Memòria de Just Manuel Casero

Casero i Nadal, amb la candidatura del PSC a Girona el 1979 A. GIRONA-CRDI.

Tal dia com avui de fa 44 anys, el 1981, moria a Girona Just Manuel Casero Madrid. Tenia 34 anys i la seva mort va impactar la Girona social, cultural i política perquè en pocs anys havia destacat en aquests àmbits amb la seva manera d’actuar. En el moment de la seva mort era regidor de l’Ajuntament de Girona, diputat provincial i president del Consell Municipal de Sarrià de Ter. Nascut a Rossio au Sul do Tejo (Portugal), el 1946, havia arribat amb quatre anys a Figueres, i, tot i la seva procedència molt humil i les grans dificultats econòmiques de la família, va poder estudiar, i el seu pas pel seminari de Girona li va deixar un gran pòsit cultural, ja que va tenir professors com Modest Prats. Després va ser molt actiu en el món dels mitjans de comunicació figuerencs, entre els quals Ràdio Popular de Figueres, on va conèixer Jaume Guillamet i Jordi Vallmajó, i la que seria la seva dona, Maria Mercè Gumbau, amb qui va tenir dos fills, Bernat i Roger. Ara tindria 78 anys. També tal dia com avui, però de 1948, va néixer Joaquim Nadal i Farreras a Girona, o sigui que el primer alcalde democràtic de la ciutat després de la dictadura fa avui 77 anys. Casero i Nadal, de procedències molts diferents, formen part de la memòria ciutadana perquè els va unir la política i van anar de bracet a la llista que va presentar el PSC a les primers eleccions democràtiques de 1979. Nadal, independent, encapçalava la candidatura. Casero, militant de temps del PSC Congrés, anava de número 3.

Nadal ha fet una gran carrera política. Alcalde fins al 2002, sumant majories absolutes una darrere l’altra, va ser diputat al Parlament des del 1983, candidat a la presidència de la Generalitat i home fort dels governs Maragall i Montilla com a conseller de Territori i Obres Públiques i també ocasionalment de la Presidència i portaveu del govern. I d’octubre del 2022 a agost del 2024, conseller de Recerca i Universitats. Just Manuel Casero va morir jove. Un maleït càncer se’l va emportar, però en poc temps va revolucionar el Santa Caterina i el Psiquiàtric des de la Diputació. Segur que hauria fet molta més feina. Però en va deixar de feta. A la política; escrivint Girona grisa i negra, amb Narcís-Jordi Aragó, Jaume Guillamet i Pius Pujades; amb les reflexions a Presència, i essent un dels fundadors de Punt Diari. El Punt va tenir molts pares, però en destaquen en Pius i en Just, que va ser el primer gerent fins que pocs mesos després ho va deixar per ser regidor. Però no va deixar el diari. Escrivia el Quiosc, un model per a tots els que després hem tingut columna. En Quim Curbet va publicar una recopilació del seus Quiosc. I el 1999 Jaume Guillamet va deixar constància a Memòria de Just de tota la feina i de la manera com va encarar la vida. La Llibreria 22 va posar el seu nom al premi literari que atorga anualment. I el 2008 es va publicar Una eterna claredat, una selecció dels poemes que havia escrit.

Aquest diari deu molt a Just Manuel Casero i a tots els fundadors d’El Punt i els comptepartíceps de l’Avui, que d’aquí a quinze mesos farà cinquanta anys. I és oportú i necessari que es recordi tanta gent que hi va posar el seu granet de sorra. Per això toca fer memòria de Just.

Jordi Grau, a Mirades, publicat en el PuntAvui 31.01.2025

https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/2501358-memoria-de-just-manuel-casero.html