La quarta edició dels premis Diari de Girona ja té els seus guardonats

La Fundació gironina Astrid 21, el Club Natació Banyoles, el Cinema Truffaut, l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI), el Grup Peralada i Salomó Marquès són els guanyadors de 2025 

Imatge dels guanyadors de l'any passat

 La Fundació Astrid 21, el Club Natació Banyoles, el Cinema Truffaut, l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) i el Grup Peralada conformen el palmarès de la quarta edició dels premis DdG organitzats per Diari de Girona i Prensa Ibérica que es lliuraran en el decurs d’una gala el pròxim dia 18 de novembre, a les 7 de la tarda, a l’Auditori de Girona. A més, es concedirà el Premi d’Honor que aquest any recau en la figura del pedagog gironí, Salomó Marquès. La sala Montsalvatge de l’Auditori serà el marc de l’acte de lliurament dels guardons que reunirà a representants del món social, econòmic, polític i cultural de la demarcació de Girona. Aquests guardons busquen premiar l’esforç i el compromís gironí i la prova d’aquest esperit són les persones i entitats que s’han fet mereixedor d’aquest reconeixement.

 Premi Cultura

 Aquest any 2025, el Cinema Truffaut de Girona celebrarà els seus 25 anys. El Cinema Truffaut ha estat distingit amb el Premi Cultura en reconeixement a la seva contribució excepcional a la vida cultural de Girona i al foment del cinema com a expressió artística de qualitat.

 Aquest cinema s’ha consolidat com un referent del cinema d’autor, oferint pel·lícules en versió original i subtitulada que apropen al públic una programació diversa, exigent i de gran valor cultural. La seva tasca no només permet gaudir del setè art, sinó que també fomenta la sensibilització i l’apreciació del cinema com a manifestació artística i cultural.

Premi d’Honor

 Salomó Marquès i Sureda ha estat guardonat amb el Premi d’Honor en reconeixement a una trajectòria acadèmica i humana dedicada plenament a l’educació, a la recerca històrica i a la defensa dels valors pedagògics i socials que han marcat la seva vida professional. La seva trajectòria marcada per la coherència, la dedicació i la passió per l’educació, Salomó Marquès ha estat mereixedor del Premi d’Honor, com a reconeixement a tota una vida dedicada a preservar la memòria pedagògica, promoure el pensament crític i defensar els valors que dignifiquen la tasca docent.

 Nascut a L’Escala el 1942 és autor també de nombroses publicacions i llibres tractant temàtiques com la pedagogia o la història. Com a docent, la seva trajectòria ha estat estretament lligada a la Universitat de Girona on ha exercit com a Catedràtic d’Història de l’Educació. Està jubilat i és professor emèrit de la UdG.

Diari de Girona 04.11.2025

Més premiats https://l1nq.com/cEPTM

El Cinema Truffaut de Girona commemora els 25 anys d’història

Imatge de la Rod de Premsa, Quim Ayats, Guillem Terribas, Carles Ribas. Foto: Ajuntament de Girona

L’acte central de la celebració es farà el 18 de novembre al teatre Municipal i comptarà amb la preestrena del film “Nouvelle Vague”, de Richard Linklater.

Aquest 17 de novembre farà 25 anys que el Cinema Truffaut de Girona va obrir les portes per primera vegada. Un quart de segle d'història que el Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona, que s'encarrega de la gestió de l'equipament, ha volgut celebrar amb una sèrie d'actes i activitats especials.

 Així ho han explicat el tinent d'alcaldia i regidor de Cultura, Quim Ayats Bartrina, i el president del Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona, Guillem Terribas Roca, en la presentació que s'ha fet avui a El Modern. Centre Audiovisual i Digital.

 "Vull felicitar al Truffaut per aquests 25 anys en que han esdevingut una peça clau de la vida cultural de la ciutat. El Truffaut és una porta oberta a la pluralitat, a la sensibilitat i al pensament crític; una porta que fa de Girona una ciutat més oberta, més reflexiva i més connectada amb el món", ha destacat el tinent d'alcaldia i regidor de Cultura de l'Ajuntament de Girona, Quim Ayats Bartrina. L'acte central de la celebració es farà el dia 18 de novembre a les 18.30 h al Teatre Municipal de Girona i comptarà amb la preestrena del film Nouvelle Vague, de Richard Linklater. La nova pel·lícula francesa del cineasta nord-americà aprofita la narració del rodatge de la pel·lícula À bout de souffle (1960), de Jean-Luc Godard, per fer un emotiu homenatge al moviment cinematogràfic que va transformar el cinema europeu durant els anys 50 i 60.

Abans de Nouvelle Vague, es projectarà un vídeo on apareixen els personatges més destacats que han visitat el Truffaut al llarg d'aquests 25 anys. A més, a totes les persones assistents se'ls regalarà una bossa commemorativa i el llibre-anuari 2024 amb totes les pel·lícules i fulls de sala que s'han projectat durant el 2024.

 D'altra banda, i amb motiu d'aquest aniversari, el cicle de tardor de la Filmoteca s'ha dedicat a François Truffaut, el cineasta francès que dona nom a la sala de cinema. 

Un quart de segle d'història

La història del Cinema Truffaut va començar l'any 2000 quan, després del tancament del Cinema Modern i de l'adquisició de l'edifici per part de l'Ajuntament de Girona, el Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona va guanyar el concurs per a la gestió del nou Cinema Truffaut. Un cinema que l'any 2001 va passar a formar part de la xarxa més important del cinema europeu, Europa Cinemas, i va esdevenir seu oficial de la Filmoteca de Catalunya a Girona.

 El Truffaut també va ser un dels cinemes fundadors de la xarxa PROMIO, que agrupa les principals sales d'exhibició independent de l'Estat, i també forma part de CICAE, una altra xarxa europea de cinemes d'art i assaig.

Amb la reforma integral de l'edifici del Modern, el Cinema Truffaut es va traslladar durant dos anys en una sala dels desapareguts cinemes Albéniz Plaça, fins l'any 2021, quan van retornar a la seva seu original. Des de llavors, el Truffaut disposa de dues sales, s'ha convertit en la seu de la programació cinematogràfica del festival Temporada Alta i retransmet en directe tota la programació operística de la Metropolitan Opera de Nova York (MET).

En aquests 25 anys, el Cinema Truffaut s'ha convertit en espai de referència per a l'estrena i la visibilització de pel·lícules amb caràcter marcat de cinema d'autor, independents i amb especial atenció a propostes europees. L'aposta per la versió original l'ha convertit en l'únic cinema de programació regular de Catalunya, fora de la província de Barcelona, que projecta tots els seus films amb subtítols, respectant la llengua pròpia de cada obra. A més, ha rebut diversos premis, entre els quals destaca el Premi Sant Jordi de cinematografia i recentment ha estat guardonat amb el premi honorífic del Festival de Cinema de Begur-Costa Brava.

Notícies de l'Ajuntament de Girona
 https://web.girona.cat/noticies?id=14096761&fbclid=IwY

Fires Sant Narcís 2025 / Girona

Sis clips, de sis minuts de sis dies de Fires de Girona 2025. Recopilació, filmació i realització de guillem Terribas Roca. 05.1.2025

Full de Sala del Cinema Truffaut, de la pel·lícula SIEMPRE ES INVIERNO de David Trueba.

   SIEMPRE ES INVIERNO 

   País: Espanya, 2025

Direcció: David Trueba

Guió: David Trueba

Intèrprets: David Verdaguer, Amaia Salamanca, Isabelle Renauld, Jon Arias, Carla Nieto

Gènere: Comèdia, romàntic

Durada: 117 min

Idioma: Castellà, angles i francès

Subtítols: Castellà

“Sin amor, siempre es invierno”

Quan David Trueba va venir a Girona per rodar l’adaptació de la novel·la que va escriure Javier Cercas “Soldados de Salamina”, feia poc que havia sortir a la venda una seva novel·la, editada per Anagrama, titulada Cuatro amigos que va tenir molt bona acceptació pel públic en general. La novel·la, es molt divertida i molt ben escrita la història de quatre amics que organitzen una comiat de solter (mateix tema de la pel·lícula Resacon en las Vegas de Tood Philips del 2009, però amb set anys de diferència) i la escapada acaba essent una gran gamberrada plena de sorpreses. En aquell moment li vaig comentar a en David Trueba el perquè no portava al cinema aquella història tant divertida. La seva resposta va ser “quan faig d’escriptor escric històries per ser editades en un llibre. Quan faig de guionista i director, escrit històries per ser portades a la pantalla.

 David Trueba ha hagut de fer, sortosament, la mateixa rectificació que va fer en el seu moment l’actor Sean Connery que (sortosament) després d’haver dit que no tornaria a fer mai més el paper de James Boond, hi va tornar al cap d’uns anys amb una nova pel·lícula amb un títol amb molta ironia “No digas nunca Jamas, dirigida per Irvin Kershner l’any 1983.

 David Trueba ha adaptat la seva novel·la Blitz, editada també per Anagrama l’any 2015, molt recomanada la seva lectura si es que encara no ho heu fet. Amb la seva adaptació cinematogràfica Trueba hi ha fet alguns canvis. Per exemple, la novel·la es diu Blitz, que en alemany vol dix flaix, llampec i està situada a Munich, en canvi la pel·lícula està situada a Bèlgica, parlen francès i deu anys després de la publicació de la novel·la li va millor el títol de “siempre es invierno”. Una altra diferència, es que la novel·la el tractament del protagonista, Miguel (David Verdaguer) , està més accentuat que el de la protagonista Olga

 ( Isabelle Renauld ). En canvi Trueba, a la pel·lícula ressalta més el personatge d’Olga. 

La pel·lícula es una tragicomèdia, una història de desamor i d’amor. De situacions complicades i de solitud. Es una història romàntica, irònica i que la segueixes amb un somriure. Trueba s’agafa el seu temps, no té presa, vol que l’espectador es vagi integrant en aquesta història d’un jove arquitecte paisatgista  que se’n va a Bèlgica a un congres internacional que es podria anomenar “Jardins de la vida” a presentar el seu projecta amb una maqueta, (que serà tant protagonista com el mateix Verdaguer) acompanyat de la seva xicota Marta . La història comença en un bar. Miguel ( extraordinari David Verdaguer) està a la barra demanat la consumició. Ella, la seva xicota la Marta, està asseguda en una taula amb el mòbil a la mà. Ell rep un missatge enviat per la Marta... però el missatge, per error, no anava dirigit a ell... i aquí comença la “tragèdia” i les complicacions per en Miguel i a partir d’aquest error la vida se li escapa i tot li surt malament.  

Amb aquest plantament, Trueba aconsegueix crear una atmosfera i una curiositat per un tipus de vida. La manera de viure-la i sentir-la, a partir del coneixement de l’altra protagonista de la història, l’Olga, una dona madura que es una de les responsables del congrés. Una dona amb experiència que ja ve de tornada i ell, en Miguel, un jove que es vol menjar el mon i el mon se’l menja a ell. Que s’adona que la vida no sempre es com un voldria que fos. I que un s’ha de deixar anar, sense perjudicis. 

Siempre es invierno, també es un cant a la dona madura, fet que Trueba ja ha tractat altres vegades. I aquesta dona madura està magistralment interpretada per l’actriu francesa Isabelle Renauld, que fa anys que Trueba l’havia conegut i amb aquesta pel·lícula finalment l’ha pogut tenir de protagonista.

De fet aquesta pel·lícula surt, agafa forma, després de l’inici d’una amistat entre el director David Trueba, el productor Edmon Roch i l’actor David Verdaguer, que es van entendre molt bé, durant el rodatge d’ El saben aquell , que han repetit. I això, aquesta bona relació es nota en la resolució final de la pel·lícula.

David Trueba, per donar més credibilitat a la història, ha volgut conservar les diferents veus, idiomes, de la trama. Per tant es parla angles, francès i castellà. 

 Guillem Terribas Roca col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona.

Tràiler  https://youtu.be/1m8Z9gBB8Yw?si=KJdrhdzJjWJ-tZlU