Les entranyes d’un actor
Ens trobem
davant d’un actor que durant 96 minuts reflexiona, pensa, parla, ens explica la
seva vida, els moments que han merescut quedar-se a la seva memòria.
El productor i
documentalista angles Joe Stephenson, d’una manera magistral, sense fer
floritures i sense que pugui distreure a l’espectador, posa la càmera davant de
l’actor, del gran actor Ian Mackellen i l’escolta. L’escoltem. I no deixaríem
d’escoltar-lo.
Stephenson, sap captar i mirar a l’actor. El sap escoltar i sap mostrar-nos els
moments més interessant de la llarga conversa, com per exemple quan l’actor ens
explica la mort de la seva mare quan ell tenia dotze anys, de càncer de mama.
Quan els quaranta anys, amb la tràgica epidèmia del SIDA, surt de “l’armari” i
proclama, defensa i es manifesta a favor del moviment Gay. MacKellen ens
explica, sense ressentiment però amb convincent, la seva intimitat sexual, el
no donar-hi importància a la seva sexualitat, fins que s’adona de que es
perseguida i maltractada.
Ens parla dels seus inicis teatrals, els seus
estudis, els seus companys i companyes de professió, els seus grans moments, la
seva paciència i el saber esperar, el saber aprendre. Els seus ídols, els seus
referents, les seves lectures... les ganes de viure i de compartir. Els errors
d’adolescència, els moments de penúria i del mal viure. Mentre ens explica
totes aquestes coses i més, el realitzador d’una manera discreta i sense tallar
el discurs de l’actor, ens va mostrant imatges de l‘actor, de jove, de no tant
jove, les seves relacions, amics... els assagis i representacions teatrals, les
seves manifestacions. Cartells de teatre, cròniques periodístiques, crítiques
teatrals...
Les històries es
van succeint, sense presa, amb tranquil·litat, sense agressivitat i sense
rancor. No parla malament de ningú, no cal. La intensitat de la seva mirada,
les pauses, els silencis. Assegut en una butaca entapissada de color vermell, amb una americana de color entre
gris i blau fosc amb espiga, camisa blava i corbata amb ratlles de color blanc
càlid i un blau molt clar, pantalons verds... el moviment de les mans, algunes
vegades recolzant el cap en una d’elles, pensant, recordant... amb una mirada
neta, amb ulls blaus que miren a la càmera, que ens mira a nosaltres,
espectadors bocabadats de les històries, intimitats, relats, amistats que ens
està explicant. Imatges de les seves pel·lícules, de les seves obres de teatre,
sempre Shakespeare, com a bon actor angles. Imatges amb la Judi Dench, Albert
Finny, Laurence Oliver, Maggie Smith, Derec Jacobi,... També parla amb cert
agraïment de les seves aparicions en pel·lícules tant espectaculars i
taquilleres com d’El Senyor dels Anells i El Hòbbit interpretant el personatge de Gàndalf. Explicant
anècdotes de ser un conegut actor de culta per un públic selecte, a ser un
actor popular, admirat i perseguit pel gran públic.
Cap a la part final, podem veure les seves trobades en escoles, explicant i comentant
fragments d’obres de teatre i fragments de la seva vida artística, es el moment que recorda i ens diu que la seva
germana i el seu marit eren mestres; el seu pare era predicador. D’aquí la generositat de compartir la seva experiència,
tant humana com artística.
També li podem
veure la seva part coqueta i d’ego. Cap el final de l’entrevista, li pregunten:
En que penses més?. Ell s’ho pensa, es passa la mà pels cabells i la cara i
respon: amb la mort. I llavors explica com li agradaria que fos el seu
enterrament.
Es una delícia
escoltar a MacKellen. Es admirable veure com sense fer pràcticament res, ens
dona molt, ens te enganxats mirant-lo i escoltant-lo amb curiositat i
entusiasme entranyable,
Guillem Terribas
Roca. Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona.
Mackellen: Playning the Part (GB 2017) 96 minuts.
Director: Joe Stephenson
*Temporada Alta / Cinema Truffaut
15.12.2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada