joaquim Nadal i Farreras *
Guillem, Pere, Joan, Josep, Jordi
Dimecres passat vaig arribar a Girona amb l´esperança de menjar de pressa una verdura a l´Antiga, recordar vells temps i anar ràpidament a la Delegació del Govern per a una tarda llarga de visites. Però a l´Antiga ja no fan dinars. I ens en vam anar a dinar a un nou restaurant del carrer Mercaders, l´Anna Pagans, en Pere Solà i jo. Teníem poc temps i vam fer un dinar ràpid. Tota la tarda, a la Delegació, amb en Ramon Ceide vam anar rebent alcaldes i alcaldessses, empresaris, associacions de veïns, advocats... fins a gairebé dos quarts de vuit.
Davant del König, a la Gran-Via, vaig trobar en Francesc Francisco i la Mita (la Margarida Riuró) que anaven, com jo, a la Planeta a l´acte de presentació del llibre d´en Guillem Terribas, Demà serà un altre dia. Aventures d´un llibreter. Sota l´atenta mirada eternament juvenil, riallera i ingènua de l´editor, l´Ernest Folch, en Josep M. Fonalleras conduïa un acte ple de gent, amb una sala atapeïda, cridant un rere l´altre amics, coneguts i saludats d´en Guillem fins a vint-i-dos, per quadrar amb el nom de la llibreria. En Guillem estava emocionat de veure la quantitat de gent que reconeixia la seva simpatia, la seva dedicació, el seu caràcter obert i polifacètic, la seva vocació de llibreter multidisciplinari, la condició, anava a dir, d´agitador cultural, però potser seria més exacte dir-ne alcavot de relacions culturals. Un intermediari imparable, a qui mai no li caurà la casa al damunt, per dir-ho amb paraules planeres del seu germà Charlie. El conglomerat d´amics, socis i col·laboradors de la 22, el conjunt de complicitats generades per la presència constant d´en Guillem a peu de carrer i darrere el mostrador era molt espectacular. La Consol Ribugent va fer una sòlida intervenció de connotacions maternals i sàvies manifestacions sobre la trajectòria i la capacitat de sobreposar-se d´en Guillem. Vam intervenir-hi fins a 22. Des de l´Anna Pagans a en Modest Prats, d´en Francesc Francisco a la presència epistolar d´en Miquel Berga, de l´Imma Merino i l´Àngel Quintana a en Joan Miró i en Roger Casero, d´en Narcís Comadira a en Sergi López, d´en Carles Monguilod a en Joan Carbó. Me´n deixo molts, i ens en vam deixar. En Guillem va fer esment d´en Narcís-Jordi Aragó i el seu mestratge des de Presència, i a la sala planejava tota l´estona l´ànima de la Planeta, en Joan Ribas, assessor i soci de l´aventura «vintidosenca». Amb el rerefons de «la tribu» van desfilar èpoques i personatges, presents i absents. Fent memòria d´una nòmina llarga de persones vinculadíssimes al projecte i irremeiablement absents, com en el cas d´en Quim Masó o en Jaume Faixó, amics de sempre i actors principals del món del teatre i l´art. Un dia haurem de fer un repàs del paper dels socis de la 22 en l´activitat cultural gironina i una certa clau de relleu generacional respecte als 200 notables que uns dies abans havíem homenatjat com a impulsors privats i individuals del premi Prudenci Bertrana. Pura sociologia urbana que no hem fet i hauríem de fer per entendre´ns millor.
Vaig sortir d´estampida perquè havíem quedat amb la Calaia per anar a sopar al Celler de Can Roca, el nou Celler. Només d´arribar, en Josep Roca ens diu que estaria bé una trucada a en Pere Massana, a qui acaben de donar una estrella Michelín pel Restaurant Massana del carrer Bonastruc de Porta. La professionalitat, la qualitat, el servei, la millora constant li han valgut un reconeixement no buscat, però trobat amb ple mereixement. Des de la seva terra originària de Sant Pau d´Ordal, en Pere Massana i la seva dona han anat forjant un establiment còmode i eficaç, al centre de la ciutat, amb una carta amb productes de primera qualitat i una cuina de tradició pròpia i de casa, però portada a un punt d´elaboració que s´explica bé per ell mateix. Vam parlar i estava feliç, amb una felicitat que vam compartir amb els amics del Celler.
Glossàvem plegats amb en Joan, en Josep i en Jordi la importància de la nova estrella d´en Pere i el paper de la gastronomia gironina, ara ja tan diversificada i fa més de vint anys tan desoladora i desèrtica. Els germans Roca, seguint les petjades i l´empremta dels pares, Josep Roca i Montserrat Fontané, han acabat de fer el salt i han obert el nou Celler a l´antiga Torre. Els pares veuen feliços que els fills ja volen sols, i molt, però que cada dia tornen a casa, al niu, a esmorzar, dinar o sopar. Els pares a vegades no se´n deuen ni saber avenir que al costat de can Roca de la carretera de Taialà ja no hi tenen el restaurant dels fills, i que ja no hi ha un tràfic imparable de cuiners d´una cuina a l´altra. Els fills, feliços del nou local, lluminosíssim de dia i de nit, obert, transparent, vegetal, d´espais confortables i d´un pati arbrat, treballen, ara, sense la pressió de sentir-se comprimits per l´espai i ofereixen espais al celler per a les demostracions d´en Josep i la conservació d´un excel·lent celler, el racó d´en Jordi per a l´elaboració de les postres i la cuina ordenada i eficient, a disposició de l´enginy creatiu d´en Joan. La discreció i professionalitat de l´Encarna a la recepció i uns excel·lents equips de sala i de cuina completen un panorama nou i engrescador.
En poques hores he fet un intensiu d´emocions gironines, un concentrat de felicitat de veure la prosperitat de l´oferta de la ciutat i la seva internacionalització.
L´emoció d´en Guillem, la íntima satisfacció d´en Pere Massana i la felicitat i engrescament d´en Joan, en Josep i en Jordi han sigut per a mi també un concentrat de felicitat. He comprovat, feliç, un cop més, que hi ha un canvi d´escala i que per la 22 desfilen els personatges de la cultura i que a la nostra ciutat ja hi viatja gent de tot el món, gràcies a l´impuls de l´aeroport, i ens han posat en el mapa de les rutes gastronòmiques de llarg recorregut. Certifico amb entusiasme que hem viscut i consolidat un camí molt positiu fet i treballat amb vocació de qualitat i excel·lència.
