Demà serà un altre dia

"A aquest bon home no el jubilarà ningú, creiu-me. Ni ell mateix. Com et jubiles de la passió pels llibres i pels prestatges?

Abans de La 22 a Girona ja s'hi venien llibres, i he de pensar que també s'hi llegia. Però abans de La 22, Girona no tenia en Guillem Terribas tal com ara creiem tenir-lo. I sóc precís quan dic que només creiem tenir-lo, perquè ningú mai ha pogut domesticar el saltenc de can Terribas malgrat que ens faci creure que s'ha empeltat d'un gironisme profund. Sabedor de ser el Cary Grant de la cultura catalana ha estat capaç de permetre's tractar amb elegància i encant tant homes com dones. Malgrat que les dones són víctimes de la seva charme amb una intel·ligència escènica que pocs homes són capaços de lluir. Maleïda enveja! Amb una cigarreta entre els dits que amenaça d'encendre des del balcó en que ha convertit el rebedor de la llibreria, sembla disposat, diu, a jubilar part de la seva responsabilitat cap al negoci. Això no s'ho creu ningú. Ja planyo el pobre Jordi Gispert pels propers anys, que haurà de fer front als finals de mes comptables, a les distribuïdores, als clients i passants, i als pelegrins que seguirem apropant-nos a La 22 buscant la rocallosa veu d'en Guillem. A aquest bon home no el jubilarà ningú, creiu-me. Ni ell mateix. Com et jubiles de la passió pels llibres i pels prestatges? I de l'amor als autors, als amics i a les tardes de presentacions, amb aperitiu i llarga sobretaula inclosa? Perquè amb en Guillem el que passa després de qualsevol presentació de llibre és molt millor, sempre, que no pas l'estrena de l'obra.

Espero seguir sentint gelosia febril per compartir amb ell l'amor per la mateixa dona, l'Ava. Vull seguir morint d'enveja perquè ell té tots els llibres del món. I necessito seguir trobant raons per viure a Girona en els Casero, el Truffaut, el carrer de les Hortes i els Sant Jordi a la Rambla, des d'on acabo aquesta columna. "És negra nit. No hi ha ningú pels carrers. Me'n vaig i penso que demà serà un altre dia." (Guillem Terribas).
Josep Campmajó  04.02.15, publicat en el Diari de Girona