SEX, MARAQUES I CHIHUAHUES, en el Cinema Truffaut

Glamour cinc estrelles.

Quan la televisió era en blanc i negra i havia d'anar a casa dels veïns a mirar-la, vaig veure per primera vegada a Xavier Cugat que hi sortia acompanyat per una esplèndida, jove i "generosa" cantant anomenada Abbe Lane. Parlaven de Cugat com, un afortunat emigrant que va deixar Espanya, de fet Girona (això no ho deien), per anar a fer les amèriques i va triomfar musicalment; que tenia una orquestra molt famosa i que s'havia casat moltes vegades, cosa que el feia molt més envejable en aquella època que aquí entre nosaltres, el matrimoni era per tota vida i poca broma en voler deixar-ho. Aquell home grassonet, amb un barret que li anava petit, un bigoti 

bastant ridícul, un gran somriure i amb una mena de gosset entre les mans, que anys més tard vaig saber que se'n deien "chihiahues", era un triomfador que apart de tenir les dones que volia, era amic de Frank Sinatra, de presidents dels Estats Units, de Dean Martin, de la Lana Turner i de molta, molta gent que tenien el "glamour" més glamorós del univers. També recordo que van actuar a la "tele" en un programa de varietats, ell amb dirigint una orquestra i l'Abbe Lane cantant. Aquest esdeveniment em va fer tenir un cert interès per aquest personatge que amb els temps vaig saber moltes més coses sorprenents i que els darrers anys va viure del "cuento" que es el que nosaltres en diem de personatges que viuen  de gorra i del temps passat. Vivia el Ritz de Barcelona i de tant en tant sortia en algun programa de televisió explicant aventures i intentant descobrir noves cantants, com per exemple una noieta de Lloret de Mar que li va posar el nom artístic (una mania com un altre que tenia)  de Nina. La gran Nina. Tota aquesta part de la seva vida, em va fer tocar de peus a terra i veure que en Cugat era més un bluff, un invent d'ell mateix que no pas allò tant glamorós que m'havia explicat una anys enrere la televisió.  Amb tot i això, el dia que va presentar el seu llibre Yo Cugat, a la Fontana d'Or de Girona, el seu editor Enric Sabater (el que havia estat secretari Salvador Dali ) em va demanar que anés a vendre llibres, vaig aprofitar per saludar-lo i que em signes el llibre. El dia de l'enterrament, que es va oficiar a l'església de Carme de Girona, molt a prop de la casa que  un primer de gener de 1.900 havia nascut Cugat, hi vaig anar. No hi havia gaire gent. D'autoritats, només l'Alcalde Nadal i del mon de l'espectacle, la popular Mary Santpere.
A diferència de Salvador Dalí que va morir rodejat de personalitats i autoritats que es barallaven per poder administrar el seu llegat, Cugat, un català, un Gironí que a Amèrica era més famós que Dalí i que havia venut més de vint milions de discos, no va tenir ningú al seu costat, degut a que només tenia deutes.

Tot això he estat pensant, recordant i evocant mentre veia el magnífic treball que han fet Diego Mas Trelles i Albert Soler, en la recuperació de les imatges, les cançons, entrevistes i recorregut per la vida de Xavier Cugat, que a mida que el vas veient vas quedant meravellat del que havia arribat a fer aquest vailet que en dotze anys tocava el violí pels cafès i restaurants de Nova York, poder menjar. Va estar i col·laborar amb Rodolfo Valentino, amb Charles Chaplin. Va contractar a Frank Sinatra a la seva orquestra per 25 dòlars i va donar a conèixer a la parella artística Jerry Lewis i Dean Martin. Va ser contractar pràcticament en tots els Casinos de Las Vegas per gent de la Mafia que es la que controla, segons ens diu el propi Cugat, tots els Casinos. I les dones, es va casar amb sis dones formant parella sentimental i professional, totes van ser cantants de la seva orquestra. I totes tenien divuit anys.

He recuperat l'admiració per aquest personatge que ara fa 26 anys que es va morir i que  en aquets documental, el que pretén ( i ho aconsegueix) es fer reviure la figura , recuperar-la  i tenir un  reconeixement a la memòria d'aquest extraordinari personatge Gironí.

Hi ha coses que et sorprenent del film. El Cugat sempre anava de "latino", tant amb les expressions com amb el tipus de música. Poques vegades d'espanyol. Més de la meitat de la seva vida va parlar en castellà i en anglès, en canvi parlava un català perfecte i a més sempre es va fer dir i signar Xavier Cugat. Ah! i en els darrers anys va viure més de la seva pintura i de les caricatures, que de la música.
El final de la pel·lícula, ens parla de la plaça de l'Oli de Girona.

És una història que per la gent que va sentir a parlar de Xavier Cugat, com una mena de "fantasma" que tenia molta terra a l'Habana, es reconciliarà i l'apreciarà. Els que no sàpiguen res d'ell, s'ho passaran pipa veient lo "vintage" que era ell i tot el que l'envoltava.
Xavier Cugat era el  rei del "glamour" dels anys 40 i 50 i es la personificació del "vintage" d'ara mateix.

Guillem Terribas, full informatiu Cinema Truffau 08.07.2016.

*CINEMA TRUFFAUT: Divendres 8 de juliol 2016, a les 21.30h, us presentarem un documental ben especial: 'Sexe, maraques i Chihuahues', que parla sobre l'artistaXavier Cugat. Presentarà l'acte Guillem Terribas acompanyat pel productor Albert Solé Bruset.