Mor el gironí Jaume Genover, recopilador d'un gran arxiu del cinema a l'Estat espanyol

Va firmar articles i crítiques a les revistes «Fotogramas» i «Dirigido por», i va escriure llibres sobre el setè art.

La matinada de dijous va morir el gironí Jaume Genover, crític i expert en cinema que es va donar a conèixer per les seves col·laboracions a revistes especialitzades com Fotogramas i Dirigido por, i que va recopilar un dels grans arxius del cinema a l'Estat espanyol.
El funeral per Genover tindrà lloc avui a les 17 hores al tanatori de Girona. Un dels seus germans, Pim Genover, va explicar ahir al Diari de Girona que la seva tasca «enciclopedista» de recopilació documental sobre el cinema va merèixer un reconeixement unànime del sector per la seva «rigorositat».
«Gràcies a la feina de formigueta de Jaume Genover, que no es cansava de contrastar totes les dades, es van poder corregir nombrosos errors», assegura el germà.
Jaume Genover va firmar l'any 1996, conjuntament amb Carlos Aguilar, el llibre publicat per Alianza Editorial Las estrellas de nuestro cine: 500 biofilmografias de intèrpretes españoles.
Genover va començar estudis de Dret i de Filosofia i Lletres, que compaginava amb una feina amb el treball a la Col·lecció Cinematogràfica Catalana, de Miquel Porter i Moix, camí que finalment va resultar el principal a la seva vida.
Nascut l'any 1950, Genover va viure a Barcelona, es va casar i va viure a Salt, i es va separar i finalment va establir la residència a s'Agaró.
El llibreter i expert en cinema Guillem Terribas ha explicat que el passat 22 de gener, Jaume Genover va assistir a la presentació a la Llibreria 22 de Girona del darrer llibre del seu amic Narcís Comadira, moment al qual correspon la foto aquí reproduïda.
La família conserva l'arxiu manual de fitxes del cinema que va elaborar Jaume Genover. La intenció que un expert estudiï si té valor per preservar-lo.
Daniel Bonaventura, publicat en El Diari de Girona

Jaume Genover era un solitari i amic dels seus amics. D'entrada semblaria una contradicció, però a ell,  ja li agradava donar aquesta imatge contradictoria. Es el primer crític de cinema que vaig conèixer (i he admirat) , que vivia i treballava en revistes especialitzades de cinema. Sobretot a Fotogramas. 
Era murri i cap vaig i molt irònic. Sempre es feia el dur. Despreciaba i estimava amb bogeria el cinema. En sabia molt, molt. Era un arxiu vivent. No es podia fer cap enciclopedia o història del cinema sense la seva col·laboració. Tenia un arxiu de cinema molt complert  que anava renovant i posant-lo al dia continuament. També un arxiu fotogràfic extraordinari. 
Ell ho negava, però veia molt de cinema i estava al dia. També llegia. llegia molt. 
Venia a la 22 molt de tard en tard. Quan necessitava lectura. Com a bon lector, comprava llibres de butxaca. També venia quan alguns dels seus amics presentaven llibres: Marcos Ordoñez o Narcís Comadira.
La darrera vegada que el vaig veure, saludar, parlar i sopar, va ser el dia 22 de gener a la 22, durant la presentació del darrer llibre de poemes de Narcís Comadira "Manera Negra". La foto que il·lustra aquesta notícia està extreta d'una filmació d'aquest dia. 
Estava bé, dintre de lo que per ell era estar bé.   Estaba preparat per marxar d'aquest mon. Me fa que no li ha fet cap recança. Ja havia viscut tot el cinema que havia de viure.
Guillem Terribas.

* Enviat un "wapsap" a Jaume Figueras notificant-li la mort de Jaume Genover, en Figueras m'ha contestat: "Molt trist! Ens coneixiem de fa mil anys a Fotogramas i sempre era molt seriós..."
i la Elisenda Nadal, ex-directora de Fotogramas, em contesta: "El teu wapsap m'ha deixat molt, molt trista. Era una persona maquíssima.