Demà serà un altre dia.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ramon esteban. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ramon esteban. Mostrar tots els missatges

diumenge, 17 de juliol del 2016

Crit d'alerta per a la llibertat d'expressió

Es consolida la Fira del Llibre Prohibit de Llagostera, que ahir al vespre va celebrar la seva tercera edició.

La llibertat d'expressió està perdent terreny, no només a països sota règims totalitaris sinó també aquí. La presidenta del PEN català (associació internacional d'escriptors), Carme Arenas, ho va remarcar ahir a la tarda en la seva intervenció de la inauguració de la III Fira del Llibre Prohibit de Llagostera, una iniciativa que, amb tan sols dos anys d'experiència, ja es pot considerar consolidada si tenim en compte l'envergadura i qualitat del programa, així com la seva repercussió.
Guillem Terribas, Jaume Figueras, Rafel Nadal, Cesk Freixas,
Vicenç Villatoro, Marc Romera, Josep M. Fonalleras i Isabel Clara-Simó.
Arenas es referia principalment a l'anomenada llei mordassaestatal que limita el dret a la informació, però hi ha atacs a la llibertat d'expressió menys evidents però igualment efectius. El cantant i poeta Cesk Freixas explicaria més tard –en una tertúlia amb altres escriptors– que existeix (i ell n'ha estat víctima) un filtre que apliquen firmes comercials, mitjans de comunicació i institucions, en forma d'anul·lació de concerts, de negativa a deixar un espai per presentar un llibre o fer emmudir les cançons a la ràdio per raons polítiques. Arenas ho havia resumit molt bé: “Tenim la falsa impressió –va dir– que estem en un món on pots dir el que vols, cosa que no s'adiu amb la realitat; hem d'estar alerta, els drets s'han d'anar reconquerint.” La fira llagosterenca és una eina per aquest objectiu, va assenyalar.
Exposició
A la mateixa plaça Catalunya on s'havien fet els discursos inaugurals i es podien visitar les parades de llibres, hi havia una exposició, formada per uns plafons, en què es mostraven, a tall d'exemple, deu obres literàries que han patit censura en algun lloc o altre i en èpoques –en alguns casos– no gaire llunyanes, generalment perquè inclouen sexe explícit i llenguatge “poc apropiat”: des de La colmena, de Camilo José Cela (i això que el premi Nobel gallec havia treballat de censor) a El carrer de les camèlies, de Mercè Rodoreda, passant per altres obres com Alícia en el país de les meravelles, de Lewis Carroll o el best sellerd'Henry Miller Tròpic de càncer. Al final del recorregut, el visitant podia llegir una declaració d'intencions dels organitzadors: “Nosaltres defensem la llibertat de llegir i triar el que llegim, però mai la fórmula per la qual algú creu que pot impedir la lectura d'un llibre a una altra persona només basant-se en la seva opinió”. Organitzada pel col·lectiu Can Toni de les Eugues, amb el suport de l'Ajuntament i moltes altres institucions i empreses, la fira va incloure onze propostes, a banda del mercat de llibres pròpiament dit. En una d'elles (una tertúlia al Swing Cafè) es van reunir els escriptors i periodistes Rafel Nadal, Josep Maria Fonalleras, Jaume Figueras, Vicenç Villatoro, Isabel-Clara Simó, Cesk Freixas i Marc Romera, presentats pel llibreter Guillem Terribas, per comentar situacions que havien viscut vinculades a la llibertat d'expressió, principalment l'acció de la censura.

Ramon Esteban, publicat en El Punt-Avui 1706.2016.
Fotos: Ramon Esteban. 

dilluns, 6 de juny del 2016

Premi literari de Sant Narcís recorda a Miquel Pairolí

La cerimònia de lliurament del premi literari, celebrada ahir, va incloure unes lectures d'homenatge a l'escriptor.

Miquel Pairolí  (1955 · 2011)
L'onzena edició del certamen literari del barri gironí de Sant Narcís es va afegir als homenatges a Miquel Pairolí que s'estan organitzant a les comarques de Girona, i es va dedicar al malaguanyat escriptor i cronista la cerimònia del lliurament dels premis, celebrada ahir a la sala d'actes del centre cívic veïnal. “És un homenatge i una reivindicació de la seva obra, segurament menys coneguda del que es mereix”, va resumir el coordinador dels premis, Lluís Gil, que va recordar el lligam de Pairolí amb els premis (en va ser jurat) i amb el club de lectura del barri, al qual va assistir per comentar alguna de les seves obres.
L'homenatge reivindicació va consistir en la lectura de fragments d'algunes de les seves obres, sota el títol genèric de No ha estat un somni, no, que precisament és el títol del text que va escollir el primer rapsode, Quim Curbet, després que l'escriptor i periodista Lluís Freixas fes una semblança de l'autor i la seva obra. Rere Curbet van llegir Guillem Terribas (Paisatge amb flames), Núria Martí Constans (Cera), Àngel Madrià (Octubre), Manel Mesquita (l'article publicat a El Punt 11-S), Fina Pairolí, germana de l'escriptor (Paisatge amb flames), Josep Pastells (L'enigma), Xevi Planas (Octubre), Oriol Ponsatí-Murlà (El convit), Carme Renedo (Octubre), Rosa Font (un poema seu inèdit, La rebel·lió de l'art, inspirat en Octubre) i Joan Ventura (un article de la secció L'escairedel diari El Punt). Precisament Ventura va anunciar que s'està preparant l'edició d'un recull d'aquests escrits.
A l'acte, al qual van assistir una cinquantena de persones, hi van ser també presents el regidor de Cultura de Girona, Carles Ribas, i el director dels serveis territorials de Cultura a Girona, Francesc Ten.

Premi per a un recull de relats

Jordi Masó, recollint el Premi. Foto: Quim Puig
L'escriptor Jordi Masó, conegut per la seva faceta de músic, ha estat el guanyador dels premis literaris de Sant Narcís, amb Obra pòstuma, un recull de relats que té de fil conductor la mort i el desig humà de transcendir. “És una obra brillant”, va concloure el portaveu del jurat, l'escriptor i periodista Josep Pastells, a l'hora de justificar la decisió, presa per unanimitat. Masó (Granollers, 1967) ha estat guanyador d'altres certàmens literaris. L'obra finalista ha estat Menú degustació, de David Valle, de Maçanet de la Selva. A aquesta edició dels premis s'hi havien presentat 26 originals. Aquesta xifra suposa un important repunt, després que l'any passat la participació va ser mínima, va remarcar el coordinador del certamen, Lluís Gil.
Ramon Esteban, publicat en el Punt Avui 06.06.2016