascarell, l'Alcalde de Girona Carles Puigdemont i la directora de la Casa de Cultura, la malaguanyada Natàlia Molero.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)