Colònia · Aquistrà
· Tràveris · Eberbach · Magúncia ·
Del 30 d’abril al 4 de maig de 2014
AMICS DEL MUSEU D’ART DE GIRONA.
Crònica d’un viatge cap a la
civilització barbarà, escrita a través d’apunts i memòria, dos mesos després
del viatge.
Trenta vam ser els elegits o més ben dit els
privilegiats, a fer aquest interessant viatge. De fet, però, el final vam ser
vint-i-vuit, degut a que en Joaquim Pons i la seva dona Victoria, a darrera
hora no van poder venir per qüestions familiars.
Lo de privilegiats ve a compte de que ha estat un viatge restringit, que no hi havia lloc per a molts com altres vegades, degut a que el viatge serà una mica complicat logísticament parlant. Per tant, el dia que es van obrir les subscripcions, va quedar col·lapsat i ple en poca estona, talment com si fos la venda d’entrades de qualsevol concert de Rock de Bruce Springteen o reservar taula en el Celler de Can Roca.
La trobada va ser a les cinc de la matinada a l’estació d’autobusos de Girona. Adormits i al mateix temps animats per l'aventura que anàvem a iniciar, vam pujar a l'autocar, després de col·locar les maletes i de passar llista sota el control de la Dolors Vilaplana, vam fer camí cap a l’aeroport de Barcelona. Allà, ja ens esperaven en Lluís Parareda, encarregat de la organització del viatge per part de Blau Mon Viatges i el professor Joan Astroch, que s’ha de dir que durant tot el viatge va exercir d’autèntic professor i nosaltres, malgrat la resistència inicial, vam acabar essent els seus alumnes, contestant a totes les seves preguntes que ens feia per comprovar si seguíem les seves llargues i didàctiques lliçons dels diversos indrets, paisatges, monuments, esglésies i més esglésies que vam topar durant l’interessant viatge. Només, tot s’ha de dir, el professor Astroch, de tant en tant havia de sentit la rebel·lió amable per part de la Dolors Vilaplana, davant d’alguna de les seves sàvies lliçons.
Lo de privilegiats ve a compte de que ha estat un viatge restringit, que no hi havia lloc per a molts com altres vegades, degut a que el viatge serà una mica complicat logísticament parlant. Per tant, el dia que es van obrir les subscripcions, va quedar col·lapsat i ple en poca estona, talment com si fos la venda d’entrades de qualsevol concert de Rock de Bruce Springteen o reservar taula en el Celler de Can Roca.
La trobada va ser a les cinc de la matinada a l’estació d’autobusos de Girona. Adormits i al mateix temps animats per l'aventura que anàvem a iniciar, vam pujar a l'autocar, després de col·locar les maletes i de passar llista sota el control de la Dolors Vilaplana, vam fer camí cap a l’aeroport de Barcelona. Allà, ja ens esperaven en Lluís Parareda, encarregat de la organització del viatge per part de Blau Mon Viatges i el professor Joan Astroch, que s’ha de dir que durant tot el viatge va exercir d’autèntic professor i nosaltres, malgrat la resistència inicial, vam acabar essent els seus alumnes, contestant a totes les seves preguntes que ens feia per comprovar si seguíem les seves llargues i didàctiques lliçons dels diversos indrets, paisatges, monuments, esglésies i més esglésies que vam topar durant l’interessant viatge. Només, tot s’ha de dir, el professor Astroch, de tant en tant havia de sentit la rebel·lió amable per part de la Dolors Vilaplana, davant d’alguna de les seves sàvies lliçons.
El
primer dia ja vam anar per feina. Tant bon punt vam baixar de l'avió, a
Frankfurt, ja ens esperava un autocar
que ens va portar directament cap a Espira (Speyer) una ciutat imperial al costat del
majestuós riu Rin, on hi vam visitar la imponent catedral consagrada a Santa
Maria i a Sant Esteva, guiats pel director del Museu, un jove, alt, prim i
estricte alemany, que sabia els que es deia. Molt religiós era el jove director,
que entre explicació i explicació, anava vigilant que no toquéssim o féssim
alguna cosa irreverent, com el que solia fer (segons ell) el Sr. Joaquim Puigverd que per aconseguir alguna
foto d’algun detall de les moltes esglésies i catedrals que vam visitar feia
els impossibles. El Sr.Puigverd és un reconegut fotògraf i cinèfil i, de les
moltes fotografies que va fer, n’ha fet una selecció i un muntatge per
l’Associació, com a record i constància del viatge.
La botifarra
amb totes les seves variants, va ser l’estrella dels diferents àpats que vam
fer al llarg del viatge. Patates, porc i alguna cosa més van ser els
complements. Sempre beneït amb aigua, cervesa o vi, que tot s’ha de dir: el vi
alemany (alguns) no tenen res a envejar amb els nostres.
El dinar del primer dia va tenir un atractiu afegit i es que el servei, majoritàriament format per dones, anaven amb vestits folklòrics i a més, les dones eren rosses, amb galtes vermelles i tirant a grossonetes.
Després del dinar, la cosa no va acabar aquí, vam tornar entrar a l'autocar que ens va portar cap a Worms, on vam visitar la Catedral de Sant Pere, de principis del S. XII, famosa per les seves dimensions i amb elements artístics que ja evidenciaven l'evolució cap al gòtic. S'ha de dir que a cada visita dels diferents llocs, teníem una guia del país, o sigui local, que per conveni i per decret havíem de contractar. Moltes d'elles, perquè sempre van ser dones, tenien dificultats alhora d'expressar-se en castellà (impensable en català) i moltes vegades en acabar la visita, el professor Joan Astorch, la completava amb una de les seves classes magistrals, amb les corresponents preguntes per si havíem entès bé la lliçó.
El dinar del primer dia va tenir un atractiu afegit i es que el servei, majoritàriament format per dones, anaven amb vestits folklòrics i a més, les dones eren rosses, amb galtes vermelles i tirant a grossonetes.
Després del dinar, la cosa no va acabar aquí, vam tornar entrar a l'autocar que ens va portar cap a Worms, on vam visitar la Catedral de Sant Pere, de principis del S. XII, famosa per les seves dimensions i amb elements artístics que ja evidenciaven l'evolució cap al gòtic. S'ha de dir que a cada visita dels diferents llocs, teníem una guia del país, o sigui local, que per conveni i per decret havíem de contractar. Moltes d'elles, perquè sempre van ser dones, tenien dificultats alhora d'expressar-se en castellà (impensable en català) i moltes vegades en acabar la visita, el professor Joan Astorch, la completava amb una de les seves classes magistrals, amb les corresponents preguntes per si havíem entès bé la lliçó.
Per
fi l'autocar ens va portar fins a Trèveris, acompanyats per les indicacions i
explicacions del professor Joan, el mateix temps anava controlant que no ens adormíssim.
L'hotel
Penta, de quarta categoria, ens va acollir bé. Aquella nit alguns es van quedar
a sopar en el mateix hotel, la majoria vam optar per fer un reconeixement de
nit per la tranqui-la ciutat. Vam anar a lo segur, a un restaurant italià. Mai
fallen.
SEGON
DIA , DIJOUS 1 DE MAIG 2014. TRÈVERIS.
El
segon dia del viatge i ja descansats, vam a visitar la ciutat més antiga d'
Alemanya: Trèveris. La esplèndida ciutat de Trèveris, on hi va néixer Sant
Ambrosi, està situada a la vall de Misel·la. El primer que vam fer, després de un bon esmorzar, es
arribar-nos, tot passejant, a les Termes Imperials, un espai i unes
edificacions impressionants i molt ben conservades. Afortunadament el temps ens
hi acompanya. És un matí net i clar amb un sol que t'anima a viure'l, cosa que
no ho veurem gaire més durant el viatge.
De totes maneres, tot s'ha de dir, les previsions del temps durant el viatge,
eren més dolentes del que ens va fer.
El
nostre professor, fent ús de les noves tecnologies, ens va engaltar, a cada un,
uns auriculars amb un transmissor i ell amb un micró d'aquets petits que
s'enganxen a la roba, ens anava
explicant tots els detalls dels diferents indrets que visitàvem. D'aquesta
manera encara que no estiguessis a prop o miressis a un altre lloc, continuaves
sentint les il·lustrades i pedagògiques explicacions. S'ha de dir que era molt còmode, però també
era una manera de controlar-nos. A més a les nits, revisava com teníem la
bateria dels auriculars.
Cal remarcar d'aquest dia, la visita que vam fer, a la tarda sota una pluja suau, a la Porta Negra, imponent porta romana que ara s'hi allotja l'església de Sant Simeó.
Al final del dia i com a bons coneixedors de la història i sensibles amb el dia que era, primer de maig, una colla i sense el professor, vam anar a saludar a el Sr. Karl Marx a casa seva, que ara és un museu .
TERCER
DIA . DIVENDRES 2 DE MAIG 2014. TRÈVERIS
· AQUISGRA · COLÒNIA.
Tornem
a l'autocar i tornem a la carretera. Paisatges verds, extraordinaris, generosos,
esplèndids,... però desvirtuats moltes vegades per grans torres que transporten
electricitat i alguna Central Nuclear. Tornem, també, a la pedagògiques classes
del professor durant les estones que anem amb autocar i que anem pujant i
baixant per visitar, per exemple, el conjunt de la catedral d'Aquistè. En
aquest cas, la guia era jove i dinàmica, agradable i a més explicava anècdotes
que sempre fan més agradables les visites. En aquest indret s'hi troba el
suposat "Kaiserstuhl" o més conegut per "tro de Carlemany"
i un esplèndid tresor amb tota mena de relíquies. Aquistrà, durant molts anys va
ser considerada com el centre cultural cristià més important del moment, per
aquest motiu porta el nom de "la ciutat del renaixement durant l'Edat
Mitjana".
Acabem el dia a Colònia, en el Hotel Mondial, un cinc estrelles ben merescudes i a més, és cèntric. Situat en una Plaça generosa d'espai i de visibilitat, al costat de la Catedral i del Museu Ludwing.
Acabem el dia a Colònia, en el Hotel Mondial, un cinc estrelles ben merescudes i a més, és cèntric. Situat en una Plaça generosa d'espai i de visibilitat, al costat de la Catedral i del Museu Ludwing.
Colònia
és una gran ciutat, ben cuidada, ordenada i que no et deixa indiferent. Vam
tenir la sort d'arribar-hi un divendres i per tant hi havia molt d'ambient al
carrer. Restaurants plens, terrasses plenes, bars plens, carrers plens de gent
de totes les edats, gaudint del merescut descans del cap de setmana. Amb una de
les passejades, vam descobrir una mena de Pup, bar-musical encantador i
engrescador, sorprenent i "Kisch" ple de gent fins al sostre, bevent cerveses, parlant i escoltant a una
banda de jazz, composta només per homes d'una edat considerable, que tocaven
més que bé. El Pup duia un nom que ja ho deia tot: PAPA'S JOE JAZZ. Vam estar
una bona estona a fora, escoltant i mirant l'ambient i vam anotar la hora d'obertura
per tronar-hi l'endemà.
QUART
DIA . DISSABTE 3 DE MAIG 2014 · COLÒNIA.
Colònia és una ciutat, pel que vam poder veure, esplèndida, animada i molt turística. El dia era clar, però amb una aire fred, molt fred que només és podia aguantar bé si et posaves al sol. Aquesta vegada ens va tocar una guia jove, que s'explicava relativament bé i que com que hi havia molt per mirar i explicar, amb poca estona, ho va haver de fer amb una rapidesa no volguda.
La Catedral de Colònia és difícil descriure-la amb paraules o en aquest cas, amb lletres. La Catedral que està dedicada a Sant Pere i Santa Maria, la van començar a construir el 1248 i ha tingut diverses revisions i aturades. No és va acabar de construir definitivament, tal com la podem veure ara, fins l'any 1880. Molts visitants en aquest dissabte. Molta mainada. L'exterior de la Catedral, és majestuós i fa molt de respecta i per dins Impressionen els seus immensos vitralls, columnes, orgues. Entre els molts tresors i relíquies, hi ha el "Reliquiari dels Tres Reis Mags".
Colònia és una ciutat, pel que vam poder veure, esplèndida, animada i molt turística. El dia era clar, però amb una aire fred, molt fred que només és podia aguantar bé si et posaves al sol. Aquesta vegada ens va tocar una guia jove, que s'explicava relativament bé i que com que hi havia molt per mirar i explicar, amb poca estona, ho va haver de fer amb una rapidesa no volguda.
La Catedral de Colònia és difícil descriure-la amb paraules o en aquest cas, amb lletres. La Catedral que està dedicada a Sant Pere i Santa Maria, la van començar a construir el 1248 i ha tingut diverses revisions i aturades. No és va acabar de construir definitivament, tal com la podem veure ara, fins l'any 1880. Molts visitants en aquest dissabte. Molta mainada. L'exterior de la Catedral, és majestuós i fa molt de respecta i per dins Impressionen els seus immensos vitralls, columnes, orgues. Entre els molts tresors i relíquies, hi ha el "Reliquiari dels Tres Reis Mags".
A la
tarda vam anar a visitar el Museu Modern de la col·lecció Ludwing. Després de
visitar, mirar, fotografiar i passejar per catedrals, esglésies i edificis que
han forjat la història d'Alemanya i d'Europa, ara de cop i volta entrem en el
mon d'avui en aquest extraordinari museu, molt ben dissenyat i il·luminat en el
que és poden veure obres de Dalí, Picasso, Tàpies,... L'art Pop i molts més
artistes que son i faran història.
A
les 7 de la tarda, tal com vam anotar ahir el vespre, quan encara hi havia poca gent, uns quants
vam anar al bar, Pup, jazz "Papa's Joe Jazz". Vam poder triar lloc i,
per descomptat, vam triar el millor, una mena d'altell - llotja, on és podia
divisar tot: el local, els músics, les cambreres, l'amo i el personal que anava
entrant i omplint el local, decorat d'una manera exagerada, ple d'objectes (la
majoria instruments musicals) penjant del sostre i per les parets. La
"birra" era pràcticament la beguda oficial del local i, nosaltres,
vam veure la nostra birra corresponent. La nostra situació ens permetia veure
perfectament el petit entarimat on estretament tocarien els "joves"
musics, que sense presa i amb una parsimònia exagerada anaven preparant els diferents instruments.
L'actuació va ser memorable. Va valdre la pena esperar per després poder gaudir
de la seva música durant més d'una hora.
CINQUÈ
DIA . DIUMENGE 4 DE MAIG DE 2014. Darrer dia
COLÒNIA · MAGUNCIA · EBERBACH · FRANKFURT · BARCELONA · GIRONA
COLÒNIA · MAGUNCIA · EBERBACH · FRANKFURT · BARCELONA · GIRONA
El
que queda clar, es que aquest viatge s'ha aprofitat fins el final. Cap minut
despistat ni desaprofitat. El més normal sol ser que el darrer dia, amb tranquil·litat
és facin les maletes, s'esmorzi relaxadament mentre és va evocant els dies
passats junts visitant meravelles i escoltant al professor i en acabar tota
aquesta cerimònia, agafar l'autocar, l'avió, un altre autocar i a casa.
Primer de tot vam anar a visitar l'Abadia d'Eberbach, fundada el 1135 per Sant Bernat de Claravall. En aquest indret ens va tocar una guia d'origen sud-americà que parlava un alemany d'estar per casa. L'Abadia està ben situada, enmig de turons i molta verdor. La gràcia del lloc, apart de la immensa església que ara s'hi fan concerts, és que s'hi van rodar diverses escenes de la famosa pel·lícula, basada en la encara més famosa novel·la d'Umberto Eco, "El nom de la rosa"; sobretot les escenes on els frares transcriuen els manuscrits i també les de la immensa bodega i la cuina.
Sense
perdre temps, vam tornar a pujar a l'autobús i carretera fins a Magúncia
(Mainz) capital de l'estat de Renámia-Palatinat, situada a la riba del Rin. Per
no ser menys vam visitar la Catedral dedicada a sant Marti I Sant esteve, amb
una altra guia que poca gent ja se la va escoltar.
Mainz, es una Ciutat agradable i acollidora, en la que molt del personal va aprofitar per comprar els corresponents regals, per amics i familiars i així "fardar" dels llocs que hem visitat. Quan ja deixavem la ciutat, a mitja tarda i amb un sol molt agradable, encara vam poder veure, de passada i des de fora, l'edifici Museu de Johannes
Mainz, es una Ciutat agradable i acollidora, en la que molt del personal va aprofitar per comprar els corresponents regals, per amics i familiars i així "fardar" dels llocs que hem visitat. Quan ja deixavem la ciutat, a mitja tarda i amb un sol molt agradable, encara vam poder veure, de passada i des de fora, l'edifici Museu de Johannes
La
tornada va ser sense cap incidència, ningú es va fer mal, no és va perdre cap
maleta i cap a quarts de dues tocades de la matinada, amb ganes d'arribar a
casa ens vam acomiadar molt ràpidament.
Queden les fotos, les moltes fotos que la majoria vam tirar i, sobretot, ens queda en les nostres memòries el record d'un viatge "atapeït", però difícil d'oblidar.
Queden les fotos, les moltes fotos que la majoria vam tirar i, sobretot, ens queda en les nostres memòries el record d'un viatge "atapeït", però difícil d'oblidar.
Guillem
Terribas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada