divendres, 7 de novembre del 2025
Full de Sala del Cinema Truffaut, de la pel·lícula SIEMPRE ES INVIERNO de David Trueba.
País: Espanya, 2025
Direcció: David Trueba
Guió: David Trueba
Intèrprets: David Verdaguer, Amaia Salamanca, Isabelle Renauld, Jon Arias, Carla Nieto
Gènere: Comèdia, romàntic
Durada: 117 min
Idioma: Castellà, angles i francès
Subtítols: Castellà
“Sin amor, siempre es invierno”
Quan David Trueba va venir a Girona per rodar l’adaptació de la novel·la que va escriure Javier Cercas “Soldados de Salamina”, feia poc que havia sortir a la venda una seva novel·la, editada per Anagrama, titulada Cuatro amigos que va tenir molt bona acceptació pel públic en general. La novel·la, es molt divertida i molt ben escrita la història de quatre amics que organitzen una comiat de solter (mateix tema de la pel·lícula Resacon en las Vegas de Tood Philips del 2009, però amb set anys de diferència) i la escapada acaba essent una gran gamberrada plena de sorpreses. En aquell moment li vaig comentar a en David Trueba el perquè no portava al cinema aquella història tant divertida. La seva resposta va ser “quan faig d’escriptor escric històries per ser editades en un llibre. Quan faig de guionista i director, escrit històries per ser portades a la pantalla.
David Trueba ha hagut de fer, sortosament, la mateixa rectificació que va fer en el seu moment l’actor Sean Connery que (sortosament) després d’haver dit que no tornaria a fer mai més el paper de James Boond, hi va tornar al cap d’uns anys amb una nova pel·lícula amb un títol amb molta ironia “No digas nunca Jamas, dirigida per Irvin Kershner l’any 1983.
David Trueba ha adaptat la seva novel·la Blitz, editada també per Anagrama l’any 2015, molt recomanada la seva lectura si es que encara no ho heu fet. Amb la seva adaptació cinematogràfica Trueba hi ha fet alguns canvis. Per exemple, la novel·la es diu Blitz, que en alemany vol dix flaix, llampec i està situada a Munich, en canvi la pel·lícula està situada a Bèlgica, parlen francès i deu anys després de la publicació de la novel·la li va millor el títol de “siempre es invierno”. Una altra diferència, es que la novel·la el tractament del protagonista, Miguel (David Verdaguer) , està més accentuat que el de la protagonista Olga
( Isabelle Renauld ). En canvi Trueba, a la pel·lícula ressalta més el personatge d’Olga.
La pel·lícula es una tragicomèdia, una història de desamor i d’amor. De situacions complicades i de solitud. Es una història romàntica, irònica i que la segueixes amb un somriure. Trueba s’agafa el seu temps, no té presa, vol que l’espectador es vagi integrant en aquesta història d’un jove arquitecte urbanístic que se’n va a Bèlgica a un congres internacional que es podria anomenar “Jardins de la vida” a presentar el seu projecta amb una maqueta, (que serà tant protagonista com el mateix Verdaguer) acompanyat de la seva xicota Marta .
La història comença en un bar. Miguel ( extraordinari David Verdaguer) està a la barra demanat la consumició. Ella, la seva xicota la Marta, està asseguda en una taula amb el mòbil a la mà. Ell rep un missatge enviat per la Marta... però el missatge, per error, no anava dirigit a ell... i aquí comença la “tragèdia” i les complicacions per en Miguel i a partir d’aquest error la vida se li escapa i tot li surt malament.
Amb aquest plantament, Trueba aconsegueix crear una atmosfera i una curiositat per un tipus de vida. La manera de viure-la i sentir-la, a partir del coneixement de l’altra protagonista de la història, l’Olga, una dona madura que es una de les responsables del congrés. Una dona amb experiència que ja ve de tornada i ell, en Miguel, un jove que es vol menjar el mon i el mon se’l menja a ell. Que s’adona que la vida no sempre es com un voldria que fos. I que un s’ha de deixar anar, sense perjudicis.
Siempre es invierno, també es un cant a la dona madura, fet que Trueba ja ha tractat altres vegades. I aquesta dona madura està magistralment interpretada per l’actriu francesa Isabelle Renauld, que fa anys que Trueba l’havia conegut i amb aquesta pel·lícula finalment l’ha pogut tenir de protagonista.
De fet aquesta pel·lícula surt, agafa forma, després de l’inici d’una amistat entre el director David Trueba, el productor Edmon Roch i l’actor David Verdaguer, que es van entendre molt bé, durant el rodatge d’ El saben aquell , que han repetit. I això, aquesta bona relació es nota en la resolució final de la pel·lícula.
David Trueba, per donar més credibilitat a la història, ha volgut conservar les diferents veus, idiomes, de la trama. Per tant es parla angles, francès i castellà.
Guillem Terribas Roca col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona.
Tràiler https://youtu.be/1m8Z9gBB8Yw?si=KJdrhdzJjWJ-tZlU
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)